Alturo, Núria i Daniel Ferruz (2025): “Dels quatre vents d’Eduard Toldrà: rapsòdia clàssica”. Revista Catalana de Musicologia, 18: 41-66.
Fortuny, Jordi; Pau Francesc, Neus Nogué i Lluís Payrató (eds.) (2025): L’ambigüitat: nous camins, velles fronteres. Barcelona: Edicions de la Universitat de Barcelona.
Fortuny, Jordi i Lluís Payrató (2025): ” Els límits entre l’ambigüitat i altres casos d’indeterminació. Des de la gramàtica fins a la pragmàtica”. Fortuny, Jordi; Francesch, Pau; Nogué, Neus; Payrató, Lluís (ed.). L’ambigüitat: nous camins, velles fronteres. Barcelona: Edicions de la Universitat de Barcelona. 13-37.
Payrató, Lluís (2025): Discurs: paraules, imatges, sons. Un assaig sobre el discurs multimodal. Barcelona: Edicions UB.
Bernal, Elisenda (ed.) (2024): Col·loquial(s). Estudi de l’ús del català actual. Leipzig: Leipziger Universitätsverlag.
Alturo, Núria (2025): “El testimoni d’Anton Navarro sobre una variant poc coneguda del topònim ‘Valldeixils’ a la Noguera”. Nokaria. La revista del Museu de la Noguera, 4.
Alturo, Núria (2025): “Mossèn Anton Navarro: traduccions i textos en prosa». Llengua & Literatura, 35: 27-47.
Guardiola Savall, M. Isabel i Caterina Martínez Martínez (coord.) (2024): “Normativització i evolució de la llengua catalana”. Anuari de Filologia. Estudis de Lingüística, 14: 99-232.
Villalba, Xavier (2024): “Els adjectius expressius del català”, Catalonia, 35. [En línia]
Nogué-Serrano, Neus (2024): “Participant Self-Reference, Under-Determination, Generalisation, Vagueness, and Ambiguity in Political Discourse: A Contrastive Analysis of Parliamentary Debate and Twitter Usages”. Payrató, Lluís i Jordi Fortuny (ed) (2024): Perspectives on ambiguity. Studia Linguistica. A Journal of General Lingüístics, 78: 107-127.
Ribera, Josep E. (2024): “Referential cohesion, ambiguity, vagueness and generality in parliamentary debate”. Payrató, Lluís i Jordi Fortuny (ed) (2024): Perspectives on ambiguity. Studia Linguistica. A Journal of General Lingüístics, 78: 128-155.
Francesch, Pau i Lluís Payrató (2024): “Pragmatic ambiguity, implicatures, and translation”. Payrató, Lluís i Jordi Fortuny (ed) (2024): Perspectives on ambiguity. Studia Linguistica. A Journal of General Lingüístics, 78: 156-185.
Fortuny, Jordi (2024): “Structural ambiguity and the architecture of language”. Payrató, Lluís i Jordi Fortuny (ed) (2024): Perspectives on ambiguity. Studia Linguistica. A Journal of General Lingüístics, 78: 35-63.
Alturo, Núria i Xavier Macià (2024): “Mossèn Anton Navarro: la veu parlada”. Ripacurtia. Revista pirinenca del Centre d’Estudis Ribagorçans, II/6: 121-133.
Alturo, Núria (2023): “Els 25 (22) anys del GrEPAD: antecedents, constitució, trajectòria”. CUSC-UB. Centre de recerca en sociolingüística i comunicació, Universitat de Barcelona. 25 anys. Actes de celebració. 1 de desembre de 2023, Universitat de Barcelona.
Fortuny, Jordi i Lluís Payrató (2023): “Els límits entre l’ambigüitat i altres casos d’indeterminació lingüística”. 31è Col·loqui Lingüístic de la Universitat de Barcelona. 27 d’octubre.
Fernández-Villanueva, Marta. (2023): Umsetzung theoretischen Wissens über Vorfeld- und Außenfeldbesetzung von DaF-Lernenden ins gesprochene Deutsch. Eine Interventionsstudie anhand kollaborativer mündlicher Referate. A: JAHRBUCH FUR INTERNATIONALE GERMANISTIK. Sonderausgabe hrsg. von A. Wöllstein, M.J. Domínguez; M. Foschi, pp. 629 – 641.
Nogué-Serrano, Neus (2023): “La concordança del verb haver‐hi: de Pompeu Fabra a la nova normativa”. Dins: Mar Font, Maite Puig i Joan Ramon Veny (eds.) (2023). ‘In memoriam’ Joan Julià-Muné. Lleida: Pagès Editors.
Nogué-Serrano, Neus, i Lluís Payrató (2023): “Variation and change in reference to discourse participants in Catalan parliamentary debate (1932–1938 and 1980–2020)”. Dins: Posio, Pekka, i Peter Herbeck (eds.). 2023. Referring to discourse participants in Ibero-Romance languages (Open Romance Linguistics 4). Berlin: Language Science Press.
Nogué-Serrano, Neus (2023): “Joan Solà, una figura clau de la gramaticografia catalana”. Dins: Sónia Duarte, Vanessa Gomes Teixeira Anachoreta, Rogelio Ponce de León (eds.). Historiografia gramatical peninsular: basco, catalão, galego e mirandês em contexto. Porto: Facultade de Letras da Univesidade do Porto i Centro de Linguística da Universidade do Porto.
Nogué-Serrano, Neus (coord), Dolors Batet, Xavier Fargas i Eulàlia Salvat (2023): Llibre d’estil de l’Ajuntament de Sant Andreu de Llavaneres. Sant Andreu de Llavaneres: Ajuntament de Sant Andreu de Llavaneres.
Cuenca, Maria Josep (2023): Crònica lingüística d’una pandèmia anunciada: Estratègies per a conceptualitzar la pandèmia de la COVID-19. València, PUV.
Benavent, Laia (2023): “Norma i variació sintàctiques a la ‘Gramàtica de la llengua catalana’ de l’Institut d’Estudis Catalans (2016)”. Universitat de Barcelona: Departament de Filologia Catalana i Lingüística General. Tesi doctoral.
Server Benetó, Natàlia (2023): “Challenging askability through particles: uei-prefaced responses in Catalan“. Journal of Pragmatics, 218: 6-16.
Payrató, Lluís (2023): “La conversa informal com a objecte d’aprenentatge”. Articles. Revista de didàctica de la llengua i de la literatura, 97: 40-46.
Rocafiguera Montanyà, Núria de (2023): Information structure and language dominance in subject pronoun resolution in Catalan-Spanish bilingualism. Tesi doctoral. Universitat Pompeu Fabra,
Cuenca, Maria Josep (2023): “Disagreement, epistemic stance and contrastive marking in Catalan parliamentary debate”. Journal of Pragmatics, 203: 1-13.
Alturo, Núria (2023): “Mossèn Anton Navarro i la literatura popular de la ribera del Cinca”. Temps de Franja. Revista de les comarques catalanoparlants d’Aragó, 10 d’agost.
Alturo, Núria i Xavier Macià (2023): “La balada de l’hivern d’Anton Navarro: literatura i cançó popular”. Els Marges, 131 (tardor): 28-52.
Macià, Xavier i Núria Alturo (2023): “La visió del pastoralisme en l’obra poètica d’Anton Navarro”. Ripacurtia. Revista pirinenca del Centre d’Estudis Ribagorçans, II/5: 93-127.
Alturo, Núria (2022): “Pragmatics and discourse analysis”. Pradilla, Miquel Àngel (ed.). Catalan Sociolinguistics: state of the art and future challenges. Amsterdam: John Benjamins. 297-312.
Cruschina, Silvio i Laia Mayol (2022): “The Realization of Information Focus in Catalan”. Languages, 7: 4.
Francesch, Pau i Lluís Payrató (2022): “Translating the unsaid: ambiguity and implicature”. Jornada Investigacions sobre l’ambigüitat. 31 de maig, 2022. Universitat de Barcelona.
Nogué, Neus (2022): “Participant reference and ambiguity in political discourse: a contrastive analysis of parliamentary debate and Twitter usages”. Jornada Investigacions sobre l’ambigüitat. 31 de maig, 2022. Universitat de Barcelona.
Ribera, Josep (2022): “Cohesion, structuring and referential ambiguity in parliamentary debate”. Jornada Investigacions sobre l’ambigüitat. 31 de maig, 2022. Universitat de Barcelona.
Fortuny, Jordi (2022): “Structural ambiguity and phonetic resolution”. Jornada Investigacions sobre l’ambigüitat. 31 de maig, 2022. Universitat de Barcelona.
Fernández-Villanueva, Marta; Strunk, Oliver.(2022): TACCO Multimodal: Transcripción Asistida y Codificación de Corpus Orales Multimodales para vídeos de YouTube. A: F. Robles,& K. Siebold (eds.): El español y el alemán en contraste y sus implicaciones didácticas: Nuevas aportaciones desde la gramática, la traducción y la lingüística de corpus. Tübingen: Narr Francke Attempto, pp. 265-285.
Ribera, Josep E. (2022): “The Latin adverb ĭnde and the syntactic functions of the pronoun en from Archaic Catalan to Modern Valencian: Grammaticalisation and linguistic change”. Zeitschrift für romanische Philologie, 138, 4: 1239–1273.
Nogué-Serrano, Neus, Jordi Fortuny i Eulàlia Salvat (eds.) (2022). Seguint la petja de Joan Solà. Barcelona: Publicacions i Edicions UB.
Cuenca, Maria Josep (2022): “Translating discourse markers: Implicitation and explicitation strategies”, dins M. J. Cuenca & L. Degand (eds.) Discourse Markers in Interaction: From Production to Comprehension, Berlín/Boston, De Gruyter, 215-245.
Cuenca, Maria Josep (2022): & Liesbeth Degand (eds.) “Discourse Markers in Interaction: Introduction”, Discourse Markers in Interaction, Berlín/Boston, De Gruyter, 1-16.
Cuenca, Maria Josep (2022): “Language Norm and Usage Change in Catalan Discourse Markers: The Case of Contrastive Connectives”, Corpus Pragmatics, 92: 423-448.
Cuenca, Maria Josep & Romano, Manuela (2022): “Like a Virus. Similes for a Pandemic”, Metaphor and Symbol 37(4): 269-286.
Francesch, Pau (2022): L’estructura informativa en la traducció literària. Estudi de corpus de traducció anglès-català. Universitat de Barcelona. Tesi doctoral.
Francesch, Pau (2022): “El focus contrastiu en traduccions de narrativa anglès-català: equivalències de traducció i estudi de corpus”. Caplletra. Revista Internacional de Filologia, 72: 109-149.
Clemente, Ignasi (2022): “A l’entorn de la lingüística i la multimodalitat: notes introductòries”. Estudis Romànics, 44: 331-340.
Francesch Sabaté, Pau (2022): “El focus contrastiu en traduccions anglès-català: equivalències de traducció i estudi de corpus”. Caplletra, 72: 109-149.
Fortuny, Jordi (2022): “Deducing the Coordinand Constraint”. Linguistic Inquiry. 1-62.
Farré i Vilalta, Imma (2022): “Joventut (1900-1906) i la llengua normativa”. Llengua & Literatura, 32: 27-48.
Soler Llopart, Albert (2022): “Els recursos visuals a l’Art demostrativa de Ramon Llull: impaginació i figures gràfiques”. Llengua & Literatura, 32: 7-25.
Bernal i Gallén, Elisenda (2022): “Valor neològic i valor lexicogràfic dels morfemes transferits. A propòsit d’-ing, -gate, -itis i –mania en català”. Estudis Romànics, 44: 85-113.
Serra i Roig, Màrius (2022): “Actualitzar el Tirant lo Blanc”. Estudis Romànics, 44: 399-410.
Soler, Albert (2022): “Eines lexicogràfiques en línia: el Nou glossari general lul·lià”. Estudis Romànics, 44: 411-416.
Neus Nogué, Josep Besa, Lluís Payrató, Montserrat Sendra (eds.) (2021): Els sistemes de tractament: una visió interlingüística i aplicada. Col·lecció Lingüística Catalana, 20. Barcelona: Edicions de la Universitat de Barcelona.
Payà Canals, Marta (2021): “Les formes de tractament en l’àmbit parlamentari”. Nogué, Neus; Josep Besa, Lluís Payrató, Montserrat Sendra (eds.) (2021): Els sistemes de tractament: una visió interlingüística i aplicada. Col·lecció Lingüística Catalana, 20. Barcelona: Edicions de la Universitat de Barcelona. 145-163.
Nogué, Neus (2021): “Els sistemes de tractament del català”. Nogué, Neus; Josep Besa, Lluís Payrató, Montserrat Sendra (eds.) (2021): Els sistemes de tractament: una visió interlingüística i aplicada. Col·lecció Lingüística Catalana, 20. Barcelona: Edicions de la Universitat de Barcelona. 13-32.
Nagy, Katalin (2021): “Cortesía en la lengua catalana de los siglos XIII–XVI: Peticiones en el Corpus Informatizado del Catalán Antiguo”. Acta Hispanica, (III), 49–73.
Sancho Cremades, Pelegrí (2021): “Les unitats fraseològiques i l’oralitat ficcional en la narrativa de Toni Cucarella”, ELUA, 35: 267-278.
Benavent Llinares, Laia (2021): “Sobre la concepció de l’estàndard en paratextos de gramàtiques: les introduccions”. Treballs de Sociolingüística Catalana, 31: 31-45.
Cuenca, Maria Josep (2021): “La ‘guerra’ contra la COVID-19 i altres estratègies discursives per a conceptualitzar la pandèmia”, dins Allò que hem après de la COVID-19, Barcelona, IEC, 165-170.
Martínez Martínez, Caterina (2021): Origen i evolució dels connectors de contrast en català. Alacant / Barcelona: Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana / Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Biblioteca Sanchis Guarner.
