Pla docent de l'assignatura

 

 

Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Les Relacions de Poder després de la Guerra Freda

Codi de l'assignatura: 570282

Curs acadèmic: 2019-2020

Coordinació: Victor Gavin Munte

Departament: Departament d'Història i Arqueologia

crèdits: 5

Programa únic: S

 

 

Consideracions prèvies

 


BIBLIOGRAFIA RECOMADADA: 

2011 La revuelta árabeLa Vanguardia Dossier, número 39, 2011.

ACHCAR, Gilbert, WARSCHAWSKI, Michel, La guerra de los 33 días. Israel contra Hezbolá en el Líbano y sus consecuencias, Barcelona, Icaria, 2007.

AL-ASWANY, Alaa, Egipte: les claus d´una revolució inevitable, Barcelona, Edicions 1984, 2011.

ALI, Tariq, Pakistán en el punto de mira de los Estados Unidos. El duelo, Madrid, Alianza, 2008.

ÁLVAREZ-OSSORIO, Ignacio, Ferran IZQUIERDO, ¿Por qué ha fracasado la paz?, Madrid, Catarata, 2005.

ALVÁREZ-OSSORIO, Ignacio, Siria contemporánea, Madrid, Síntesis, 2009.

ANDERSON, Jon Lee, La caída de Bagdad, Barcelona, Anagrama, 2005.

BARILLARI, Simone (ed.), Nueva York, 8:45 A.M. La tragedia de las Torres Gemelas y la muerte de Bin Laden. Los reportajes ganadores del Premio Pulitzer, Madrid, ErrataNaturae, 2011.

BASSETS, Lluís, El último que apague la luz, Madrid, Taurus, 2013.

BASSETS, Lluís, El año de la revolución. Cómo los árabes están derrocando a sus tiranos, Madrid, Taurus, 2012.

BASSETS, Lluís, La oca del señor Bush: cómo la Casa Blanca ha destruido el orden internacional, Península, Barcelona, 2008.

BAUD, Jacques, La guerre asymétrique ou la défaite du vainqueur, Paris, Ed. du Rocher, 2003.

BEN AMI, Shlomo, Cicatrices de guerra, heridas de paz, Barcelona, Ediciones B, 2006.

BERGGRUEN, Nicolas, Gobernanza inteligente para el siglo XXI, Madrid, Taurus, 2013.

BERTI, Benedetta, Hezbollah and Hamas, Baltimore (Maryland), Johns Hopkins University Press, 2012.

BISHARA, Marwan, The Invisible Arab. The Promise and Peril of the Arab Revolution, Nueva York, Nation Books, 2012.

BRICMONT, Jean, Imperialismo Humanitario, Barcelona, Viejo Topo, 2008.

BRZEZINSKI, Zbigniew, El gran tablero mundial. La supremacía estadounidense y sus imperativos geoestratégicos, Barcelona, Paidós, 1998.

CHANDRASEKARAN, Rajiv, Vida imperial en la ciudad esmeralda. Dentro de la zona verde de Bagdad, Barcelona, La Magrana, 2008.

CHOMSKY, Noam, PAPPE, Ilan, Gaza en crisis, Madrid, Taurus, 2010.

COCONI, Luciana, Apartheid contra el pueblo palestino, Madrid, Ediciones del Oriente y del Mediterráneo, 2010.

DABASHI, Hamid, The arab spring. The end of postcolonialism, Londres, Zed Books, 2012.

DD.AA., Asia central y la seguridad energética global, Barcelona, Fundación CIDOB, 2008.

DD.AA., El Atlas Financiero. La estafa del siglo, Madrid, Fundación Mondiplo, 2013.

ENDERLIN, Charles, Le Grand Aveuglement, Israël et l’irrésistible ascension de l’Islam radical, Paris, éditions Albin Michel,  2009

FILIU, Jean-Pierre, Las 9 vidas de Al Qaeda, Barcelona, Icaria-Antrazyt/IEMed, 2011.

