Pla docent de l'assignatura

 

 

Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Identitats de GŔnere, PresŔncies i Protagonismes de les Dones al Mˇn Contemporani

Codi de l'assignatura: 570294

Curs acadŔmic: 2019-2020

Coordinaciˇ: Mary - Josephine Nash Baldwin

Departament: Departament d'Hist˛ria i Arqueologia

crŔdits: 5

Programa ˙nic: S

 

 

Consideracions prŔvies

 


S´estudiarán documents històrics i fonts diversos-

 

 

Hores estimades de dedicaciˇ

Hores totals 125

 

Activitats presencials

50

 

-  TeoricoprÓctica

(Aula)

 

40

 

-  Tutoritzaciˇ per grups

(Aula. 7 de juny)

 

0

 

-  PrÓctiques orals comunicatives

(Aula. 29 maig)

 

10

Treball tutelat/dirigit

35

Aprenentatge aut˛nom

40

 

 

Recomanacions

 


Es preveu una interacció activa a les classes.

 

 

CompetŔncies que es desenvolupen

 


Transversals comunes de la UB
 

  • Capacitat d’aprenentatge i responsabilitat (capacitat d’anàlisi, de síntesi, de visions globals i d’aplicació dels coneixements a la pràctica / capacitat de prendre decisions i d’adaptació a noves situacions).
  • Compromís ètic (capacitat crítica i autocrítica / capacitat de mostrar actituds coherents amb les concepcions ètiques i deontològiques).
  • Sostenibilitat (capacitat de valorar l’impacte social i mediambiental d’actuacions en el seu àmbit / capacitat de manifestar visions integrades i sistèmiques).

 
 
Bàsiques i generals
 
*CB6 - Posseir i comprendre coneixements que aportin una base o oportunitat de ser originals en el desenvolupament i/o aplicació d’idees, sovint en un context de recerca
 
*CB8 - Que els estudiants siguin capaços d’integrar coneixements i enfrontar-se a la complexitat de formular judicis a partir d’una informació que, sent incompleta o limitada, inclogui reflexions sobre les responsabilitats socials i ètiques vinculades a l’aplicació dels seus coneixements i judicis

*CB9 - Que els estudiants sàpiguen comunicar les seves conclusions i els coneixements i raons últimes que les sustenten a públics especialitzats i no especialitzats d’una manera clara i sense ambigüitats

*CG1 – Que els estudiants siguin capaços d’analitzar i interpretar materials de naturalesa complexa i sovint ambigua i recent, i sintetitzar idees i argumentacions relatives als objectes d’estudi i als debats i problemàtiques actuals, i comunicar-les de manera clara, rigorosa i precisa.
 
 
Específiques
 
CE1- Desenvolupar un raonament crític davant els diferents processos històrics en l’àmbit de la Història Contemporània i els esdeveniments més recents, sobre la base d’una informació plural.

CE2 – Proporcionar elements que permetin adquirir la capacitat de conèixer els principals camps de treball i perspectives pròpies de la recerca en Història Contemporània

CE3 – Capacitat d’integrar coneixements i de formular proposicions a partir de la informació disponible en l’àmbit de la història contemporània.

CE4 –Obtenir i aplicar un coneixement profund dels diferents enfocaments metodològics i de les tendències historiogràfiques relacionades amb els estudis de l’Edat Contemporània i el Món Actual.

CE7 – Desenvolupar estats de la qüestió actualitzats que li permetin arribar a una anàlisi històrica en profunditat.

CE13- Analitzar els mecanismes i actors socials que intervenen en el disseny i configuració de les innovacions tecnològiques.

 

 

 

 

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements


Objectius d’aprenentatge de l’assignatura
 
Aquesta assignatura parteix del debat historiogràfic en torn a la historia de les dones en un marc global de diversitat cultural i de gènere al mon contemporani. Té com a objectiu  plantejar diferents trajectòries dels  moviments de les dones arreu del mon per tal d’analitzar les propostes d’adquisició de drets i la capacitat d’agència de les dones i les seves les practiques socials.  A partir d’exemples històrics i mes recents,  examina el significat dels canvis i permanències en les relacions de gènere i els drets de les dones.
 