Massanell i Messalles, Mar (2021): “La dialèctica corpus/estatus en la història de la llengua catalana. Cap a una explicació integral dels canvis lingüístics”. Caplletra, 71: 219-236.
Kot’átková, Adéla (2021): “Història i trama: els casos clínics com a relats acadèmics”. Caplletra, 70: 81-101.
Casals, Daniel et al. (coord.) (2021): La llengua en el punt de mira dels mitjans de comunicació. Anuari de Filologia. Estudis de Lingüística, 11: 45-244.
Vanrell, Maria del Mar i Joana Catany (2021): “La pragmàtica de la interllengua en estudiants polonesos de català com a LE: una primera aproximació a l’adquisició dels oferiments i les peticions”. Revista de la Societat d’Ensenyament i Recerca del Català com a Llengua Estrangera, 2: 86-103,
Torres Latorre, Aina (2023): “Productivitat i pragmàtica en la sintaxi dels clítics pronominals en català antic”. Anuari de Filologia. Estudis de Lingüística, 13 (1): 177–199.
Payrató, L. (2021). Argenter, Joan A.; Lüdtke, Jens (ed.) (2020): Manual of Catalan Linguistics. Berlin/Boston, De Gruyter. 784 pàgs. Estudis Romànics, 43, pp. 455 – 460 .
Coll-Florit, Marta, Salvador Climent, Marco Sanfilippo i Eulàlia Hernández-Encuentra (2021): “Metaphors of Depression. Studying First Person Accounts of Life with Depression Published in Blogs”. Metaphor and symbol, 36, 1: 1-19.
Martines Peres, Josep (2022): “Cap a una semàntica cognitiva del català (i II): la cognició, el cos i la cultura”. Estudis Romànics, 43: 267-301.
Trotzke, Andreas i Laia Mayol (2021): “Catalan focus markers as discourse particles”. Journal of Linguistics: 1-35
Ivorra Ordines, Pedro (2021): “Cap a una anàlisi estilística de La plaça del Diamant: les comparacions com a tret rodoredià. Què aporten les traduccions?”. Estudis Romànics, 43: 213-238.
Royo, Carles (2021): “Experimentador acusatiu i experimentador datiu: un contrast entre oracions alternants”. Estudis Romànics, 43: 35-58.
Payrató, Lluís i Ignasi Clemente (2020): Gestures We Live By. The Pragmatics of Emblematic Gestures. Berlin: De Gruyter Mouton.
Montserrat, Sandra i Carles Segura (2020): “Un corpus col·loquial i dialectal del valencià: PARLARS”. Zeitschrift für Katalanistik, 33: 9–44.
Fernández-Villanueva, Marta & Strunk, Oliver (2020): “La adaptación de Varcom-Concord para el análisis y alineación de datos multimodales de YouTube”, II Simposio internacional de lingüística contrastiva de la lengua alemana, Universitat de València, 09-11/12/2020.
Fernández-Villanueva, Marta (2020): “Vorfeld- und Vor-Vorfeldbesetzung im gesprochenen Deutsch”, XIV. Kongress der Internationalen Vereinigung für Germanistik (IVG): Wege der Germanistik in transkulturellen Perspektiven, Palermo 26/07- 02/08/2020.
Fernández-Villanueva, Marta (2020): “Discursive, pragmatic and interactional aspects of intercultural competence: contributions from the interactional linguistics for a significant learning”, Internationalisation and Intercultural Competence in Higher Education: Quality Indicators and Innovation, Universitat de Vic, 14-15/05/2020.
Nagy C., Katalin (2020): “Plàcia a Déu ‘May it Please God’: Constructions with the Verb Plaure ‘Please’ in Medieval Catalan”. Corpus Pragmatics, 4: 293–332.
Payrató, Lluís i Neus Nogué (2020): “Els corpus orals en català i el català corrent: els corpus de conversa i de varietats funcionals del Corpus de Català Contemporani de la Universitat de Barcelona (CCCUB)”. Caplletra, 69: 155-199.
Ribera, Josep E. (2020): La sintaxi dels pronoms clític no personals en català antic. Alacant: Publicacions de la Universitat d’Alacant. Col·lecció Biblioteca de Filologia Catalana, 26.
Trotzke, Andreas i Xavier Villalba (2020): “Exclamatives as responses at the syntax-pragmatics interface”. Journal of Pragmatics, 168: 139-171.
Alturo, Núria (2020): Investigar al batxillerat. La tutorització de treballs de recerca de llengua i literatura catalanes. Barcelona: Edicions de la Universitat de Barcelona.
Antolí Martínez, Jordi M. (2020): “Subjectivization and Intersubjectivization in the Evolution of the Verb Témer in Catalan (13th-19th c.)”. Catalan Journal of Linguistics, Special issue: Context and Linguistic Change: 129-159.
Cuenca, Maria Josep (2020): “Pragmatics and Text Linguistics”. Argenté, Joan A. i Jens Lüdtke (ed.): Manual of Catalan Linguistics. Berlin i Boston: De Gruyter. 287-310.
Vila, F. Xavier (2020): “L’insult com a finestra a la ideologia nacionalista”. Pons Ràfols, Xavier, et al. (eds.): Catalunya i Espanya (II). Barcelona: Edicions de la Universitat de Barcelona: 89-104.
Cuenca, Maria Josep (2020): “Defective Connective Constructions: Some Cases in Catalan and Spanish”. Corpus Pragmatics, 4: 423–448.
Sanahuges, Carme i Hortènsia Curell (2020): “Responding to Trouble: An Interactional Approach to Empathy In Catalan and English”. Corpus Pragmatics, 4: 449–472.
Camps Giralt, Oriol i Aina Labèrnia Romagosa (2020): “Catalan in the Mass Media: The Rise of Stylebooks”. Argenter, Joan A. i Jens Lüdtke (eds.): Manual of Catalan Linguistics. Berlin/Boston: De Gruyter. 683-692. [estil, mitjans de comunicació]
Kotatkova, Adéla (2020): “Espais i identitat dels malalts en els casos clínics en català”. Zeitschrift fur Katalanistik, 33: 239-250. [gèneres, estil]
Barón, Júlia; Helena Roquet; Natalia Evnitskaya i Noelia Navarro (2020): “Pragmatics in Teacher Talk: The Case of Pre-Primary Education”. English Language Teaching, 13, 8: 168-177. [actes de parla, peticions]
Rigau, Gemma (2020): “Presència i absència del clític locatiu «hi»”. Caplletra, 68: 99-115.
Massanell i Messalles, Mar (2020): «No m’à romasa sinó la honestat». Rere la petja d’una innovació lingüística en el pas del català antic al modern. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
García Rodríguez, Joseph (2020): La fraseología del español y el catalán. Semántica cognitiva, simbolismo y contrastividad. Berlín: Peter Lang.
Palomo Berjaga, Vanessa (2020): “Sagarra sagarreja? Anàlisi lingüística de la traducció de Macbeth de Josep M. de Sagarra”. Caplletra, 69: 85-114.
Selfa Sastre, Moisés i Enric Falguera Garcia (2020): “El Llibre de les Bèsties (1287-1289) de Ramon Llull: anàlisi d’adaptacions infantils i juvenils”. Caplletra, 69: 39-60.
Martí Mestre, Joaquim (2020): “El model lèxic culte de Constantí Llombart”. Caplletra, 69: 61-84.
Payrató, Lluís i Neus Nogué (2020): “Els corpus orals en català i el català corrent: els corpus de conversa i de varietats funcionals del Corpus de Català Contemporani de la Universitat de Barcelona (CCCUB)”. Caplletra, 69: 155-199.
Esplà-Gomis, Miquel i Andreu Sentí (2020): Presentació del monogràfic “Spoken Corpus Linguistics in Romance: thoughts, design and results.” Caplletra, 69: 117-123.
Esplà-Gomis, Miquel i Andreu Sentí (coord.) (2020): Spoken Corpus Linguistics in Romance: thoughts, design and results. Monogràfic. Caplletra, 69.
Cano Mateu, J. Àngel (2020): “L’estructura argumentativa en els articles de Joan Fuster: una mostra de les ‘Restriccions mentals’ (Serra d’Or, 1968-1973)”. Estudis Filològics i de Traducció, 1: 399–419.
Huguet Puig, Sara (2020): “Continua sent un tret característic del català actual, la dislocació a la dreta? Anàlisi de sis obres teatrals catalanes i de la seva traducció al castellà”. Estudis Filològics i de Traducció, 1: 117–140.
Dandova, Michaela (2020): “La vigència del sistema pronominal tripartit tu/vós/vostè en català contemporani”. Estudis Filològics I De Traducció, 1: 51–73.
Magraner Mifsud, Àngela (2020). “Estudi comparatiu de l’atenuació: castellà – català, converses prototípiques – converses perifèriques”. Revista Estudis Filològics i de Traducció (EFIT), 1: 75-116.
Ramos, Joan-Rafael (2020): “Formal Variation and Language Change in Catalan Quantifiers: The Role of Pragmatics”. Catalan Journal of Linguistics, Edició Especial: 31-59.
Martínez Martínez, Caterina (2020): “Origin and Evolution of a Pragmatic Marker in Catalan: The Case of Tanmateix“. Catalan Journal of Linguistics, edició especial: 161-182.
Gandarillas, Marc (2020): “Grammaticalization degrees in Catalan anar vs. estar + adjective in the 19th and 20th centuries”. Isogloss. Open Journal of Romance Linguistics [online], 6: 1-18.
Cabré, Maria Teresa / Güell, Monique (ed.) (2020): Norma i diversitat lingüística: la gestió normativa en contextos pluricèntrics: francofonia i catalanofonia = Norme et diversité linguistique: la gestion normative dans des contextes pluricentriques: francophonie et catalanophonie. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, Secció Filològica / Sorbonne Université. Centre d’Études Catalanes,
Costa Carreras, Joan (2019): “L’avaluació de la reestandardització del català: la definició del problema”. Treballs de Sociolingüística Catalana, 29: 155-169.
Pinto Pajares, Daniel (2019): “Ideologías lingüísticas: Diferencias entre hombres y mujeres de clase alta de Galicia y de Cataluña”. Pragmalingüística, 29: 287-307.
Mas i Miralles, Antoni (2019): “Al voltant del mot explanar, ‘passar d’una llengua a una altra'”. Zeitschrift für Katalanistik, 32: 169–197.
Giugliano, Marcello i Alsina Keith, Victòria (2019): “La traducció de la variació lingüística i de l’oralitat ficcional en la versió catalana de “Moby Dick” per M. Antònia Oliver”. Anuari TRILCAT, 9: 3-31.
Galera, Francesc (2019): “Els “Cent anys de solitud” d’Avel·lí Artís-Gener: la sinonímia com a mecanisme de cohesió lèxica”. Anuari TRILCAT, 9: 52-73.
Khouja, Marta (2019): “DOM as a syntax-pragmatics interface marker. Evidence from Catalan”. Lingvisticæ Investigationes, 42, 1: 56 – 81.
Fernández-Villanueva, Marta (2019): “El desenvolupament de la competència d’interacció oral en situacions de comunicación intercultural: l’ús dels marcadors interpersonals en la interacció en aprenents d’alemany L2”, Simposio internacional ‘La lingüística contrastiva del alemán: nuevas perspectivas’, Universitat de València, 21-22/11/2019.
Garachana, Mar (2019): “Més enllà de la gramaticalització: el desenvolupament del marcador discursiu no obstant això en català”. Caplletra, 66: 137-162.
Ribera, Josep E. (2019): “Els pronoms clítics de datiu plural en català antic. Evolució diacrònica i estat de la qüestió entre els segles XV i XVI”. Estudis Romànics, 41: 117-145.
Ribera, Josep E. (2019): “Encapsulació, atribució i estructura informativa en el debat parlamentari. Anàlisi contrastiva de dos patrons copulatius (català-espanyol-anglès)”. Robles, Ferran; Bertomeu-Pi, Pau, ed. La construcción del discurso en español y catalán / La construcció del discurs en espanyol i català, Hamburg: Helmut Buske, Romanistik in Geschichte und Gegenwart, 23: 41-64.
RIBERA, Josep E. (2019): “La Gramàtica històrica com a exponent de la Història de la llengua. Els valors semàntics del pronom adverbial en en català antic”. Escartí, Vicent J. ed., ‘Nunc Dimitis’. Estudis dedicats al professor Antoni Ferrando. València: Publicacions de la Universitat de València, 431-450.
Costa Carreras, Joan (2019): “És la «variació lingüística social» una categoria operativa per a la planificació lingüística de corpus?”. Caplletra, 67: 93-113.
Ulldemolins-Subirats, Amanda (2019): “Integració dels dialectes occidentals a l’estàndard formal televisiu”. Llengua & Literatura, 29: 7-30.
Royo, Carles (2019): “L’accepció causativa del verb interessar amb complement preposicional”. Caplletra, 67: 65-91.
Ribera, Josep E. (2019): “Els pronoms clítics de datiu plural en català antic. Evolució diacrònica i estat de la qüestió entre els segles XV i XVI”. Estudis Romànics, 41: 117-145.
Casals i Martorell, Daniel (2019): “L’extensió social del català normatiu a la premsa durant la Transició. La secció «Clar i català» (1982-1983), de Joan Fortuny i Escoda, per a la Hoja del Lunes“. Estudis Romànics: 147-175.
Ulldemolins Subirats, Amanda (2019): “Els cavalls de batalla de l’estàndard occidental”. Els Marges, 118: 64-83.
Boix-Fuster, Emili (2019): “La ideologia lingüística dels editorials de ‘La Vanguardia’”. Els Marges, 118: 86-107.
Payrató, Lluís (2019): “Llengua oral i models de parla: el ‘grau zero’ en l’oralitat?”. Els Marges, 119: 38-51.
