Pla docent de l'assignatura

 

 

Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Configuraciˇ i Processos de Formaciˇ en la Societat ContemporÓnia: Catalunya com a Model

Codi de l'assignatura: 570302

Curs acadŔmic: 2019-2020

Coordinaciˇ: Llorenc Ferrer Alos

Departament: Departament d'Hist˛ria i Arqueologia

crŔdits: 5

Programa ˙nic: S

 

 

Hores estimades de dedicaciˇ

Hores totals 125

 

Activitats presencials

50

 

-  TeoricoprÓctica

 

36

 

-  PrÓctiques especials

 

4

 

-  PrÓctiques orals comunicatives

 

10

 

-  Sortida de camp

( )

 

0

Treball tutelat/dirigit

35

Aprenentatge aut˛nom

40

 

 

CompetŔncies que es desenvolupen

 


Transversals i comuns a la UB
-Capacitat d’aprenentatge i responsabilitat (capacitat d’anàlisi, de síntesi, de visions globals i d’aplicació de coneixements)
-Compromís ètic (capacitat crítica i autocrítica / capacitat de mostrar actituds coherents amb les concepcions ètiques i deontològiques)
 
Bàsiques i generals
-Adquirir els coneixements que permetin desenvolupar i aplicar idees en contextos discursius i d’investigació.
-Saber integrar coneixements i enfrontar-se a la complexitat de formular judicis a partir d’una informació adquirida, i reflexionar sobre les responsabilitats que això comporta.
-Saber avaluar la informació i comunicar coneixements a públics diversos, de manera clara i sense ambigüitats.
-Adquirir la capacitat d’analitzar i interpretar materials diversos, sintetitzar idees i de poder argumentar sobre les diverses qüesions objecte d’estudi, participar en el debat, i comunicar les idees i conclusions de manera clara, rigorosa i precisa.
 
ESpecífiques
-Desenvolupar un raonament crític davant els processos histórics als que es refereix l’assignatura, en base a una informació plural.
-Adquirir la capacitat d’integrar coneixement, que permetin fer una anàlisi històrica en l’àmbit específic de la matéria.
-Desenvolupar estats de la qüestió actualitzats que permetin fer una anàlisi històrica en profunditat.
-Conèier les eines concpetuals i metodològiques per analitzar les etapes de creixement econòmic i social de Catalunya en el segle XIX i contraposar en els problemes derivats de la inserció en uan realitat política determinada que ens ajudin a entendre la realitat actual de la Catalunya Contemporània. 

 

 

 

 

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements


L’assignatura parteix que l’alumne ja ha treballat dins del Grau temes fonamentals com l’evolució i canvis en l’activitat agrícola, el procés d’industrialització basat en la indústria tèxtil i el procés de diversificació i els principals canvis a nivell social que s’han produït. En el màster es tracta d’aprofundir en aquells aspectes que són específics del procés de desenvolupament i modernització.  Es tracta de presentar debats sobre perquè Catalunya es va industrialitzar quan altres territoris de l’Estat no ho feren; analitzar els grups socials específics que sorgiren en aquest procés i fins a quin punt donaren una configuració política diferent; analitzar les causes que expliquen el debilitament del sistema financer i els models econòmics que generaren, els debats sobre modes productius i especulatius i fins a quin punt el procés d’integració a l’Estat després del franquisme condiciona un determinat model productiu.
Els objectius a assolir són:
-Conèixer debats historiogràfics a l’entorn de les causes de la diferenciació d’un territori dins d’un Estat.
-Conèixer mètodes d’anàlisi per abordar determinats problemes.
-Valorar el paper de l’Estat en els condicionants en el comportament de la població.
- Plantejar les causes que expliquen el mantenirment de les diferències dins de l’Estat a partir de l’anàlisi d’esdeniments socials, demogràfics, polítics i econòmics específics.
 
 

 

 

Blocs temÓtics

 

1. 1. Per quŔ Catalunya es va industrialitzar?

*  

Es volen proporcionar les claus de la industrialització de Catalunya. Va ser el comerç colonial qui va impulsar el canvi? Foren les fàbriques d’indianes que van introduir el cotó? Fou un entramat econòmic que funcionava des de segles enrera que facilitava l’aprofitament de les oportunitats que es presentaven? Com explicar la diversitat d’activitats en el segle XVIII? On conduirien en el segle XIX.

