Pla docent de l'assignatura

 

 

Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Hist˛ria de la Cultura ContemporÓnia (en LÝnia)

Codi de l'assignatura: 570297

Curs acadŔmic: 2019-2020

Coordinaciˇ: Teresa Abello Guell

Departament: Facultat de Geografia i Hist˛ria

crŔdits: 5

Programa ˙nic: S

 

 

Hores estimades de dedicaciˇ

Hores totals 125

 

Activitats presencials

(la imparticiˇ d?aquestes activitats es farÓ en modalitat online)

50

 

-  TeoricoprÓctica

 

36

 

-  Tutoritzaciˇ per grups

 

4

 

-  PrÓctiques de problemes

 

5

 

-  PrÓctiques amb documents

 

5

Treball tutelat/dirigit

35

Aprenentatge aut˛nom

40

 

 

CompetŔncies que es desenvolupen

 

Poseer y comprender conocimientos que aporten una base u oportunidad de ser originales en el desarrollo y/o aplicación de ideas, a menudo en un contexto de investigación

 Que los estudiantes sean capaces de integrar conocimientos y enfrentarse a la complejidad de formular juicios a partir de una información que, siendo incompleta o limitada, incluya reflexiones sobre las responsabilidades sociales y éticas vinculadas a la aplicación de sus conocimientos y juicios.

Que los estudiantes sepan comunicar sus conclusiones y los conocimientos y razones últimas que las sustentan a públicos especializados y no especializados de un modo claro y sin ambigüedades.

 

Que los estudiantes sean capaces de analizar e interpretar materiales de naturaleza compleja y a menudo ambigua y reciente, y sintetizar ideas y argumentaciones relativas a los objetos de estudio y a los debates y problemáticas actuales, y comunicarlas de manera clara, rigurosa y precisa.

Desarrollar un razonamiento crítico ante los distintos procesos históricos en el ámbito de la Historia Contemporánea y los acontecimientos más recientes.

 

 

Proporcionar elementos que permitan adquirir la capacidad de conocer los principales campos de trabajo y perspectivas propias de la investigación en Historia Contemporánea.

 

Capacidad de integrar conocimientos y de formular proposiciones a partir de la información disponible en el ámbito de la historia contemporánea.

 

Obtener y aplicar un conocimiento profundo de los distintos enfoques metodológicos y de las tendencias historiográficas relacionadas con los estudios de la Edad Contemporánea y el Mundo Actual.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements


 
Al final d’aquesta materia s’espera que l’estudiant sigui capaç de:
 

  • Comprendre la relació existent entre els diferents productes culturals i l’entorn on es produeixen.
  • Familiaritzar-se amb les eines pròpies de la disciplina (recopilació de informació, anàlisi crític …), i especialment amb el debat sobre les interpretacions del fenomen de la cultura contemporània.
  • A partir de lectures contextualitzades de textos de distinta naturalesa, identificar la reflexió general a l’exemple concret a través de l’elaboració d’assaigs centrats en l’estudi de cas.

 

 

 

Blocs temÓtics

 

1. 1. Del XIX al XX
2. El repte del totalitarisme
3. La crisi dels setanta
4. La revoluciˇ digital

*  
 
Història de la cultura contemporània” pren l’accepció més àmplia de cultura, entesa com a procés que implica, a més de les manifestacions artístiques i científiques, el seu context de canvi social, polític i econòmic, i el seu impacte transformador. En aquest sentit, s’examinaran contextos culturals concrets per la seva especial rellevància i per evidenciar la connexió entre canvi social i polític, procés d’urbanització, avenç científic i canvi cultural (per exemple «Viena final de segle»). Aquesta aproximació més intel·lectual o d’alta cultura s’acompanyarà de l’examen de les transformacions en la cultura de masses i els mitjans de comunicació moderns que l’han sustentat, així com la seva gradual expansió.
L’assignatura vol presentar una visió diacrònica de la cultura contemporània occidental. Per tal de comprendre la naturalesa de la contemporaneïtat i la seva evolució, ens centrarem en l’estudi dels grans moments de fractura. Així, es prestarà especial atenció al caràcter urbà i a la consolidació d’una societat de masses en l’experiència contemporània.

 

 

Metodologia i activitats formatives

 


 
La metodologia se centrarà bàsicament en la selecció i preparació de recursos docents; l’estudi de cas i l’aprenentatge basat en problemes. Així, “Història de la Cultura Contemporània” s’organitza a partir de l’estudi de quatre moments de trencament essencials en el relat de la Història Cultural: la crisi de fi de segle (en el tombant entre segle XIX i XX), el període d’entreguerres amb fenòmens com l’esplendor de la cultura centroeuropea i l’ascens del feixisme i el comunisme, el canvi cultural dels anys seixanta, i finalment la irrupció del canvi tecnològic a partir dels anys noranta. Tot plegat, ha de permetre que cada estudiant elabori un estudi de cas centrat en un país i/o trencament dels plantejats.
Es planteja un primer debat sobre conceptes essencials i la lectura d’un mòdul introductori redactat expressament pels professors Joan Fuster i Jaume Claret centrat en la configuració de la història cultural i la història contemporània. La lectura de Introducció a la Història de la Cultura Contemporània permet una primera aproximació per plantejar dues problemàtiques centrals:

  • La dificultat per historiar el present immediat, i el vincle història i memòria.
  • La dificultat per definir el concepte cultura i, especialment, la seva evolució al llarg de la història.