Escolano Marín, Xènia (2019): “Anàlisi d’equivalents interlingüístics català>anglés de locucions somàtiques a través de corpora: paràmetre semàntic”. eHumanista IVITRA, 14: 456-477.
Turull, Albert i Ramírez, Esperança (2019): “Anàlisi d’equivalents interlingüístics català>anglés de locucions somàtiques a través de corpora: paràmetre semàntic”. eHumanista IVITRA, 14: 486-501.
Freixa Aymerich, Judit (2019): “Augment constant de manlleus en la premsa catalana : una conseqüència de la mundialització?”. Treballs de Sociolingüística Catalana, 2: 43-64.
Lagarde, Christian (2019): “La impotència de les «llengües regionals» a França:
la «Proposition de loi relative aux langues régionales» núm. 4096”. Treballs de Sociolingüística Catalana, 29: 67-79.
Bori, Pau (2019): “Neoliberalisme en els llibres de text de català per a no catalanoparlants adults”. Treballs de Sociolingüística Catalana, 29: 105-118.
Borrell Carreras, Helena (2019): “El paper de la premsa en la implantació de la reforma de l’ortografia catalana”. Treballs de Sociolingüística Catalana, 29: 119-132.
Llop Naya, Ares i Anna Paradís Pérez (2019): “La posició dels clítics i de les marques de negació pressuposicional en els contextos de reestructuració”. Caplletra, 66: 53-83.
Fortuny, Jordi (2019): Elements de sintaxi generativa. Editorial UOC.
Alturo, Núria (2019): “Wikis de lectura: llegir per comprendre i per fer”. Turull Rubinat, Max (coord.), Experiències de lectura acadèmica intensiva amb estudiants de Grau (Ciències de l’Educació, Ciències Socials i Humanitats). Col·lecció Quaderns de Docència Universitària, 37. Barcelona: IDP/ICE i Ediciones OCTAEDRO, S.L. 10-14.
Llop Naya, Ares i Anna Paradís Pérez (2019): “La posició dels clítics i de les marques de negació pressuposicional en els contextos de reestructuració”. Caplletra, 66: 53-83.
Casals i Martorell, Daniel (2019): “L’extensió social del català normatiu a la premsa durant la Transició. La secció “Clar i català” (1982-1983), de Joan Fortuny i Escoda, per a la Hoja del Lunes“. Estudis Romànics, 41: 147-175.
Pineda, Anna (2019): “Aspectes de la transitivitat en els inicis del català modern”. Caplletra, 66: 207-236.
Lorente Casafont, Mercè (2019): “L’anàlisi del canvi lèxic en el discurs especialitzat”. Caplletra, 66: 163-182.
Farré, Laura (2020): La comunicació no verbal a Estremida memòria, de Jesús Moncada. Saragossa: Gara d’Edizions.
Sentí, Andreu (2019): “La (re)construcció de l’estàndard lèxic valencià: un estudi d’actituds”. Treballs de Sociolingüística Catalana, 29: 133-153.
Ribera, Josep E.; Maria Josep Marín i Núria Alturo (ed.) (2018): Els mecanismes de referència en la interfície gramàtica-discurs. Cohesió, coherència i cognició. Quaderns de Filologia. Estudis Lingüístics, 23. Universitat de València.
Ribera i Condomina, Josep E.; Marín Jordà, Maria Josep; Alturo Monné, Núria (2018): “Els mecanismes de referència en la interfície gramàtica-discurs. Cohesió, coherència i cognició” (Article d’introducció al volum monogràfic del mateix títol). Quaderns de Filologia. Estudis Lingüístics. Vol. 23: 9-32.
Alturo, Núria i Josep Besa (2018): “L’aspectualitat de les situacions condiciona la selecció del tipus d’expressió referencial (lèxica o gramatical)?”. Josep E. Ribera i Condomina, Maria Josep Marín Jordà i Núria Alturo Monné (ed.) Els mecanismes de referència en la interfície gramàtica-discurs. Cohesió, coherència i cognició. Quaderns de Filologia, Estudis Lingüístics, 23: 129-153.
Crible, Ludivine i Maria Josep Cuenca (2018): “Co-occurrence of discourse markers: from juxtaposition to composition”. Cross-Linguistic Discourse Annotation: applications and perspectives (Tolosa, 19-21.3.2018).
Urtasun Gorriz, Rosa (2018): “Llengua i poder simbòlic: anàlisi d’arguments d’editorials de premsa”. Treballs de Sociolingüística Catalana, 28: 61-75.
Magraner Mifsud, Àngela (2018): “Estudi comparatiu de l’atenuació pragmàtica en la llengua catalana: converses col·loquials prototípiques-converses col·loquials perifèriques”. Textos en Proceso, 3, 2: 166-197.
Marzà, Anna i Ana M. Prats Rodríguez (2018): La llengua perifèrica. El doblatge a les televisions públiques valenciana i balear. Vic: Eumo Editorial.
Villalba, Xavier (2018): “Els pronoms forts en les oracions existencials del català”. Caplletra, 65: 69-94.
Oltra Ripoll, Maria D. (2018): “La fraseologia com a tret estilístic en novel·les originals en anglès i les seues traduccions al català”. Caplletra, 65: 95-124.
Navarro Gómez, Pere (2018): El parlar de la Fatarella. Lleida: Punctum.
Pineda, Anna (2018): “Acostament al marcatge diferencial d’objecte als inicis del català modern”. eHumanista/IVITRA, 14: 570-596.
Royo, Carles (2018): “Els verbs psicològics pronominals catalans i l’alternança emotiva/volitiva”. Études Romanes de Brno, 39 (1): 115-138.
Marín, Maria Josep i Josep E. Ribera (2018): “Estructures encapsuladores amb valor metadiscursiu en el debat parlamentari: de l’estructuració a la modalitat”. Caplletra, 64: 227-252.
Salvà i Puig, Sebastià (2018): “La concordança del participi en el català de Mallorca”. Llengua i Literatura, 28: 53-79.
Massanell i Messalles, Mar i Jaume Mateu i Fontanals (2018): “Gran bé vos ha vengut: construccions existencials i selecció de l’auxiliar en català antic”. Estudis Romànics, 40: 89-115.
Cremades i Cortiella, Elga (2018): “Els noms eventuals en català: una caracterització general”. Estudis Romànics, 40: 117-144.
Alsina Keith, Victòria i Marcello Giugliano (2018): “Llengua, identitat i traducció: Translations de Brian Friel en català”. Quaderns. Revista de Traducció, 25: 183-201.
Marco Borillo, Josep (2018): “Els patrons sintàctics en les novel·les de Jane Austen traduïdes per Jordi Arbonès”. Quaderns. Revista de Traducció, 25: 71-85.
Costa Carreras, Joan (2018): “La introducció de l’infinitiu complement o adjunt a la Gramàtica de la llengua catalana: una proposta d’avaluació”. Revista de Llengua i Dret, 69: 154-175.
Costa Carreras, Joan (2018): “La nova ‘tríada normativa’ oficial de l’IEC: valoració i reflexions”. Els Marges, 115: 33-48.
Martí-Badia, Adrià (2018): “Les ideologies lingüístiques dels valencians de la segona meitat del vuit-cents i principis del nou-cents (1854-1906)”. Tesi doctoral. Universitat de València.
Payrató, Lluís (2018): “Cuarenta años de pragmática: 1976-2016. Un contraste bibliográfico”. Veloso, João, Joana Guimarães, Purificação Silvano i Rui Sousa-Silva (eds.): A Lingüística em diálogo. Volume comemorativo dos 40 anos de Centro de Lingüística de Universidade do Porto. Porto: Centro de Lingüística da Universidade do Porto. 39-58.
Payrató, Lluís (2018): Introducción a la pragmática. Madrid: Síntesis.
Sentí, Andreu (2018): “Evidentiality and epistemic modality in Old Catalan. A diachronic cognitive approach to the semantics of modal verbs”. Dalila Ayoun, Agnès Celle and Laure Lansari (ed.), Tense, Aspect Modality and Evidentiality: Croslinguistic perspectives. Amsterdam: John Benjamins Publishing Company.
Sentí, Andreu & Cornillie, Bert (2018): “The rise of the evidential readings of the Catalan periphrasis deure + infinitive”. Mar Garachana, Sandra Montserrat i Claus D. Pusch (ed.), From composite predicates to verbal periphrases in Romance languages. Amsterdam: John Benjamins Publishing Company.
Bonet, Sebastià; Neus Nogué i Eulàlia Salvat (ed.) (2018): Joan Solà, una memòria viva. Barcelona: Publicacions de la Universitat de Barcelona.
Santamaría Pérez, María Isabel (2018): “El tratamiento de las colocaciones en los diccionarios bilingües español-catalán”. Caplletra, 64: 79-101.
Pérez Saldanya, Manuel i Gemma Rigau (2018): “De l’experiència viscuda a l’anàlisi gramatical”. Bonet, Sebastià; Neus Nogué i Eulàlia Salvat (ed.): Joan Solà, una memòria viva. Barcelona: Edicions de la Universitat de Barcelona. 97-115.
Martines, Josep (2018): “Entre la morfologia, la semàntica i la pragmàtica: el condicional evidencial reportatiu amb verbs de percepció en català antic”. Anuari de Filologia. Estudis de Lingüística, 8: 259-285.
Nogué, Neus i Lluís Payrató (2018): “Joan Solà, escriptor”. Bonet, Sebastià; Neus Nogué i Eulàlia Salvat (ed.): Joan Solà, una memòria viva. Barcelona: Edicions de la Universitat de Barcelona. 77-96.
Bonet, Sebastià (2018): “Estudi dels Estudis“. Bonet, Sebastià; Neus Nogué i Eulàlia Salvat (ed.): Joan Solà, una memòria viva. Barcelona: Publicacions de la Universitat de Barcelona. 13-27.
Ginebra, Jordi (2018): “Quan la norma és descripció: de Pompeu Fabra a Joan Solà”. Bonet, Sebastià; Neus Nogué i Eulàlia Salvat (ed.): Joan Solà, una memòria viva. Barcelona: Edicions de la Universitat de Barcelona. 29-49.
Fortuny, Jordi (2018): “Sobre el lligam sintàctic de variables i la relació de c-comandament”. Ribera, Josep E.; Maria Josep Marín i Núria Alturo (eds.), Els mecanismes de referència en la interfície gramàtica-discurs. Cohesió, coherència i cognició. Quaderns de Filologia: Estudis Lingüístics, 23: 227-246.
Fortuny, Jordi (2018): Structure dependence and linear order. Clarifications and foundations. Language, 94, 3: 611-628.
Massanell i Messalles, Mar i Palà Aldabó, Gemma (2018): “”Que ho faça jo?! Que ho faci ell!” Evolució del present de subjuntiu en el nord-occidental actual”. Zeitschrift für Katalanistik, 31: 203–246.
Galera, Francesc (2018): “Els Cent anys de solitud d’Avel·lí Artís-Gener: la sinonímia com a mecanisme de cohesió lèxica”. Anuari TRILCAT, 8: 52-73.
Ribera, Josep E. & Marín, Maria Josep (2018): “Lexical encapsulation and evaluation in parliamentary debate”. ELUA. Estudios de Lingüística de la Universidad de Alicante, 32: 295-315.
Ribera, Josep E. (2018): “’Açò és veritat, y·n fas memòria per a l’esdevenidor.’ Una introducció a la sintaxi del pronom adverbial en en valencià modern (1601-1832)”. eHumanista IVITRA, 14: 621-645.
https://www.ub.edu/grepad/bipad_cat/2314/
Ribera, Josep E. (2018): “’Déu lo í perdó tot ý·l tinga en la sua santa glòria’. Al·lomorfia i reanàlisi en el pronom de datiu singular li i en el neutre ho en català antic”. Anuari de Filologia. Estudis de Lingüística, 8: 103-135.
Ribera, Josep E. (2018): “‘Aquells que hic parteixen e en van en altres parts no moren d’aquest mal’. La decadència del clític adverbial hic durant els segles xv i xvi”. Dins Manuel Pérez Saldanya i Rafael Roca (eds.) Del manuscrit a la paraula digital. Estudis de llengua i literatura catalanes / From Manuscript to Digital Word: Studies of Catalan Language and Literature. Amsterdam: John Benjamins, 2018. 112-133.
Marín, Maria Josep i Josep E. Ribera (2018): “Estructures encapsuladores amb valor metadiscursiu en el debat parlamentari: De l’estructuració a la modalitat”. Caplletra, 64: 227-252.
Marín, Maria Josep i Josep E. Ribera (ed.) (2018): L’encapsulació lèxica: cohesió, coherència i metadiscurs , Caplletra, 64 (monogràfic).
Besa, Josep (2018): “Actividad metadiscursiva y segmentación paragráfica”, Tonos digital. Revista electrónica de filología, 35.
Besa, Josep (2018): Ressenya d’Enric Portalés, Argumentació i educació discursiva: el gènere cartes al director en l’ensenyament (Benicarló, Onada Edicions, 2017), Articles de Didàctica de la Llengua i de la Literatura, 78: 82-83.
Besa, Josep (2018): Ressenya de Luis Alberto Hernando Cuadrado i Jesús Sánchez Lobato (eds.) La configuración lingüístico-discursiva en el periodismo científico (Madrid, Iberoamericana-Verbuert, 2017, 308 p.), Els Marges, 114: 123-125.
Besa, Josep (2018): Ressenya de Laure Sarda, Denis Vigier i Bernard Combettes (dir.) Connexion et indexation. Ces liens qui tissen le texte (Lió, Ens Éditions, 2016, 224 p.), Caplletra, 64: 253-258.
Lawick, Heike van (2018): “La idiomaticitat de cinegrames o gestos de negació i d’afirmació: un estudi comparatiu alemany-català amb metodologia de corpus”. Cultura, Lenguaje y Representación, 20: 255-267.