2. 2. L’˙s de l’espai com a element del canvi econ˛mic i social: urbanitzaciˇ, desruralitzaciˇ. Demografia. Migracions. Sistema hereditari. Poblament

*  

 No es pot entendre la societat catalana sense analitzar l’evolució demogràfica dels segles XVII i XVII, el col.lapse a que va arribar a finals del segle XIX, la necessitat de moviments migratoris. Cal conèixer també el sistema hereditari per entendre les formes de família i les estratègies que van condicionar i, finalment, com s’ha ocupat el territori al llarg del temps.

3. 3. Burgesia, proletariat i menestralia vistos des de la mobilitat socia. Una relaciˇ entre canvi eco˛mic i social i moviments socialsl

*  

El canvi econòmic va portar l’aparició de nous grups socials, nous tipus de conflictivitat i d’organitzacions social. S’estudiaran les característiques sociològiques dels diferents grups, tenint en compte l’especificitat del desenvolupament econòmic. Es tractarà també del sindicalisme d’ofici a l’anarquisme i les patronals.

4. 4. De la ind˙stria tŔxtil al turisme. El procÚs de diversificaciˇ industrial i la debilitat del sistema financer

*  

Es resseguirà el procés de diversificació industrial que es produí en el segle XX fins arribar a l’explosió del turisme i s’analitzaran les causes que expliquen la debilitat del sistema financer prestant atenció al model de Caixes d’estalvi i la seva crisi.

5. 5. Proteccionisme versus lliurecanvisme.. De problema econ˛mic a problema polÝtic. El tema mal resolt de la relaciˇ Catalunya-Espanya

*  

En el segle XIX es va produir un debat entre proteccionisme i lliurecanvisme. Els grups socials i econòmics defensen la seva posició en funció de si hi surten guanyant o no. En el cas de Catalunya també va ser així, però un problema de debat econòmic va fer aflorar un problema territorial que s’arrenca des de segles enrera. Es tracta de reflexionar sobre aquestes qüestions.

6. 6. Estat i economia catalana. Xarxes radials, funcionaritzaciˇ i dŔficit fiscal

*  

L’evolució econòmica catalana de les darreres dècades s’emmarca amb l’increment del pes de l’Estat dins de l’economia. La inversió pública esdevé cada vegada més important, els impostos que es paguen han tendit a créixer i, per tant, l’Estat es converteix en el gran distribuïdor de recursos.  L’Estat es construeix amb una lògica radial de concentració cap el centre. Com condiciona això l’economia i la societat catalana?

 

 

Metodologia i activitats formatives

 


L’assignatura constarà de:
-Materials (powers entre altres) amb dades, quadres estadístics...que serviran al professor per introduir la problemàtica general i que es concretarà en una introducció a la problemàtica del tema.
-De cada bloc hi haurà lectures obligatòries i lectures recomanades que serviran pel debat sobre la qüestió a la part final del bloc.
-Exposició final del treball realitzat aprofundint un dels blocs proposats a partir de bibliografia recomanda i altra que pugui resultar útil.
 

 

 

Avaluaciˇ acreditativa dels aprenentatges

 

L’avaluació de l’assignatura constarà de:

-Síntesi a partir de les lectures recomanades d’un bloc, contrastant posicions sobre el tema treballat  (40%)

-Treball que serà exposat a classe sobre un bloc en el que s’aprofundirà la problemàtica general plantejada (45%)

-Presentació oral del treball i participació en la dinàmica general de l’assignatura (15%)

 

Reevaluació: "La normativa reguladora dels plans docients de les assignatures i de l’avaluació i qualificació dels aprenentatges contempla un sistema de reavaluació, dirigit a tots aquells estudiants que no hagin superat l’avaluació final de la data de tancament dels processos d’avaluació continuada i d’avaluació única.

El calendari de la reavaluació per al curs 2017-2018 s’ha fixat al mes de març per a les assignatures amb docència de primer semestre, i al mes de juliol per a les del segon semestre.

D’acord amb la normativa de la UB, tots els alumnes amb la qualificació de suspens o "No presentat" poden optar a la reavaluació.

