Dades generals |
Nom de l'assignatura: Història de la Física
Codi de l'assignatura: 360610
Curs acadèmic: 2021-2022
Coordinació: Enrique Perez Canals
Departament: Departament de Física de la Matèria Condensada
Crèdits: 3
Programa únic: S
Hores estimades de dedicació |
Hores totals 75 |
Activitats presencials i/o no presencials |
30 |
(El grau de presencialitat de les activitats docents i avaluatives es pot veure modificat en funció de les restriccions derivades de la crisi sanitària. Si fos el cas, qualsevol modificació serà oportunament informada a l'alumnat a través dels canals habituals.) |
- Teoria |
Presencial i no presencial |
22.5 |
|||
- Teoricopràctica |
Presencial i no presencial |
7.5 |
Aprenentatge autònom |
45 |
(Lectures.) |
Recomanacions |
L’escàs nombre d’hores de classe lectiva obliga l’alumnat a llegir bona part del material pel seu compte. Si no és així, difícilment pot copsar cap dels continguts bàsics de l’assignatura. Així doncs, es recomana disposar d’almenys dues hores a la setmana per llegir. Requisits 360579 - Física Quàntica (Recomanada) 360573 - Mecànica (Recomanada) 360574 - Termodinàmica (Recomanada) 360575 - Electromagnetisme (Recomanada) |
Competències que es desenvolupen |
- |
Destresa en la indagació: ser capaç de cercar, d'utilitzar i d'analitzar bibliografia científica i tècnica, com també qualsevol altra font d'informació rellevant per a treballs d'investigació. (S’avalua a partir del treball escrit que s’ha d’entregar durant el curs. Es valora especialment la recerca bibliogràfica feta.) |
- |
Cultura general en física: estar familiaritzat amb els camps més importants de la física. (S’avalua a partir de la participació a la classe.) |
Objectius d'aprenentatge |
Referits a coneixements La introducció d’algunes nocions fonamentals sobre la natura, el mètode i els objectius de la historiografia moderna de la ciència estableixen el marc en el qual es presenta una aproximació històrica a uns episodis escollits de la història de la física. Un dels objectius del curs és tractar de discernir el context del descobriment i el context de la justificació, distinció essencial a l’hora de considerar les vicissituds de la concepció física de la realitat al llarg de la història. També es discuteix, des d’una perspectiva historicocrítica, el significat d’alguns conceptes fonamentals de la física d’avui dia. |
Blocs temàtics |
1. Historiografia de la ciència: unes nocions
1.1. El naixement de la ciència, la història i la història de la ciència
1.2. Sociologia de la ciència: Popper, Kuhn, Lakatos i Feyerabend
2. La creació de la mecànica newtoniana
2.1. De Ptolomeu a Copèrnic
2.2. Galileo Galilei
2.3. Els Principia de Newton
3. Orígens del concepte camp i la síntesi electromagnètica
3.1. L’experiment d’Oersted i les contribucions de Faraday
3.2. El Treatise de Maxwell
4. L’explicació mecànica de la calor i la temperatura
4.1. Les primeres teories cinètiques
4.2. La distribució de velocitats de Maxwell i Boltzmann
4.3. Boltzmann i el segon principi de la termodinàmica
5. Els orígens de la teoria de la relativitat especial
5.1. La recerca de l’èter
5.2. Sobre l’electrodinàmica dels cossos en moviment (Albert Einstein, 1905)
6. Orígens i desenvolupament de la teoria quàntica
6.1. La radiació de cos negre
6.2. Les hipòtesis quàntiques
Metodologia i activitats formatives |
S’exposen els trets generals dels episodis històrics detallats en el programa i es dona bibliografia perquè se’n pugui ampliar l’estudi. A les classes també es llegeixen fragments d’obres originals i es promou el debat.
|
Avaluació acreditativa dels aprenentatges |
L’avaluació continuada consisteix en un comentari de text o un treball historiogràfic. S’ha d’escollir un dels llibres proposats a la bibliografia i fer-ne un comentari. També es pot fer un treball sobre un dels temes historiogràfics que s’expliquen en l’assignatura. El tema, la llargada i els objectius del treball es discuteixen al llarg del curs amb les persones interessades. El treball es pot fer en parelles. L’examen final és obligatori, compta un 75 % de la nota i consta de dues proves: la primera part (50 % de la nota total del curs) consisteix en preguntes de resposta curta sobre el temari explicat al llarg del curs; la segona part (25 % de la nota total del curs) és una pregunta o comentari de resposta llarga sobre un text o vídeo.
Avaluació única Prova final escrita que consta de dues parts. Amb aquesta prova només s’opta a un 75 % de la nota. Per apujar la nota cal entregar un treball, que pot ser el d’avaluació continuada o un de fet específicament per a l’avaluació única. La primera part de la prova (50 % de la nota total del curs) consisteix en preguntes de resposta curta sobre el temari explicat al llarg del curs. La segona part (25 % de la nota total del curs) és una pregunta o comentari de resposta llarga sobre un text o vídeo.
|
Fonts d'informació bàsica |
Consulta de la disponibilitat al Cercabib
Llibre
És una obra de referència sobre la història de la teoria cinètica i la mecànica estadística. |
Fonts originals (traduïdes a l’anglès). |
MAXWELL, JAMES CLERK. Escritos científicos. Madrid: CSIC, 1998
Fragments de textos originals traduïts al castellà. |
COHEN, I. BERNARD. El nacimiento de una nueva física. Madrid: Alianza, 1989
KRAGH, HELGE. Introducción a la historia de la ciencia. Barcelona: Crítica, 2007
PAIS, ABRAHAM. El Señor es sutil... la ciencia y la vida de Albert Einstein. Barcelona: Ariel, 1984
SÁNCHEZ RON, JOSÉ MANUEL. El origen y desarrollo de la relatividad. 2a ed. Madrid: Alianza, 1985
WILLIAMS, L. PEARCE. The origins of field theory. Lanham: University Press of America, 1980
NAVARRO, LUIS. Einstein, profeta y hereje. Tusquets: Barcelona, 2009
SÁNCHEZ RON, JOSÉ MANUEL. Historia de la física cuántica. Crítica: Madrid, 2001.