Alturo, Núria (2017): L’auxiliar de passat ‘anar’ en català (Pragmàtica del Català. Teories de la gramaticalització. Cas 1). Barcelona: Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona. Col·lecció OMADO (Objectes i Materials Docents).
Royo, Carles (2017): “Verbs psicològics catalans: el cas de «agradar» i «interessar». Caplletra, 62: 65-88.
Boix-Fuster, Emili i Cèlia Riba (2017): “Ramon Solsona: el plaer de la hibridació i del joc lingüístics”. Els Marges, 111: 10-28.
Robles, Ferran (2017): “Information structure and grammaticalization. Discourse markers and sentence position in Catalan and German”. Zeitschrift für Katalanistik, 30: 185-206.
Robles Sabater, Ferran i Pau Bertomeu Pi (2017): “Els marcadors del discurs: caracterització general”. Zeitschrift für Katalanistik, 30: 3-18.
Salvador, Vicent (2017): “Alguns marcadors d’oposició en Diccionari per a ociosos de Joan Fuster i en les seves traduccions”. Zeitschrift für Katalanistik, 30: 225-244.
Martines, Josep (2017): “El condicional com a marcador epistèmic i evidencial en català antic: el condicional evidencial reportatiu amb verbs de dicció”. Zeitschrift für Katalanistik, 30: 19-51.
González Villar, Alejandro i Blanca Arias Badia (2017): “Marcadors conversacionals en la traducció literària alemany-català: also i na a Jeder stirbt für sich allein“. Zeitschrift für Katalanistik, 30: 245-267.
Calero Pons, Àlvaro (2017): “La traducció de la transgressió lingüística del teatre quebequès al català i a l’espanyol. Política i gènere en Les Belles-Soeurs, de Michel Tremblay”. Quaderns. Revista de Traducció, 24: 135-150.
Cuenca, Maria Josep (2017): “Conjunciones causales de origen participial en español y en catalán”. Arroyo Hernández, Ignacio (ed.): La expresión de la causa en español. Madrid: Visor. 161-198.
Crible, Ludivine i Maria Josep Cuenca (2017): “Discourse markers in speech: Characteristics and challenges for corpus annotation”. Dialogue and Discourse, 8 (2): 149-166.
Cuenca, Maria Josep (2017): “Organització discursiva i estructuració de la informació en el nivell textual: el cas de l’argumentació oral planificada”. L’estructura informativa en alemany, espanyol i català (València, 5-7. 10. 2017).
Cuenca, Maria Josep (2017): “Contrastive markers in contrast in Spanish and Catalan”. Discourse Markers in Romance Languages: Boundaries and Interface (Lovaina, 8-10.11.2017).
Milà-Garcia, Alba (2017): L’acord i el desacord en català en tres gèneres discursius: anàlisi sociopragmàtica. Barcelona: Universitat Pompeu Fabra. (Tesi doctoral).
Llop Naya, Ares (2017): La reanàlisi dels minimitzadors negatius en el contínuum pirinenc. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona. (Tesi doctoral).
Portalés Llop, Enric (2017): “Identitat, ideologia i argumentació en les cartes al director del diari Levante EMV“. ELUA, 31: 251-258.
Faluba, Kálmán (2017): “El pretèrit perfet d’indicatiu i el present de subjuntiu en el català del segle XVIII i inici del XIX”. Pérez Saldanya, Manuel i Rafael Roca Ricart (ed.): Actes del Dissetè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes. Universitat de València, 7-10 de juliol de 2015. Barcelona/València: Institut d’Estudis Catalans, Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes. 61-69.
Marco, Miquel (2017): “El Llibre de fra Bernat: una rica mostra del lèxic groller i obscè del segle XV”. Pérez Saldanya, Manuel i Rafael Roca Ricart (ed.): Actes del Dissetè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes. Universitat de València, 7-10 de juliol de 2015. Barcelona/València: Institut d’Estudis Catalans, Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes. 125-135.
Martín Miñana, Pau i Emili Casanova (2017): “La creació i l’evolució dels pronoms reforçats en català: una explicació”. Pérez Saldanya, Manuel i Rafael Roca Ricart (ed.): Actes del Dissetè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes. Universitat de València, 7-10 de juliol de 2015. Barcelona/València: Institut d’Estudis Catalans, Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes. 137-157.
Sanchis, Hèctor (2017): “Aproximació al model lingüístic del bisbat de Barcelona durant l’episcopat de Josep Climent (1766-1775)”. Pérez Saldanya, Manuel i Rafael Roca Ricart (ed.): Actes del Dissetè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes. Universitat de València, 7-10 de juliol de 2015. Barcelona/València: Institut d’Estudis Catalans, Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes. 171-183.
Sellés, Sònia (2017): “La ironia en Gaeli i l’home déu, de Pere Calders”. Pérez Saldanya, Manuel i Rafael Roca Ricart (ed.): Actes del Dissetè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes. Universitat de València, 7-10 de juliol de 2015. Barcelona/València: Institut d’Estudis Catalans, Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes. 467-476.
Llop Naya, Ares i Anna Pineda (2017): “L’estudi de la variació sintàctica en català: on som i cap on anem?”. Pérez Saldanya, Manuel i Rafael Roca Ricart (ed.): Actes del Dissetè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes. Universitat de València, 7-10 de juliol de 2015. Barcelona/València: Institut d’Estudis Catalans, Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes. 527-542.
Montesinos López, Anna I. (2017): “L’ús de la llengua catalana en les tecnologies electròniques asíncrones”. Pérez Saldanya, Manuel i Rafael Roca Ricart (ed.): Actes del Dissetè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes. Universitat de València, 7-10 de juliol de 2015. Barcelona/València: Institut d’Estudis Catalans, Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes. 565-572.
Pérez i Navarro, Vicent-Josep (2017): “Vols aigua? barreja de codis en el llenguatge dels adults dirigit als infants: un cas de pidgin al català”. Pérez Saldanya, Manuel i Rafael Roca Ricart (ed.): Actes del Dissetè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes. Universitat de València, 7-10 de juliol de 2015. Barcelona/València: Institut d’Estudis Catalans, Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes. 583-594.
Sánchez Candela, Noèlia (2017): “La variació de les clivellades en català: una perspectiva romànica”. Pérez Saldanya, Manuel i Rafael Roca Ricart (ed.): Actes del Dissetè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes. Universitat de València, 7-10 de juliol de 2015. Barcelona/València: Institut d’Estudis Catalans, Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes. 619-631.
Costa Carreras, Joan (2017): “La relació entre ús i percepció: el cas de les variants a qui, “a+article+qual“, “a+article+que” i que li de la variable “relatiu complement indirecte”. Pérez Saldanya, Manuel i Rafael Roca Ricart (ed.): Actes del Dissetè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes. Universitat de València, 7-10 de juliol de 2015. Barcelona/València: Institut d’Estudis Catalans, Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes. 647-661.
Font Fernández, Maria Antònia (2017): La construcció dels processos cognitivoemocionals de tristesa i angoixa en el lèxic català. Barcelona: Universitat de Barcelona. (Tesi doctoral).
Viana, Amadeu (2017): “Humour and laughter as vestiges of evolution”. The European Journal of Humour Research, 5 : 1-18.
Ferrer-Huch, Laura (2017): “El nord-occidental a la ficció de TV3”. Llengua & Literatura, 27: 31-55.
Lluch, Gemma (2017): “Com parlen de lectura els joves en el fòrum virtual QL?”. Llengua & Literatura, 27: 7-30.
Sentí, Andreu (2017): Modalitat i evidencialitat en català antic. Barcelona/València: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Servei de Publicacions de la Universitat de València.
Busquets, Joan (2017): “Fer-ho Anaphora in Catalan: Semantic and Discourse Properties”. Zulaica-Hernández, Iker i Carlos Gelormini-Lezama (ed.): Reference and Anaphora in Iberian Languages. Journal of Psycholinguistic Research, 46: 1-18.
Tordera Yllescas, Juan Carlos (2017): “Em sap greu d’insistir-hi. La preposició de davant d’infinitiu I: infinitiu i mode”. Caplletra, 63: 79-104.
Bibiloni, Gabriel (2017): “El lèxic català del segle XIX: els hispanismes del Labèrnia”. Caplletra, 63: 55-78.
Nassaji, Hossein (2017): “Com integrar un focus en la gramàtica a les classes comunicatives de llengua”. Caplletra, 63: 165-188.
Camps, Anna i Marta Milian (2017): “Cap a una gramàtica per a l’ensenyament: definició i caracterització”. Caplletra, 63: 217-243.
Bastons, Núria i Llorenç Comajoan-Colomé (2017): “Les creences del professorat sobre l’ensenyament de la gramàtica a primària, secundària i en l’ensenyament d’adults”. Caplletra, 63: 139-164.
Casas-Deseures, Mariona i Llorenç Comajoan-Colomé (ed.) (2017): Noves perspectives per a l’ensenyament-aprenentatge de la gramàtica: cap a una gramàtica pedagògica. Caplletra, 63 (monogràfic).
Artigas, Rosa (2017): El domini textual. Un model de funcionament del discurs per a l’ensenyament de la llengua. Barcelona: Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya.
Antolí Martínez, Jordi M. (2017): Els verbs de percepció en català antic. Els verbs veure, sentir, oir i entendre en els segles XIII-XVI. Barcelona/València: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana.
Morales Moreno, Albert (2017): “El vocabulari que marca el procés de reforma i aprovació del text de l’Estatut d’autonomia de Catalunya (2006)”. Treballs de Sociolingüística, 27: 285-299.
Ginebra, Jordi (2017): “El ‘canvi i caiguda de preposicions’ en el Tirant lo Blanch“. Revista Valenciana de Filologia, 1: 163-181.
Jané, Albert (2017): “Sobre les traduccions de novel·la policíaca”. Quaderns. Revista de Traducció, 24: 83-89.
Beltran, Vicenç (2017): “Pragmàtica i història de la literatura”. Avenoza, Gemma; Meritxell Simó i M. Lourdes Soriano (ed.): Estudis sobre pragmàtica de la literatura medieval. Estudios sobre pragmática de la literatura medieval. València: Publicacions de la Universitat de València. 9-15.
Martínez Romero, Tomàs (2017): “L’Ars moriendi com a gènere: processos de construcció i de recontextualització”. Avenoza, Gemma; Meritxell Simó i M. Lourdes Soriano (ed.): Estudis sobre pragmàtica de la literatura medieval. Estudios sobre pragmática de la literatura medieval. València: Publicacions de la Universitat de València. 201-214.
Zaldívar Julià, Joan Manuel (2017): La pragmàtica i el llenguatge mediàtic (Les col·locacions fraseològiques: caracterització teòrica i pràctica del llenguatge periodístic i del llenguatge dels polítics). Palma: Universitat de les Illes Balears. Tesi doctoral.
Martí Mestre, Joaquim (2017): Diccionari de fraseologia (segles XVII-XXI). València: Publicacions de la Universitat de València.
Pineda, Anna i Carles Royo (2017): “Differential Indirect Object Marking in Romance (and How to Get Rid of it)”. Revue Roumaine de Linguistique, 4: 445-462.
Nogué-Serrano, Neus i Lluís Payrató (2017): “The evolution of person deixis and politeness in Catalan parliamentary debate (1932-2013)”. Contribució al panel “The Diachronic Aspect of Politeness: Value and Form”. International Pragmatics Conference. Ulster University, Belfast, Irlanda. 17-21 de juliol de 2017.
Cuenca, M. Josep i Jacqueline Visconti (2017): “Suspended and isolated uses of Discourse Markers: Some cases in Italian, Catalan and Spanish”. Contribució al panel From models of discourse units to interactional construction grammar. International Pragmatics Conference. Ulster University, Belfast, Irlanda. 17-21 juliol 2017.
Bach, Carme (2017): “Les marqueurs de reformulation paraphrastique du catalan: une classe homogène?”. Pragmalingüística, Núm. 1 Monográfico: 152-170.
Martínez Martínez, Caterina (2017): “Evolució i procés de gramaticalització del marcador discursiu noresmenys en català antic”. Zeitschrift für Katalanistik, 30: 53-76.
Obis, Aina (2017): “El grau de gramaticalització dels marcadors metadiscursius endofòrics. Com hem explicat anteriorment i altres variants”. Zeitschrift für Katalanistik, 30: 123-142.
Garcia Sebastià, Josep Vicent (2017): “La gramaticalització de temps ha: de la noció de ‘temps transcorregut’ als usos discursius (segles XVI-XX)”. Zeitschrift für Katalanistik, 30: 77-98.
Bach, Carme (2017): “Els marcadors discursius sobre l’arrel fi. Anàlisi contrastiva català-castellà”. Zeitschrift für Katalanistik, 30: 143–163
Boix-Fuster, Emili i Cèlia Riba (2017): “Ramon Solsona: el plaer de la hibridació i del joc lingüístics”. Els Marges, 111: 10-28.
Soares da Silva, Augusto; Maria Josep Cuenca i Manuela Romano (2017): “The conceptualization of austerity in the Portuguese, Spanish and Irish Press”. Sharifian, Farzad (ed.): Advances in Cultural Linguistics. Singapur: Springer. 345-368.
Estellés Arguedas, Maria i Maria Josep Cuenca (2017): “Ans y antes: de la anterioridad a la refutación en catalán y en español”. Zeitschrift für Katalanistik, 30: 165-184.
Cuenca, Maria Josep (2017): “Connectors gramaticals i connectors lèxics en la construcció discursiva del debat parlamentari”. Zeitschrift für Katalanistik, 30: 91-121.
Alturo, Núria (en premsa): “Pragmatics and discourse analysis”. Pradilla Cardona, Miquel Àngel (ed.): Catalan Sociolinguistics. State of the Art and Future Challenges. Amsterdam: John Benjamins. 233-249.
