Investigadors principals: César Coll (Universitat de Barcelona) y Elena Barberà (Universitat Oberta de Catalunya).

Rosa Colomina. GRINTIE/UB
Teresa Mauri. GRINTIE/UB
Rosa Mayordomo. GRINTIE/UB
Mila Naranjo. GRINTIE/UB
Javier Onrubia. GRINTIE/UB
María José Rochera. GRINTIE/UB
Gemma Aguado. GRINTIE/UB
Anna Engel. GRINTIE/UB
Carli Farràs. GRINTIE/UB
Marc Lafuente. GRINTIE/UB

Carles Sigalès. EDUS/UOC
Antoni Badia. EDUS/UOC
Ana Espasa. EDUS/UOC
Teresa Guasch. EDUS/UOC
Magí Almirall. EDUS/UOC
Elisabet Galindo. EDUS/UOC
Laia Canet. EDUS/UOC

Data d' inici: desembre de 2004
Data de finalització: desembre de 2007

RESUM: Los entornos electrónicos de aprendizaje basados en la utilización de herramientas de comunicación asíncrona escrita son presentados a menudo como escenarios idóneos para el aprendizaje autodirigido y el desarrollo de procesos formativos que se apoyan en la autonomía de los estudiantes. Sin cuestionar el protagonismo del aprendiz y su contribución decisiva al proceso de aprendizaje, algunos trabajos recientes han llamado la atención y aportado evidencia empírica sobre la importancia de las ayudas del profesor y de los compañeros para que los estudiantes puedan progresar en su aprendizaje en este tipo de entornos. Se ha abierto así una nueva y prometedora línea de investigación orientada al estudio de la presencia docente, entendida como el conjunto de actuaciones dirigidas a facilitar y promover los procesos comunicativos y cognitivos de los participantes.
En este marco, el proyecto tiene como finalidad principal estudiar las manifestaciones de la presencia docente en cuatro tipos de actividades de aprendizaje -foros de conversación, foros de debate, trabajos en grupo cooperativo y trabajos individuales- habituales en los entornos electrónicos basados en la comunicación asíncrona escrita. Para ello, el diseño contempla el registro de las aportaciones de los participantes, profesores y alumnos, en el transcurso de 12 actividades de aprendizaje -tres foros de conversación, tres foros de debate, tres trabajos en grupo cooperativo y tres trabajos individuales- desarrolladas en tres entornos electrónicos distintos -Knowledge Forum, Moodle y Campus Virtual de la UOC-. Tomando como base estos datos, los objetivos del proyecto se orientan en una triple dirección: identificar y describir las manifestaciones de la presencia docente y analizar su incidencia sobre el desarrollo y los resultados de los procesos de aprendizaje y de construcción del conocimiento en las actividades estudiadas; analizar las relaciones existentes entre la presencia docente, el nivel cognitivo de las aportaciones de los participantes -identificado en la literatura como presencia cognitiva- y el nivel y la dinámica de participación en el desarrollo de las actividades -presencia social-; e identificar los recursos semióticos, estrategias discursivas y estructuras conversacionales asociados a la presencia docente y analizar sus características y su incidencia sobre el desarrollo de los procesos de aprendizaje y de construcción del conocimiento en las actividades estudiadas.

Investigador principal: Cèsar Coll

Teresa Mauri. GRINTIE/UB
Rosa Colomina. GRINTIE/UB
Javier Onrubia. GRINTIE/UB
María José Rochera. GRINTIE/UB
Inés de Gispert. GRINTIE/UB
Rosa Mayordomo. GRINTIE/UB
Mila Naranjo. GRINTIE/UB
Ana Remesal. GRINTIE/UB
Teresa Segués. GRINTIE/UB
Gemma Aguado. GRINTIE/UB
Anna Engel. GRINTIE/UB
Carli Farràs. GRINTIE/UB
Eva Gea. GRINTIE/UB
Marc Lafuente. GRINTIE/UB

Carles Sigalès. EDUS/UOC
Toni Badia. EDUS/UOC
Elena Barberà. EDUS/UOC
Ana Espasa. EDUS/UOC
Daniela Ruiz. EDUS/UOC

