Pla docent de l'assignatura

 

 

Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Transicions, Dictadura i Democràcia: el Model Espanyol (en Línia)

Codi de l'assignatura: 570301

Curs acadèmic: 2019-2020

Coordinació: Teresa Abello Guell

Departament: Departament d'Història i Arqueologia

crèdits: 5

Programa únic: S

 

 

Hores estimades de dedicació

Hores totals 125

 

Activitats presencials

(Aquesta assignatura s?imparteix on-line)

50

 

-  Teoricopràctica

 

36

 

-  Tutorització per grups

 

4

 

-  Pràctiques de problemes

 

5

 

-  Pràctiques amb documents

 

5

Treball tutelat/dirigit

35

Aprenentatge autònom

40

 

 

Competències que es desenvolupen

 

CB6 - Adquirir i entendre coneixements que aportin una base d’originalitat en el desenvolupament i/o aplicació de les idees, en un context d’investigació, si s’escau.

CB8 - Que els estudiants siguin capaços d’integrar coneixements i enfrontar-se a la complexitat de formular judicis a partir d’una informació que, tot i ser incompleta o limitada, inclogui reflexions sobre les responsabilitats socials i ètiques vinculades a l’aplicació dels seus coneixements i judicis. 

CB9 - Que els estudiants sàpiguin comunicar les seves conclusions i els coneixements i raons que les sustentes, a públics especialitzats, i no, de manera clara.

CG1 - Que els estudiants siguin capaços d’analitzar i interpretar materials de naturalesa complexa, i sintetitzar idees i argumentacions relatives als subjectes d’estudi i als debats i problemàtiques actuals, i comunicar-les de manera clara, rigorosa i precisa.

CE1 – Desenvolupar un raonament crític davant dels diferents processos històrics en l’àmbit de la Història Contemporània i els successos més recents, en base a una informació plural.

 

CE2 – Proporcionar elements que permetin adquirir la capacitat de conèixer els principals camps de treballs i perspectives pròpies de la recerca en Història Contemporània.

 

CE3 – Capacitat d’integrar coneixements i de formular proposicions a partir de la informació disponible en l’àmbit de la Història Contemporània.

 

CE4 – Obtenir i aplicar un coneixement profund dels diferents enfocaments metodològics i de les tendències historiogràfiques relacionades amb els estudis de l’Edat Contemporània i el Món Actual.

 

CE7 – Desenvolupar estats de la qüestió actualitzats que li permetin arribar a un anàlisi històric en profunditat.

 

CE12 – Relacionar les principals teories i escoles d’interpretació per a entendre els orígens del nacionalisme i la nació.

 

 

 

 

 

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements


 
L’assignatura es planteja una sèrie d’objectius bàsics, intrínsecament vinculats a la pròpia configuració de “Transicions, dictadura i democràcia: el model espanyol”:

  • Comprendre les dinàmiques político-socials que regeixen les dictadures.
  • Conèixer els diferents processos de transició dictadura-democràcia de la segona meitat del segle XX.
  • Distingir entre els diferents models de transició.
  • Familiaritzar-se amb els moviments d’oposició a les dictadures, particularment a Espanya.
  • Aplicar els coneixements rebuts per fer estudis de cas.

 

 

Blocs temàtics

 

1. 1. La internacionalització de la justícia i la justícia transicional
2. Models de transició: de Llatinoamèrica a Sud-àfrica
3. La Transició espanyola. Estudi de cas en perspectiva comparada.
4. La gestió de la memòria. Qüestions de futur

*  
 
Transicions, dictadura i democràcia: el model espanyol” mostrarà com en el darrer terç del segle XX i principis del XXI s’han iniciat diversos processos de transició des de règims dictatorials o etapes especialment violentes cap a estats de dret democràtics. Des dels exemples de l’Europa mediterrània als setanta (Grècia, Portugal i Espanya), passant per Llatinoamèrica als vuitanta i noranta (Argentina, Brasil, Uruguai, Paraguai, Xile...), l’Europa de l’Est després de la caiguda del mur de Berlín, fins als exemples emblemàtics de Sud-àfrica o els més llunyans com Timor Est.
 
Encara que podem trobar alguns precedents al llarg de la història, ha sigut fruit d’aquesta darrera implosió que ha sorgit un creixent interès pels processos transicionals, molt lligat a la consolidació de la justícia internacional, la creixent presència de l’anomenada “memòria històrica” i els diferents models de justícia transicional.

 
L’assignatura permetrà conèixer tant l’àmbit teòric i conceptual, com la diferent casuística. S’abordarà amb especial detall el cas espanyol (com a exemple i contra-exemple), tant el període previ com la mateixa Transició i la gestió i memòria posteriors. En aquest últim apartat, es treballaran qüestions vinculades a la memòria i l’oblit, la reparació de les víctimes i la relació entre història i memòria.