Col·lecció Lingüística Catalana. Barcelona: Edicions UB. [accés gratuït a tots els volums editats des de 1996]
Fortuny, Jordi (2017): “Sobre la creatividad lingüística”. Gustavo Ariel Schwartz & Víctor E. Bermúdez, eds., #Nodos. Next Door Publishers S.L. Traducció anglesa: “On linguistic creativity”. Dins Gustavo Ariel Schwartz & Víctor E. Bermúdez, eds., #Nodes. Intellect Books.
Gonzàlez, Montserrat; Paolo Roseano, Joan Borràs-Comes i Pilar Prieto (2017): “Epistemic and evidential marking in discourse: Effects of register and debatability”. Lingua, 186-187: 68-87.
Pardo, Patrícia (2017): Escriptura dramàtica. Recursos per a docents. Fugir del determinisme. Postgrado de teatro en la educación, Universitat de València. [teatre, humor, drama, escriptura]
Carles Royo (2017): “Verbs psicològics catalans: el cas de agradar i interessar“. Caplletra, 62: 65-88.
Carles Royo (2017): Alternança acusatiu/datiu i flexibilitat semàntica i sintàctica dels verbs psicològics catalans. Tesi doctoral, Universitat de Barcelona.
Josep E. Ribera i Maria Josep Marín (2017): “Encapsulació, atribució i estructura informativa. Anàlisi contrastiva de dos patrons copulatius en debat parlamentari”. Comunicació. INFOSTRUKTUR, ¿SIN ORDEN NI CONCIERTO? L’estructura informativa en alemany, espanyol i català. València, Universitat de València, 4-6 d’octubre de 2017.
Anna Pineda; Carles Royo (2017). «Differential Indirect Object Marking in Romance (and How to Get Rid of it)». Revue Roumaine de Linguistique, LXII, 4: 445-462.
https://www.ub.edu/grepad/bipad_cat/2320/
Marín, Maria Josep i Josep E. Ribera (2017): “Cohesión referencial y cohesión conectiva: los nombres encapsuladores como elementos de conexión”. Comunicació. DISROM 2017, Discourse Markers in Romance Languages: Boundaries and Interfaces. Louvain-La-Neuve, Université Catholique de Louvain, 8-10 de novembre de 2017.
Besa, Josep (2017): Ressenya d’Ernesto Martín Peris (dir.) Diccionario de términos clave de ELE (Instituto Cervantes 1997-2017, web). Articles de Didàctica de la Llengua i de la Literatura, 75: 79-80.
Besa, Josep. Ressenya d’Enric Serra, Com escriure bé una ressenya (Vic, Eumo, 2016, 254 p.). Els Marges, 113: 127-129.
Marco, Josep (2017): “Jordi Arbonès, traductor de Jane Austen: registres i model de llengua”. Anuari TRILCAT, 7: 45-67.
https://www.ub.edu/grepad/bipad_cat/2304/
Pineda, Anna; Royo, Carles (2017): “Differential Indirect Object Marking in Romance (and How to Get Rid of it)”. Revue Roumaine de Linguistique, LXII, 4: 445-462.
Carles Royo (2017): “Verbs psicològics catalans: el cas de agradar i interessar”. Caplletra. Revista Internacional de Filologia, 62: 65-88.
Sistac i Vicén, Ramon (2017): “No sempre es diu la veritat: el treball de camp en dialectologia per contraposició a la història oral i la sociolingüística”. Giralt Latorre, Javier i María Teresa Moret Oliver (ed.): El repte d’investigar sobre la Franja d’Aragó. Jornada de l’Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes a Saragossa (28 d’octubre de 2016). 21-33.
Cuenca, Maria Josep i Jacqueline Visconti (2017): “De la precedencia temporal al contraste: el marcador del discurso ans en catalán y anzi en italiano”. Pragmalingüística, Núm. 1 Monográfico: 89-107.
Alturo, Núria (2016): “Testing dependent and equipollent relations in discourse”. 4th International Conference on Functional Discourse Grammar. Universitat de Viena, 31/08 a 03/09 de 2016.
Alturo, Núria; Ignasi Clemente i Lluís Payrató (2016): “Notes for a Multilingual and Multimodal Functional Discourse Grammar”. Fernández-Villanueva, Marta i Konstanze Jungbluth (ed.): Beyond language boundaries. Multimodal use in multilingual contexts. Berlín: Walter de Gruyter. 3-33.
Forcadell, Montserrat (2016): “New prosodic patterns in Catalan: Information status and (de)accentability”. Journal of Pragmatics, 97: 1-20.
Villalba, Xavier (2016): “L’evolució de les oracions exclamatives-QU de grau en català”. Caplletra, 61: 211-226.
Massanell i Messalles, Mar (2016): “Sincretisme i canvi morfològic: evolució de la terminació verbal -AT en català”. Caplletra, 61: 165-209.
Mestre, Martí (2016): “Construccions connectives binàries en el debat parlamentari”. Caplletra, 60: 83-111.
Llop-Naya, Ares (2016): “La negació en els parlars pirinencs centrals. Sintaxi de la partícula emfàtica cap“. Llengua & Literatura, 26: 31-60.
Llop Naya, Ares (2016): “The future of Catalan dialects’ syntax: A case study for a methodological contribution”. Côté, Marie-Hélène; Remco Knooihuizen i John Nerbonne (ed.): The future of dialects. Berlín: Language Science Press. 63-72.
Robles, Ferran (2016): “El metadiscurso en el articulo de opinión política: estudio comparado alemán-catalán”. Robles, Ferran; Daniel Reimann i Raúl Sánchez (ed.): Angewandte Linguistik Iberoromanisch-Deutsch: Studien zu Grammatik, Lexikographie, interkultureller Pragmatik und Textlinguistik. Tübingen: Gunter Narr. 101-118.
Royo-Casals, Laia (2016): “L’extensió velar dels verbs anar, fer, veure i haver en el parlar dels joves de Manresa”. Treballs de Sociolingüística Catalana, 26: 163-180.
Miret-Mestre, Teresa (2016): “Evolució del llenguatge utilitzat en el Diccionari enciclopèdic de medicina des de la perspectiva de gènere: connotacions i biaixos”. “QuadRi” – Quaderni di RiCOGNIZIONI, III: 383-399.
Bladas, Òscar i Neus Nogué (2016): “ ‘Que bé, tu!’ (‘That’s great, you!’): An emerging emphatic use of the second person singular pronoun tu (you) in spoken Catalan”. De Cock, Barbara i Bettina Kluge (ed.): The referential ambiguity of personal pronouns and its pragmatic consequences. Pragmatics, 26, 3: 473-500.
Costa Carreras, Joan (2016): “Anàlisi del discurs de la Gramàtica catalana (1933), de Pompeu Fabra / Discourse analysis of Pompeu Fabra’s Catalan Grammar (1933)”. Nadal, Josep Maria; Feliu, Francesc [ed.] (2016). Constructing languages. Norms, myths and emotions, Amsterdam, John Benjamins, p. 163-177.
Forcadell, Montserrat (2016): “Desaccentuació no estàndard en català: estratègies per al doblatge”. Llengua & Literatura, 26: 7-30.
Boyer, Denise (2016): “Les digressions reflexives dels contes caldersians: de la personalitat del narrador impersonal com a recurs humorístic”. Llengua & Literatura, 26: 61-75.
Torrent, Aina (2016): “Frases fetes i evidencialitat en català des d’una perspectiva contrastiva i traductològica català-alemany”. Zeitschrift für Katalanistik, 29: 43-58.
Bladas, Òscar (2016): “Fraseologia col·loquial? Ara ve quan el maten!”. Zeitschrift für Katalanistik, 29: 23-41.
Alsina, Victòria (2016): “Les fórmules de resposta en català: presència i tractament en els diccionaris monolingües i bilingües català-alemany”. Zeitschrift für Katalanistik, 29: 5-21.
Robles i Sabater, Ferran (2016): “Metadiskurs und Phraseologie: phrasale Formulierungsmarker im Deutschen und Katalanischen”. Zeitschrift für Katalanistik, 29: 59-79.
Lawick, Heike van (2016): “Descripció fraseològica a partir de l’anàlisi basada en un corpus paral·lel: possibilitats, límits i una proposta”. Zeitschrift für Katalanistik, 29: 81-93.
Brumme, Jenny i Elena Voellmer (2016): “Das Parfum. Olfaktorische Phraseologismen und deren Übersetzung ins Katalanische”. Zeitschrift für Katalanistik, 29: 95-114.
Schmid, Beatrice (2016): “Els usos del verb fer i la seva traducció a l’alemany”. Zeitschrift für Katalanistik, 29: 115-134.
Guzman, Josep R. (2016): “La traducció de la modalitat deòntica i epistèmica del verb modal sollen en el corpus COVALT”. Zeitschrift für Katalanistik, 29: 135-165.
Antolí Martínez, Jordi M. (2016): “De l’expressió de la percepció sensorial auditiva a l’expressió del discurs reportat. El verb sentir en català medieval (s. XIII-XVI)”. Zeitschrift für Katalanistik, 29: 167-190.
Nkollo, Mikolaj (2016): “Towards a constructionist account of Old Catalan la un a l’altre“. Zeitschrift für Katalanistik, 29: 191-219.
Piquer, Adolf (2016): L’argumentació. Teoria i pràctica. Alacant/Alzira: Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, Bromera.
Ferrerós Pagès, Carla (2016): “Variació intralingüística en la categorització i l’etiquetatge de les parts del cos en català: una reflexió metodològica”. Estudis Romànics, 38: 7-31.
Gómez Duran, Gemma (2016): “Els pronoms febles del rossellonès: formes superficials i formes subjacents”. Estudis Romànics, 38: 89-109.
Forcadell, Montserrat (2016): “New prosodic patterns in Catalan: Information status and (de)accentability”. Journal of Pragmatics, 97: 1-20.
Rosselló, Ramon X. (2016): “A l’entorn de la ironia de situació i la comèdia burgesa: el cas de La llotja, de Josep M. Millàs-Raurell”. Caplletra, 60: 183-203.
Belfiore, Ileana (2016): “Estudi sobre la corrupció lingüística dels polítics a les xarxes socials”. Treballs de Sociolingüística Catalana, 26: 71-88.
Llopart-Saumell, Elisabet (2016): La funció dels neologismes: revisió de la dicotomia neologisme denominatiu i neologisme estilístic. Barcelona: Universitat Pompeu Fabra. Tesi doctoral.
Oltra Ripoll, Maria D. (2016): La traducció de la fraseologia en obres literàries contemporànies i les seues adaptacions cinematogràfiques (anglés-català/espanyol). Castelló de la Plana: Universitat Jaume I. Tesi doctoral.
Moragas Fernández, Carlota Maria (2016): Claiming independence in 140 characters. Uses of Metaphor in the construction of Scottish and Catalan political discourses on Twitter. Tarragona: Universitat Rovira i Virgili. Tesi doctoral.
Tous Prieto, Francesc (2016): “El proverbi en context: teoria i pràctica de les formes sentencioses medievals”. Els Marges, 109: 10-30.
Garcia Sebastià, Josep Vicent (2016): “La competencia lingüística en catalán del alumnado universitario valenciano: una aproximación a las unidades fraseológicas”. IJERI: International Journal of Educational Research and Innovation, 7: 118–134.
Casals, Daniel i Neus Nogué (ed.) (2016): Cent anys de Normes ortogràfiques. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
Fernández-Villanueva, Marta and Jungbluth, Konstanze (eds.) (2016): Beyond Language Boundaries. Multimodal Use in Multilingual Contexts. Berlin: Walter de Gruyter.
Isaeva, Elena i Marta Fernández-Villanueva (2016): “Gestures as Lexical Access Problems in German as Second Language”. Fernández-Villanueva, Marta and Jungbluth, Konstanze (eds.): Beyond Language Boundaries. Multimodal Use in Multilingual Contexts. Berlin: Walter de Gruyter. 93-113.
Roseano, Paolo; Montserrat Gonzàlez, Joan Borràs-Comes i Pilar Prieto (2016): “Communicating Epistemic Stance: How Speech and Gesture Patterns Reflect Epistemicity and Evidentiality”. Discourse Processes, 53, 3: 135-174.
Mestre, Martí i Maria Josep Cuenca (2016): “Use of Connectives and Argumentation in Catalan Parliamentary Debate”. Fernández-Villanueva, Marta i Jungbluth, Konstanze (ed.): Beyond Language Boundaries. Multimodal Use in Multilingual Contexts. Berlin: Walter de Gruyter. 162-178.
Nogué, Neus (2016). Ressenya de Joan S. Beltran i Cavaller (2014): Les preposicions per i per a. Recapitulem i afegim-hi alguna cosa més. Lleida: Pagès. Estudis Romànics, 38: 423-425.
Payrató, Lluís (2016): “Estudis de pragmàtica i anàlisi del discurs sobre la llengua catalana: un repàs de l’etapa 1997-2012”. Estudis Romànics, 38: 55-88.
Payrató, Lluís (2016): “Multimodalitat i llengua oral. Ensenyant les fronteres del llenguatge”. Articles de Didàctica de la Llengua i de la Literatura, 70: 43-49. (Versió espanyola: “Multimodalidad y lengua oral. Enseñando las fronteras del lenguaje”. Textos. Didáctica de la Lengua y de la Literatura, 73: 43-49.)
Payrató, Lluís (2016): “Es pot normativitzar la pragmàtica?”. Els Marges, 108: 12-32.
Repiso, Marta i Marta Fernández-Villanueva(2016): “Analysing German Teachers’ Identities through Multimodal and Multilingual Use”. Fernández-Villanueva, Marta and Jungbluth, Konstanze (eds.): Beyond Language Boundaries. Multimodal Use in Multilingual Contexts. Berlin: Walter de Gruyter. 114-133.