Data d'inici: gener 2002
Data d'acabament: desembre 2004

RESUM: El projecte aborda la problemàtica, central per a les teories i models constructivistes, dels mecanismes d'influència educativa, és a dir, dels processos interpsicològics mitjançant els quals els professors i altres companys ajuden els alumnes a construir coneixements en situacions formals d'ensenyament i aprenentatge. En aquest marc, i continuant amb els treballs anteriors de l'equip investigador, el projecte té com a finalitat identificar i descriure els mecanismes d'influència educativa en entorns d'ensenyament i aprenentatge que utilitzen formes d'interacció no presencial basades en l'ús de les tecnologies de la informació i la comunicació. El disseny proposat consisteix en l'anàlisi en profunditat, mitjançant una metodologia d'estudi de casos, de cinc processos instruccionals que concreten de maneres diferents aquestes formes d'interacció, en funció de variables com l'edat i el nivell educatiu dels alumnes, el major o menor èmfasi en les activitats i materials d'autoaprenentatge, l'existència o no de situacions d'interacció cara a cara juntament amb les formes d'interacció no presencial, la major o menor riquesa interactiva de les activitats d'ensenyament i aprenentatge, i la diversitat i riquesa dels recursos tecnològics. Els objectius, hipòtesis directrius i metodologia del projecte s'inspiren en el model d'anàlisi de la interactivitat, elaborat per un dels equips investigadors, es dirigeixen vers una triple finalitat: la identificació i anàlisi de les pautes interactives que s'estableixen entre professors i alumnes i entre alumnes; la identificació i anàlisi de les formes d'organització de l'activitat conjunta de professors i alumnes i de la seva evolució; i l'anàlisi de l'activitat discursiva dels participants, professors i alumnes, en el procés instruccional.

Investigador principal: Elena Barberà (Universitat Oberta de Catalunya) i Teresa Mauri Majós (Universitat de Barcelona).

Carles Sigalès. EDUS/UOC
Toni Badia. EDUS/UOC
Ana Espasa. EDUS/UOC

Data d'inici: juliol de 2002
Data d'acabament: desembre de 2003

RESUM: La finalitat principal de la investigació és l'elaboració i validació d'instruments d'anàlisi de la qualitat educativa en entorns formals d'ensenyament-aprenentatge que utilitzen formes d'interacció no presencials amb el suport de les noves tecnologies de la informació i de la comunicació. Per aconseguir aquesta finalitat ens proposem els objectius específics següents:

• Fonamentar teòricament i metodològicament l'elaboració d'instruments d'anàlisi dels entorns electrònics d'ensenyament-aprenentatge que afavoreixin la seva comprensió.

• Identificar i caracteritzar les dimensions d'anàlisi rellevants que formin part dels instruments per a l'estudi dels processos de construcció del coneixement en entorns formals no presencials d'ensenyament-aprenentatge.

• Elaborar aquests instruments d'acord amb les dimensions establertes en coherència amb la perspectiva teòrica de partida.

• Validar les dimensions i els instruments tot perfeccionant-los d'acord amb els resultats de la seva aplicació experimental en l'estudi de casos concrets de processos de construcció del coneixement en entorns educatius formals

El disseny metodològic de la investigació respon a les exigències pròpies de l'estudi de casos que té per finalitat identificar, descriure i comprendre les formes que pren la interactivitat educativa mediada per les tecnologies de la informació i de la comunicació en cinc processos instruccionals. Aquests es diferencien entre sí en una sèrie de dimensions bàsiques de l'ús educatiu d'aquestes tecnologies, és a dir, en el tipus i grau de mediació de les tecnologies en cada procés. La unitat d'observació es defineix d'acord amb el que el cas aporta d'específic a la valoració de les hipòtesis del projecte i a la interpretació dels resultats.

