Pla docent de l'assignatura

 

 

Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Innovaciˇ Tecnol˛gica i Canvi Social en el Segle XX (en LÝnia)

Codi de l'assignatura: 570293

Curs acadŔmic: 2019-2020

Coordinaciˇ: Teresa Abello Guell

Departament: Facultat de Geografia i Hist˛ria

crŔdits: 5

Programa ˙nic: S

 

 

Hores estimades de dedicaciˇ

Hores totals 125

 

Activitats presencials

(la imparticiˇ d?aquestes activitats es farÓ en modalitat online)

50

 

-  TeoricoprÓctica

 

36

 

-  Tutoritzaciˇ per grups

 

4

 

-  PrÓctiques de problemes

 

5

 

-  PrÓctiques amb documents

 

5

Treball tutelat/dirigit

35

Aprenentatge aut˛nom

40

 

 

CompetŔncies que es desenvolupen

 

CB6 - Poseer y comprender conocimientos que aporten una base u oportunidad de ser originales en el desarrollo y/o aplicación de ideas, a menudo en un contexto de investigación.

CB8 - Que los estudiantes sean capaces de integrar conocimientos y enfrentarse a la complejidad de formular juicios a partir de una información que, siendo incompleta o limitada, incluya reflexiones sobre las responsabilidades sociales y éticas vinculadas a la aplicación de sus conocimientos y juicios.

 

CB9 - Que los estudiantes sepan comunicar sus conclusiones y los conocimientos y razones últimas que las sustentan a públicos especializados y no especializados de un modo claro y sin ambigüedades.

 

CG1 – Que los estudiantes sean capaces de analizar e interpretar materiales de naturaleza compleja y a menudo ambigua y reciente, y sintetizar ideas y argumentaciones relativas a los objetos de estudio y a los debates y problemáticas actuales, y comunicarlas de manera clara, rigurosa y precisa.

CE1- Desarrollar un razonamiento crítico ante los distintos procesos históricos en el ámbito de la Historia Contemporánea y los acontecimientos más recientes.

 

 

CE2 – Proporcionar elementos que permitan adquirir la capacidad de conocer los principales campos de trabajo y perspectivas propias de la investigación en Historia Contemporánea.

 

CE3 – Capacidad de integrar conocimientos y de formular proposiciones a partir de la información disponible en el ámbito de la historia contemporánea.

 

 

CE4 –Obtener y aplicar un conocimiento profundo de los distintos enfoques metodológicos y de las tendencias historiográficas relacionadas con los estudios de la Edad Contemporánea y el Mundo Actual.

 

 

 

 

 

 

 

 

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements


 
Al final d’aquesta matèria s’espera que l’estudiant sigui capaç de:
 
- Entendre les característiques idiosincràtiques del context històric, econòmic, polític i social de la tecnologia al segle XX.
- Comprendre els mecanismes i actors socials que intervenen en el disseny i configuració de les innovacions tecnològiques.
- Reconèixer els àmbits tecnològics i les innovacions tècniques amb impactes socials més importants i determinants al s. XX.
- Identificar i analitzar críticament les diferents perspectives i supòsits habituals dels discursos contemporanis sobre la relació entre tecnologia i societat.

 

 

Blocs temÓtics

 

1. Introducciˇ: innovaciˇ tecnol˛gica i canvi social
Unitat 2. Paisatges tecnol˛gics i geografies socials del segle XX
Unitat 3. TecnociŔncia, ind˙stria i economia: els grans sistemes tŔcnics
Unitat 4. Tecnologies de control i producciˇ social: la fÓbrica
Unitat 5. Usos del gŔnere i de les tecnologies domŔstiques: la llar
Unitat 6. Tecnologia i impacte ecol˛gic: el medi ambient
Unitat 7. De la industrialitzaciˇ de l’agricultura a la biotecnologia mŔdica: organismes i cossos
Unitat 8. Tecnologia, identitat i imperialisme: la naciˇ
Unitat 9. Tecnologies de la informaciˇ, globalitzaciˇ i societat xarxa

