Pla docent de l'assignatura

 

 

Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Configuració i Processos de Formació en la Societat Contemporània: Catalunya com a Model (en Línia)

Codi de l'assignatura: 570303

Curs acadèmic: 2019-2020

Coordinació: Llorenc Ferrer Alos

Departament: Departament d'Història i Arqueologia

crèdits: 5

Programa únic: S

 

 

Hores estimades de dedicació

Hores totals 125

 

Activitats presencials

50

 

-  Teoricopràctica

 

33

 

-  Tutorització per grups

 

3

 

-  Pràctiques de problemes

 

8

 

-  Pràctiques amb documents

 

6

Treball tutelat/dirigit

35

Aprenentatge autònom

40

 

 

Competències que es desenvolupen

 


Transversals i comuns a la UB
-Capacitat d’aprenentatge i responsabilitat (capacitat d’anàlisi, de síntesi, de visions globals i d’aplicació de coneixements)
-Compromís ètic (capacitat crítica i autocrítica / capacitat de mostrar actituds coherents amb les concepcions ètiques i deontològiques)
 
Bàsiques i generals
-Adquirir els coneixements que permetin desenvolupar i aplicar idees en contextos discursius i d’investigació.
-Saber integrar coneixements i enfrontar-se a la complexitat de formular judicis a partir d’una informació adquirida, i reflexionar sobre les responsabilitats que això comporta.
-Saber avaluar la informació i comunicar coneixements a públics diversos, de manera clara i sense ambigüitats.
-Adquirir la capacitat d’analitzar i interpretar materials diversos, sintetitzar idees i de poder argumentar sobre les diverses qüesions objecte d’estudi, participar en el debat, i comunicar les idees i conclusions de manera clara, rigorosa i precisa.
 
ESpecífiques
-Desenvolupar un raonament crític davant els processos histórics als que es refereix l’assignatura, en base a una informació plural.
-Adquirir la capacitat d’integrar coneixement, que permetin fer una anàlisi històrica en l’àmbit específic de la matéria.
-Desenvolupar estats de la qüestió actualitzats que permetin fer una anàlisi històrica en profunditat.
-Conèier les eines concpetuals i metodològiques per analitzar les etapes de creixement econòmic i social de Catalunya en el segle XIX i contraposar en els problemes derivats de la inserció en uan realitat política determinada que ens ajudin a entendre la realitat actual de la Catalunya Contemporània. 
 

 

 

 

 

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements


L’assignatura parteix que l’alumne ja ha treballat dins del Grau temes fonamentals com l’evolució i canvis en l’activitat agrícola, el procés d’industrialització basat en la indústria tèxtil i el procés de diversificació i els principals canvis a nivell social que s’han produït. En el màster es tracta d’aprofundir en aquells aspectes que són específics del procés de desenvolupament i modernització.  Es tracta de presentar debats sobre perquè Catalunya es va industrialitzar quan altres territoris de l’Estat no ho feren; analitzar els grups socials específics que sorgiren en aquest procés i fins a quin punt donaren una configuració política diferent; analitzar les causes que expliquen el debilitament del sistema financer i els models econòmics que generaren, els debats sobre modes productius i especulatius i fins a quin punt el procés d’integració a l’Estat després del franquisme condiciona un determinat model productiu.
Els objectius a assolir són:
-Conèixer debats historiogràfics a l’entorn de les causes de la diferenciació d’un territori dins d’un Estat.
-Conèixer mètodes d’anàlisi per abordar determinats problemes.
-Valorar el paper de l’Estat en els condicionants en el comportament de la població.
- Plantejar les causes que expliquen el mantenirment de les diferències dins de l’Estat a partir de l’anàlisi d’esdeniments socials, demogràfics, polítics i econòmics específics.

 

 

Blocs temàtics

 

1. 1. Per què Catalunya es va industrialitzar? De la protoindustrialització i la indústria rural a la industrialització.

*  Es volen proporcionar les claus de la industrialització de Catalunya. Va ser el comerç colonial qui va impulsar el canvi? Foren les fàbriques d’indianes que van introduir el cotó? Fou un entramat econòmic que funcionava des de segles enrera que facilitava l’aprofitament de les oportunitats que es presentaven? Com explicar la diversitat d’activitats en el segle XVIII? On conduirien en el segle XIX.

2. 2. L’ús de l’espai com a element del canvi econòmic i social: urbanització i desruralització. Demografia, immigracions, sistema hereditari i poblament.