FILIU, Jean-Pierre, Les fronteres de la Jihad, Barcelona, Edicions de 1984, 2008.

FILIU, Jean-Pierre, The Arab Revolution.Ten Lessonsfrom the Democratic Uprising, Londres, Hurst & Company, 2011.
FISK, Robert, La Gran Guerra per la civilització. La conquista de l’Orient Mitjà, Barcelona, La Magrana, 2006 (La Gran Guerra por la civilización. La conquista del Oriente Medio, Barcelona, Destino, 2006).

GHONIM, Wael, Revolution 2.0. The power of the people is greater than the people in power, Boston-Nueva York, Houghton Mifflin Harcourt, 2012.

GOLDEN, Sean, China en perspectiva, Barcelona, Bellaterra, 2012.

HILAL, Jamil (Ed.), Palestina: destrucción del presente, construcción del futuro, Barcelona, Edicions Bellaterra, 2008.

HOFFMAN, David, The Oligarchs: Wealth and Power in the New Russia, Public Affairs, Nova York, 2012.

KALDOR, Mary, KARL, Terry Lynn, SAID, Yahia (Eds.), Oil wars, Londres, Pluto Press, 2007.

KEPEL, Gilles (ed.), Al-Qaida dans le texte, París, Presses Universitaires de France, 2008.

KRUGMAN, Paul, End This Depression Now!, Nova York, W.W. Norton & Co. Ltd., 2013.

LAURELLE, Marlène, PEYROUSE, Sébastien, Asie centrale, la dérive autoritáire : cinq républiques entre héritage soviétique, dictadure et islam, París, Éditions Atrement, 2006.

LERICHE, Matthew I ARNOLD, Matthew, South Sudan: From Revolution to Independence, Londres, Hurst & Co., 2012.  

LEVY, Gideon, The punishment of Gaza, Londres, Verso Books, 2010.

MANN, James, Los vulcanos. El gabinete de Guerra de Bush. Cheney, Powell, Rumsfeld, Rice, Wolfowitz, Armitage, Granada, Almed, 2007.

MARGINEDAS, Marc, Periodismo en el campo de batalla, Barcelona, RBA, 2012.

MARTÍN MUÑOZ, Gema,  El Estado árabe. Crisis de legitimidad y contestación islamista. Barcelona, edicions bellaterra, 1999.

MARTÍN MUÑOZ, Gema, El mundo árabe en busca de la excelencia democrátrica, València, Universitat de València, 2012.

MASALHA, Nur, Nakba. Limpieza étnica, lucha por la historia, Barcelona, Bellaterra, 2012.

MHENNI, Lina Ben, La revolución de la dignidad, Barcelona, Ediciones Destino, 2011.   

NATSIOS, Andrew S., Sudan, South Sudan and Darfur. What Everyone Needs to Know, Nova York, Oxford University Press, 2012.

PAPPÉ, Ilan, La limpieza étnica de Palestina, Barcelona, Crítica, 2008.

PILGER, John (Ed.), ¡Basta de mentiras! El periodismo de investigación que está cambiando el mundo, Barcelona, RBA, 2007 .

POCH-DE-FELIU, Rafael, La gran transición. Rusia, 1985-2002, Barcelona, Crítica, 2003.

POLITKOVSKAÏA, Anna, Solo la verdad, Barcelona, Debate, 2011.

RASHID, Ahmed, Descenso al caos, Barcelona, Ediciones península, 2009 (Descens al caos, Barcelona, Empúries, 2009).

RIBA ROMEVA, Carles, Recursos energètics i crisi. La fi de 200 anys irrepetibles, Barcelona, Universitat Politècnica de Catalunya, 2011 (http://campusenergia.upc.edu/noticias/recursos-energeticos-y-crisis.-el-fin-de-200-anos-irrepetibles).

RIOS, Xulio, China pide paso. De Hu Jintao a Xi Jinping, Barcelona, Icaria, 2012.