 
Objectius d’aprenentatge de coneixements
 

  • Conèixer els debats historiogràfics en torn als moviments socials
  • Conèixer els mètodes d’anàlisi de la historia de  les dones i del gènere
  • Relacionar els debats en torn als moviments socials amb una perspectiva de gènere
  • Copsar el paper de les dones com a subjectes de transformacions socials
  • Conèixer  el debat historiogràfic en torn a la historia de les dones en un marc global de diversitat cultural i de gènere.
  • Valorar l´importància de les identitats a  l´acció col·lectiva
  • Aprofundir en l`anàlisis del  desenvolupament dels  moviments de les dones
  • Valorar la trajectòria de drets, resistència i el rebuig de la subalternitat per part de les dones.

 
Objectius d’adquisició d’habilitats i procediments
 
  • Identificar l’agència històrica de les dones com a central a les dinàmiques històriques
  • Copsar la diversitat em el si dels moviments de dones
  • Analitzar les relacions de gènere i el seu significat social
  • Comparar i valorar els diferents processos de desenvolupament de moviments socials en un marc global
  • Reforçar la capacitat d’anàlisi crítica de documents d’època i de la bibliografia científica
  • Utilitzar i analitzar recursos i fonts per l’estudi dels moviments socials de dones

 

 

Blocs temÓtics

 

1. Blocs temÓtics

*  
BLOC 1- Les identitats de gènere en la història i la historiografia
El concepte de gènere en el quefer historiogràfic
La importància de la història en la teorització del gènere
Gènere i història de les dones a l’Estat Espanyol
Història, gènere i masculinitats
BLOC 2 -  Feminismes, identitats i moviments socials
El reconeixement de les dones com a subjectes històrics
Moviments socials, polítiques d´identitat i el feminisme
Definir els feminismes en plural
Moviments de dones i feminismes globals
 
BLOC 3- Discursos colonials, representacions de gènere i agència femenina
Les bases culturals de les relacions colonials en la història
Gènere i raça en el discurs de dominació colonial
L’agència de les dones colonitzades en la història
El correctiu postcolonial al moviment feminista occidental

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

 

Materials de lectura obligatoria:

ARBAIZA, M. (2014) “Obreras amas de casa y mujeres liberadas. Trabajo, género e identidades en España”. En Nash, Mary (Ed.) Feminidades y masculinidades: arquetipos y prácticas de género. Madrid, Alianza.

BLASCO HERRANZ Inmaculada , (2005). “Ciudadanía femenina y militancia catòlica en la España de los años veinte: el feminismo católico”. Ayer, Num. 57.

BURGUERA, Mónica (2011). “Historia e identidad: los lenguajes sociales del feminismo romántico en España (1844-1846)”. Arenal. Revista de Historia de las Mujeres. Vol.18. Num.1.

LACUNA , Pilar (2013). “Discursos anticoloniales y de género.  En Nash, M., Diaz Gutierrez, E. Deusdad Ayala, B. (Eds.) Desvelando la historia. Fuentes históricas coloniales y postcoloniales en clave de género. Granada, Comares.

McCLINTOCK. Anne (1994) “Commodity Imperialism and  and Imperial Advertising” Imperial Leather, Race, gender and sexuality in the colonial context. Londres: Routledge cap. 5.

MOLYNEUX, Maxine (2003) Movimientos de mujeres en América Latina. Estudios teórico comparado. Madrid, Crítica/ Feminismos (p. 217- 227).

NASH, M. (1994): "Experiencia y aprendizaje: la formación histórica de los feminismos en España". Historia Social. Nº.20 (p. 151-172)

NASH, Mary (2002): “Los nuevos sujetos históricos: perspectivas de fin de siglo. Género, identidades y nuevos sujetos históricos”. En Cruz Romero, M. Saz, I. El siglo XX, Historiografía e historia. Valencia, PUV (p. 85-101).

NASH, Mary (2012, 2017) “Voces críticas y de las minorías a la hegemonía blanca occidental”, Mujeres en el mundo. Historia, retos y movimientos. Madrid: Nueva ed. (p.237-247)

Nash, Mary, Ramos, Dolores, Blasco, Inmaculada y Cleminson, Richard,  “Debates -Historia de las mujeres y de género: pasado y futuro”.  Ayer. 104/2016 (4)

NASH, Mary. Rojas.  Las mujeres republicanas en la guerra civil española. Madrid: Taurus, 1999,2006. Capitulo 2.

