Pla docent de l'assignatura

 

 

Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Conflictes Polítics i Guerres Civils: la Violència a la Catalunya Contemporània (en Línia)

Codi de l'assignatura: 570305

Curs acadèmic: 2019-2020

Coordinació: Joan Villarroya Font

Departament: Departament d'Història i Arqueologia

crèdits: 5

Programa únic: S

 

 

Hores estimades de dedicació

Hores totals 125

 

Activitats presencials

50

 

-  Teoricopràctica

 

36

 

-  Tutorització per grups

 

4

 

-  Pràctiques de problemes

 

5

 

-  Pràctiques amb documents

 

5

Treball tutelat/dirigit

35

Aprenentatge autònom

40

 

 

Recomanacions

 


 BIBLIOGRAFIA
Abelló Güell, Teresa: “La semana trágica: Violencia y política a principios del siglo XX”, a Bulletin d’Histoire Contemporaine de l’Espagne. nº 47 (2012).
Anguera, Pere: Déu, rei i fam. El primer carlisme a Catalunya. PAM. Barcelona, 1995.
Balcells, Albert: El sindicalisme a Barcelona (1916-1923). Nova Terra. Barcelona, 1965.
Benet, Josep i Martí, Casimir : Barcelona a mitjan segle XIX. El moviment obrer durant el bienni progressista (1854-1856). 2 vols. Ed. Curial. Barcelona, 1976.
Camps, Joan: La Guerra dels Matiners i el catalanisme polític : (1846-1849). Ed. Curial. Barcelona, 1978.
Doll-Petit, Rubèn: "Repressió, salvament i fugida a la reraguarda catalana, 1936-1939", a Ebre 38. Revista Internacional de la Guerra Civil (1936-1939), nº 2 (2004).
Fontana, Josep: La Fi de l’Antic Règim i la Industrialització. Volum V. Història de Catalunya, dirigida per Pierre Vilar. Edicions 62. Barcelona 1988.
Pagès, Pelai (dir.): Història del Moviment Obrer als Països Catalans. Edicions del País Valencià, SA. Barcelona, 2001.
Pagès, Pelai: "La Justícia revolucionària i popular a Catalunya (1936-1939)", a Ebre 38. Revista Internacional de la Guerra Civil (1936-1939), nº 2 (2004).
Pagès, Pelai (dir.): Franquisme i repressió. La repressió franquista als Països Catalans (1939-1975). Publicacions de la Universitat de València. València, 2004.
Pagès, Pelai:  Cataluña en guerra y en revolución, 1936-1939. Ed. Renacimiento. Sevilla, 2007.
Pagès, Pelai: Les lleis repressives del franquisme (1936-1975). Ed. Tres i Quatre. València, 2009.
Pradas Baena, M. Amàlia: “Les Víctimes mortals a Barcelona en el período 1918-1923”, a L’anarquisme i les lluites socials a Barcelona 1918-1923: la repressió obrera i la violència. PAM. Barcelona, 2003.
Ramisa, Maties: Els Catalans i el domini napoleònic : (Catalunya vista pels oficials de l’exèrcit de Napoleó). PAM. Barcelona, 1995.
Ramisa, Maties: Guerra napoleònica a Catalunya : 1808-1814: : estudis i documents. Publicacions de l’Abadia de Montserrat. PAM. Barcelona, 1996. 
Ramisa, Maties: Polítics i militars a la Guerra del Francès (1808-1814). Institut d’Estudis Ilerdencs. Diputació de Lleida, 2008.
Santos, Juliá (dir.) : Violencia política en la España del siglo XX. Ed. Taurus. Madrid, 2000.
Solé i Sabaté, Josep M.: La Repressió franquista a Catalunya : 1938-1953. Edicions 62. Barcelona, 1985.
Solé i Sabaté, Josep Mª   (dir.):  El franquisme a Catalunya (1939-1977). 5 vols. Edicions 62. Barcelona, 2005-2007.
Solé Sabaté, Josep Mª i Villarroya, Joan: Catalunya sota les bombes: 1936-1939. PAM. Barcelona, 1986.
Solé Sabaté, Josep Mª i Villarroya, Joan: La repressió a la reraguarda de Catalunya: 1936-1939. PAM. Barcelona, 1989-1990.
Solé Sabaté, Josep Mª i Villarroya, Joan (dir.):  La guerra civil a Catalunya. 6 vols. Edicions 62.  Barcelona, 2004-2007.
Solé Sabaté,  Josep Mª i Villarroya, Joan (dir.): Breu Història de la Guerra Civil a Catalunya, Edicions 62. Barcelona 2005.
Toledano González, Ferran: Entre el sermó i el trabuc : el carlisme català contra la revolució setembrina : 1868-1872 Ed. Pagès. Lleida, 2001.
Toledano González, Ferran:  Carlins i catalanisme : la defensa dels furs catalans i de la religió a la darrera carlinada, 1868-1875.  El Farell. Sant Vicenç de Castellet, 2002.
Ullman, Joan C.: La Semana Trágica. Estudio sobre las causas socioeconomicas del anticlericalismo en España (1898-1912). Ed. Ariel. Barcelona, 1972.  
Vallverdú, Robert: El Carlisme català durant la Segona República espanyola : 1931-1936 : anàlisi d’una política estructural. PAM. Barcelona, 2008.
Villarroya, Joan: Els Bombardeigs de Barcelona durant la Guerra Civil : 1936-1939
Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Barcelona, 1999.
Villarroya, Joan: Desterrats : l’exili català de 1939. Ed. Base. Barcelona, 2002.