RODRÍGUEZ, Olga, Yo muero hoy. Las revueltas en el mundo árabe, Barcelona, Debate, 2012.

ROY, Olivier, Généalogie del’islamisme, (nova edició), Barcelona, Pluriel, 2011.

SABORIDO, Jorge, Rusia: veinte años sin comunismo. De Gorbachov a Putin, Buenos Aires, Editorial Biblos, 2012.

SANDIUMENGE, Lali, Guerrillers del teclat. La revolta dels bloguers àrabs des de dins, Barcelona, La Magrana, 2012.

SANJUAN, Thierry, Atlas de la Chine, Paris, Éditions Autrement, 2013.

SEGURA, Antoni, Irak en la encrucijada, Barcelona, RBA, 2003.

SEGURA, Antoni, Senyors i vassalls del segle XXI, Barcelona, La Campana, 2004 (Señores y vasallos del siglo XXI, Madrid, Alianza, 2004).

SEGURA, Antoni, The Spanish Transition and the Arab SpringPaperIEMed/EuroMeSCo (monogràfic), n.12, 2012: 1-33.

SHARMA, Ruchir, Países emergentes, Madrid, El País-Aguilar,2013.

SHLAIM, Avi, El muro de hierro, Granada, Almed, 2003.

STIGLITZ, Joseph E., BILMES, Linda, La Guerra de los tres billones de dólares. El coste real del conflicto de Irak, Madrid, Taurus, 2008.

TAIBO, Carlos, Rusia en la era de Putin, Madrid, Los Libros de la Catarata, 2006.
TODD, Emmanuel, Allah n’y est pour rien!, Paris, Le Publier, 2011.

VEIGA, Francisco, El desequilibrio como orden. Una historia de la Posguerra Fría, 1990-2008, Madrid, Alianza, 2009.

VEIGA, Francisco, La fábrica de las fronteras. Guerras de secesión yugoslavas 1991-2001, Madrid, Alianza, 2011.

VERSTRYNGE, Jorge, La guerra periférica y el Islam revolucionario. Orígenes, reglas y ética de la guerra asimétrica, Barcelona, El Viejo Topo, 2005.

WEINER, Tim, Legado de cenizas. La historia de la CIA, Barcelona, Debate, 2008.

WOODWARD, Bob, Negar la evidencia, Barcelona, Belacqua, 2007.

WOODWARD, Bob, Obama`s wars, Nova York, Simon and Schuster, 2011.

ZAKARIA, Fareed, El mundo después de USA, Madrid, Espasa Calpe, 2009.

ZOLO, Danilo, Terrorismo humanitario. De la guerra del Golfo a la carnicería de Gaza, Barcelona, Edicions Bellaterra, 2011.

 

 

 

 

Hores estimades de dedicació

Hores totals 125

 

Activitats presencials

50

 

-  Teoricopràctica

 

40

 

-  Pràctiques orals comunicatives

 

10

Treball tutelat/dirigit

35

Aprenentatge autònom

40

 

 

Recomanacions

 


Familiaritzar-se amb recursos on line

MAPES

Pel que fa a mapes històrics i actuals la millor col·lecció disponible és la de la Perry-Castañeda Library de la Universitat de Texas: http://www.lib.utexas.edu/maps/.


Es facilitarà una relació de webs d’agències d’energia i de premsa, de biblioteques, arxius i centres de documentació i recursos, de Nacions Unides, d’institucions dels Estats Units, d’Europa, de webs sobre el món àrab i islàmic, d’observatoris de conflictes, de revistes on-line i d’ONG’s i d’algunes de les principals universitats, 

 

 

Competències que es desenvolupen

 


Transversals comunes de la UB
 

  • Capacitat d’aprenentatge i responsabilitat (capacitat d’anàlisi, de síntesi, de visions globals i d’aplicació dels coneixements a la pràctica / capacitat de prendre decisions i d’adaptació a noves situacions).
  • Compromís ètic (capacitat crítica i autocrítica / capacitat de mostrar actituds coherents amb les concepcions ètiques i deontològiques).
  • Sostenibilitat (capacitat de valorar l’impacte social i mediambiental d’actuacions en el seu àmbit / capacitat de manifestar visions integrades i sistèmiques).