ORTEGA, Teresa M (2011): La otra transición política a la democracia.” En Aguado, Ana, Ortega, T.M. (Eds.) Feminismos y antifeminismos. Culturas políticas e identidades de género en la España del siglo XX. Valencia, PUV. (P. 173-206).

RAMBLADO, M. C.  “Cine y documentales sobre las mujeres en el franquismo: transmitiendo la memoria en femenino” en Nash, Mary (ed.) (2013); Represión, resistències, memòria. Las mujeres bajo la dictadura franquista. Granada, Comares.

ROSE, Sonya O. (2012): “Hombres y masculinidad”, ¿Qué es historia de género? Madrid: Alianza (p.121-155).

SAID, Edward (1996). Cultura e imperialismo. Barcelona, Anagrama.

SCOTT, Joan W. (1990): "El género: una categoría útil para el análisis histórico". En Amelang, J. S. Nash, M. (Eds.) Historia y género: Las mujeres en la Europa Moderna y Contemporánea. Valencia, Edicions Alfons el Magnànim.

SPIVAK, Gayatri (2003) “¿Puede hablar el subalterno?”, Revista Colombiana de Antropología, v. 39 (p. 297-364)

Torres Delgado, Gemma,  (2014) “Arquetipos masculinos en el discurso colonial español sobre marruecos”. En Nash, Mary (Ed.) Feminidades y masculinidades: arquetipos y prácticas de género. Madrid, Alianza.

URIA , Jorge (2014) “Iconos de masculinidad. Los años veinte y los ases de fútbol español”. En Nash, Mary (Ed.) Feminidades y masculinidades: arquetipos y prácticas de género. Madrid, Alianza

  • Classes magistrals impartides per la professora per introduir l’assignatura
  • Presentació de les lectures obligatòries per part de l’alumnat
  • Debat dirigit sobre les lectures obligatòries en format de seminari
  • Presentacions orals a classe dels treballs d’estudi de cas realitzats pel alumnat.


 

 

Materials de suport de la docencia (dossier de lectures):

 

SCOTT, Joan W. (2008) “Algunas reflexiones adicionales sobre género y política”, Género e historia.  México: Fondo de Cultura Económica (p. 245-271)

RILEY, Denise (1988) “Does a Sex Have a History?”, Am I That Name?: Feminism and the Category of Women in History. University of Minnesota Press (p. 1-17)

CID, Rosa (2006) “Los estudios históricos sobre las mujeres en la historiografía española”, La aljaba, v.10 , (20 pàg. sense paginar)

ROSE, Sonya O. (2012): “Hombres y masculinidad”, ¿Qué es historia de género? Madrid: Alianza (p.121-155).

NASH, Mary (2002): “Los nuevos sujetos históricos: perspectivas de fin de siglo. Género, identidades y nuevos sujetos históricos”. En Cruz Romero, M. Saz, I. El siglo XX, Historiografía e historia. Valencia, PUV (p. 85-101).

ORTEGA, Teresa M (2011): La otra transición política a la democracia.” En Aguado, Ana, Ortega, T.M. (Eds.) Feminismos y antifeminismos. Culturas políticas e identidades de género en la España del siglo XX. Valencia, PUV. (P. 173-206).

NASH, M. (1994): "Experiencia y aprendizaje: la formación histórica de los feminismos en España". Historia Social. Nº.20 (p. 151-172)

MOLYNEUX, Maxine (2003) Movimientos de mujeres en América Latina. Estudios teórico comparado. Madrid, Crítica/ Feminismos (p. 217- 227).

BHABHA, Homi (2002) “La otra pregunta. El estereotipo, la discriminación y el discurso del colonialismo”, El lugar de la cultura. Buenos Aires: Manantial (p. 91-111)

McCLINTOCK. Anne (1994) “Lay of the Land: Genealogy of Imperialism” Imperial Leather, Race, gender and sexuality in the colonial context. Londres: Routledge (p. 21-36)

SPIVAK, Gayatri (2003) “¿Puede hablar el subalterno?”, Revista Colombiana de Antropología, v. 39 (p. 297-364)

NASH, Mary (2012) “Voces críticas y de las minorías a la hegemonía blanca occidental”, Mujeres en el mundo. Historia, retos y movimientos. Madrid: Nueva ed. (p.237-247)

 

 

Avaluaciˇ acreditativa dels aprenentatges

 

L’avaluació de l’assignatura seguirà el model d’avaluació continuada.