Per tant i a partir de la lectura i debat, els alumnes hauran de desenvolupar un assaig/reflexió sobre alguna de les dues problemàtiques plantejades. Es tindrà en compte la qualitat, la concisió, les referències extres i les capacitats de síntesi (entorn els set mil caràcters) i interrelació.
Després d’aquesta primera activitat, es facilitarà una tria de textos acompanyada d’una extensa presentació per situar autors i idees en el debat intel·lectual. Aquests textos donaran peu a plantejar un projecte d’estudi de cas centrat en un o més dels quatre moments a estudi, sobre una temàtica triada per l’alumne –a partir del treballat a l’aula, de les lectures i dels propis interessos—, que pot referir-se a un país, regió o cultura, o bé un dels moments de forma transversal. Per facilitar el plantejament inicial del projecte, caldrà omplir una fitxa, on es demanaran una sèrie de dades que han de permetre organitzar el treball, veure’n la seva viabilitat i facilitar-ne l’avaluació.
Respecte l’avaluació, en aquest cas serà una coavaluació entre un altre company i el professor. Sovint, la coavaluació resulta de gran ajuda ja que són precisament els companys que estan enfrontant-se a dificultats similiars aquells que millor poden apuntar els punts forts i febles del projecte. La nota final d’aquesta PAC incorporarà, d’aquesta manera, l’avaluació del professor i del company.
La tercera i darrera activitat consistirà en l’elaboració d’aquest estudi de cas, una aproximació concreta a una problemàtica genèrica. L’estudi de cas ha de tenir una extensió entorn les 7.000 paraules (possibles annexos al marge).

 

 

Avaluaciˇ acreditativa dels aprenentatges

 

 

2 Proves d’avaluació continuada (assajos) (PAC’S)  i participació en debats ….. 60%

  • 1º PAC …………………………………………….   25%
  • 2ª PAC ……………………………………………    25%
  • Participació als debats i fòrums virtuals ….. 10%


 L’alumne haurà d’haver obtingut una puntuació mínina de 5 per poder presentar la Prova d’avaluació final.

B. Prova d’avaluació final  (assaig I reflexions)  ……………………………………………………  40%

 

Avaluaciˇ ˙nica

 

Avaluació Única

L’alumne que desitgi acollir-se a aquesta modalitat ho HA DE SOL.LICITAR seguint el procediment ordinari de la Facultat i dins del calendari establert.

Per superar l’avaluació única l’alumne haurà de lliurar els exercicis que s’han exigit al llarg del curs i fer un examen sobre el contingut global de l’assignatura.

Reavaluació

La Normativa reguladora dels plans docents de les assignatures i de l’avaluació i qualificació dels aprenentatges contempla un sistema de reavaluació, dirigit a tots aquells estudiants que no hagin superat l’avaluació final en la data de tancament dels processos d’avaluació continuada i d’avaluació única. 

El calendari de reavaluació  estableix el mes de març per a les assignatures del primer semestre i de juliol per a les assignatures anuals i del segon semestre. 

Les proves de reavaluació són les mateixes que les de l’avaluació única.

Per superar la reavaluació, l’alumne haurà de lliurar els exercicis que s’han exigit al llarg del curs i fer un examen sobre el contingut global de l’assignatura.

Els examens podràn ser presencials

 

 

Fonts d'informaciˇ bÓsica

Consulteu la disponibilitat a CERCABIB

Llibre

Dossier electrònic disponible al Campus Virtual.UOC

 

Carl E. Schorske, “La gracia y la palabra: las dos culturas de Austria y su destino moderno”, Pensar con la historia, Madrid, Taurus, 2001, pp. 209-234.

 

Alex Ross, “Doctor Fausto. Schoenberg, Debussy y la atonalidad”, El ruido eterno. Escuchar al siglo XX a través de su música, Barcelona, Seix Barral, 2009, pp. 55-102.

 

George L. Mosse, “La nueva política”, La nacionalización de las masas, Madrid, Marcial Pons, 2005, pp. 15-37.

 

Hannah Arendt, “Ideología y terror de una nueva forma de gobierno”, Los orígenes del totalitarismo, Madrid, Alianza, 2006, pp. 617-640.

 

John Kenneth Galbraith, “El caso del equilibrio social”, J. K. Galbraith esencial, Barcelona, Crítica, 2002, pp. 57-41

 

Josep Fontana, “Las revoluciones frustradas de los años sesenta”,           Por el bien del Imperio. Una historia del mundo desde 1945, Barcelona, Pasado & Presente, 2011, pp. 373-405.

 

Peter Watson, “La idea más grande que ha existido nunca”, Historia intelectual del siglo XX, Barcelona, Crítica, 2002, pp. 730-752.

 

Donald Sassoon, “Conclusión: la red”, Cultura. El patrimonio común de los europeos,

Barcelona, Crítica, 2006, pp. 1.655-1.674.