Pla docent de l'assignatura

 

 

Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Drets de les Persones i Drets dels Ciutadans

Codi de l'assignatura: 570694

Curs acadèmic: 2020-2021

Coordinació: Hector Claudio Silveira Gorski

Departament: Departament de Ciència Política, Dret Constitucional i Filosofia del Dret

crèdits: 5

Programa únic: S

 

 

Hores estimades de dedicació

Hores totals 125

 

Activitats presencials i/o no presencials

22

 

-  Teoria

Presencial

 

14

 

-  Teoricopràctica

Presencial

 

8

Treball tutelat/dirigit

62

Aprenentatge autònom

41

 

 

Recomanacions

 


Familiaritzar-se prèviament amb textos constitucionals bàsics -el del propi país de l’estudiant, per exemple- i de drets humans -la Declaració Universal de Drets Humans de 1948, els Pactes Internacionals de 1966, etcètera- i, en la mesura del possible, amb la bibliografia recomanada.

 

 

Competències que es desenvolupen

 

- Coneixements: a) història constitucional dels drets civils, polítics i socials; b) regulació jurídic-constitucional dels drets fonamentals bàsics; Estat constitucional i democràcia, bens funamentals i garanties.

 
- Habilitats: capacitat de contextualitzar històricament l’evolució dels drets i la seva relació amb les diferents estructures de poder existents en la societat; capacitat d’anàlisi dels diferents conflictes, estructurals i puntuals, entre drets i de les seves possibles vies de garantia.

 

 

 

 

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements


Referits a coneixements

- Comprendre i descriure el procés d’aparició i positivització dels drets en el constitucionalisme històric, així com la seva relació amb les diferents estructures de poder públic i privat.

Referits a habilitats, destreses

- Identificar les diverses tècniques constitucionals d’interpretació i protecció dels drets, així com els mecanismes per resoldre eventuals conflictes entre ells.

 

 

Blocs temàtics

 

1. Els drets de les persones i dels ciutadans com a producte històric

*   1.1. Els drets com a producte històric. 1.2. Drets humans, drets constitucionals, drets fonamentals. 1.3. Drets constitucionals i drets subjectius. 1.4. Drets dels ciutadans i drets de les persones.

2. Els drets en el constitucionalisme del segle XXI

*  3.1. Els drets en la crisi del constitucionalisme social. 3.2. El constitucionalisme del segle XXI i els seus reptes. 3.3. La qüestió democràtica. 3.4. La qüestió social i ecològica. 3.4. La qüestió de la diversitat cultural i nacional. 3.5. L’ampliació de les escales de protecció.

3. Estat constitucional i drets fonamentals en el marc de la globalització.

*  1.- El constitucionalisme i la democràcia.

4. Algunes propostes de transformació social des de la filosofia politica

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

L’assignatura es desenvoluparà a través de sessions de discussió teòric-pràctiques.

 
El professor combinarà l’explicació de conceptes bàsics de l’assignatura amb comentaris a intervencions prèviament preparades pels estudiants. Aquestes intervencions es realitzaran a partir de la lectura de materials assignats amb antelació.
A banda de les classes teòriques es desenvoluparan classes pràctiques basades en l’estudi i anàlisi de casos concrets (principalment jurisprudencials).

Un instrument essencial per al desenvolupament d’aquestes classes és el campus presencial, on els alumnes disposaran dels materials docents i bibligráficos imprescindibles per al seu aprenentatge.
Així mateix, en funció de l’evolució de la pandèmia de la Covid i dels possibles canvis que es puguin produir respecte a les classes presencials, les classes es desenvoluparien a través del campus virtual i dels instruments posats a disposició de la comunitat universitària per part de les autoritats competents, podent-se realitzar classes, seminaris i tutories en línia.

 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

 

L’avaluació de l’assignatura serà continuada. Es realitzarà a partir de les exposicions i intervencions orals que es facin al llarg del curs. A partir del material treballat, es realitzarà un examen escrit o oral al final de l’assignatura.

