Pla docent de l'assignatura

 

 

Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Història de la Física

Codi de l'assignatura: 360610

Curs acadèmic: 2021-2022

Coordinació: Enrique Perez Canals

Departament: Departament de Física de la Matèria Condensada

Crèdits: 3

Programa únic: S

 

 

Hores estimades de dedicació

Hores totals 75

 

Activitats presencials i/o no presencials

30

(El grau de presencialitat de les activitats docents i avaluatives es pot veure modificat en funció de les restriccions derivades de la crisi sanitària. Si fos el cas, qualsevol modificació serà oportunament informada a l'alumnat a través dels canals habituals.)

 

-  Teoria

Presencial i no presencial

 

22.5

 

-  Teoricopràctica

Presencial i no presencial

 

7.5

Aprenentatge autònom

45

(Lectures.)

 

 

Recomanacions

 

L’escàs nombre d’hores de classe lectiva obliga l’alumnat a llegir bona part del material pel seu compte. Si no és així, difícilment pot copsar cap dels continguts bàsics de l’assignatura. Així doncs, es recomana disposar d’almenys dues hores a la setmana per llegir.


Requisits

360579 - Física Quàntica (Recomanada)

360573 - Mecànica (Recomanada)

360574 - Termodinàmica (Recomanada)

360575 - Electromagnetisme (Recomanada)

 

 

Competències que es desenvolupen

 

   -

Destresa en la indagació: ser capaç de cercar, d'utilitzar i d'analitzar bibliografia científica i tècnica, com també qualsevol altra font d'informació rellevant per a treballs d'investigació.

(S’avalua a partir del treball escrit que s’ha d’entregar durant el curs. Es valora especialment la recerca bibliogràfica feta.)

   -

Cultura general en física: estar familiaritzat amb els camps més importants de la física.

(S’avalua a partir de la participació a la classe.)

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements

La introducció d’algunes nocions fonamentals sobre la natura, el mètode i els objectius de la historiografia moderna de la ciència estableixen el marc en el qual es presenta una aproximació històrica a uns episodis escollits de la història de la física. Un dels objectius del curs és tractar de discernir el context del descobriment i el context de la justificació, distinció essencial a l’hora de considerar les vicissituds de la concepció física de la realitat al llarg de la història. També es discuteix, des d’una perspectiva historicocrítica, el significat d’alguns conceptes fonamentals de la física d’avui dia.

 

 

Blocs temàtics

 

1. Historiografia de la ciència: unes nocions

1.1. El naixement de la ciència, la història i la història de la ciència

1.2. Sociologia de la ciència: Popper, Kuhn, Lakatos i Feyerabend

2. La creació de la mecànica newtoniana

2.1. De Ptolomeu a Copèrnic

2.2. Galileo Galilei

2.3. Els Principia de Newton

3. Orígens del concepte camp i la síntesi electromagnètica

3.1. L’experiment d’Oersted i les contribucions de Faraday

3.2. El Treatise de Maxwell

4. L’explicació mecànica de la calor i la temperatura

4.1. Les primeres teories cinètiques

4.2. La distribució de velocitats de Maxwell i Boltzmann

4.3. Boltzmann i el segon principi de la termodinàmica

5. Els orígens de la teoria de la relativitat especial

5.1. La recerca de l’èter

5.2. Sobre l’electrodinàmica dels cossos en moviment (Albert Einstein, 1905)

6. Orígens i desenvolupament de la teoria quàntica

6.1. La radiació de cos negre

6.2. Les hipòtesis quàntiques

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

S’exposen els trets generals dels episodis històrics detallats en el programa i es dona bibliografia perquè se’n pugui ampliar l’estudi. A les classes també es llegeixen fragments d’obres originals i es promou el debat.

La metodologia de les activitats varia en funció de les disponibilitats tècniques i les condicions sanitàries vigents en cada moment. Es preveu la possibilitat d’impartir classes en línia, així com de fer sessions amb el Blackboard Collaborate. En funció del nombre d’estudiants i la capacitat de l’aula, caldrà fer grups i assignar dies d’assistència diferents a cadascun. Si es disposa de càmeres de retransmissió, es pot impartir la docència al ritme normal perquè els grups que no puguin acudir a l’aula puguin veure la classe en línia.