Per superar la prova de reavaluació l’alumne haurà de lliurar tots els exercicis que el professor ha exigit al llarg del curs i fer un examen sobre el contingut global de l’assignatura

 

Avaluaciˇ ˙nica

Avaluació Única

L’alumne que desitgi acollir-se a aquesta modalitat ho HA DE SOL.LICITAR seguint el procediment ordinari de la Facultat i dins del calendari establert.

Per superar l’avaluació única l’alumne haurà de lliurar els exercicis que s’han exigit al llarg del curs i fer un examen sobre el contingut global de l’assignatura.

Reavaluació

 

La Normativa reguladora dels plans docents de les assignatures i de l’avaluació i qualificació dels aprenentatges contempla un sistema de reavaluació, dirigit a tots aquells estudiants que no hagin superat l’avaluació final (suspesos i no presentats) en la data de tancament dels processos d’avaluació continuada i d’avaluació única. El calendari de la reavaluació tindrà lloc el mes de març per les assignatures del primer semestre i el mes de juliol per les assignatures del segon semestre.




Les proves de reavaluació són les mateixes que les de l’avaluació única.

 

Les dates, les hores i l’aulari de les proves de reavaluació es publiquen al web de la Facultat.

Per superar la reavaluació, l’alumne haurà de lliurar els exercicis que s’han exigit al llarg del curs i fer un examen sobre el contingut global de l’assignatura.

 

 

 

Fonts d'informaciˇ bÓsica

Consulteu la disponibilitat a CERCABIB

Llibre

 

BARBA, J. Y   M. MERCADE (2006): Les urbanitzacions a la província de Barcelona. Localització i característiques dels sistemes de baixa densitat residencial, Diputació de Barcelona,  Barcelona.
 

BARNOSELL, G. (1999): Orígens del sindicalisme català, Eumo,  Vic.
 

BEL, G. (2011): Espanya, capital Paris. Tots els camins porten a Madrid, La Campana,  Barcelona.
 

BERNARDOS, G. (2009): "Creación y destrucción de la burbuja inmobiliaria en España", Información Comercial Española. 850, pp. 23-40.
 

BOSCH ROCA, N. (2006): Les balances fiscals: concepte, mètode i aplicacions, Generalitat de Catalunya / Institut d’Estudis Autonòmics,  Barcelona.
 

CABRE, A. Y   I. PUJADAS (1989): "El periode de 1911-1930", en   D.D.A.A., Història Econòmica de Catalunya, Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana, pp. 21-32
 

D.D.A.A. (1995): L’època dels nous moviments socials (1900-1930), Fundació Enciclopèdia Catalana,  Barcelona.
 

DOMINGO, A. (2007): "El segle XXI i la internacionalització de les onades migratòries", en   D.D.A.A., Immigració. Les onades immigratóries en la Catalunya contemporània, Barcelona, Fundació Lluís Carulla, pp. 50-61
 

ENRECH MOLINA, C. (2005): Industria i ofici. Conflicte social i jerarquies obreres en la Catalunya textil (1881-1923), Universitat Autònoma de Barcelona. Servei de Publicacions,  Barcelona.
 

FERRER ALOS, L. (2008): "La diversitat de l’activitat econòmica a la Catalunya Moderna: més enllà de la renda feudal", Pedralbes. 28, pp. 725-764.
FERRER ALOS, L. (2009): "D’on van sortir els capitals per construir les colònies industrials?", en   D.D.A.A., Colònies industrials, Barcelona, Museu d’Història de Catalunya, pp. 80-95
FERRER ALOS, L. (2011): Sociologia de la industrialització. De la seda al cotó a la Catalunya Central (segles XVIII-XIX), Fundació Noguera,  Barcelona.
 

FRAILE, P. (1998): La retórica contra la competencia en España (1875-1975), Fundación Argentaria Visor,  Madrid.
FUSTER SOBREPERE, J. (2006): Barcelona i l’Estat centralista. Indústria i política a la dècada moderada (1843-1854), Eumo,  Vic.
GARCIA BALAÑA, A. (2004): La fabricació de la fàbrica. Treball i política a la Catalunya cotonera (1784-1874), Publicacions de l’Abadia de Montserrat,  Barcelona.
GARCIA ESPUCHE, A. (1998): Un siglo decisivo. Barcelona y Catalunya (1550-1640), alianza Editorial,  Barcelona.
 

