Pla docent de l'assignatura

 

 

Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Auge i Crisi de la Modernitat (1870-1914)

Codi de l'assignatura: 570288

Curs acadčmic: 2019-2020

Coordinació: Giovanni C. Cattini

Departament: Departament d'Histņria i Arqueologia

crčdits: 5

Programa śnic: S

 

 

Hores estimades de dedicació

Hores totals 125

 

Activitats presencials

50

 

-  Teoricoprąctica

(Aula)

 

40

 

-  Prąctiques orals comunicatives

 

10

Treball tutelat/dirigit

35

Aprenentatge autņnom

40

 

 

Competčncies que es desenvolupen

 


 
Transversals comunes de la UB
 
-          Capacitat d’aprenentatge i responsabilitat (capacitat d’anàlisi, de síntesi, de visions globals i d’aplicació dels coneixements a la pràctica / capacitat de prendre decisions i d’adaptació a noves situacions).
-          Compromís ètic (capacitat crítica i autocrítica / capacitat de mostrar actituds coherents amb les concepcions ètiques i deontològiques).
-          Sostenibilitat (capacitat de valorar l’impacte social i mediambiental d’actuacions en el seu àmbit / capacitat de manifestar visions integrades i sistèmiques).
 
Bàsiques
. Adquirir els coneixements que permetin desenvolupar  i/o aplicar idees, en contextos discursius i de investigació.
. Saber integrar coneixements i enfrontar-se a la complexitat de formular judicis a partir d’una informació adquirides, i reflexionar sobre les responsabilitat que això comporta.
. Saber avaluar la informació i comunicar coneixements a públics diversos, de manera clara i sense ambigüitats.
. Adquirir la capacitat d’analitzar i interpretar materials diversos, sintetitzar idees i de poder argumentar sobre les diverses qüestions objecte d’estudi, participar en debat, i comunicar les idees i conclusions de manera clara, rigorosa i precisa.
 
Específiques
Desenvolupar un raonament crític davant els processos històrics als que es refereix l’assignatura, en base a una informació plural.
Adquirir la capacitat d’integrar coneixement si formular proposicions en l’àmbit específic de la matèria.
 Desenvolupar estats de la qüestió actualitzat, que permetin fer una anàlisi històrica en profunditat.
Conèixer les eines conceptuals i metodològiques necessàries per analitzar els sistemes internacionals des del segle XVIII fins a l’actualitat que permeten entendre els canvis en els mapes geopolítics.
 
 

 

 

 

 

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements


 
La finalitat d’aquesta assignatura, “Auge i crisi de la modernitat (1870-1914)”, és el tema dels canvis de perspectives que es produeixen a Europa en aquest període.
En aquest marc, analitzarem de manera transversal els elements vertebradors de la configuració europea de l’any 1870 (després de l’èxit de les unificacions alemanya i italiana), ressaltant l’apogeu industrial, urbanístic i tècnic, i el moment màxim de l’expansionisme mundial de la raça blanca.
Especialment tractarem les tensions i les inquietuds que van protagonitzar aquesta àrea occidental, insistint en la dialèctica entre esplendor i creixement d’una banda, i dubtes i tensions per una altra. Aquesta dialèctica ens permet llegir un debat  apassionant durant el qual es van formular les bases científiques, filosòfiques, sociològiques, artístiques i polítiques que van marcar el món, i especialment la cultura occidental, durant tot el segle XX.
Els objectius a assolir son:
 

·   Conèixer els debats historiogràfics al voltant de la història cultural

·   Desenvolupar uns plantejaments interdisciplinaris per afavorir l’estudi d’espais culturals complexos.

·   Relacionar els debats en torn als moviments socials i nacionals.

·   Valorar la importància de les identitats en les accions col·lectives

·   Familiaritzar les eines conceptuals i metodològiques de la disciplina que són necessàries per analitzar els sistemes internacionals donis del segle XVIII fins a
 

 

 

Blocs temątics

 

1. Una čpoca de grans canvis estructurals. L’assalt de la tčcnica i els seus efectes socials.

2. L’acceleració demogrąfica i els grans moviments de població. L’arquitectura i l’urbanisme com a resposta.

3. L’auge de la estatalització liberal. La decadčncia del liberalisme i la nacionalització de la massa. La resistčncia de les elits.

4. L’imperialisme i el final d’Europa-Món. La violčncia moderna.

5. La crisi del positivisme i la revolució del vitalisme i la relativitat. L’aparició dels intel·lectuals.

6. Les transformacions en l’espai catalą 1870-1914

 

 

Metodologia i activitats formatives

 


 
L’assignatura constarà de:
 

·   Classes magistrals impartides pel professor per introduir l’assignatura

·   Presentació de les lectures obligatòries per part de l’alumnat

·   Debat dirigit sobre les lectures obligatòries en format de seminari

·   Presentacions orals a classe dels treballs d’estudi de cas realitzats pel alumnat.
 
