Pla docent de l'assignatura

 

 
Català English Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Fonaments d'Ones, Fluids i Termodinàmica

Codi de l'assignatura: 360564

Curs acadèmic: 2023-2024

Coordinació: Oleg Bulashenko Bulashenko

Departament: Departament de Física Quàntica i Astrofísica

Crèdits: 6

Programa únic: S

 

 

Hores estimades de dedicació

Hores totals 150

 

Activitats presencials i/o no presencials

52
 

-  Teoria

Presencial

  

39
 

(Classes magistrals dels conceptes teòrics de la matèria.)
 

-  Teoricopràctica

Presencial

  

13
 

(Resolució del professorat dels problemes bàsics.)

Aprenentatge autònom

98

 

 

Recomanacions

 

• El treball autònom continuat sobre els continguts de l’assignatura.
• La resolució tutoritzada i autònoma de problemes.
• Acollir-se al procés d’avaluació continuada.


Altres recomanacions

Es recomana haver superat les assignatures següents:

  • Fonaments de Mecànica (360563)
  • Càlcul d’una Variable (360569)

 

 

Competències / Resultats d'aprenentatge que es desenvolupen

 

   -

Capacitat d'anàlisi, de síntesi i d'adaptació a situacions noves.
   -

Comprensió dels fenòmens físics: tenir una bona comprensió de les teories físiques més importants, de l'estructura lògica i matemàtica, i del suport experimental.

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements

• Conèixer els fenòmens bàsics de la física clàssica.

 

• Comprendre els conceptes fonamentals de fluids, termodinàmica i ones, i saber aplicar-los a la resolució de problemes.

 

• Iniciar-se en la construcció de models i en la interpretació de resultats, tant teòrics com experimentals. 

 

 

Blocs temàtics

 

1. Estàtica de fluids

1.1. Concepte de fluid. Densitat. Pressió hidroestàtica i unitats

1.2. Principi de Pascal. Equació fonamental de la hidroestàtica

1.3. Pressió atmosfèrica. Experiment de Torricelli. Manòmetre

1.4. Força ascensional i principi d’Arquimedes. Flotació

1.5. Tensió superficial. Capil·lars

2. Dinàmica de fluids

2.1. Fluids ideals. Línia de corrent. Flux estacionari

2.2. Equació de continuïtat. Equació de Bernoulli

2.3. Aplicacions: fórmula de Torricelli, tub de Venturi i tub de Pitot

2.4. Fluids reals. Viscositat. Llei de Poiseuille. Nombre de Reynolds

3. Calorimetria

3.1. Equilibri tèrmic. Temperatura. Dilatació tèrmica. Escales de temperatura. Termòmetres

3.2. Calor. Capacitat calorífica. Calor específica

3.3. Estats d’agregació de la matèria. Canvis de fase. Calor latent. Fusió. Vaporització

4. Transferència de calor

4.1. Conducció de la calor. Llei de Fourier. Resistència tèrmica

4.2. Convecció

4.3. Radiació. Cos negre. Llei de Stefan-Boltzmann. Llei del desplaçament de Wien

5. Termodinàmica d’un gas ideal

5.1. Gas ideal. Model macroscòpic. Equació d’estat

5.2. Nombre d’Avogadro. Lleis dels gasos ideals. Diagrames de fase

5.3. Model cinètic molecular. Interpretació microscòpica de la pressió i la temperatura

5.4. Descripció microscòpica de la calor específica. Teorema d’equipartició. Llei de Dulong i Petit

6. Moviment ondulatori

6.1. Moviment harmònic simple. Equació de l’oscil·lador harmònic. Energia cinètica i potencial

6.2. Moviment ondulatori. Tipus d’ones. Funció d’ona. Equació d’ona

6.3. Ones harmòniques. Periodicitat (en l’espai i el temps). Longitud d’ona i vector d’ona

6.4. Ones transversals en una corda. Velocitat de propagació. Potència transmesa

7. Superposició d’ones

7.1. Principi de superposició. Interferència

7.2. Reflexió i transmissió

7.3. Ones estacionàries

8. Ones sonores

8.1. Ones longitudinals sonores. Velocitat del so en medis materials

8.2. Ones planes. Ones esfèriques. Nivell d’intensitat sonora: decibel

8.3. Ones sonores estacionàries. Harmònics. Instruments musicals

8.4. Efecte Doppler

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

Activitats presencials
• Classes de teoria (3 h per setmana).
Exposició de tipus «classe magistral» dels continguts dels blocs temàtics de l’assignatura.