Bàsiques i generals
  • Que els estudiants sàpiguen comunicar les seves conclusions i coneixements i les raons últimes que les sustenten a públics especialitzats i no especialitzats de manera clara i sense ambigüitats.
  • Que els estudiants assoleixin les habilitats d’aprenentatge que els hi permetin continuar estudiant d’una forma que serà en gran mesura autodirigida o autònoma.

 
Específiques
  • Que els estudiants siguin capaços d’analitzar i interpretar materials de naturalesa complexa i sovint ambigua i recent, i sintetitzar idees i argumentacions relatives als objectes d’estudi i als debats i problemàtiques actuals, i comunicar-les de manera clara, rigorosa i precisa.
  • Que els estudiants tinguin aptituds per utilitzar les noves tecnologies de la comunicació en l’aprenentatge, comprensió i assimilació dels continguts docents (teòrics i pràctics) del Màster, així com en l’obtenció d’informació rellevant relativa a l’especificitat de cada matèria i de la investigació.
  • Que els estudiants siguin capaços de respectar la pluralitat d’enfocaments teòrics, metodològics i ètics o morals, així com la integritat dels treballs dels altres.
  • Establir una tipologia dels conflictes i del nou terrorisme internacional.

 

 

 

 

 

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements


L’eix central de l’assignatura és la reconfiguració de l’ordre mundial i els sistemes de poder després de la desaparició de la URSS, així com d’analitzar els nous reptes geoestratègics en forma de conflictes asimètrics. Es tracta d’explicar i comprendre els canvis que s’estan produint al món des del final de la Guerra Freda i, sobretot, les noves característiques de la lluita pel poder mundial en un món globalitzat, sense oblidar la importància que tenen en aquest context, d’una banda, la lluita pel recursos energètics no renovables i, de l’altra, les noves formes i naturalesa dels conflictes armats i del nou terrorisme internacional. Així doncs, en finalitzar aquesta matèria hom espera que l’estudiant hagi assimilat conceptes com sistema d’equilibri de poders, unilateralisme, multilateralisme, globalització, moviments geoestratègics i canvis geopolítics, i el seu recorregut històric, i que sigui capaç d’establir una topologia dels conflictes armats i del nou terrorisme internacional.

 


L’eix central de l’assignatura és la reconfiguració de l’ordre mundial i els sistemes de poder després de la desaparició de la URSS, així com d’analitzar els nous reptes geoestratègics en forma de conflictes asimètrics. Es tracta d’explicar i comprendre els canvis que s’estan produint al món des del final de la Guerra Freda i, sobretot, les noves característiques de la lluita pel poder mundial en un món globalitzat, sense oblidar la importància que tenen en aquest context, d’una banda, la lluita pel recursos energètics no renovables i, de l’altra, les noves formes i naturalesa dels conflictes armats i del nou terrorisme internacional. Així doncs, en finalitzar aquesta matèria hom espera que l’estudiant hagi assimilat conceptes com sistema d’equilibri de poders, unilateralisme, multilateralisme, globalització, moviments geoestratègics i canvis geopolítics, i el seu recorregut històric, i que sigui capaç d’establir una topologia dels conflictes armats i del nou terrorisme internacional.

 

 

Blocs temàtics

 

1. Blocs temàtics

*  

  1. El sistema d’equilibri de poders: unilateralisme, multilateralisme, multilateralisme difús.
  2. La Guerra Freda i el nou ordre internacional. La desaparició de la URSS i les seves conseqüències.
  3. Estats Units: de la construcció de nacions al unilateralisme.
  4. El recursos energètics no renovables al món: el canvi climàtic. Nous moviments geoestratègics.
  5. Els conflictes armats i el nou terrorisme internacional: Al Qaida. Les guerres: Afganistan, Iraq, Palestina.
  6. Aldea global, crisi sistèmica global. Els BRIX.
  7. És possible escriure el futur? La primavera àrab.     

