• C. BUENACASA, El patrimonio eclesiástico de la Iglesia africana romana: estrategias de adquisición, acrecentamiento y consolidación (siglos I-V) (2000).

• JA. JIMÉNEZ, Poder imperial y espectáculos en Occidente durante la Antigüedad tardía (2001).

• F. NAVARRO, La correspondencia preepiscopal de Agustín (386-395): Una reconstrucción (2003).

• B. FERRER, El fin de la Antigüedad en el Mediterráneo Occidental (569-732). Navegación y comercio internacional marítimo: el marco jurídico-institucional (2003).

• R. SALCEDO, El "Corpus" epistolar de Cipriano de Cartago (249-258): estructura, composición y cronología (2007).

• R. VILLEGAS, El "Carmen de prouidentia Dei". Estudio histórico y doctrinal (2008).

• J. SALES, Edilicia cristiana hispana de la antigüedad tardía: La "Tarraconensis" (2011).

• C. BUENACASA, El patrimonio eclesiástico y la legislación imperial romana (siglos IV-V).

• B. FERRER, Estado y comercio internacional marítimo en la Antigüeada Tardía. El Reino Visigodo de Toledo: 568-711.

• JA. JIMÉNEZ, Espectáculos durante la Antigüedad Tardía: un medio propagandista al servicio del emperador.

• P. MAYMÓ, L'autoritat judicial del bisbe en la resolució de causes civils entre laics: l' episcopalis audientia en l'Occident romà.

• J. SALES, Edilícia cristiana a la Tarraconensis oriental durant l'Antiguitat Tardana.

• F. NAVARRO, La correspondència presacerdotal d'Agustí (386-391).

• E. ORTUÑO, La vocación monástica de Jerónimo.

• M. AUGUSTO, Agricultura hispana en la Antigüedad Tardía: vid, olivo y trigo.

• E. BELTRAN, La correspondencia entre Q. Aurelius Symmachus y Flauius Stilicho.

• R. SALCEDO, El dosier episcopal de Cipriano de Cartago de la persecución de Decio (250-251). Comentario de las cartas conservadas y reconstrucción de las cartas perdidas.

• R. VILLEGAS, León Magno, Próspero de Aquitania y la intervención de la Iglesia romana en la controversia semipelagiana.

• Afegim la Revue des Études Tardo-antiques (RET), revista electrònica de l'associació Textes pour l'Histoire de l'Antiquité tardive (THAT), que estudia sobretot les fonts per al coneixement de l'Antiguitat Tardana:
  http://recherche.univ-montp3.fr/ret

• El grup de recerca LITTERA (Laboratori d'Investigació i Tractament de Textos Epigràfics Romans i Antics), del Departament de Filologia Llatina, ha creat també una pàgina Web. Es tracta d'una nova forma de projecció de les activitats (publicacions i novetats de recerca) de l'equip, dedicat fonamentalment a l'epigrafia romana tractada sobre tot des d'un punt de vista filològic. La seva adreça és:
  http://www.ub.es/fillat/littera4.htm

• A la Université de Paris - IV (Sorbonne), hi treballen dos grups sobre l'Antiguitat Tardana força actius en l'àmbit internacional: l'URA 167 (Centre de Recherches Lenain de Tillemont sur le christianisme ancien et l'Antiquité Tardive), dirigit per la Dra. L. Pietri, abasta les vessants gregues i llatines de la patrística, així com la prosopografia cristiana; d'altra banda, l'URA 996 (Antiquité Tardive et linguistique latine), dirigit pel Dr. J.-Cl. Fredouille, centra la seva recerca en la lexicologia, la fonètica i la gramàtica comparada: Les seves adreces a la xarxa són, respectivament:
  http://www.sosi.cnrs.fr/repertoire/Labos/URA167.html i
  http://www.sosi.cnrs.fr/repertoire/Labos/URA996.html

• La Bibliotheca Classica Selecta (BCS) és una introducció bibliogràfica als estudis clàssics, dividida en quatre parts: les fonts, les obres de consulta, una bibliografia orientativa i l'electrònica als estudis clàssics. Us recomanem que la visiteu:
  http://www.fusl.ac.be/Files/General/BCS/Bib.html

• El Dr. Manfred Clauss del Seminar für alte Geschichte de la Johann Wolfgang Goethe-Universität de Frankfurt am Main, juntament amb l'Akademie der Wissenschaft Heidelberg, presenta una pàgina Web on cal remarcar la presència d'AE, del RIT i de nous fascicles del CIL. L'adreça és la següent:
  http://www.rz.uni-frankfurt.de/~clauss