 

 

Competències que es desenvolupen

 


3.Competències que es desenvolupen
 
Transversals comunes de la UB
 

  • Capacitat d’aprenentatge i responsabilitat (capacitat d’anàlisi, de síntesi, de visions globals i d’aplicació dels coneixements a la pràctica / capacitat de prendre decisions i d’adaptació a noves situacions).
  • Compromís ètic (capacitat crítica i autocrítica / capacitat de mostrar actituds coherents amb les concepcions ètiques i deontològiques).
  • Sostenibilitat (capacitat de valorar l’impacte social i mediambiental d’actuacions en el seu àmbit / capacitat de manifestar visions integrades i sistèmiques).

Bàsiques i generals
. Adquirir els coneixements que permetin desenvolupar  i/o aplicar idees, en contextos discursius i de investigació.
. Saber integrar coneixements i enfrontar-se a la complexitat de formular judicis a partir d’una informació adquirides, i reflexionar sobre les responsabilitat que això comporta.
. Saber avaluar la informació i comunicar coneixements a públics diversos, de manera clara i sense ambigüitats.
. Adquirir la capacitat d’analitzar i interpretar materials diversos, sintetitzar idees i de poder argumentar sobre les diverses qüestions objecte d’estudi, participar en debat, i comunicar les idees i conclusions de manera clara, rigorosa i precisa.
 
Específiques
Desenvolupar un raonament crític davant els processos històrics als que es refereix l’assignatura, en base a una informació plural.
Adquirir la capacitat d’integrar coneixement si formular proposicions en l’àmbit específic de la matèria.
 Desenvolupar estats de la qüestió actualitzat, que permetin fer una anàlisi històrica en profunditat.
Conèixer les eines conceptuals i metodològiques necessàries per analitzar els conflictes polítics i les guerres civils a la  Catalunya Contemporània des de  principis del segle XIX fins a la postguerra civil de 1936-1939 que permeten entendre el paper de la violència a la història contemporània.