LLUCH, E. (1973): El pensament econòmic a Catalunya (1760-1840). Els orígens ideològics del proteccionisme i la presa de consciència de la burgesia catalana, Edicions 62,  Barcelona.
MACDONOGH, G.W. (1986): Good families of Barcelona: asocial Histor of power in the industrial Era, PUP,  New Jersey.
MALUQUER DE MOTES, J. (1994): "La gran transformació. Industrialització i modernització a la Catalunya del segle XIX", en   D.D.A.A., Història Econòmica de Catalunya. La formació d’una societat industrial, Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana, pp. 
MOLINERO, C. Y   P. YSAS (1990): "Pàtria, justícia i pau. Nivell de vida i condicions de treball a Catalunya (1939-1951)", en   D.D.A.A., història de Catalunya, Barcelona, Ed. 62, pp. 322-327
 

NADAL, J. (2003): Atlas de la industrialización de España, Crítica,  Barcelona.
NADAL, J. Y   J. MALUQUER DE MOTES (1986): Catalunya, la fàbrica d’Espanya: un segle d’industrialització catalana (1833-1936),  Barcelona.
PALOMAS, J. Y   M. BRAVO (1992): "Victor Balaguer, la diputació catalana i la lluita pel proteccionisme", Recerques. 25, pp. 31-52.
PASCUAL, P. Y   C. SUDRIA (2008): "Industrialización, desarrollo financiero y oferta monetaria en Barcelona a mediados del siglo XIX", Investigaciones de Historia Económica. 12, pp. 45-78.
PRAT SABARTES, M. (2008): "Las estructuras comerciales de la industria algodonera catalana: el triunfo de los viajantes en el último tercio del siglo XIX", Investigaciones de Historia Económica. 12, pp. 79-110.
PUJADES, I. (2007): "Les migracions dels anys seixanta a Catalunya", en   D.D.A.A., Immigració. Les onades immigratòries en la Catalunya Contemporània, Barcelona, Fundació Lluís Carulla, pp. 37-46
 

RODRIGO ALHARILLA, M. (2004): Cases d’indians, Angle Editorial,  Manresa.
SERRALLONGA, J. Y   J.L. MARTIN RAMOS (1992): Condicions materials i resposta obrera a la Catalunya Contemporània, Gombau de Besora,  Sant Quirze de Besora.
SMITH, A. (2003): "Industria, oficio y género en la industria textil catalana, 1833-1923", Historia social. 45, pp. 79-99.
SOLA, A. (abril 1993): "Els fabricants catalans en el segle XIX. Algunes notes", L’Avenç. 169, pp. 22-25.
SOLA, J. Y   P. MIRAVITLLES (2007): Està perdent pes industrial Catalunya?. Una anàlisi des de la perspectiva de la implantació industrial, Centre d’Economia Industrial,  Barcelona.
 

SOLER, R. (1998): "Comerciants i fabricants. Una reflexió sobre l’origen comercial del capital industrial : el cas de Vilanova i la Geltrú", Recerques. 36, pp. 109-138.
SUDRIA, C. (1987): "El finançament del procés d’industrialització", en   D.D.A.A., Catalunya i Espanya en el segle XIX, Barcelona, Columna, pp. 117-137
SUDRIÀ, C. (1987): "El dilema energètic en el creixement econòmic català", Revista Econòmica de Catalunya. 4, pp. 88-100.
THOMSON, J. (1994): Els orígens de la industrialització a Catalunya. El cotó a Barcelona (1728-1832), Edicions 62,  Barcelona.
TORRAS ELIAS, J. (1994): "L’economia catalana abans del 1800. Un esquema", en   D.D.A.A., Història Econòmica de la Catalunya Contemporània. s. XIX. La formació d’una societat industrial, Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana, pp. 13-38
TORRAS ELIAS, J. (2006): Fabricants sense fàbrica. Els Torelló, d’Igualada (1691-1794), Euno Editorial,  Vic.
VALLS JUNYENT, F. (2004): La Catalunya atlàntica. Aiguardent i teixits a l’arrencada industrial catalana, Eumo,  Vic.
VILAR, P. (1974): "La Catalunya Industrial: reflexions sobre una arrencada i undestí", Recerques. 3, pp. 7-22.