Ribera, Josep E. (2016): “Encapsulació i estructura informativa en el debat parlamentari. Una anàlisi contrastiva (català-espanyol-anglès)”. Studia Romanica Posnaniensia, 43, 2: 29-50.
Casas, Mariona; Castellà, Josep M. i Vilà Santasusana, Montserrat (2016): Els secrets de parlar en públic. Guia pràctica. Vic: Eumo Editorial.
Carbó, F.; C. Gregori i R. X. Rosselló (ed.) (2016): La ironia en les literatures occidentals des de l’inici de segle fins a 1939. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
Nogué, Neus, taula rodona “Deu anys d’Ésadir: una eina viva per a una llengua viva”, Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, Institut d’Estudis Catalans, 2/2016.
Nogué, Neus, ponència “Aprofitar les semblances i distingir bé les diferències. Propostes per millorar l’aprenentatge de llengües a l’ensenyament secundari”, III Jornades GrOC, L’ensenyament de la gramàtica en contextos multilingües. Associació GrOC (Gramàtica Orientada a les Competències) & Departament de Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona, Universitat de Barcelona, 02/2016.
Marín, M. Josep & Josep E. Ribera, comunicació, “Construcciones encapsuladoras en el debate parlamentario: De la estructuración a la modalidad. Un análisis contrastivo catalán-español-inglés”, Congreso de la Asociación Española de Lingüística Cognitiva (AELCO), 2016.
Ribera, Josep E. (en premsa), “Els pronoms de datiu plural en català antic. Evolució diacrònica i estat de la qüestió entre els segles xv i xvi”. Estudis Romànics.
Borràs-Comes, Joan i Pilar Prieto (2015): “Intonation and the pragmatics of yes-no questions in central Catalan”. International Phonetic Association, ICPHA proceedings. 4 pàg.
Martines, Vicent (2015): “En estil de fictes paraules que tenen sentits no fictes: anàlisi de locucions i col·locacions en Joan Roís de Corella en el context del llenguatge literari de la Corona d’Aragó en el segle XV”. Anuario de estudios medievales, 45/1: 143-181.
Pérez Saldanya, Manuel (2015): “Les construccions casuals en català: classes i nexes que les introdueixen”. Els Marges, 105: 10-38.
Ginebra, Jordi (2015): “¿Sabem si la normativa sintàctica s’assimila?”. Treballs de Sociolingüística Catalana, 25: 95-111.
Marí, Isidor (2015): “Entre la norma en ús i les propostes normatives: recerca, vehiculació, implantació”. Treballs de Sociolingüística Catalana, 25: 141-151.
Darder, Laia (2015): “La variació lingüística en els mitjans audiovisuals com a estratègia conscient”. Treballs de Sociolingüística Catalana, 25: 303-316.
Pujol, Dídac (2015): “Models de traducció literària i audiovisual en català col·loquial: el cas de Jackie Brown de Quentin Tarantino”. Caplletra, 58: 235-264.
López-Pampló, Gonçal (2015): L’assaig català en l’època postmoderna: funció social i especificitat estètica. València: Universitat de València. (Tesi doctoral).
Reig Gascón, Aina (2015): “La gestió del contingut en l’escriptura de textos informatius en una aula de primer cicle d’ESO”. Tejuelo, 22: 50-70.
Sendra, Montserrat (2015). “Estudi de l’evolució lingüística (6è de primària – 1r d’ESO) del català d’escolars de primera llengua castellana”. Dins de Sinner, Carsten i Wieland, Katharina (eds.). Norma, ús i actituds lingüístiques. El paper del català en la vida quotidiana. Leipzig: Leipziger Universitätsverlag, Études linguistiques/Linguistische Studien, vol. 12. 109-127
González, Montserrat (2015): “From truth-attesting to intensification: The grammaticalization of Spanish ‘la verdad’ and Catalan ‘la veritat'”. Discourse Studies, 17, 2: 162-181.
Viana, Amadeu (2015): Tempesta de signes. Giambattista Vico i Charles S. Peirce. Lleida: Pagès Editors – Edicions de la Universitat de Lleida.
Clemente, Ignasi (2015): Uncertain futures. Communication and Culture in Childhood Cancer Treatment. Indianapolis, IN: Wiley-Blackwell.
González-Fuente, Santiago; Victoria Escandell-Vidal i Pilar Prieto (2015): “Gestural codas pave the way to the understanding of verbal irony”. Journal of Pragmatics, 90: 26-47.
Portalés i Llop, Enric (2015): El gènere periodístic cartes al director i el seu aprofitament en l’educació discursiva. Castelló de la Plana: Universitat Jaume I. Tesi doctoral.
Budig, Hanna (2015): “Comunitat lingüística i conflicte lingüístic: revisió d’uns termes sociolingüístics respecte al discurs valencià”. Zeitschrift für Katalanistik, 28: 5-17.
Casesnoves, Raquel i Josep Àngel Mas (2015): “Un tema oblidat: les relacions interdialectals del català”. Zeitschrift für Katalanistik, 28: 55-94.
Tölke, Vanessa (2015): “L’ús de les llengües minoritàries en les xarxes socials: el valencià a Twitter”. Zeitschrift für Katalanistik, 28: 95-115.
Martí Mestre, Joaquim (2015): “Comparació interdialectal al segle XIX. Las Joyas de la Roser / Les choyes de Roseta“. Zeitschrift für Katalanistik, 28: 231-260.
Tarrés, Mònica i Aurora Bel (2015): “L’adquisició del català en infants portuguesos: un estudi sobre l’ús i el coneixement dels pronoms clítics”. Zeitschrift für Katalanistik, 28: 261-281.
Forcadell, Montserrat (2015): “Seqüències no desaccentuables en català: prosòdia aliena en el català de TV3”. Estudis Romànics, 37: 67-84.
Stolp, Nic (2015): “Una modalitat sintàctica de la prosa catalana del segle XV”. Estudis Romànics, 37: 361-372. [haver / ésser + participi passat en oracions subordinades temporals]
Monferrer, Aina (2015): “Les malediccions en la poesia de Vicent Andrés Estellés com a estratègies de representació biogràfica”. Espinós, Joaquim; Antoni Maestre i Isabel Marcillas (ed.): La biografia a examen. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat. 293-305.
Gondomar Miñana, Romualdo (2015): El llenguatge de la utilitat: una anàlisi pragmàtica de les coses. El disseny com a planificador de les relacions comunicatives entre persones i coses. Barcelona: Universitat Pompeu Fabra. Tesi doctoral.
Simbor i Roig, Vicent (ed.) (2015): Ironies de la Modernitat. La ironia del Modernisme al Noucentisme. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
Freixa, Judit (2015): “La implantació del lèxic normatiu: estudi complementari del lèxic implantat no normatiu”. Treballs de Sociolingüística Catalana, 25: 65-80.
Casals i Martorell, Daniel (ed.) (2015): Quan la llengua ven. Estudis de llenguatge publicitari català. Aachen: Shaker Verlag.
Cremades i Cortiella, Elga (2015): L’estructura argumental dels noms en català. Tarragona: Universitat Rovira i Virgili. (Tesi doctoral).
Massanell, Mar (2015): “Geolectes als anuncis. La participació dels dialectes geogràfics en la llengua estàndard de la publicitat”. Casals i Martorell, Daniel (ed.): Quan la llengua ven. Estudis de llenguatge publicitari català. Aachen: Shaker Verlag. 45-67.
Ginebra, Jordi (2015): “Encara sobre la (qualitat de la) llengua de Salvador Espriu”. Indesinenter. Anuari Espriu, vol. 10. Lleida: Punctum i Centre de Documentació i Estudi Salvador Espriu. 299-302.
Schellheimer, Sybille (2015): La función evocadora de la fraseología en la oralidad ficcional y su traducción. Barcelona: Universitat Pompeu Fabra. Tesi doctoral.
Monferrer Palmer, Aina (2015): Estudi lingüístic, literari i textual de la poesia de Vicent Andrés Estellés en un marc d’interessos traductològics i didàctics. (Tesi doctoral).
Sinner, Carsten i Katharina Wieland (ed.) (2015): Norma, ús i actituds lingüístiques. El paper del català en la vida quotidiana. Leipzig: Leipziger Universitätsverlag.
Baldaquí Escandell, Josep M. (2015): “Els joves valencians i el model normatiu: valoració de les varietats formals de referència de la llengua catalana”. Sinner, Carsten i Katharina Wieland (ed.): Norma, ús i actituds lingüístiques. El paper del català en la vida quotidiana. Leipzig: Leipziger Universitätsverlag. 127-149.
Brumme, Jenny (2015): “Traducció i innovació. Un vell tema vist des de la versemblança del diàleg ficcional traduït”. Sinner, Carsten i Katharina Wieland (ed.): Norma, ús i actituds lingüístiques. El paper del català en la vida quotidiana. Leipzig: Leipziger Universitätsverlag. 75-90.
Cuenca, Maria Josep (2015): “Beyond compare: similes in interaction”. Review Of Cognitive Linguistics, 13.1: 140-166.
Fortuny, Jordi i Bernat Corominas (eds.) (2015): The locus of ambiguity and the design of language. The Linguistic Review, 32, 1 (Monogràfic).
Corominas-Murtra, Bernat & Jordi Fortuny (2015): “Introduction. On the locus of ambiguity and the design of grammar”. Dins Jordi Fortuny & Bernat Corominas (eds.). The locus of ambiguity and the design of language. The Linguistic Review, 32, 1: 1 – 4.
Fortuny, Jordi (2015): “Topic and focus”. Fábregas, Antonio; Jaume Mateu & Michael Putnam (eds.), Contemporary Linguistic Parameters. Bloomsbury Academic / Bloomsbury Publishing PLC.
Fortuny, Jordi (2015): Comentaris a ‘La inacusativitat i la selecció de l’auxiliar en català antic’, de Jaume Mateu’. Dins Maria Rosa Lloret, Clàudia Pons & Eva Bosch, (eds.) Clàssics d’ahir i d’avui en la gramàtica del català. Col·lecció Lingüística Catalana, 15. Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona.
Pérez Saldanya, Manuel (2015): “Les construccions casuals en català: classes i nexes que les introdueixen”. Els Marges, 105: 10-38.
Cuenca, Maria Josep (2015): “Evidentiality (and epistemicity) in Catalan parliamentary debate”. eHumanista/IVITRA, 8: 362-382.
Cuenca, Maria Josep i Maria Josep Marín (2015): “La representación discursiva del adversario en el debate electoral”. Oralia 18: 45-79.
Monferrer, Aina (2015): “Aplicacions de l’estilística pragmàtica al corpus poètic de Vicent Andrés Estellés: revisió i estudi de cas”. Revista Internacional d’Humanitats, 33: 71-80.
Nogué Serrano, Neus (2015): “Catalan”. Konstanze Jungbluth i Federica da Milano (eds.). Manual of Deixis in Romance Languages. Berlín/Boston: De Gruyter. 206-239.
Nogué, Neus, taula rodona, “De la paraula viva a la paraula digital” con la intervención “La paraula digital i els usos lingüístics escrits”, 17è Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (AILLC), València, 07/2015.
Nogué, Neus i Lluís Payrató, comunicació, “The reference to participants in Catalan parliamentary debate (1932-2013)”, 14th International Pragmatics Conference (IPrA), Antwerp, 07/2015.
Nogué, Neus, ponencia (con Lluís Payrató) “Joan Solà, escriptor”, I Jornada Joan Solà, Facultat de Filologia, Universitat de Barcelona, 12/11/2015.
Payrató, Lluís, ponencia, “Lo cuantitativo y lo cualitativo en el análisis del discurso”, III Foro Internacional de la Asociación Lingüística del Discurso (ALD), Sevilla, 06/2015.
Payrató, Lluís, mesa de debate, “Estudio de datos multimodales y uso de tecnologías para analizar el discurso”, II Simposio Internacional Ediso, Universidade de Coimbra, 06/2015.
Payrató, Lluís, coordinación del panel “De la paraula viva a la paraula digital”, 17è Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (AILLC), València, 07/2015.
Ribera, Josep E. i M. Josep Marín, comunicación, “La encapsulación en el debate parlamentario: estructuración, evaluación y persuasión”, 14th International Pragmatics Conference, University of Antwerp, 26-31/07/2015
Soares da Silva, Augusto, Maria Josep Cuenca & Manuela Romano, comunicación, “The Conceptualization of ‘austerity’ in the Portuguese, Spanish and Irish Press”, 13th Cognitive Linguistics Conference, Northumbria University, Newcastle, 20-27/07/2015.
Cuenca, Maria Josep, póster, “Spoken Discourse Marking”, DISPOL 2015, Identification and Annotation of Discourse Relations in Spoken Language, Saarbrucken, 1-2/10/2015.
Cuenca, Maria Josep, comunicació, “Lexical connectives as grounding devices in political discourse”, 14th International Pragmatics Conference, Amberes, 26-31/07/2015.
McKinnon, Sean i Pilar Prieto (2014): “The role of prosody and gesture in the perception of mock impoliteness”. Journal of Politeness Research, 10, 2: 185-219.
Alturo, Núria; Evelien Keizer i Lluís Payrató (ed.) (2014): The interaction between context and grammar in Functional Discourse Grammar. Special Issue. Pragmatics, 24.
Alturo, Núria; Evelien Keizer, Lluís Payrató (2014): “The interaction between context and grammar in Functional Discourse Grammar: Introduction”. Pragmatics 24, 2: 185-201.
González, Montserrat (2014): “Evidentiality, intersubjectivity and salience in Spanish and Catalan markers claro/clar and la verdad/veritat“. Intercultural Pragmatics, 11, 3: 411-436.
Alturo, Núria i Lluís Payrató (2014): “Bases per a una Gramàtica Discursiva Funcional (FDG) multilingüe i multimodal”. 22è Col·loqui Lingüístic de la Universitat de Barcelona (CLUB-22). Universitat de Barcelona, 7 de novembre. Ponència.