  1. La lectura,presentació i debat dels articles de lectura a classe. (20%)
  2. Lliurament per escrit d’una ressenya sobre la lectura presentada (20%)
  3. Lliurament d’un treball sobre la temàtica del curs que s’exposarà oralment i que s’entregarà per escrit a finals del curs (40%).
  4. Participació en el debats dirigits realitzats a classe (20%)

 

Avaluaciˇ ˙nica

Avaluació Única
L’alumne que desitgi acollir-se a aquesta modalitat ho HA DE SOL.LICITAR seguint el procediment ordinari de la Facultat i dins del calendari establert.

Per superar l’avaluació única l’alumne haurà de lliurar els exercicis que s’han exigit al llarg del curs i fer un examen sobre el contingut global de l’assignatura.

Reavaluació

 La Normativa reguladora dels plans docents de les assignatures i de l’avaluació i qualificació dels aprenentatges contempla un sistema de reavaluació, dirigit a tots aquells estudiants que no hagin superat l’avaluació final (suspesos i no presentats) en la data de tancament dels processos d’avaluació continuada i d’avaluació única.

El calendari de la reavaluació tindrà lloc el mes de març per les assignatures del primer semestre i el mes de juliol per les assignatures del segon semestre. 

 

Les proves de reavaluació són les mateixes que les de l’avaluació única.

 

Les dates, les hores i l’aulari de les proves de reavaluació es publiquen al web de la Facultat.

Per superar la reavaluació, l’alumne haurà de lliurar els exercicis que s’han exigit al llarg del curs i fer un examen sobre el contingut global de l’assignatura.

 

 

Fonts d'informaciˇ bÓsica

Consulteu la disponibilitat a CERCABIB

Llibre

Aguado, A.; Ortega, T. M. (Eds.), Feminismos y antifeminismos. Culturas políticas e identidades de género en la España del siglo XX. Valencia,  PUV, 2012.

 

Borderías, C. (Ed.) La Historia de las mujeres: perspectivas actuales. Barcelona, Icaria, 2009.

Chakrabarty, D., “A small history of subaltern studies”, a Habitations of Modernity: Essays in the Wake of Subaltern Studies. Chicago: Chicago University Press, 2002.

Duby, G. ; Perrot, M. (ed.), Historia de las mujeres en Occidente. Madrid: Taurus, 2001.

Hall, S., “The Spectacle of the ‘other’”, a S. Hall (ed.) Representation. Cultural representations and Signifying practices. London: Sage, 1997.

Guha, R., “Las voces de la historia” a R. Guha: Las voces de la historia y otros estudios subalternos. Barcelona: Crítica, 2002.

Moore-Gilbert, B. 1997. The Postcolonial Theory. Contexts, Practices, politics. London / New York: Verso

Nash, Mary, Mujeres en el mundo. Historia, retos y movimientos. Madrid: Alianza, Nueva ed., 2012,2017.

Suárez, L., Hernández Castillo, R. A. (eds.) Decolonizando el feminismo. Teorías y prácticas desde los márgenes. Madrid,  Crítica/ Feminismos, 2008.

Scott, J. W.,  “El género como categoría útil para el anàlissi histórico”. James S. Amelang, Mary Nash (Eds. ) Historia y género: Las mujeres en la Europa Moderna y Contemporánea. Valencia: Edicions Alfons el Magnànim, 1990

Scott, Joan. Scott, Joan (1990): "El género: una categoría útil para el análisis histórico". En Amelang, J. S. Nash, M. (Eds.) Historia y género: Las mujeres en la Europa Moderna y Contemporánea. Valencia, Edicions Alfons el Magnanim.

 

Nash, Mary “La emoción del dialogo con la gente del pasado. Una conversación con Natalie Zemon Davis”. Historia Social, Num.75. 2013. Págs. 65-94.

 

Ashcroft, Bill Ahluwalia, Pal. (2000): Edward Said. La paradoja de la identidad. Barcelona, Bellaterra. (págs. 121-156).

Moreno, Monica.(2013): “La dictadura franquista y la represión de las mujeres. En Mary Nash(ed.) Represión, resistències, memòria. Las mujeres bajo la dictadura franquista. Granada, Comares. Págs. 1-21.

 

Nash, Mary (Ed.)  (2014): Feminidades y masculinidades: arquetipos y  prácticas de género. Madrid, Alianza.