*  

Quan i com es va produir la transició demogràfica a Catalunya? Quins ritmes va tenir el procés de migracions rurals cap els nuclis urbans? Què hagués passat si no hi haguessin hagut moviments migratoris? Hagués crescut la població? Els canvis en la distribució de la població sobre el territori: concentració a les ciutats, buidatge d’àmplies zones, la macrocefàlia barcelonina i costanera, les urbanitzacions i apartaments com a segones residències...  El sistema hereditari i les seves transformacions. Les conseqüències dels moviments migratoris moderns.

3. 3. Burgesia, proletariat i menestralia vistos des de la mobilitat social. Una relació entre canvi econòmic i social i moviments socials

*  El canvi econòmic va portar l’aparició de nous grups socials, nous tipus de conflictivitat i d’organitzacions social. S’estudiaran les característiques sociològiques dels diferents grups, tenint en compte l’especificitat del desenvolupament econòmic. Es tractarà també del sindicalisme d’ofici a l’anarquisme i les patronals.

4. 4. De la indústria tèxtil al turisme. La diversificació industrial i la debilitat del sistema financer

*  Es resseguirà el procés de diversificació industrial que es produí en el segle XX fins arribar a l’explosió del turisme i s’analitzaran les causes que expliquen la debilitat del sistema financer prestant atenció al model de Caixes d’estalvi i la seva crisi.

5. 5. Proteccionisme versus lliurecanvisme. De problema econòmic a problema polític.

*  Un dels debats en la Espanya del segle XIX va ser les posicions proteccionistes de la burgesia catalana i les lliurecanvistes de sectors econòmics espanyols que posaven sobre la taula models diferents de desenvolupament econòmic. Tot això es va traduir en un opció anticatalanista. Resseguirem el sorgiment d’aquesta idea amb el pas dels segles.

6. 6. Estat i economia catalana. Xaxes radials, funcionarització i dèficit fiscal

*  L’evolució econòmica catalana de les darreres dècades s’emmarca amb l’increment del pes de l’Estat dins de l’economia. La inversió pública esdevé cada vegada més important, els impostos que es paguen han tendit a créixer i, per tant, l’Estat es converteix en el gran distribuïdor de recursos. Es distribueixen de forma igualitària en els diferents punts de l’Estat? Distorsiona el creixement? El debat sobre el dèficit fiscal i sobre com s’ha construït l’Estat està sobre la taula i, per a molts, és la causa de les dificultats econòmiques de Catalunya.

 

 

 

Metodologia i activitats formatives

 


Treball de guiatge de lectura i anàlisi dels recursos docents (materials, textos i bibliografia) que estaran a disposició en el dossier electrònic i d’assessorament respecte a la bibliografia recomanada. Dirigir els debats en l’espai online i fomentar la reflexió.
Guiar la ressenya i o l’assaig argumentatiu individual en l’espai online
Cerca d’informació sobre temes concrets
Materials de suport a la docència (dossier de lectures disponible al Campus Virtual)

 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

 

El model d’avaluació establert és el d’avaluació continuada.

Proves d’avaluació continuada. Assajos per cada bloc temàtic de l’assignatura.

Resposta als qüestionaris sobre cadascun dels temes que es treballaran     (75%)

Presentació d’un petit treball amb una font primària o secundària sobre alguns dels temes de l’assignatura       25%

 

 

 

Avaluació única

Avaluació Única
L’alumne que desitgi acollir-se a aquesta modalitat ho HA DE SOL.LICITAR seguint el procediment ordinari de la Facultat i dins del calendari establert.

Per superar l’avaluació única l’alumne haurà de lliurar els exercicis que s’han exigit al llarg del curs i fer un examen sobre el contingut global de l’assignatura.

Reavaluació

La Normativa reguladora dels plans docents de les assignatures i de l’avaluació i qualificació dels aprenentatges contempla un sistema de reavaluació, dirigit a tots aquells estudiants que no hagin superat l’avaluació final en la data de tancament dels processos d’avaluació continuada i d’avaluació única. 

El calendari de reavaluació  estableix el mes de març per a les assignatures del primer semestre i de juliol per a les assignatures anuals i del segon semestre. 

Les proves de reavaluació són les mateixes que les de l’avaluació única.

 

Les dates, les hores i l’aulari de les proves de reavaluació es publiquen al web de la Facultat.

Per superar la reavaluació, l’alumne haurà de lliurar els exercicis que s’han exigit al llarg del curs i fer un examen sobre el contingut global de l’assignatura.

Els examens podran ser presencials

 

 

Fonts d'informació bàsica

Consulteu la disponibilitat a CERCABIB

Llibre

BARBA, J. Y   M. MERCADE (2006): Les urbanitzacions a la província de Barcelona. Localització i característiques dels sistemes de baixa densitat residencial, Diputació de Barcelona,  Barcelona.