• El Dr. R.W. Mathisen, de la University of South Carolina, dirigeix la Society for Late Antiquity que, a la seva pàgina Web, presenta, al costat de les publicacions del seu grup (el Late Antiquity Newsletter i els congressos Shifting Frontiers in Late Antiquity), la possibilitat d'entrar en un fòrum de discussió historiogràfic i de conèixer un ampli ventall de webs especialitzades. La seva visita és molt recomanable:
  http://www.sc.edu/ltantsoc

• També des de la University of South Carolina ens arriba una web centrada en estudis bizantins, la Byzantine Studies Conference, de força interès per tots aquells interessats en l'estudi de l'imperi romà oriental. L'adreça és la següent:
  http://www.sc.edu/bsc

• Amb una perspectiva didàctica que no oblida la difusió de la investigació, el Dr. J. O'Donell de la University of Pennsylvania ha creat Worlds of Late Antiquity, que ofereix una miscel·lània de textos -en llatí i/o en anglès- que abasten d'Agustí a Boeci i a la Regula de sant Benet, així com assaigs sobre diversos temes de l'Antiguitat Tardana. Si la voleu consultar:
  http://www.ccat.sas.upenn.edu/jod/wola.html

• Per iniciativa del Dr. S. Muhlberger de la University of Nipissing apareix a la xarxa la ORB Online Encyclopedia. Al costat d'una llarga revisió dels trets característics i dels problemes de l'Antiguitat Tardana, presenta una considerable llista de web sites dedicades al tema especialment interessants. Per adreçar-s'hi:
  http://www.unipissing.ca/department/history/orb/lt-atest.htm

• Fa gairebé cinquanta anys que el CISAM (Centro Italiano di Studi sull'Alto Medioevo) aplega, en les seves anuals Settimane, prestigiosos investigadors de la Història tardoantiga i medieval. En podem conèixer els resultats, així com diverses publicacions que edita:
  http://www.cisam.org

• La Societé des Bollandistes ha centrat els seus esforços des del segle XVII en l'estudi crític dels documents hagiogràfics, essent-ne actualment la institució capdavantera. Nombroses publicacions i l'activitat científica més actual es poden trobar a:
  http://kbr.be/~socboll/

• El creixent interès que desperta l'hagiologia en l'àmbit de la història tardoantiga ha impulsat la creació d'associacions i fòrums de debat científics. L'AISSCA (Associazione Italiana per lo Studio della Santità, dei Culti e dell'Agiografia), dirigida per la Dra. S. Boesch Gajano, constitueix de fa anys punt de referència pels estudiosos del culte als sants i organitza simposis i seminaris, disposant també de publicacions. Tot plegat ho podeu consultar a la següent adreça:
  http://www. unifi.it/unifi/storia/aissca.htm

• També a terres italianes trobem una pàgina especialitzada en estudis medievals, patrocinada per la SISMEL (Società Internazionale per lo Studio del Medioevo Latino) i la FEF (Fondazione Ezio Franceschini), que inclou una interessant proposta per a la creació d'una Biblioteca Hagiogràfica Italiana (BAI) a semblança dels grans reculls bollandistes. La seva adreça a la xarxa:
  http://sismel.mari.unifi.it/home.htm

• De recent creació és el LARG (Late Antiquity Research Group), dirigit pel Dr. K.R. Dark de la Nottingham University, que es dedica especialment als estudis bizantins, sense oblidar per això la història romana a Occident, en particular a les Illes Britàniques. Es pot trobar a:
  http://www.nottingham.ac.uk/~acxlav/larg.html

• Des de la Universidad Autónoma de Madrid, un grup d'investigadors inaugura una nova pàgina dedicada a l'Antiguitat Tardana. Actualment, encara es troba en fase d'el.laboració:
  http://www.adi.uam.es/~atardia

• Per iniciativa del Dr. J.C. Tovar s'ha obert la pàgina ARQUEOHISPANIA, que ofereix una extensa relació de links sobre arqueologia hispànica en el sentit més ample. A més, des de l'òptica de la divulgació i la comunicació científiques, dóna la possibilitat de participar en fòrums i chats. La podeu localitzar a:
  http://www.teleline.es/personal/jtovar/indice.htm

• També cal consultar http://www.culturaclasica.com (afegirem més informació aviat).

Il·lustració: laberint commemoratiu del copista Florentius, miniatura del còdex 80 de la Biblioteca Nacional de Madrid, f. 32r, extreta de J. Williams, Manuscrits espagnols du Haut Moyen Age, Paris 1977, p. 51.

Música de fons: Arribada de la reina de Saba, de l'òpera Solomon, de Haendel.

GRAT

Prosopografia

Epistolografia Hispana

Publicacions

Noticiari