 

 

 

Metodologia i activitats formatives

 


 
La metodologia se centrarà bàsicament en la selecció i preparació de recursos docents; l’estudi de cas i l’aprenentatge basat en problemes. Així, “Transicions, dictadura i democràcia: el model espanyol” s’organitzarà a partir de l’anàlisi de l’evolució conceptual del terme transició i les formes de transició de la dictadura a la democràcia especialment a partir dels elements de justícia retroactiva que hi van associats en paral·lel a la consolidació de la legislació internacional sobre els drets humans.
 Tot plegat, ha de permetre que cada estudiant elabori un estudi de cas centrat en un país i/o trencament dels plantejats.
Es planteja un primer debat sobre conceptes essencials a partir de la lectura de diferents materials (Elster, Chinchón, Capellà, Lederach, Rambsbotham) que permet una primera aproximació per plantejar les problemàtiques centrals que segueixen:

  • L’evolució del concepte de justícia transicional
  • Les polítiques de memòria i les polítiques de perdó.
  • L’especificitat de la transició espanyola en perspectiva comparada.

El debat comptarà amb la presència d’algun expert contrastat que a la vegada podrà resoldre dubtes i introduir nous elements de reflexió per als alumnes, més enllà dels aportats pel propi professor.
A partir de les lectures i el debat, els alumnes hauran de desenvolupar un assaig/reflexió sobre alguna de les problemàtiques plantejades. Es tindrà en compte la qualitat, la concisió, les referències extres i les capacitats de síntesi (entorn els set mil caràcters) i interrelació així com la participació e el debat i la incorporació dels elements que s’hi hagin plantejat que pugui atènyer al seu assaig.
Després d’aquesta primera activitat, es facilitarà una tria de textos complementaris que donaran peu a plantejar un projecte d’estudi de cas centrat en processos transicionals en algun país de manera comparada al cas espanyol –a partir del treballat en el debat, de les lectures i dels propis interessos—, o bé analitzant de manera transversal algun dels elements propis dels processos transicionals que pugui resultar del seu interès. Per facilitar el plantejament inicial del projecte, caldrà omplir una fitxa, on es demanaran una sèrie de dades que han de permetre organitzar el treball, veure’n la seva viabilitat i facilitar-ne l’avaluació, i a la vegada es facilitarà bibliografia complementària a tal efecte.
La tercera i darrera activitat consistirà en l’elaboració d’aquest estudi de cas, una aproximació concreta a una problemàtica genèrica. L’estudi de cas ha de tenir una extensió entorn les 7.000 paraules (possibles annexos al marge).

 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

 

 

El model d’avaluació és l’avaluació continuada. En aquesta assignatura es tindrà en compte:

3 PAC’s ........................................................ 85%
         (Assajos/Proves 1ª ...........25%
         (     it.              2ª ........... 25%
         (     it.              3ª ........... 35%)
- Reflexions específiques sobre problemes concrets plantejats pel professor ................................ 15%

 

 

 

Avaluació única

Avaluació Única
L’alumne que desitgi acollir-se a aquesta modalitat ho HA DE SOL.LICITAR seguint el procediment ordinari de la Facultat i dins del calendari establert.

Per superar l’avaluació única l’alumne haurà de lliurar els exercicis que s’han exigit al llarg del curs i fer un examen sobre el contingut global de l’assignatura.

Reavaluació

La Normativa reguladora dels plans docents de les assignatures i de l’avaluació i qualificació dels aprenentatges contempla un sistema de reavaluació, dirigit a tots aquells estudiants que no hagin superat l’avaluació final en la data de tancament dels processos d’avaluació continuada i d’avaluació única. 

El calendari de reavaluació  estableix el mes de març per a les assignatures del primer semestre i de juliol per a les assignatures anuals i del segon semestre. 

Les proves de reavaluació són les mateixes que les de l’avaluació única.

 

Les dates, les hores i l’aulari de les proves de reavaluació es publiquen al web de la Facultat.

Per superar la reavaluació, l’alumne haurà de lliurar els exercicis que s’han exigit al llarg del curs i fer un examen sobre el contingut global de l’assignatura.”.

Els examens podran ser presencials.

 

 

 

Fonts d'informació bàsica

Consulteu la disponibilitat a CERCABIB

Llibre

Dosier electrònic. Campus virtual UOC

ELSTER, J., Rendición de cuentas. La justicia transicional en perspectiva histórica, Buenos Aires/Madrid, Katz editores S.A, 2007,

RAMSBOTHAM, O, T. WOODHOUSE, H. MIALL (2011) Resolución de conflictos: la prevención, gestión y transformación de conflictos letales. Barcelona: Institut Català Internacional per la Pau, Edicions Bellaterra.

LEDERACH, J.P. (1998). Construyendo la paz. Reconciliación sostenible en sociedades divididas. Bilbao: Ed. Bakeaz/Gernika Gogoratuz

AGUILAR FERNANDEZ, P. Políticas de la Memoria y Memorias de la política. Alianza Editorial, Madrid. 2008.