• Classes de problemes (1 h per setmana).
Resolució a la pissarra de problemes, del professorat i dels alumnes, en què s’apliquen els coneixements teòrics.

• Sessions de tutoria per atendre l’alumnat i respondre les preguntes relatives a l’assignatura d’acord amb el procediment establert a l’inici de curs.

• Algunes de les classes presencials s’imparteixen en forma de seminaris, en els quals es fomenta el debat. Es dediquen a plantejar temes específics que contribueixen a reforçar la comprensió de l’assignatura.

A principi de curs, el professorat facilita una col·lecció de problemes, de la qual només resol una part; els alumnes han de resoldre la resta individualment.
 

Treball autònom

L’alumne dedica les hores corresponents al treball autònom a estudiar els llibres de referència i a resoldre problemes de la col·lecció facilitada pel professor. Cal que desenvolupi el treball autònom de manera constant i continuada per poder consolidar els aprenentatges.

 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

 

L’avaluació continuada es basa en els criteris següents:

• Una sèrie de proves curtes durant el curs que permeten recollir informació del procés d’aprenentatge (qüestionaris, tasques i proves escrites).

• Un examen final que consta d’una prova de qüestions teoricopràctiques (50 % de la nota) i una prova de problemes (50 % de la nota).

En l’avaluació també es té en compte la participació de l’alumnat a les classes i als treballs a través del Campus Virtual. El nombre d’activitats s’adequa a la tipologia del grup. En el cas que no sigui viable dur a terme les proves finals de manera presencial, es fan de manera no presencial i síncrona, respectant els horaris estipulats pel Consell d’Estudis.


Qualificació
La qualificació final dels alumnes d’avaluació continuada s’obté fent la mitjana ponderada de les activitats del curs (40 %) i l’examen final (60 %). En cas que una part important del curs sigui no presencial, aleshores les activitats del curs compten un total del 30 % i l’examen final un 70 % de la qualificació final.

 

Competències

• La prova de problemes a final de curs serveix per avaluar la competència transversal 120092. La qualificació obtinguda a la competència no té per què coincidir amb la qualificació obtinguda a la prova.

• La qualificació atorgada a la competència específica 120090 és l’obtinguda en la qualificació final de l’avaluació de l’aprenentatge de l’assignatura.

 

Reavaluació

Les proves de reavaluació segueixen el mateix patró que les proves finals d’avaluació descrites anteriorment.

La qualificació es basa en els mateixos criteris que els de l’avaluació.

 

Avaluació única

L’estudiant que per alguna raó cregui que no pot seguir el sistema d’avaluació continuada de l’aprenentatge es pot acollir a un sistema d’avaluació única, demanant-ho a Secretaria abans del termini estipulat.

L’avaluació única consisteix en un examen final que consta d’una prova de qüestions teoricopràctiques (50 % de la nota) i una prova de problemes (50 % de la nota). En el cas que no sigui viable dur a terme les proves finals de manera presencial, es fan de manera no presencial i síncrona, respectant els horaris estipulats pel Consell d’Estudis.

 

Qualificació

La qualificació final per als alumnes d’avaluació única és l’obtinguda en l’examen final.

 

Competències

• La prova de problemes a final de curs serveix per avaluar la competència transversal 120092. La qualificació obtinguda a la competència no té per què coincidir amb la qualificació obtinguda a la prova.

• La qualificació atorgada a la competència específica 120090 és l’obtinguda en la qualificació final de l’avaluació de l’aprenentatge de l’assignatura.

 

Reavaluació

Les proves de reavaluació segueixen el mateix patró que les proves finals d’avaluació descrites anteriorment.

La qualificació es basa en els mateixos criteris que els de l’avaluació.