skip to Main Content

A efectes expositius, sintetitzarem a continuació les sis línies de recerca que, amb el paisatge i la gestió del territori com a punts de referència, acaben esdevenint uns eixos d’estudi dotats fins a cert punt d’autonomia metodològica i epistemològica, sens perjudici de la seva convergència dins el marc global de l’estratègia científica que adoptem com a grup. Aquestes sis línies, que descrivim de forma consecutiva (d’acord amb la seqüència amb què el grup les ha anat incorporant i desenvolupant a través dels anys), fan referència als paisatges forestals, als paisatges fluvials, al paisatge des del punt de vista patrimonial, a l’estudi de les estructures administratives en relació amb la gestió del territori, a l’anàlisi de l’obra d’Ildefons Cerdà des de l’òptica de les bases ambientals de l’urbanisme i, finalment, a la recerca onomàstica aplicada a l’estudi del territori i el paisatge.

 

Paisatges forestals

El grup treballa els següents temes ambientals relacionats amb els paisatges forestals: els canvis d’usos del sòl, la pèrdua de biodiversitat, els problemes derivats del consum d’aigua i els períodes de sequera en els boscos, els incendis forestals i les seves conseqüències en les aigües i els sòls, les reforestacions i repoblacions, i, finalment, el paper que la gestió forestal pot tenir en la solució de molts dels problemes de les nostres masses forestals. Els propers tres anys, en relació amb aquests temes, continuarem treballant en col·laboració amb els Bombers de la Generalitat, la Diputació de Barcelona, La Fundació Pau Costa i el Centre de la Propietat Forestal, en la recerca aplicada per saber els impactes de la gestió forestal preincendi i postincendi. En l’ús de les cremes prescrites i les seves conseqüències en el medi, l’efecte de les pastures i la seva viabilitat per la gestió d’àrees cremades o gestionades amb cremes. Aquests aspectes són d’interès per tota la societat i per tant realitzarem una recerca aplicada al territori. També hem començat a treballar en la confecció d’índexs de risc d’incendi per revifades en zones no gestionades de masses forestals.

Paisatges fluvials

El grup de recerca ha treballat l’àmbit fluvial des de diferents perspectives: processos d’erosió; transport de sediment en suspensió i dissolució; l’establiment de balanços de sediment i també de balanços hídrics; afectació de la qualitat de l’aigua a la gestió dels recursos hídrics; i també anàlisi de la qualitat del bosc de ribera, tant en petites conques experimentals com en conques de major superfície. El repte d’estudi sobre els sistemes fluvials durant els propers tres anys se centrarà en l’estudi del transport de sediment dissolt en conques salines com les dels rius Anoia, Cardener i Llobregat, atès que la salinització de llurs aigües representa un problema greu que es pot enfocar des de tres punts de vista diferents: la degradació de la qualitat de l’aigua per fer-ne ús i gestió; els canvis que això comporta en els balanços de sediment dissolt i en les dinàmiques de transport de sediment; la importància de conèixer el volum de sal que circula pel riu de manera constant i l’afectació produïda en els boscos de ribera de tota la conca.

El paisatge des del punt de vista patrimonial

Aquesta línia d’estudi la vam encetar encetar l’any 2013, i té una vinculació directa amb el projecte I+D  vigent per al període 2016-2018 titulat “Los paisajes culturales de la lista del patrimonio mundial. Claves para la identificación y criterios per a la gestión”, dut a terme de forma coordinada amb cinc universitats més (continuant una trajectòria emparada en dos projectes més anteriors, centrats en els paisatges agraris), i, en el nostre cas, gestionat i participat per diferents membres del grup. Durant aquest any i el vinent continuarem treballant en la tasca assumida des de inici del projecte, centrada en l’estudi comparatiu (i amb un enfocament analític i, alhora, propositiu) de diferents tipologies de paisatges culturals i històrics de l’àmbit peninsular, amb un valor patrimonial susceptible de ser reconegut amb caràcter oficial.

Estructures administratives i gestió del territori

Aquesta línia l’hem començat a desenvolupar l’any 2016, coincidint amb la concessió d’un projecte competitiu de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya a un dels membres del grup, sota el títol de “L’articulació geogràfica i administrativa del fet fronterer: dret, territori i política en la construcció legal del municipi de frontera”, i amb el propòsit bàsic d’analitzar des d’una perspectiva interdisciplinària els problemes de gestió administrativa dels municipis adjacents a una frontera (concretament, entre Catalunya i Aragó, per una banda, i entre Catalunya i la Comunitat Valenciana, per l’altra). El projecte finalitza aquest any 2017, però el concebem com una primera base per a continuar aprofundint en l’estudi pràctic d’aquest tipus de problemàtiques, i amb una voluntat d’estendre’l a altres territoris i a altres escales d’anàlisi.

L’onomàstica o estudi dels noms de lloc, entesos com a clau interpretativa dels paisatges

Partim de la premissa que aquest és un terreny en el qual hi ha una convergència molt clara de “mirades científiques”. D’una manera particular, es detecta l’emergència d’una perspectiva d’estudi, centrada en els noms de lloc com a “clau interpretativa” dels paisatges, que interessa al GRAM d’una manera particular. I, per aquest motiu, com a grup tractem de tenir-la ben present de cara al futur immediat. En aquest sentit, tenim prevista la propera participació a diferents fòrums, nacionals i internacionals, amb aportacions relacionades amb la connexió entre noms de lloc i paisatge: el XXVI Congrés Internacional de Ciències Onomàstiques a Debrecen, Hongria; el congrés ICONN de Baia Mare, a Romania; la Jornada d’Onomàstica del Maestrat, així com diferents trobades científiques a les Illes Balears, Galícia, França i València. També participem en la redacció i preparació dels números 3 i 4 de la revista internacional Onomàstica. Anuari de la Societat d’Onomàstica, d’aparició programada per al 2017 i 2018

Estudi de l’obra d’Ildefons Cerdà des de l’òptica de les bases ambientals de l’urbanisme

La darrera línia de treball ha estat posada recentment (maig de 2017) en marxa, a partir de la signatura d’un conveni de col·laboració, gestionat per un dels membres del grup, entre la Universitat de Barcelona i l’empresa Aigües de Barcelona (AGBAR). Amb aquest conveni, que té una durada de dos anys prorrogable a un tercer (2017-2019), i que es fonamenta en la dedicació plena d’un investigador (integrant del grup) a les tasques establertes a la memòria del projecte, es pretén fer una revisió general de l’obra escrita i dels projectes concebuts i duts a terme per Ildefons Cerdà i Sunyer al llarg de la seva trajectòria, des de la perspectiva especifica dels seus valors ambientals. Es tracta d’una proposta que preveu explorar el terreny, encara poc conegut, dels valors naturalistes, ecològics i, en general, relacionats amb el concepte actual de sostenibilitat, presents en l’aportació general de Cerdà a l’urbanisme modern. La proposta es va presentar a les recents Jornades internacionals sobre Ildefons Cerdà (UB, maig de 2017), i, a banda de l’estudi intrínsec de l’obra de Cerdà, preveu tenir un desenvolupament important a nivell de difusió (tant en forma d’articles com d’organització de seminaris i fòrums de discussió).

Back To Top