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

  1. Classes expositives per fixar els conceptes i els continguts bàsics de l’assignatura.
  2. Exposició oral de treballs en grup basats en un estudi de cas.
  3. Debats dirigits pel professor a partir d’un dossier de lectures prèvies.
  4. Cerca d’informació a la xarxa sobre temes concrets.
  5. Assistència a conferències, seminaris, exposicions, etc. recomanades pel professor.
  6. El professor aportarà els materials de suport a la docència necessaris pel desenvolupament de les classes i els debats.

 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

 

  1. Valoració de l’exposició oral del treball en grup.                                                                  30%
  2. Assaig individual sobre el treball de grup presentat oralment a classe.                        30%
  3. Assaig individual sobre el dossier de lectures utilitzat en els debats.                            25%
  4. Assaig individual sobre una de les activitats del punt 5 apartat “metodologia”.            15%


 

Reavaluació
"La Normativa reguladora dels plans docents de les assignatures i de l’avaluació i qualificació dels aprenentatges contempla un sistema de reavaluació, dirigit a tots aquells estudiants que no hagin superat l’avaluació final en la data de tancament dels processos d’avaluació continuada i d’avaluació única.

 

El calendari de la reavaluació per al curs 2019/20 s’ha fixat al mes de març per a les assignatures amb docència de primer semestre, i al mes de juliol per a les del segon semestre.

 

D’acord amb la normativa de la UB, tot s els alumnes amb la qualificació de “Suspens” o “No Presentat”, podem optar a la reavaluació.

 

Per superar la prova de reavalució, l’alumne haurà de lliurar tots els exercicis que el professor ha exigit al llarg del curs i fer un examen sobre el contingut global de l’assignatura. L’examen es podrà realitzar de forma presencial u online"


La reavaluació consistirà en el mateix tipus de prova que l’avaluació única: examen final.

 

Avaluació única

Avaluació Única
L’alumne que desitgi acollir-se a aquesta modalitat ho HA DE SOL.LICITAR seguint el procediment ordinari de la Facultat i dins del calendari establert.

Per superar l’avaluació única l’alumne haurà de lliurar els exercicis que s’han exigit al llarg del curs i fer un examen sobre el contingut global de l’assignatura.

Reavaluació

La Normativa reguladora dels plans docents de les assignatures i de l’avaluació i qualificació dels aprenentatges contempla un sistema de reavaluació, dirigit a tots aquells estudiants que no hagin superat l’avaluació final en la data de tancament dels processos d’avaluació continuada i d’avaluació única. 

El calendari de reavaluació estableix el mes de març per a les assignatures del primer semestre i de juliol per a les assignatures anuals i del segon semestre. 

Les proves de reavaluació són les mateixes que les de l’avaluació única.

 

Les dates, les hores i l’aulari de les proves de reavaluació es publiquen al web de la Facultat.

Per superar la reavaluació, l’alumne haurà de lliurar els exercicis que s’han exigit al llarg del curs i fer un examen sobre el contingut global de l’assignatura.

 

 

Fonts d'informació bàsica

Consulteu la disponibilitat a CERCABIB

Llibre

DOSSIER ELECTRÒNIC (Accés des del Campus de la UOC)

La resta de lectures no estan disponibles on line però que poden consultar-se a la biblioteca o adquirir a les llibreries:

Antoni Segura, Estados Unidos, el Islam y el nuevo orden mundial, 2013.

Robert Kagan, Poder y debilidad. Europa y los Estados Unidos en el nuevo orden mundial, 2003.

Manuel Castells, Redes de indignación y esperanza, 2012.