Alturo, Núria i Lluís Payrató (2014): “Gestures and grammar units: the non-verbal output of grammar”. III International Conference on Functional Discourse Grammar, Universidad de Jaén, 17-20 de setembre de 2014.
González, Montserrat (2014): “Evidentiality, intersubjectivity and salience in Spanish and Catalan markers claro/clar and la verdad/veritat“. Intercultural Pragmatics, 11 (3): 411-436.
Paloma, David i Mònica Montserrat (2014): “Variació autodiatòpica i variació alterdiatòpica en les sèries de televisió en català”. CURS (Coneixements, usos i representacions socials de la llengua catalana), 8: 37-60.
Tortajada, Iolanda; Dolors Comas d’Argemir i Cendra; Raúl Martínez Corcuera (2014): “Inmigración, crisis económica y discursos radiofónicos: hacia un lenguaje excluyente”. Estudios sobre el Mensaje Periodístico, 20: 899-916.
Conca, Maria i Josep Guia (2014): La fraseologia. Principis, mètode i aplicacions. Alacant/Alzira: Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana/Bromera.
Salvador, Vicent (2014): “Malaltia i emocions en la lírica: exemples de tematització del propi cos en la poesia catalana contemporània”. Catalonia, 14: 1-14.
Rosado, Elisa; Naymé Salas, Melina Aparici i Liliana Tolchinsky (2014): “Production and judgment of linguistic devices for attaining a detached stance in Spanish and Catalan”. Journal of Pragmatics, 60: 36-53.
Viana, Amadeu (2014): “Ramon Llull’s sixth sense. Cognition and communication”. Beiträge zur Geschichte der Sprachwissenschaft, 24, 2: 173-200.
Ortín, Marcel (2014): “L’argumentació de l’assagista: anàlisi retòrica de ‘Sucar-hi’, de Josep Carner”. Els Marges, 102: 40-53.
Cuenca, Maria Josep (2014): “Dixi espacial no situacional: anàlisi descriptiva i contrastiva”. Recherches sur la langue catalane. 35-58.
Alsina i Keith, Victòria (2014): “La traducció de l’estil. The Waves, de Virginia Woolf, traduït per Maria-Antònia Oliver”. Quaderns. Revista de Traducció, 21: 85-105.
Guntín Masot, Elionor (2014): “La traducció al català d’Els baixos fons (1968), de Maksim Gorki”. Quaderns. Revista de Traducció, 21: 153-164.
Besa, Josep (2014): ““És que Déu fa diferències de sexe?” Interrogació retòrica i argumentació en un corpus de cartes al director amb motiu de la visita de Benet XVI a Barcelona (2010)”. Beyond language boundaries: Multimodal use of L1 and L2 in multilingual contexts. Seminari Internacional. Universitat de Barcelona i Europa Universität Viadrina (Frankfurt Oder, Alemanya). Universitat de Barcelona, 6 de novembre.
Besa, Josep (2014): Els textos argumentatius. Barcelona: Santillana.
Cuenca, Maria Josep (2014): “The use of demonstratives and context activation in Catalan parliamentary debate”. Discourse Studies, 16: 729–752.
Fernández-Villanueva, Marta (2014), “Relevanz des Gestischen, Akustischen und Imaginalen in einem argumentativen Streitgespräch”. Siguan, Vilar, Zancas (ed.): Wortkulturen, Tonwelten. Marburg: Tectum Verlag. 167-189.
Fernández-Villanueva, Marta (2014): “Posicionament i estructura informativa en textos argumentatius de parlants multilingües”. 22è Col·loqui Lingüístic de la Universitat de Barcelona (CLUB-22). Universitat de Barcelona, 7 de novembre. Ponència.
Mestre, Martí i M. Josep Cuenca (2014): “Argumentació en el debat parlamentari i ús de connectors”. Beyond language boundaries: Multimodal use of L1 and L2 in multilingual contexts. Seminari Internacional. Universitat de Barcelona i Europa Universität Viadrina (Frankfurt Oder, Alemanya). Universitat de Barcelona, 6 de novembre.
Nogué Serrano, Neus (2014): “«M’encantaria poder venir a l’estadi a jugar contra el meu equip»: dixi de persona, footing i identitat, una entrevista a Pep Guardiola”. Treballs de Sociolingüística Catalana, 23: 375-390.
Nogué, Neus i Lluís Payrató (2014): “La referència als participants en el debat parlamentari català (1932-2013)”. Beyond language boundaries: Multimodal use of L1 and L2 in multilingual contexts. Seminari Internacional. Universitat de Barcelona i Europa Universität Viadrina (Frankfurt Oder, Alemanya). Universitat de Barcelona, 6 de novembre. Comunicació.
Payrató, Lluís (2014): “Emblems or quotable gestures: Structures, categories and functions” / “Pragmatic gestures” (amb Tessendorf, S.) / “Gestures in Southwest Europe: Catalonia”. Müeller, C. et al. (eds.): Body – Language – Communication. An International Handbook on Multimodality in Human Interaction. Berlin: De Gruyter Mouton.
Payrató, Lluís (2014): “Sobre el discurso y la multimodalidad: de los estilos a la traducción”. Jullion, M.-C.; Cattani, P. (ed.): Le lingue, le culture e la traduzione per la mediazione / Les langues, les cultures et la traduction pour la médiation. Torino/Paris: L’Harmattan.
Ribera, Josep (2014): “Encapsulation as a strategy of persuasion in Catalan parliamentary debate”. Comunicació presentada al 47th Annual Meeting of Societas Linguistica Europaea (SLE), Adam Mickiewicz University, Poznań, Poland, 10-14 de setembre de 2014.
Ribera, Josep (2014): ” ‘L’ambaixador dels Estats Units a Espanya no solta una en castellà’. Gènesi i mort de l’adverbial partitiu en“. Braçal, 50: 17-30.
Ribera, Josep (2014): “Les expressions demostratives no situacionals i l’estat cognitiu dels seus referents”. Caplletra, 57: 61-93.
Ribera, Josep (2014). “La encapsulación y la anáfora léxica como mecanismo de posicionamiento ideológico en el debate parlamentario”. Comunicació presentada al IX Congrés Internacional de l’Associació Espanyola de Lingüística Cognitiva (AELCO), Universidad de Extremadura,Badajoz, 15-18 d’octubre de 2014.
Strunk, Oliver (2014): “Argumentació en alemany L1 i L2”. Beyond language boundaries: Multimodal use of L1 and L2 in multilingual contexts. Seminari Internacional. Universitat de Barcelona i Europa Universität Viadrina (Frankfurt Oder, Alemanya). Universitat de Barcelona, 6 de novembre.
Flors, Avel·lí i Francesc X. Vila (2014): “Justificant les preferències. Com argumenten les opcions lingüístiques els adolescents catalans”. Treballs de Sociolingüística Catalana, 24: 173-199.
Serés, Teresa i Amadeu Viana (2014): “Catalan political humor: criticism and self-criticism”. Israeli Journal for Humor Reserch, 5: 121-143.
Besa, Josep (2014): Ressenya de Pilar Alonso, A multi-dimensional approach to discourse coherence: from standardness to creativity (Berna, Peter Lang, 2014, 247 p.). Caplletra, 57: 267-271.
Villalba, Xavier i Laia Mayol (2013): “Right-dislocation in Catalan: Tails, Polarity and Activation”. International Review of Pragmatics.
Sentí i Pons, Andreu (2013): Gramaticalització i subjectivació de la modalitat en català antic. Un estudi de corpus de les perífrasis verbals <deure + INF> i <haver (a/de) + INF>. Alacant: Universitat d’Alacant. (Tesi doctoral).
Cots, Josep Maria, Lluís Payrató (2013): “Introduction. Catalan pragmatics and the pragmatics of Catalan”. Payrató, Lluís i Josep Maria Cots (ed.): The Pragmatics of Catalan. Berlín/Boston: De Gruyter Mouton. 1-13.
Cuenca, Maria Josep (2013): «Causal constructions in speech». Bolly, C. i Degand, L. (eds.), Text-Structuring. Across the Line of Speech and Writing Variation. Corpora and Language in Use – Proceedings of the 2nd International Conference on Linguistic and Psycholinguistic Approaches to Text Structuring (LPTS 2011). Louvain-la-Neuve: Presses Universitaires de Louvain. 17-31.
Cuenca, Maria Josep (2013): “The fuzzy boundaries between discourse marking and modal parking”. Degand, Liesbeth, Cornillie, Bert, Pietrandrea, Paola (ed.), Discourse Markers and Modal Particles. Categorization and description. Amsterdam: John Benjamins. 191-216.
Cuenca, Maria Josep (2013): “Catalan Interjections”. Lluís Payrató i Josep M. Cots (ed.). The Pragmatics of Catalan. Berlin/Boston: The Gruyter / Mouton. 173-211.
Cuenca, Maria Josep (2013): “Uso del vocativo en la entrevista política: género discursivo y (des)cortesía”. Discurso y Sociedad 7, 3: 522-552.
Cuenca, Maria Josep i Josep Ribera i Condomina (2013): “Usos y estrategias de traducción inglés-español de los demostrativos en narrativa de ficción”. Anuario de Letras. Lingüística y Filología, I, 2: 39-84.
Fernández-Villanueva, Marta (en prensa): “Bewegungsverben: Regelhafte und Idiosynkratische Aspekte in der Interaktion”. Meliss / Eichinger (ed.): Argumentstrukturen zwischen Valenz und Konstruktionen.
Lloberes, Marina i Lluís Payrató (2013): “Pragmatic coherence as a multimodal feature: Illustrative cospeech gestures, events, and states”. Payrató, Lluís i Cots, Josep Maria (ed.) The Pragmatics of Catalan. Berlín: De Gruyter Mouton. 215-246.
Nogué Serrano, Neus (2013): “Sexe, gènere i gramàtica“. Carme Junyent (ed.) Visibilitzar o marcar. Repensar el gènere en la llengua catalana. Barcelona: Empúries. 47-66.
Nogué Serrano, Neus (2013): “Els ‘criteris de visibilització de les dones’ en català: límits sintacticosemàntics i discursius”. Caplletra, 54: 213-234.
Nogué, Neus (2013): “Person Deixis in Catalan”. Payrató, Lluís i Cots, Josep Maria (ed.) The Pragmatics of Catalan. Berlín: De Gruyter Mouton. 115-144.
Payrató, Lluís (2013): El gest nostre de cada dia. La cultura al cos: la gestualitat emblemàtica com a patrimoni de la cultura popular [XXIV Premi de cultura popular Valeri Serra i Boldú]. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
Payrató, Lluís (2013): “Entre teories i pràctiques: elogi de la frontera (i alguns marges) com a metàfora del desig científic”. Els Marges, 100: 162-169.
Batllori, Montserrat i Maria Lluïsa Hernanz (2013): “Emphatic Polarity Particles in Spanish and Catalan”. Lingua, 128: 9-30.
Briguglia, Caterina (2013): Dialecte i traducció literària. El cas català. Vic: Eumo.
Pradilla Cardona, Miquel Àngel (2013): “Introducció. Les diferents mirades del variacionisme en la tradició catalana”. Treballs de Sociolingüística Catalana, 23: 21-24.
Turell, M. Teresa (2013): “Retrospectiva del model labovià de variació lingüística des del català”. Treballs de Sociolingüística Catalana, 23: 25-56.
Sánchez Candela, Noèlia (2013): “‘És quan dormo que hi veig clar’: aproximació a les construccions de clivellament en català”. Llengua & Literatura, 23: 157-192.
Boeckx, Cedric i Txuss Martín (2013): El clític datiu és més que un clític. Lleida: Pagès editors.
Prieto, Pilar i Teresa Cabré (coord.): L’entonació dels dialectes catalans. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
Castelló, Enric i Arantxa Capdevila (2013): “Defining pragmatic and symbolic frames: Newspapers about the independence during the Scottish and Catalan elections”. Estudios sobre el Mensaje Periodístico, 19: 979-999.
León Mercader, Núria (2013): “La paròdia en la poesia de Vicent Andrés Estellés”. Pérez Saldanya, Manuel i Vicent Salvador (ed.): L’obra literària de Vicent Andrés Estellés. Gèneres, tradicions poètiques i estil. València: Publicacions de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. 229-266.
Salvador, Vicent (2013): “La paraula poètica estellesiana”. Pérez Saldanya, Manuel i Vicent Salvador (ed.): L’obra literària de Vicent Andrés Estellés. Gèneres, tradicions poètiques i estil. València: Publicacions de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. 15-44.
Pérez Saldanya, Manuel i Vicent Salvador (ed.) (2013): L’obra literària de Vicent Andrés Estellés. Gèneres, tradicions poètiques i estil. València: Publicacions de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua.
Cremades, Francesc i Brauli Montoya (2013): “Rerefons lingüístic i mèdic d’un text sobre l’epidèmia del 1678 a Oriola (i 2: Rerefons mèdic)”. Estudis Romànics, 35: 139-171.
Forcadell, Montserrat (2013): “La sintaxi catalana en procés de canvi: la desaparició de la dextralocació en el català de TV3”. Estudis Romànics, 35: 401-414.
Piquer, Adolf (2013): “Les empremtes periodístiques de Vicent Andrés Estellés”. Salvador, Vicent i Manuel Pérez Saldanya (ed.): L’obra literària de Vicent Andrés Estellés. Gèneres, tradicions poètiques i estil. València: Publicacions de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. 291-311.
Safont, Maria-Pilar (2013): “Early stages of trilingual pragmatic development. A longitudinal study of requests in Catalan, Spanish and English”. Journal of Pragmatics, 59: 68-80.
Forcadell, Montserrat (2013): “Subject informational status and word order: Catalan as an SVO language”. Journal of Pragmatics, 53: 39-63.