D'acord amb la primera fase del pla de treball, en el primer informe o Workpaper (Workpaper 1. 2003), el grup d'investigació deixa constància de les exigències teòriques i metodològiques derivades del marc teòric de partida, en especial de les que es desprenen de prendre la interactivitat entre professor i alumne com unitat base de l'anàlisi de la construcció del coneixement que inclou les tecnologies esmentades. D'acord amb aquests plantejaments, l'anàlisi dels processos educatius es vertebraria en quatre plans o nivells que inclouen les dimensions i indicadors analítics rellevants i que són les següents: interactivitat tecnològica real, interactivitat tecnològica potencial, interactivitat instruccional real i interactivitat instruccional potencial.

La segona fase del treball ha donat com a resultat l'elaboració dels instruments d'anàlisi, d'acord amb les dimensions establertes en coherència amb la perspectiva teòrica. La validació de les dimensions base dels instruments i la dels propis instruments i dels seus protocols d'ús resta per completar en el període de juny a desembre o de tancament del projecte. Durant aquest període es completarà el desenvolupament i caracterització finals dels instruments d'avaluació dels entorns d'aprenentatge i ensenyança. El compliment d'aquestes activitats finals està sotmès, al seu torn, a l'acabament de la tasca de recollida de dades de cada cas i a l'anàlisi d'aquestes per comprendre l'objecte d'estudi. La rellevància i utilitat dels instruments dependrà del grau de significat i rellevància de les dades aconseguides i permetrà el disseny final dels instruments d'avaluació i l'assoliment de l'objectiu final de la recerca.

"Learning in a Virtual Integrated University System" (LIVIUS).
(Aprenent en un sistema universitari virtual integrat)

Lider del projecte: NETTUNO - Network per l'Università Ovunque (Itàlia)

Data d'inici: gener 2002
Data d'acabament: juny 2003

RESUM: El projecte LIVIUS pretén aportar respostes a les necessitats en l'àmbit del e-learning identificades en el pla d'acció "Definint l'Educació del Demà": desenvolupar xarxes virtuals de coneixement en l'àmbit europeu que utilitzen Internet i les noves tecnologies per a millorar la qualitat de l'aprenentatge, facilitar l'accés a serveis i recursos i promoure la cooperació i l'intercanvi d'informació. Els objectius generals del projecte són:

• crear un nou model organitzatiu, didàctic i psicopedagògic d'associació virtual europea d'universitats, basat en un consorci d'universitats tradicionals i empreses tecnològiques de diversos païssos europeus estructurat en forma de xarxa

• desenvolupar formes de cooperació entre els socis del projecte amb l'objetiu de dissenyar procediments didàctics i curricula acadèmics comuns que permetin el reconeixement de títols a nivell europeu, d'acord amb les declaracions de la Sorbona i Bolònia

• transferir el coneixement mitjançant les noves tecnologies i innovar els processos d'ensenyament i aprenentatge

• innovar els rols de professors i alumnes

• produir 2 mòduls pilot de 20 hores de lliçons en vídeo, cada un en quatre llengües diferents (anglès, francès, espanyol i italià), en Enginyeria Informàtica i Enginyeria de Telecomunicacions, que puguin distribuir-se mitjançant els dos canals de televisió per satèl·lit de NETTUNO i d'una plataforma didàctica i tecnològica específica basada en Internet per satèlit.

Investigador principal: Cèsar Coll

Data d'inici: gener 1996
Data d'acabament: desembre 1998

RESUM: La problemàtica de l'avaluació dels aprenentatges dels alumnes s'estudia en aquest projecte amb una doble finalitat. En primer lloc, aprofundir en el coneixement de les relacions entre els processos intrapsicològics i els mecanismes interpsicològics d'influència educativa implicats en la construcció del coneixement escolar. En les activitats d'avaluació es fan sovint explícits alguns aspectes del procés de construcció del coneixement i de l'ajuda pedagògica del professor que, en d'altres circumstàncies, romanen invisibles. En segon lloc, contribuir a un millor coneixement dels recursos i dificultats del professorat d'Educació Primària i d'Educació Secundària Obligatòria per a modificar les pràctiques d'avaluació d'acord amb els plantejaments de la reforma educativa impulsada per la LOGSE. Les formes d'organització de l'activitat conjunta i l'activitat discursiva de professors i alumnes, així com les tensions entre la lògica pedagògica i la lògica social de l'avaluació, són el punt de partida per enunciar un conjunt d'hipòtesis directives, la contrastació empírica de les quals comporta observacions, enregistraments i anàlisis de situacions i activitats d'avaluació relatives a quatre matèries o àmbits de contingut de l'Educació Primària i de l'Educació Secundària Obligatòria: llengua -lectura i escriptura-, matemàtiques i ciències socials.

