Josep M. Murgades

Catedràtic de Filologia Catalana a la Universitat de Barcelona

Reus, 1951. Estudiós del Noucentisme, és autor, entre altres treballs, dels capítols «El Noucentisme» i «Eugeni d’Ors» de la Història de la literatura catalana (vol. 9, Ariel, 1987), i ha tingut cura de l’edició de diversos volums de l’«Obra catalana d’Eugeni d’Ors». Estudiós de l’obra de Pompeu Fabra, és coautor de Teoria de la llengua literària segons Fabra (amb Xavier Lamuela, Quaderns Crema, 1984) i autor de Textos desconeguts de Fabra (Lleida, Punctum / GRECUB, 2005); editor del volum 9 de les obres completes de Pompeu Fabra (Textos i materials, 2013), en el marc de les quals també ha anotat les Converses filològiques (amb Maria Toldrà, vol. 7, 2011). Els seus assaigs sobre sociolingüística són aplegats a Llengua i discriminació (1996). Membre fundador de la revista Els Marges, des de 1990 n’és codirector. Ha traduït obres de Goethe, Kafka, Bernhard, Mann, Hesse, Panizza i Klabund.

Glòria Casals

Professora Titular de Literatura Catalana a la Universitat de Barcelona

Barcelona, 1954. Estudiosa de l’obra de Joan Maragall. Ha publicat, entre d’altres, l’edició crítica i anotada dels cinc llibres de poesia del poeta (1998), l’edició de les Notes autobiogràfiques completes i de les cartes a Josep Maria Lloret (2007) i, amb Lluís Quintana, l’edició de la Poesia completa (2010). És membre de l’equip d’editors de l’Obra Completa de Maragall (en premsa), dirigit per Quintana. L’any 2011 va dirigir el I Congrés Internacional Joan Maragall que es va celebrar a la UB i en va coordinar l’edició de les actes (Maragall: textos i contextos, 2012, en col·laboració amb Meritxell Talavera). El mateix any va publicar les Cartes del festeig entre Maragall i Clara Noble. És membre del consell de redacció d’Haidé. Estudis maragallians. Butlletí de l’Arxiu Joan Maragall. Actualment treballa en l’edició de la correspondència entre Maragall i Anton Roura.

Marina Gustà

Professora Titular de Literatura Catalana a la Universitat de Barcelona

Barcelona, 1956. Ha treballat sobre la literatura dels anys 20 i 30: a part d’estudis sobre la narrativa de Josep M. de Sagarra i sobre Josep Carner i la prosa del Noucentisme, la seva recerca s’ha centrat en l’obra de preguerra de Josep Pla (Els orígens ideològics i literaris de Josep Pla. 1917-1915, 1995) i en l’obra de Mercè Rodoreda (“Mirall trencat”, de Mercè Rodoreda, amb Maria Campillo, 1985, i estudis sobre La meva Cristina i Quanta, quanta guerra, i sobre la forma seus estils narratius de l’autora ). Comissària, l’any 2008, de les exposicions “Mercè Rodoreda. La mort de la innocència”, al Palau Robert de Barcelona, i “Rodoreda, espejo de lenguas”, al Centro Cultural Blanquerna a Madrid. Actualment prepara l’edició crítica de la poesia completa de Rodoreda. Des de 1990 és membre de la redacció de la revista Els Marges.

Doctorands

Jordi Pujol Pardell

Doctorand en Filologia Catalana a la Universitat de Barcelona

La Granadella (Garrigues), 1985. Llicenciat en Filologia Catalana (UB, 2008) i màster en Estudis Avançats i Aplicats en Llengua i Literatura Catalanes (UAB / UB, 2009). Ha impartit durant dos cursos l’assignatura «El Noucentisme i les Avantguardes» del grau en Filologia Catalana (UB, 2009-2011). Membre de l’Aula Carles Riba, ha tingut cura de l’edició, amb altres, de diverses de les seves publicacions. Ha participat, tractant aspectes filològics, a les Jornades Carner (UB, 2009), al III Simposi Carles Riba (UB / IEC, 2009) i al congrés La filologia d’autor en els estudis literaris (UdL, 2012). Ha estat col·laborador de l’edició dels Textos i materials de Pompeu Fabra (volum novè de les Obres completes, 2013), a cura de Josep Murgades. En el marc de la seva recerca, té en curs una edició crítica i comentada de Salvatge cor.

Meritxell Talavera i Muntané

Doctoranda en Filologia Catalana a la Universitat de Barcelona

Barcelona, 1985. Llicenciada en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona (2008) amb Premi Extraordinari (2009, UB) i 2º Premio Nacional, atorgat pel Ministeri d’Educació (2010). Màster en Estudis Avançats i Aplicats en Llengua i Literatura Catalanes (UAB / UB, 2009). Actualment, és professora associada del Departament de Filologia Catalana de la UB i prepara com a tesi l’edició criticogenètica de La plaça del Diamant de Mercè Rodoreda des de l’òptica de la genètica textual i l’estilística (becada amb un ajut de la FMR). Membre de l’Aula Carles Riba, del consell de Redacció de la Revista de Catalunya i secretària de la revista Haidé. Estudis maragallians. Ha col·laborat en la recerca hemerogràfica de les Obres completes de Pompeu Fabra (volums 7 i 9). Ha tingut cura de l’edició, amb Jordi Pujol, de diverses publicacions de l’ACR; i, amb Glòria Casals, de les actes del I Congrés Internacional Joan Maragall (2012). Ha participat a les Jornades «Mercè Rodoreda i els clàssics» (2011), al XVI congrés de l’AILLC (Salamanca, 2012), a la I Jornada d’Intergrups de Recerca en Literatura Catalana Contemporània (IEC, 2012) i al I Congrés Internacional sobre Crítica Filològica i Ecdòtica (Lleida, 2012). S’ocupa —amb Núria León— de la confecció (transcripció i edició) del relat autobiogràfic de Teresa Rovira Comes.

