Pla docent de l'assignatura

 

 

Català Castellano Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Variabilitat i Predictibilitat Climàtica

Codi de l'assignatura: 573753

Curs acadèmic: 2019-2020

Coordinació: Javier García Serrano

Departament: Departament de Física Aplicada

crèdits: 2,5

Programa únic: S

 

 

Hores estimades de dedicació

Hores totals 62.5

 

Activitats presencials

25

 

-  Teoria

 

12

 

-  Teoricopràctica

 

6

 

-  Pràctiques amb documents

 

5

 

-  Seminari

 

2

Treball tutelat/dirigit

14.5

Aprenentatge autònom

23

 

 

Recomanacions

 


Requisits

571392 - Meteorologia Dinàmica (Recomanada)

571397 - Física del Clima (Recomanada)

 

 

Competències que es desenvolupen

 

—  Capacitat per conèixer i entendre en profunditat els principals processos físics i interaccions que donen lloc als fenòmens meteorològics i climàtics.

— Capacitat per descriure qualitativament i quantitativament els moviments atmosfèrics en totes les escales espacials (des de remolins turbulents fins a la circulació general atmosfèrica) i capacitat per conèixer els mecanismes que regeixen el comportament d’aquests moviments.

— Capacitat per entendre com els models numèrics del temps, el clima i la qualitat de l’aire es formulen a partir de principis físics i com s’utilitzen amb finalitats predictives i de diagnòstic.

 

 

 

 

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements

— Aprofundir en els tres aspectes fonamentals del sistema climàtic: climatologia, variabilitat i predictibilitat.

— Entendre els mecanismes físics de fenòmens acoblats que generen variabilitat climàtica: interacció oceà-atmosfera i interacció troposfera-estratosfera.

— Comprendre la dinàmica associada als principals modes de variabilitat climàtica (El Niño-Oscil·lació del Sud del Pacífic tropical i l’Oscil·lació de l’Atlàntic Nord) així com el seu impacte en altres regions del planeta (teleconnexions).

— Manejar les eines estadístiques i numèriques per identificar i analitzar els principals modes de variabilitat climàtica.

— Conèixer les principals mesures de predictibilitat i capacitat predictiva en dades d’observació i models climàtics.

— Ampliar les bases científiques de la predicció climàtica a escales estacional, anual i decennal.

— Ampliar les bases científiques de la modelització climàtica i la seva avaluació (per exemple, errors sistemàtics en els models, parametritzacions, xoc inicial i deriva en les simulacions, etc.).

— A la fi del curs els alumnes estaran familiaritzats amb la lectura de literatura científica, així com amb la presentació i discussió de resultats científics relacionats amb l’assignatura.

 

 

Blocs temàtics

 

1. El Niño-Oscil·lació del Sud

1.1. Models oscil·latoris i de realimentació

1.2. Mecanismes de teleconnexió

2. Oscil·lació de l’Atlàntic Nord

2.1. Interacció eddy/flux mitjà

2.2. Acoblament amb l’estratosfera

3. Mètodes d’anàlisi discriminant

3.1. Anàlisi de components principals (EOF)

3.2. Anàlisi de màxima covariància (MCA)

4. Predictibilitat

4.1. Predictibilitat potencial

4.2. Predicció empírica

4.3. Predicció numèrica

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

— Sessions teòriques en què s’expliquen els principals conceptes de la variabilitat climàtica, els seus mecanismes i impactes i la seva relació amb la predicció climàtica.

— Sessions teoricopràctiques en què s’analitzen les principals eines per caracteritzar els modes de variabilitat climàtica i quantificar la predictibilitat climàtica, que inclouen exercicis per als alumnes i que s’avaluen a través de memòries.

— Sessions de presentació i discussió en comú basades en publicacions científiques i en els resultats d’exercicis.

— El curs inclou un seminari impartit per un investigador extern.

 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

 

Els alumnes han d’elaborar memòries escrites sobre exercicis pràctics i articles científics, que han d’exposar oralment i que s’avaluen sobre 10 punts (Nmem).

Es fa un examen final que té dues parts: a) redacció d’un informe breu (2 pàgines) sobre un tema assignat en relació amb els continguts de l’assignatura; b) presentació de l’informe (10 minuts) i, a continuació, discussió amb el professor i amb la resta dels alumnes (15 minuts).

La nota de l’examen final s’avalua sobre 10 punts (Nexam). La qualificació total correspon a la mitjana ponderada dels dos mètodes d’avaluació: 0,5 * Nmem + 0,5 * Nexam.

 

Avaluació única

Els alumnes que s’acullin a l’avaluació única fan el mateix examen final que els alumnes d’avaluació continuada, però la seva qualificació correspon únicament a la nota d’aquesta part (Nexam), sense ponderació.

 

 

Fonts d'informació bàsica

Consulteu la disponibilitat a CERCABIB

Llibre

C. Wang and J. Picaut (2004): Understanding ENSO physics - a review. In Earth’s Climate: The Ocean-Atmosphere Interaction. Geophysical Monograph Series, 147, pp 21-48. Eds. C. Wang, S.-P. Xie and J.A. Carton. AGU, Washington D.C.

The North Atlantic Oscillation: climatic significance and environmental impact (2003). Geophysical Monograph Series, 134. Eds. J.W. Hurrell, Y. Kushnir, G. Ottersen and M. Visbeck. AGU, Washington D.C.

G.K. Vallis (2006): Atmospheric and oceanic fluid dynamics. Cambridge University Press, 745 pp.

Article

P. Chang and D.S. Battisti (1998): The physics of El Niño. Physics World, 8, 41-47.

J. Shukla (1998): Predictability in the midst of chaos: a scientific basis for climate forecasting. Science, 282, 728-731. 

F.J. Doblas-Reyes, J. García-Serrano et al. (2013): Seasonal climate predictability and forecasting: status and prospects. WIREs Climate Change - Advanced Review, 4, 245-268.