Perquè l’exclusió i el control socials puguin dur-se a terme cal l’eficàcia d’un sistema de representació fonamentat sobre tòpics, estereotips i prejudicis, un medi ambient ideològic que mostri a la víctima com a mereixedora del tracte inferioritzador que pateix.
La intensificació i la generalització dels dispositius d’exclusió a una societat com la nostra no deixa de ser conseqüència irònica de l’apogeu del discurs sobre la democràcia.
Malgrat que no sigui el seu objecte de recerca exclusiu, els projectes actualment en marxa o previstos per part del Grup adrecen aquests principis teòrics a com s’està contemplant una criminalització creixent de les persones socialment, políticament i judicialment etiquetades com a immigrants.
Llegir text sencerContacte
activitats
III Jornades GRECS
Recuperar el común. Más allá del espacio público
1 i 2 de Desembre de 2011Desde hace unos años viene cobrando fuerza y visibilidad un amplio y heterogéneo movimiento al que en su momento dimos en llamar “movimiento silencioso“
seminari permanent
El arte de la exposición.
25 de novembre de 2011, 19h.Mirada y acción en el cine etnográfico de temática urbana (1921-1931)
Miren Uharte
conferència
Pel costat més bèstia de la vida.
15 novembre - 16,30 hUn assaig d’etnografia extrema. Presentació de “El costat fosc. Diari de camp d’un cotxe patrulla dels Mossos d’Esquadra”
Jornades
Crítica a la raó sexològica
2, 3 i 4 de Novembre de 2011Etnografies entorn els cossos, els gèneres i les sexualitats.
Es proposa una reflexió crítica de l’actual episteme sexològica.
Darreres publicacions
Metáforas del educador
Sáez, J. y García Molina, J. (coord.) (2011). Metáforas del educador. Valencia. Nau Llibres.
El llibre compta amb les aportacions de diversos membres de GRECS que treballen en un dels espais d’interès del grup, la pedagogia social: José García Molina, Rosa Marí, Manuel Delgado, Maria Díaz, Marta Venceslao y Rut Barranco.
El uso de metáforas en la escritura incita a recrear la experiencia interior de quien escribe. Ello es así porque la imagen metafórica nos permite escribir y describir el mundo, las cosas, la educación y, como es el caso, sobre los educadores, sin recurrir a la frecuente rigidez de los conceptos definitorios, las teorías contrastadas o los sistemas cerrados. Es cierto que la metáfora privilegia los contornos y las texturas, que hace difícil la precisión de un contenido o la explicación inequívoca acerca de lo que un educador es o debe ser, hace o debe hacer. Pero al colocar la imagen antes que la idea, y la idea antes que el discurso, la metáfora hace de su límite una potencia… El pensamiento liberado del lector hará el resto.