 

 

 

 

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements


La finalitat d’aquesta assignatura és introduir-nos en l’estudi del tema de les guerres civils i de la violència a la Catalunya contemporània. Estudiarem els diversos conflictes i les interpretacions que la historiografia ha donat sobre les diverses guerres –des de la guerra del francès fins a la guerra civil, amb especial atenció a aquesta darrera i a la violència de la postguerra.  D’una manera transversal ens introduirem en el problemes que  comporta definir les formes concretes assolides per la violència política, tant pel que fa la conflictivitat estrictament política, com en el terreny dels conflictes socials o en el camp de la ideologia. En aquests darrer terreny caldrà contemplar fenòmens de llarga durada, com és l’anticlericalisme.
 
Els objectius a assolir son:
 

  • Conèixer els debats historiogràfics al voltant de les guerres civils a la història contemporània de Catalunya. 
  • Conèixer els mètodes d’anàlisi de la política referida a les guerres civils.
  • Relacionar violència i moviments socials. 
  • Valorar la importància de l’exèrcit en el decurs de la contemporaneïtat.
  • Aprofundir en l’anàlisi de la continuïtat de la violència a la política i a la societat contemporània.

 

 

 

Blocs temàtics

 

1. 5.Blocs temàtics

*  
1. Catalunya sota la violència de les tropes franceses.
2. Absolutistes i liberals: la violència durant les tres guerres civils del segle XIX.
3. Violència en la lluita social.
4. Violència anticlerical: des del Trienni liberal fins a la Guerra civil.
5. La Guerra civil (1936-1939), tres anys de "violències".
6. La violència de la post-guerra

 

 

Metodologia i activitats formatives

 


Treball de guiatge de lectura i anàlisi dels recursos docents (materials, textos i bibliografia) continguts al dossier electrònic, i d’assessorament respecte a la bibliografia recomanada.
 . Dirigir els debats en l’espai online i fomentar la reflexió.
 . Guiar la ressenya i/o l’assaig argumentatiu individual en l’espai online.
 . Cerca d’informació sobre temes concrets.
 . Treballs escrits.
. Analitzar accions, intervencions i realitzacions memorials concretes, prèviament seleccionades i presentades.
 
Materials de suport de la docència (dossier de lectures disponible al Campus Virtual)

 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

 

.Proves d’avaluació continuada (PAC’s) ......................................................  75%

            (tres assajos ......................25% cada prova)

. Reflexions, Presentació pública de treballs i participació en debats............25 %

 

Avaluació única

Avaluació Única
L’alumne que desitgi acollir-se a aquesta modalitat ho HA DE SOL.LICITAR seguint el procediment ordinari de la Facultat i dins del calendari establert.

 

Avaluació Única

L’alumne que desitgi acollir-se a aquesta modalitat ho HA DE SOL.LICITAR seguint el procediment ordinari de la Facultat i dins del calendari establert.

Per superar l’avaluació única l’alumne haurà de lliurar els exercicis que s’han exigit al llarg del curs i fer un examen sobre el contingut global de l’assignatura.

Reavaluació

La Normativa reguladora dels plans docents de les assignatures i de l’avaluació i qualificació dels aprenentatges contempla un sistema de reavaluació, dirigit a tots aquells estudiants que no hagin superat l’avaluació final en la data de tancament dels processos d’avaluació continuada i d’avaluació única. 

Per superar la reavaluació, l’alumne haurà de lliurar els exercicis que s’han exigit al llarg del curs i fer un examen sobre el contingut global de l’assignatura.

Per superar l’avaluació única l’alumne haurà de lliurar els exercicis que s’han exigit al llarg del curs i fer un examen sobre el contingut global de l’assignatura.

Reavaluació

La Normativa reguladora dels plans docents de les assignatures i de l’avaluació i qualificació dels aprenentatges contempla un sistema de reavaluació, dirigit a tots aquells estudiants que no hagin superat l’avaluació final en la data de tancament dels processos d’avaluació continuada i d’avaluació única. 

Per superar la reavaluació, l’alumne haurà de lliurar els exercicis que s’han exigit al llarg del curs i fer un examen sobre el contingut global de l’assignatura.

Els examens podran ser presencials.