Crespo, Verònia; Constantijn Kaland, Marc Swerts i Pilar Prieto (2013): “Perceiving incredulity: The role of intonation and facial gestures”. Journal of Pragmatics, 47: 1-13.
Bassols, M. Margarida; Anna Cros i Anna M. Torrent (2013): “Emotionalization in new television formats of science popularization”. Pragmatics, 23, 4: 605-632.
Tello Fons, Isabel (2013): “La variación lingüística en las traducciones catalanas y castellanas de Pickwick“. Coll-Vinent, Sílvia i Marcel Ortín (ed.): Dickens en la cultura catalana. La recepció i les traduccions. IV Simposi sobre traducció i recepció en la literatura catalana contemporània. Lleida/Barcelona: Punctum, TRILCAT. 113-133.
Marco, Josep (2013): “A l’entorn de la traducció d’Oliver Twist, de Pau Romeva: models de llengua i qüestions d’estil”. Coll-Vinent, Sílvia i Marcel Ortín (ed.): Dickens en la cultura catalana. La recepció i les traduccions. IV Simposi sobre traducció i recepció en la literatura catalana contemporània. Lleida/Barcelona: Punctum, TRILCAT. 135-159.
Alsina, Victòria (2013): “La traducció de l’estil. Quatre traduccions catalanes d’A Christmas Carol de Charles Dickens”. Coll-Vinent, Sílvia i Marcel Ortín (ed.): Dickens en la cultura catalana. La recepció i les traduccions. IV Simposi sobre traducció i recepció en la literatura catalana contemporània. Lleida/Barcelona: Punctum, TRILCAT. 161-196.
Coll-Vinent, Sílvia i Marcel Ortín (ed.) (2013): Dickens en la cultura catalana. La recepció i les traduccions. IV Simposi sobre traducció i recepció en la literatura catalana contemporània. Lleida/Barcelona: Punctum, TRILCAT.
Sánchez López, Elena (2013): Estudi de la llengua d’Ausiàs March a través de les col·locacions. Una aproximació semiautomàtica. Berlín/Boston: Walter de Gruyter.
Simbor Roig, Vicent (2013): Llorenç Villalonga, ironista i jogasser. València/Barcelona: Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
Paloma, David (2013): “La representació del col·loquial mediatitzat. Aproximació a un model de quatre constituents”. Caplletra, 55: 87-105.
Borrell Carreras, Helena (2013): Translating Colloquial Registers in Catalan. A Case Study: The Translation of Fear and Loathing in Las Vegas. Exeter: Universitat d’Exeter.
Coll Pérez, Alba (2013): “La norma lingüística en els diccionaris: contrast del discurs lexicogràfic de llengua catalana i de llengua castellana”. Barcelona: Universitat Pompeu Fabra. (Tesi doctoral).
Barceló Trigueros, Sergi (2013): “Estil i llengua de Miquel Ortigues al Cançoner sagrat de vides de sants“. SCRIPTA, Revista internacional de literatura i cultura medieval i moderna, 2: 61-83.
Payrató, Lluís i Neus Nogué (ed.) (2013): Estil i estils. Teoria i aplicacions de l’estilística. Departament de Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona i Promociones y Publicaciones Universitarias (PPU).
Quintero Carrillo, José Luis (2013): “’Es que estás en Estados Unidos, tienes que hablar inglés’: la introducción del discurso referido en las narrativas contadas por los migrantes de retorno nayaritas”. Memorias de XII Congreso Internacional de Lingüística del Noroeste celebrado en Hermosillo, Sonora, México, del 14 al 17 de noviembre de 2012.
Quintero Carrillo, José Luis (2013): “’Yo, al contarle esto, no tengo porque mentir’: identidades etnolingüísticas en las narrativas contadas por los migrantes de retorno nayaritas”. Cuadernos de Lingüística Hispánica, 21. Universidad Pedagógica y Tecnológica de Colombia.
Ribera i Condomina, Josep i Maria Josep Cuenca (2013): “Use and translation of demonstratives in fiction: A contrastive approach (English-Catalan)”. Catalan Review, 27: 27-49.
Romano, Manuela i Cuenca, Maria Josep (2013): “Discourse markers, structure and emotionality in oral narratives”. Narrative Inquiry, 23, 2: 344-370.
Salvador Liern, Vicent i M. Josep Marín Jordà (2013): “Preguntas y preguntas: La gestión de la interacción en la entrevista política”. Communication, Cognition and Media: Political and Economic Discourse. Publicações da Faculdade de Filosofia, Universidade Católica Portuguesa. 329-347.
Salvador, Vicent (2013): “Estilística dels textos no literaris”. Payrató, Lluís i Neus Nogué (ed.): Estils i estil. Teoria i aplicacions de l’estilística. Barcelona: Departament de Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona i Promociones y Publicaciones Universitarias (PPU). 17-50.
Salvador, Vicent (2013): “Llompart i l’evolució dels estils”. Reduccions: revista de poesia, 102: 75-85.
Pla i Arxé, Ramon (2013): “Reflexions sobre l’estil en literatura”. Payrató, Lluís i Neus Nogue (eds.): Estil i estils. Teoria i aplicacions de l’estilística. Barcelona: Departament de Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona i AEAU.
Strunk, Oliver i Weggler, T. (2013): “Parámetros lingüísticos en alemán en las reseñas sobre establecimientos hoteleros”. Val Álvaro, J.F. et al. (eds): De la unidad del lenguaje a la diversidad de las lenguas. Universidad de Zaragoza, Zaragoza. 856 – 867.
Tullock, Brandon i Marta Fernández-Villanueva (2013): “The Role of Previous Learned Languages in the Thought Processes of Multilingual Writers at the Deutsche Schule Barcelona”. Research in The Teaching of English, 47, 4: 420-441.
Pujolar, Joan (2013): “Catalan-Spanish language contact in social interaction”. Payrató, Lluís i Josep Maria Cots (ed.): The Pragmatics of Catalan. Berlín/Boston: De Gruyter Mouton. 361-386.
Salvador, Vicent (2013): “Metaphor and style in Catalan”. Payrató, Lluís i Josep Maria Cots (ed.): The Pragmatics of Catalan. Berlín/Boston: De Gruyter Mouton. 309-330.
Curell, Hortènsia (2013): “Politeness and cultural styles of speaking in Catalan”. Payrató, Lluís i Josep Maria Cots (ed.): The Pragmatics of Catalan. Berlín/Boston: De Gruyter Mouton. 273-308.
Bassols, Margarida (2013): “‘Here, many stories begin on a paper napkin’. Argumentation in Catalan discourse”. Payrató, Lluís i Josep Maria Cots (ed.): The Pragmatics of Catalan. Berlín/Boston: De Gruyter Mouton. 247-272.
González, Montserrat (2013): “Indirect evidence in Catalan: A case study”. Payrató, Lluís i Josep Maria Cots (ed.): The Pragmatics of Catalan. Berlín/Boston: De Gruyter Mouton. 145-172.
Torrent, Aina (2013): “Modal particles in Catalan”. Payrató, Lluís i Josep Maria Cots (ed.): The Pragmatics of Catalan. Berlín/Boston: De Gruyter Mouton. 81-114.
Espinal, M. Teresa (2013): “Pragmatic particles at the syntax-cognition interface”. The Pragmatics of Catalan. Berlín/Boston: De Gruyter Mouton. 49-80.
Prieto, Pilar i Gemma Rigau (2013): “Prosody and pragmatics”. Payrató, Lluís i Josep Maria Cots (ed.): The Pragmatics of Catalan. Berlín/Boston: De Gruyter Mouton. 17-48.
Cots, Josep Maria i Luci Nussbaum (2013): “Doing learning languages in a multilingual context: Pragmatic aspects of classroom discourse in Catalonia”. Payrató, Lluís i Josep Maria Cots (ed.): The Pragmatics of Catalan Language. Berlín/Boston: De Gruyter Mouton. 331-359.
Viana, Amadeu (2013): “Créixer jove. L’humor i el joc”. Auseller, Jordi i Mercè Ballespí (ed.): Ha, ha, ha! Teatre infantil i humor. Lleida: Punctum. 21-40.
Bladas, Òscar (2012): “Conversational Routines, formulaic language and subjectification”. Journal of Pragmatics, 44, 8: 929-957.
Cuenca, Maria Josep (2012): «Discourse markers: types and functions». Discourse Particles and Information Processing in Romance Languages, Heidelberg, 10-12 de juliol. Ponència.
Cuenca, Maria Josep (2012): “La gramaticalización”. Ibarretxe-Antuñano, Iraide & Javier Valenzuela (ed.): Lingüística cognitiva. Barcelona: Anthropos. 281-304.
Cuenca, Maria Josep i Bladas, Òscar (2012): «The transcription and analysis of connectives in oral corpora». Multilingual databases and corpora of connectives, University of Jena-University of Potsdam, 18-20 de octubre. Ponència.
Cuenca, M. Josep i M. Josep Marín Jordà (2012): “Discourse markers and modality in Spoken Catalan: the Case of (és) clar”. Journal of Pragmatics, 44, 15: 2211-2225.
Cuenca, M. Josep y M. Josep Marín Jordà (2012): “La representación discursiva del adversario en el debate electoral”. VIII Congreso Internacional de la Asociación Española de Lingüística Cognitiva, Universitat d’Almeria, 17-19 d’octubre de 2012. Comunicació.
Fernández-Villanueva, Marta (2012): “Lernersprache und Fehleranalyse: Wo bleibt die Kohärenz?”. Danler, Christopher; F. Laferl & B. Pöll (Ed.): Typen – Klassen – Formen. Berlin: P. Lang.
Fernández-Villanueva, Marta (2012): “Kohärenz und Konstruktion narrativer Identität in autobiografischem Erzählen: eine kontrastive Analyse Spanisch- Deutsch”. Sánchez Prieto, R./Soliño Pazó, M. (eds.) Aktuelle Forschungen zur kontrastiven Linguistik Spanisch-Deutsch. Stuttgart: Ibidem Ed.
Fernández-Villanueva, Marta (2012): “Bewegungsverben: regelhafte und idiosynkratische Aspekt”. Internationale Fachtagung der germanistiscen Linguistik: Argumentstrukturen zwischen Valenz und Konstruktionen: Empirie – Theorie – Anwendung (26—28.09.2012). Ponència.
Fernández-Villanueva, M. (2012): “Lernersprache und Fehleranalyse. Wo bleibt die Kohärenz?”. Danler, Paul; Laferl, Christopher F.; Pöll, Bernhard (ed.): Typen – Klassen – Formen. Münster u.a.: Lit Verlag.
Rigau, Gemma (2012): “Mirative and focusing uses of the Catalan particle pla“. Brugé, Laura; Ana Cardinaletti; Giuliana Giusti; Nicola Munaro i Cecilia Poletto (ed.): The Cartography of Syntactic Structures. Oxford, Nova York: Oxford University Press. 92-100.
Giugliano, Marcello (2012): Translating mimesis of orality: Robert Frost’s poetry in catalan and italian. Barcelona: Universitat Pompeu Fabra. (Tesi doctoral)
Barberà Altimira, Gemma (2012): The meaning of space in Catalan Sign Language (LSC). Reference, specificity and structure in signed discourse. (Tesi doctoral).
Marín Jordà, Maria Josep i Maria Josep Cuenca (2012): “De l’atribució a la modalitat: construccions amb és que en català oral”. Caplletra, 52: 65-94.
Rosselló Ivars, Ramon X. (2012): Anàlisi de l’obra teatral (teoria i pràctica). València/Barcelona: Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, Publicacions de l’Abadia de Montserrat. [2a ed.] [1a ed., 2011]
Robles, Ferran (2012): “As locucions marcadoras de reformulación con decir, dir, sagen. Cadernos de fraseoloxía galega, 14: 219-244.
Bassols, Margarida (coord.) (2012): La divulgació en els nous formats televisius. Bellaterra: Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma.
Santamaria, Laura i Gemma Brunat (2012): “Discurs televisiu i multimodalitat”. Bassols, Margarida (coord.): La divulgació en els nous formats televisius. Bellaterra: Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma. 133-152.
Faura, Neus (2012): “El coneixement especialitzat i la terminologia cientificotècnica”. Bassols, Margarida (coord.): La divulgació en els nous formats televisius. Bellaterra: Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma. 93-110.
Torrent, Anna M. (2012): “Les seqüències i els modes discursius”. Bassols, Margarida (coord.): La divulgació en els nous formats televisius. Bellaterra: Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma. 65-92.
Bassols, Margarida (2012): “Gèneres, formats i càpsules”. Bassols, Margarida (coord.): La divulgació en els nous formats televisius. Bellaterra: Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma. 39-64.
Rico, Albert i Mònica Jaume (2012): “Entre la ideologia i la divulgació”. Bassols, Margarida (coord.): La divulgació en els nous formats televisius. Bellaterra: Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma. 27-38.
Bassols, Margarida; Anna Cros i Anna M. Torrent (2012): “De la divulgació científica a la mediatització de la ciència”. Bassols, Margarida (coord.). La divulgació en els nous formats televisius. Bellaterra: Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma. 9-26.
Tubau, Susagna i M. Teresa Espinal (2012): “Doble negació dins l’oració simple en català”. Estudis Romànics, 34: 145-164.
Tarruella i Farré, Mireia (2012): Anàlisi comunicativa i pragmàtica dels registres d’infermeria. Barcelona: Universitat de Barcelona. (Tesi doctoral).
Piquer Vidal, Adolf (2012): “Discursos contrapoder en la narrativa de Montserrat Roig”. Del Río, Emilio; María del Carmen Ruiz de la Cierva i Tomás Albaladejo (ed.): Retórica y política. Los discursos de la construcción de la sociedad. Logronyo: Instituto de Estudios Riojanos. 533-548.