BARNOSELL, G. (1999): Orígens del sindicalisme català, Eumo,  Vic.

 

BEL, G. (2011): Espanya, capital Paris. Tots els camins porten a Madrid, La Campana,  Barcelona.

BERNARDOS, G. (2009): "Creación y destrucción de la burbuja inmobiliaria en España", Información Comercial Española. 850, pp. 23-40.

BOSCH ROCA, N. (2006): Les balances fiscals: concepte, mètode i aplicacions, Generalitat de Catalunya / Institut d’Estudis Autonòmics,  Barcelona.

CABRE, A. Y   I. PUJADAS (1989): "El periode de 1911-1930", en   D.D.A.A., Història Econòmica de Catalunya, Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana, pp. 21-32

D.D.A.A. (1995): L’època dels nous moviments socials (1900-1930), Fundació Enciclopèdia Catalana,  Barcelona.

DOMINGO, A. (2007): "El segle XXI i la internacionalització de les onades migratòries", en   D.D.A.A., Immigració. Les onades immigratóries en la Catalunya contemporània, Barcelona, Fundació Lluís Carulla, pp. 50-61

ENRECH MOLINA, C. (2005): Industria i ofici. Conflicte social i jerarquies obreres en la Catalunya textil (1881-1923), Universitat Autònoma de Barcelona. Servei de Publicacions,  Barcelona.

FERRER ALOS, L. (2008): "La diversitat de l’activitat econòmica a la Catalunya Moderna: més enllà de la renda feudal", Pedralbes. 28, pp. 725-764.

FERRER ALOS, L. (2009): "D’on van sortir els capitals per construir les colònies industrials?", en   D.D.A.A., Colònies industrials, Barcelona, Museu d’Història de Catalunya, pp. 80-95

FERRER ALOS, L. (2011): Sociologia de la industrialització. De la seda al cotó a la Catalunya Central (segles XVIII-XIX), Fundació Noguera,  Barcelona.

FRAILE, P. (1998): La retórica contra la competencia en España (1875-1975), Fundación Argentaria Visor,  Madrid.

FUSTER SOBREPERE, J. (2006): Barcelona i l’Estat centralista. Indústria i política a la dècada moderada (1843-1854), Eumo,  Vic.

GARCIA BALAÑA, A. (2004): La fabricació de la fàbrica. Treball i política a la Catalunya cotonera (1784-1874), Publicacions de l’Abadia de Montserrat,  Barcelona.

GARCIA ESPUCHE, A. (1998): Un siglo decisivo. Barcelona y Catalunya (1550-1640), alianza Editorial,  Barcelona.

LLUCH, E. (1973): El pensament econòmic a Catalunya (1760-1840). Els orígens ideològics del proteccionisme i la presa de consciència de la burgesia catalana, Edicions 62,  Barcelona.

MACDONOGH, G.W. (1986): Good families of Barcelona: asocial Histor of power in the industrial Era, PUP,  New Jersey.

MALUQUER DE MOTES, J. (1994): "La gran transformació. Industrialització i modernització a la Catalunya del segle XIX", en   D.D.A.A., Història Econòmica de Catalunya. La formació d’una societat industrial, Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana, pp. 

MOLINERO, C. Y   P. YSAS (1990): "Pàtria, justícia i pau. Nivell de vida i condicions de treball a Catalunya (1939-1951)", en   D.D.A.A., història de Catalunya, Barcelona, Ed. 62, pp. 322-327

NADAL, J. (2003): Atlas de la industrialización de España, Crítica,  Barcelona.

NADAL, J. Y   J. MALUQUER DE MOTES (1986): Catalunya, la fàbrica d’Espanya: un segle d’industrialització catalana (1833-1936),  Barcelona.

PALOMAS, J. Y   M. BRAVO (1992): "Victor Balaguer, la diputació catalana i la lluita pel proteccionisme", Recerques. 25, pp. 31-52.

PASCUAL, P. Y   C. SUDRIA (2008): "Industrialización, desarrollo financiero y oferta monetaria en Barcelona a mediados del siglo XIX", Investigaciones de Historia Económica. 12, pp. 45-78.

PRAT SABARTES, M. (2008): "Las estructuras comerciales de la industria algodonera catalana: el triunfo de los viajantes en el último tercio del siglo XIX", Investigaciones de Historia Económica. 12, pp. 79-110.

PUJADES, I. (2007): "Les migracions dels anys seixanta a Catalunya", en   D.D.A.A., Immigració. Les onades immigratòries en la Catalunya Contemporània, Barcelona, Fundació Lluís Carulla, pp. 37-46