 
Materials de suport de la docència (dossier de lectures disponible al Campus Virtual)

 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

 

 

L’avaluació de l’assignatura seguirà el model d’avaluació continuada.:

 

1.      Lliurament per escrit de dos assajos o ressenyes [20% + 20%]  ................................................. 40%

2.       Un treball final sobre la temàtica general del curs ..........................................................................35% 

3.       Presentació oral del darrer treball ......................................................................................................25%

 

 

 

 

Reavaluació

La Normativa reguladora dels plans docents de les assignatures i de l’avaluació i qualificació dels aprenentatges contempla un sistema de reavaluació, dirigit a tots aquells estudiants que no hagin superat l’avaluació final en la data de tancament dels processos d’avaluació continuada i d’avaluació única.   

 

Avaluació śnica

 

Avaluació Única

L’alumne que desitgi acollir-se a aquesta modalitat ho HA DE SOL.LICITAR seguint el procediment ordinari de la Facultat i dins del calendari establert.

Per superar l’avaluació única l’alumne haurà de lliurar els exercicis que s’han exigit al llarg del curs i fer un examen sobre el contingut global de l’assignatura.

Reavaluació

La Normativa reguladora dels plans docents de les assignatures i de l’avaluació i qualificació dels aprenentatges contempla un sistema de reavaluació, dirigit a tots aquells estudiants que no hagin superat l’avaluació final en la data de tancament dels processos d’avaluació continuada i d’avaluació única. 

El calendari de reavaluació  estableix el mes de març per a les assignatures del primer semestre i de juliol per a les assignatures anuals i del segon semestre. 

Les proves de reavaluació són les mateixes que les de l’avaluació única.

 

Les dates, les hores i l’aulari de les proves de reavaluació es publiquen al web de la Facultat.

Per superar la reavaluació, l’alumne haurà de lliurar els exercicis que s’han exigit al llarg del curs i fer un examen sobre el contingut global de l’assignatura.

 

 

Fonts d'informació bąsica

Consulteu la disponibilitat a CERCABIB

Llibre

 

Manuals:

Jordi Casassas, La construcción del presente: el mundo desde 1848 hasta nuestros días, Barcelona, Ariel, 2005.

Jean-Michel Gailard, Antony Rowley, Historia de un continente. Europa desde 1850, Madrid, Alianza Editorial, 2000

Bernard Wasserstein, Barbarie y civilización. Una historia de la Europa de nuestro tiempo, Barcelona, Ariel, 2010

Barbarba W. Tuchman, La torre del orgullo: una semblanza del mundo antes de la Primera Guerra Mundial, Barcelona, Península, 2007 (1era 1967)

 

Monografies:

Klaus J Bade, Europa en movimiento: las migraciones desde finales del siglo XVIII hasta nuestros días, Barcelona, Crítica, 2003.

Philipp Blom, Años de vértigo : cultura y cambio en Occidente, 1900-1914, Barcelona, Anagrama, 2010

John W. Burrow, La Crisis de la razón : el pensamiento europeo : 1848-1914, Barcelona, Crítica, 2001.

John Carey, Los inntelectuales y las masas. Orgullo y prejuicio en la intelectualidad literaria 1880-1939, Madrid, Siglo XXI, 2001.

Jordi Casassas Ymbert,  La fàbrica de les idees. Política i cultura a la Catalunya del segle XX, Barcelona-Catarroja, Afers, 2009

Jordi Casassas, «Els intel·lectuals catalans, el catalanisme i la crisi cultural de les darreries del vuit-cents» en Afers, 19 (1994), pp. 681-694.

Giovanni C. Cattini, Prat de la Riba i la historiografia catalana. Intel·lectuals i crisi política a la fi  del segle XIX, Barcelona-Catarroja, Afers, 2007.

Cristophe Charle, Los intelectuales en el siglo XIX: precursores del pensamiento moderno, Madrid, Siglo Veintiuno, 2000.

José Luis Comellas, El último cambio de Siglo. Gloria y crisis de Occidente 1870-1914, Barcelona, Ariel, 2000.

Jacques Dugast, La vida cultural en Europa entre los siglos XIX y XX, Barcelona, Paidós, 2003

Eric J. Hobsbawn, La era del Imperio (1875-1914), Barcelona, Labor Universitaria, 1989

Mark Mazower, La Europa negra: desde la Gran Guerra hasta la caída del comunismo, Barcelona, Ediciones B, 2001.

George Mosse, La cultura europea del siglo XX, Barcelona, Ariel, 1997

 

 

Christophe Prochasson, «Sobre el concepto de intelectual» a Historia contemporánea, n.27 (2003), pp. 799-811.

Edward Said, Orientalisme, Vic, Eumo, 1991

Edward Said, Cultura e imperialismo, Barcelona, Anagrama, 1996

Schorske, Viena Fin-de-Siècle, Barcelona, CG Arte, 1981

Roland N Stromberg, Historia intelectual europa desde 1789, Madrid, Debate, 1991.

Hagen Schulze, Estado y nación en Europa, Barcelona, Crítica, 1997

Zeev Sternbell, El nacimiento de la ideología fascista, Madrid, Alianza Editorial, 1994.

Eugene Weber, Francia, fin de Siglo, Madrid, Debate, 1989

Michel Winock, El siglo de los intelectuales, Barcelona, Edhasa, 2010.