*  
 
L’assignatura "Innovació tecnològica i canvi social en el segle XX" pretén introduir l’estudiant a la historiografia més recent i rigorosa sobre els vincles entre innovació tecnològica i canvi social en el segle XX. El curs explorarà, des dels efectes socials de tecnologies concretes fins als vincles més genèrics (i sovint força distorsionats o simplificats) entre la tecnologia i la guerra, la producció o el creixement econòmic.
D’altra banda, el curs tractarà críticament les perspectives historiogràfiques més importants al voltant de la relació històrica entre tecnologia i societat, des de les visions tradicionals del determinisme tecnològic, l’autonomia de la tecnologia o els models lineals de desenvolupament tecnològic, fins a les teories evolucionistes i constructivistes, més recents. El segle XX ha estat anomenat el segle de la tecnologia. Encara que és evident que la importància central de la tecnologia en la societat no es pot restringir únicament al segle XX, és cert que l’abast dels canvis socials, culturals, econòmics i polítics vinculats a determinades innovacions tecnològiques, ha estat especialment remarcable en els últims cent anys. El segle XX ha vist, no només l’emergència de l’anomenada big science - amb una creixent vinculació entre l’estat i la investigació científica - sinó l’eclosió de tecnologies com l’energia nuclear, les biotecnologies o la informàtica, que continuen sent el germen d’importants transformacions socials.

 

 

Metodologia i activitats formatives

 


 
Les diferents eines de treball amb què comptem a l’aula virtual són les següents:
Tauler del professor: És l’àmbit des d’on es proposaran les activitats i lectures que cal realitzar. S’hi faran les indicacions o propostes que el professor cregui convenients.
Fòrum: És l’espai reservat per a qualsevol comentari general sobre l’assignatura (contingut, material, lectures, aspectes diversos de l’actualitat del món del llibre i la lectura, etc.), així com per formular i resoldre preguntes o comentar dubtes plantejats pels estudiants.
Unitats: Integren l’assignatura 9 unitats cadascuna amb un recull de recursos accessibles des de l’aula – bàsicament articles de revista i capítols de llibre – des de l’espai de ‘Materials i fonts d’informació’.
Debats: Al llarg del semestre es proposarà un debat entorn dels materials d’algunes unitats, que tindrà lloc a l’espia de ‘debat’ de l’aula. L’objectiu és posar en comú, sempre des d’un registre estrictament acadèmic i formal, les qüestions que es plantegen o es deriven tant de les lectures com de la resta de recursos docents que hi ha penjats a l’aula en un espai públic de reflexió. La participació de l’estudiant en aquests debats és obligatòria tot i que no és una activitat avaluable (vegeu l’apartat "Avaluació"). El professor moderarà el debat i hi intervindrà quan cregui convenient que ha de fer-ho. Cada alumne haurà de fer un mínim de dues intervencions d’unes 15 línies, aproximadament, on haurà d’expressar les seves opinions de manera argumentada i, si cal, aportant informació contrastada. El debat girarà entorn de les preguntes proposades pel professor.
PACs (Proves d’Avaluació Contínua): Hi haurà tres PACs al llarg de l’assignatura, totes elles obligatòries. Les instruccions les trobareu a l’espai "Activitats". L’estudiant farà arribar les PACs al professor per mitjà de l’espai "Avaluació/ Lliurament i registre d’AC" i en els terminis indicats Tingueu present que per al bon funcionament del curs és imprescindible que tothom respecti els terminis de lliurament de les PACs i de participació en el debat. L’arxiu de cada PAC s’ha d’anomenar de la manera següent: nomcognomPACn.doc. De manera que el nom i el primer cognom de l’estudiant es recullen en minúscules i sense accentuació i "n" es correspon al número de la PAC (així, per exemple, juliamorenoPAC2.doc seria el segon lliurament de l’estudiant Júlia Moreno).
 
El professor corregirà les PACs i enviarà els seus comentaris de forma individualitzada o col·lectiva, segons els casos. Tot seguit l’estudiant podrà consultar la nota obtinguda al seu Registre d’Avaluació Continuada.
 
Calendari: Al calendari de l’aula hi constaran les dates d’inici d’unitat, d’inici i de lliurament de les tres PACs, així com les de començament i finalització del debat.
 