Per aprovar l’assignatura en avaluació continuada serà necessari almenys un 80 per cent d’assistència a classe.

En el cas que no es poguessin realitzar les classes presencials l’avaluació continuada es realitzaria de forma online, en la qual els estudiants hauran de contestar online a les activitats que el professor vagi realitzant al llarg de el curs

 

Avaluació única

L’estudiant podrà optar entre:

a) contestar a unes preguntes per escrit en relaciò als temes i texts treballats en classe i la seva defensa oral, o, en el seu cas, la presentació d’una ressenya crítica sobre els textos recomanats i analitzats en les classes (entre 10 i 15 pàgines) i la seva defensao oral.

En aquesta defensa oral el professor podrà introduir altres preguntes relacionades amb els continguts dels temes treballats a les classes presencials. En aquesta presentació oral l’estudiant haurà de respondre com a mínim entre tres i quatre preguntes.

b) fer un examen escrit on l’estudiant haurà d’escollir entre dues o tres preguntes de les 4-5 realitzades.

Tant en l’examen oral com en l’escrit es valorarà especialment la capacitat de síntesi i la seva capacitat per argumentar en ciències jurídiques i socials.

Aquesta avaluació podrà realitzar-se de manera virtual en el cas que les circumstàncies de la pandèmia Covid ho requereixin.

Reavaluació: Els alumnes que no hagin superat l’avaluació contínua o única hauran de fer una prova de reavaluació que consistirà en una prova escrita. Per poder realitzar la reavaluació és indispensable haver-se presentat i suspès l’assignatura. Els estudiants no presentats no poden optar a la reavaluació.

Examen de reavaluació: l’estudiant haurà de respondre a tres preguntes del temari de l’assignatura i de la bibliografia recomanada pel professor.
Aquesta avaluació podrà realitzar-se de manera virtual en el cas que les circumstàncies de la pandèmia Covid ho requereixin.

 

 

Fonts d'informació bàsica

Consulteu la disponibilitat a CERCABIB

Llibre

En aquest apartat s’indica la bibliografia bàsica de l’assignatura. El professorat encarregat en podrà afegir d’específica i complementària.

Manuel Atienza, Filosofía del derecho y transformación social, Trotta, Madrid, 2018.

Peg Birmingham, Hannah Arendt y los derechos humanos. El dilema de la responsabilidad común, Prometeo, 2017.

Luigi Ferrajoli, Derechos y garantías. La ley del más débil. Trotta, Madrid, 1998

Luigi Ferrajoli, Democracia y garantismo, Trotta, Madrid, 2008

Luigi Ferrajoli, Los poderes salvajes, Trotta, Madrid, 2011.

Luigi Ferrajoli, La democracia a través de los derechos: un modelo cuatridimensional. Trotta, 2018.

Maurizio Fioravanti, Constitución. De la Antigüedad a nuestros días, Trotta, Madrid, 2011. 

Maurizio Fioravanti, Los derechos fundamentales. Apuntes de historia de las constituciones, Trotta, Madrid, 2006. 

Joaquín Herrera Flores, Los derechos como productos culturales. Crítica del humanismo abstracto. La Catarata, Madrid, 2005

Peter Linebaugh, El Manifiesto de la Carta Magna. Comunes y libertades para el pueblo, Traficantes de Sueño, Madrid, 2013. 

Ruth Mestre et. al., Derechos, mujeres, ciudadanía, Tirant Lo Blanch, Valencia, 2008.

Roberto Gargarella, El derecho a resistir el derecho, Miño y Dávila, Buenos Aires, 2005. 

Gerardo Pisarello, Un Largo Termidor. La ofensiva del constitucionalismo antidemocrático, Trotta, Madrid, 2011.

Gerardo Pisarello, Procesos constituyentes. Caminos para la ruptura democrática, Trotta, Madrid, 2013. 

Luis Prieto Sanchís, El constitucionalismo de los derechos, Trotta, Madrid.