PD:Història de la Física

Pla docent de l'assignatura

Tanca

Dades generals

Nom de l'assignatura: Història de la Física

Codi de l'assignatura: 360610

Curs acadèmic: 2023-2024

Coordinació: Enrique Perez Canals

Departament: Departament de Física de la Matèria Condensada

Crèdits: 3

Programa únic: S

Hores estimades de dedicació

Hores totals 75

Activitats presencials i/o no presencials

	- Teoria	Presencial		19.5
	- Teoricopràctica	Presencial		6.5

Treball tutelat/dirigit

Aprenentatge autònom	30
(Lectures.)

Recomanacions

L’escàs nombre d’hores de classe lectiva obliga l’alumnat a llegir bona part del material pel seu compte. Si no és així, difícilment pot copsar cap dels continguts bàsics de l’assignatura. Així doncs, es recomana disposar d’almenys dues hores a la setmana per llegir.

Requisits

360579 - Física Quàntica (Recomanada)

360573 - Mecànica (Recomanada)

360574 - Termodinàmica (Recomanada)

360575 - Electromagnetisme (Recomanada)

Competències / Resultats d'aprenentatge que es desenvolupen

Destresa en la indagació: ser capaç de cercar, d'utilitzar i d'analitzar bibliografia científica i tècnica, com també qualsevol altra font d'informació rellevant per a treballs d'investigació.

(S’avalua a partir del treball escrit que s’ha d’entregar durant el curs. Es valora especialment la recerca bibliogràfica feta.)

Cultura general en física: estar familiaritzat amb els camps més importants de la física.

(S’avalua a partir de la participació a la classe.)

Objectius d'aprenentatge

Referits a coneixements

La introducció d’algunes nocions fonamentals sobre la natura, el mètode i els objectius de la historiografia moderna de la ciència estableixen el marc en el qual es presenta una aproximació històrica a uns episodis escollits de la història de la física. Un dels objectius del curs és tractar de discernir el context del descobriment i el context de la justificació, distinció essencial a l’hora de considerar les vicissituds de la concepció física de la realitat al llarg de la història. També es discuteix, des d’una perspectiva historicocrítica, el significat d’alguns conceptes fonamentals de la física d’avui dia.

Blocs temàtics

1. Historiografia de la ciència: unes nocions

1.1. El naixement de la ciència, la història i la història de la ciència

1.2. Sociologia de la ciència: Popper, Kuhn, Lakatos i Feyerabend

2. El concepte camp i la síntesi electromagnètica

2.1. La mecànica newtoniana

2.2. L’experiment d’Oersted i les contribucions de Faraday

2.3. El Treatise de Maxwell

3. L’explicació mecànica de la calor i la temperatura

3.1. Les primeres teories cinètiques

3.2. La distribució de velocitats de Maxwell i Boltzmann

3.3. Boltzmann i el segon principi de la termodinàmica

4. Orígens de la teoria de la relativitat especial

4.1. La recerca de l’èter

4.2. Sobre l’electrodinàmica dels cossos en moviment (Albert Einstein, 1905)

5. Primeres etapes de la teoria quàntica

5.1. La radiació de cos negre

5.2. Les hipòtesis quàntiques de Planck, Einstein i Bohr

5.3. El naixement de la mecànica quàntica

Metodologia i activitats formatives

S’exposen els trets generals dels episodis històrics detallats en el programa i es dona bibliografia perquè se’n pugui ampliar l’estudi. A les classes també es llegeixen fragments d’obres originals i es promou el debat.

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

L’avaluació continuada consisteix en un comentari de text o un treball historiogràfic. S’ha d’escollir un dels llibres proposats a la bibliografia i fer-ne un comentari. També es pot fer un treball sobre un dels temes historiogràfics que s’expliquen en l’assignatura. El tema, la llargada i els objectius del treball es discuteixen al llarg del curs amb les persones interessades. El treball es pot fer en parelles. L’examen final és obligatori, compta un 75 % de la nota i consta de dues proves: la primera part (50 % de la nota total del curs) consisteix en preguntes de resposta curta sobre el temari explicat al llarg del curs; la segona part (25 % de la nota total del curs) és una pregunta o comentari de resposta llarga sobre un text o vídeo.

Avaluació única

Prova final escrita que consta de dues parts. Amb aquesta prova només s’opta a un 75 % de la nota. Per apujar la nota cal entregar un treball, que pot ser el d’avaluació continuada o un de fet específicament per a l’avaluació única. La primera part de la prova (50 % de la nota total del curs) consisteix en preguntes de resposta curta sobre el temari explicat al llarg del curs. La segona part (25 % de la nota total del curs) és una pregunta o comentari de resposta llarga sobre un text o vídeo.

Reavaluació

Per a les dues modalitats d’avaluació (continuada o única), la reavaluació consisteix en un examen del mateix tipus que la prova final, amb el qual només s’opta a un 7,5. Per apujar la nota cal entregar un treball (en la reavaluació no s’admetran comentaris).