Núria León Mercader

Doctoranda en Filologia Catalana a la Universitat de Barcelona

Barcelona, 1987. Llicenciada en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona (2010) i Màster en Estudis Avançats i Aplicats en Llengua i Literatura Catalanes (UAB-UB, 2011). Actualment, cursa els estudis de Doctorat ―gaudint de la beca de formació de personal investigador FI-DGR 2012 de la Generalitat― amb un projecte de tesi sobre la paròdia, recurs literari que, d’una banda, analitza des d’una perspectiva teòrica contemporània i que, de l’altra, aplica a la literatura catalana durant el franquisme. Ha col·laborat ―gaudint d’una beca de formació de final de carrera (2010)― al projecte de recerca «Mímesis-II. El pensamiento literario en el ámbito catalán durante la Edad Moderna» (FFI2008-02496), dirigit per Josep Solervicens (UB). Ha estudiat la paròdia antinoucentista (2011). Ha col·laborat en la recerca hemerogràfica de les Obres completes de Pompeu Fabra (volums 7, 8 i 9). Ha publicat, a la Revista de Catalunya, l’article de divulgació «Cançoners religiosos populars durant el franquisme» (2010) i, en el marc del volum commemoratiu L’obra literària de Vicent Andrés Estellés. Gèneres, tradicions poètiques i estil (2013), l’article d’investigació «La paròdia en la poesia de Vicent Andrés Estellés». Ha ressenyat per a les revistes Els Marges i Caplletra. En darrer terme, i conjuntament amb Meritxell Talavera, s’ocupa de la confecció (transcripció i edició) de les memòries de Teresa Rovira Comes (in fieri) i, en relació a aquestes, ha participat al VII Simposi Internacional de Literatura Autobiogràfica (Alacant, 2013). Autora d’informes externs per a la revista Els Marges.

Maria Sevilla Paris

Doctoranda en Filologia Catalana a la Universitat de Barcelona

Badalona, 1990. Graduada en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona (2012), amb Premi Extraordinari (2013, UB) i màster en Estudis Avançats i Aplicats en Llengua i Literatura Catalanes (UAB / UB, 2013). Ha ressenyat en dues ocasions per a Caràcters i en una per a Els Marges, i té un article publicat a la Revista de Catalunya que recull la recerca duta a terme a propòsit del seu Treball de Grau. Actualment gaudeix d’una beca de formació de personal investigador novell de la Generalitat i té en curs, en el marc de la seva tesi, una edició de La passió segons Renée Vivien, de Maria-Mercè Marçal. Autora d’informes externs per a la revista Els Marges.

Col·laboradors externs

Maria Dasca

Doctora en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona (2008), on s’ha format com a professora i investigadora amb una beca predoctoral de la mateixa universitat (2001-2006). Ha impartit docència en llengua, literatura, cultura i traducció literària a la Universitat de París-Sorbona (2007-2010) i a la Universitat de Brown (2011-2012). Ha realitzat estades de recerca a les universitats de París-Sorbona, Queen Mary College-University of London, Brown i Stanford. Ha treballat com a investigadora postdoctoral Beatriu de Pinós a la Universitat de París-Sorbona (2010-2011) i a la Universitat Pompeu Fabra (2012-2014). La seva àrea d’estudi comprèn la narrativa contemporània, la recepció literària i l’estudi dels camps literaris. Publica regularment crítiques sobre narrativa catalana actual en revistes de divulgació acadèmica i és membre del comitè de redacció de la Revista de Catalunya.

Jordi Larios

Palafrugell, 1959. Va estudiar filologia catalana al Col·legi Universitari de Girona i a la Universitat Autònoma de Barcelona, on també es va doctorar. Entre 1982 i 1987 va treballar al Departament de Filologia Catalana i Lingüística General de la Universitat de les Illes Balears (Palma de Mallorca). Des del 1987 viu a Cardiff, País de Gal·les. Entre 1987 i 2007 va treballar al Departament d’Estudis Europeus de la Cardiff University. Actualment fa de professor al Departament de Llengües Modernes, Lingüística i Cinema de Queen Mary, University of London, on dirigeix el Centre d’Estudis Catalans.

Assumpta Terés

Va néixer a la ciutat de Lleida. És Llicenciada en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona i li agrada combinar la docència amb feines editorials i de traducció. S’interessa per les relacions interculturals catalano-germàniques i ha resseguit el pas de Gabriel Ferrater per l’editorial Rowohlt, d’on ha rescatat els informes editorials escrits pel poeta català els mesos que hi va treballar (1963-64) i els ha presentat publicant-ne una mostra (Papers d’Hamburg) a la revista Els Marges. Actualment estudia els lligams culturals entre Catalunya i Alemanya al tombant dels segles XIX i XX, fixant-se especialment en la feina feta a Alemanya pels catalanòfils més destacats de l’època.