Consultes dels alumnes als professor: Es recomana als estudiants que preguntin totes aquelles qüestions que no els quedin suficientment clares o que els generin qualsevol tipus de dubte, ja sigui sobre el contingut de l’assignatura ja sigui el funcionament de l’aula o del sistema d’avaluació.

 

 

Avaluaciˇ acreditativa dels aprenentatges

 

 

Aquesta assignatura només es pot superar a partir de l’avaluació contínua (AC). La nota final d’avaluació contínua esdevé la nota final de l’assignatura.

 

La nota final d’avaluació contínua s’obté a partir de la suma ponderada de la qualificació de les tres PACs. El professor indicarà al començament del curs aquesta ponderació.

 

PAC1: cerca i avaluació d’informació; ponderació 20 %

PAC2: comentari de text; ponderació 20%

PAC3: assaig; ponderació 40 %

Debat: en el forum, ponderació 20%

 

Per aprovar el curs cal, a més:

 

  1. Lliurar les 3 Pacs
  2. Participar activament en el debat.

 

Avaluaciˇ ˙nica

Avaluació Única
L’alumne que desitgi acollir-se a aquesta modalitat ho HA DE SOL.LICITAR seguint el procediment ordinari de la Facultat i dins del calendari establert.

Per superar l’avaluació única l’alumne haurà de lliurar els exercicis que s’han exigit al llarg del curs i fer un examen sobre el contingut global de l’assignatura.

Reavaluació

La Normativa reguladora dels plans docents de les assignatures i de l’avaluació i qualificació dels aprenentatges contempla un sistema de reavaluació, dirigit a tots aquells estudiants que no hagin superat l’avaluació final en la data de tancament dels processos d’avaluació continuada i d’avaluació única. 

El calendari de reavaluació estableix el mes de març per a les assignatures del primer semestre i de juliol per a les assignatures anuals i del segon semestre. 

Les proves de reavaluació són les mateixes que les de l’avaluació única.

 

Les dates, les hores i l’aulari de les proves de reavaluació es publiquen al web de la Facultat.

Per superar la reavaluació, l’alumne haurà de lliurar els exercicis que s’han exigit al llarg del curs i fer un examen sobre el contingut global de l’assignatura.

els examens es podran fer de manera presencial .

 

 

 

Fonts d'informaciˇ bÓsica

Consulteu la disponibilitat a CERCABIB

Llibre

Dossier Electrònic disponible al Campus Virtual UOC

 

Callon, M. (1986). The sociology of an actor-network: The case of the electric vehicle. Mapping the dynamics of science and technology, 23.

 

Misa, Thomas (2004), “Science and Systems, 1870-1930” (capítol 2), in Leonardo to the Internet: Technology and Culture from the Renaissance to the Present, Baltimore, Johns Hopkins University Press.

 

Wren, Daniel; Bedeian, Arthur (2004), “The Taylorization of Lenin: Rhetoric or Reality?”, International Journal of Social Economics, 31:3, 287-299.

 

Parr, Joy (2005), “Industrializing the Household: Ruth Scwhartz Cowan’s More Work for Mother”, Technology and Culture, 46:3, 604-612.

 

Camprubí, Lino (2012), “‘Frankie the Frog’: the Total Transformation of a River Basin as ‘Totalitarian’ Technology (Spain 1946-1961)”, Endeavour, 36:1, 23-31.    

 

Saraiva, Tiago (2010), “Fascist Labscapes: Genetics, Wheat and the Landscapes of Fascism in Italy and Portugal”, Historical Studies in the Natural Sciences, 40:4, 457-498.

 

Boyd, William (2001), “Making Meat: Science, Technology, and American Poultry Production”, Technology and Culture, 42:4, 631-664.

 

Wailoo, Keith (1999), “Putting the Question to Technology”, in Drawing Blood. Technology and Disease Identity in 20th Century America, Baltimore, Johns Hopkins University Press, 1-16.

 

Arnold, David (2005), “Europe, Technology and Colonialism in the 20th Century”, in Schot, Johan; Misa, Thomas; Oldenziel, Ruth (eds.), Tensions of Europe: the Role of Technology in the Making of Europe, special issue of History and Technology, 21:1, 85-106.