 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

 

L’avaluació continuada consisteix en un comentari de text o un treball historiogràfic. S’ha d’escollir un dels llibres proposats a la bibliografia i fer-ne un comentari. També es pot fer un treball sobre un dels temes historiogràfics que s’expliquen en l’assignatura. El tema, la llargada i els objectius del treball es discuteixen al llarg del curs amb les persones interessades. El treball es pot fer en parelles. L’examen final és obligatori, compta un 75 % de la nota i consta de dues proves: la primera part (50 % de la nota total del curs) consisteix en preguntes de resposta curta sobre el temari explicat al llarg del curs; la segona part (25 % de la nota total del curs) és una pregunta o comentari de resposta llarga sobre un text o vídeo.

Si les condicions sanitàries així ho recomanen, es preveu la possibilitat de fer l’examen en la modalitat no presencial.

 

Avaluació única

Prova final escrita que consta de dues parts. Amb aquesta prova només s’opta a un 75 % de la nota. Per apujar la nota cal entregar un treball, que pot ser el d’avaluació continuada o un de fet específicament per a l’avaluació única. La primera part de la prova (50 % de la nota total del curs) consisteix en preguntes de resposta curta sobre el temari explicat al llarg del curs. La segona part (25 % de la nota total del curs) és una pregunta o comentari de resposta llarga sobre un text o vídeo.

Si les condicions sanitàries així ho recomanen, es preveu la possibilitat de fer l’examen en la modalitat no presencial.

 

Reavaluació

Per a les dues modalitats d’avaluació (continuada o única), la reavaluació consisteix en un examen del mateix tipus que la prova final, amb el qual només s’opta a un 7,5. Per apujar la nota cal entregar un treball (en la reavaluació no s’admetran comentaris).

Si les condicions sanitàries així ho recomanen, es preveu la possibilitat de fer l’examen en la modalitat no presencial.

 

 

Fonts d'informació bàsica

Consulta de la disponibilitat al Cercabib

Llibre

BRUSH, STEPHEN G. The kind of motion we call heat: a history of the kinetic theory of gases in the 19th century. Amsterdam: North-Holland, 1986 . 2 vol.  Enllaç

  És una obra de referència sobre la història de la teoria cinètica i la mecànica estadística.

BRUSH, STEPHEN. G. The kinetic theory of gases: an anthology of classic papers with historical commentary. London: Imperial College Press, 2003  Enllaç

  Fonts originals (traduïdes a l’anglès).

MAXWELL, JAMES CLERK. Escritos científicos. Madrid: CSIC, 1998  Enllaç

  Fragments de textos originals traduïts al castellà.

COHEN, I. BERNARD. El nacimiento de una nueva física. Madrid: Alianza, 1989  Enllaç

HARMAN, P .M. Energía, fuerza y materia: el desarrollo conceptual de la física del siglo XIX. Madrid: Alianza, 1990  Enllaç

HOLTON, GERALD JAMES. Ensayos sobre el pensamiento científico en la época de Einstein. Madrid: Alianza, 1982  Enllaç

KRAGH, HELGE. Introducción a la historia de la ciencia. Barcelona: Crítica, 2007  Enllaç

KUHN, THOMAS  S. L’ estructura de les revolucions científiques. Santa Coloma de Queralt: Obrador Edèndum, 2007  Enllaç

PAIS, ABRAHAM. El Señor es sutil... la ciencia y la vida de Albert Einstein. Barcelona: Ariel, 1984  Enllaç

SÁNCHEZ RON, JOSÉ MANUEL. El origen y desarrollo de la relatividad. 2a ed. Madrid: Alianza, 1985  Enllaç

Edició 1983  Enllaç

WILLIAMS,  L. PEARCE. The origins of field theory. Lanham: University Press of America, 1980  Enllaç

NAVARRO, LUIS. Einstein, profeta y hereje. Tusquets: Barcelona, 2009  Enllaç

KUHN, THOMAS S. La teoría del cuerpo negro y la discontinuidad cuántica, 1894-1912. Alianza: Madrid, 1980  Enllaç

SÁNCHEZ RON, JOSÉ MANUEL. Historia de la física cuántica. Crítica: Madrid, 2001.  Enllaç