Investigador principal: Cèsar Coll

Data d'inici: juliol 1995
Data d'acabament: juny 1996

RESUM: L'objectiu últim del projecte és contribuir al procés de revisió i millora de les pràctiques habituals d'avaluació dels aprenentatges dels alumnes en la perspectiva de l'actual reforma educativa (LOGSE). D'acord amb aquest objectiu, es proposa abordar la problemàtica de l'avaluació dels aprenentatges en una quàdruple perspectiva: en primer lloc, aprofundir en l'anàlisi de les relacions entre el referent psicopedagògic i curricular i el referent normatiu; en segon lloc, identificar les pràctiques d'avaluació -estratègies, procediments, instruments i activitats- que utilitza habitualment el professorat i valorar la seva major o menor proximitat i adequació als plantejaments conceptuals i normatius que propugna la reforma; en tercer lloc, indagar les tensions i conflictes que sorgeixen en la pràctica de l'avaluació, entre la lògica pedagògica i la lògica del control social, o si es prefereix, entre els processos de presa de decisions de naturalesa pedagògica i els processos de presa de decisions de naturalesa social (acreditació, certificació, titulació) que acompanyen els resultats de l'avaluació; i en quart lloc, indagar possibles vies d'actuació que permetin, mitjançant un procés formatiu de reflexió en i des de l'acció, utilitzar els plantejaments curriculars, psicopedagògics i normatius de la reforma per impulsar la revisió i millora de les pràctiques d'avaluació.

Investigador principal: Teresa Mauri Majós (Universitat de Barcelona) i Isabel Gómez Alemany (Universitat Autònoma de Barcelona)

Data d'inici: gener 1993
Data d'acabament: desembre 1995

RESUM: L'estudi té com a objectiu aprofundir en la comprensió dels mecanismes d'influència educativa que es concreten en la interactivitat professor-alumne identificant els que caracteritzen la pràctica educativa de professors que programen conjuntament, persegueixen els mateixos objectius didàctics i utilitzen idèntic material didàctic que elaboren en equip.

Alguns professors, com els que constitueixen el grup col·laborador d'aquesta recerca, pretenen innovar la seva pràctica d'ensenyament i d'avaluació a partir de l'adopció de materials que incorporen idees renovadores en educació. Malgrat l'existència de models teòrics potents, com el constructivista, de la voluntat d'innovació dels professors i de l'elaboració de materials curriculars potencialment transformadors, el canvi de la pràctica és difícil d'aconseguir. Des de la nostra perspectiva, pretendre modificar aquesta pràctica sense atendre a les formes d'ús dels materials a l'aula, és a dir, sense atendre a les formes que pren la interactivitat professor-alumne i als mecanismes d'influència educativa, és ignorar la manera com es produeix realment el procés d'influència educativa i el de construcció personal del coneixement. Per tot això, ens proposàrem analitzar aquesta innovació caracteritzant l'ús dels materials en la interactivitat professor-alumne, en el procés d'ensenyament-aprenentatge i d'avaluació a l'aula.

Es tracta d'un estudi de context educatiu escolar mitjançant l'anàlisi de casos. Dos professors d'un mateix centre i departament han estat observats en un mateix curs impartint classes a sis grups diferents d'un mateix nivell escolar. Dels tres grups que corresponien a cada professor, dos utilitzaven un mateix material ja experimentat didàcticament i el tercer grup utilitzava el nou material que s'utilitzava per primer cop en la docència en aquest curs.

En els casos estudiats es donen les condicions que afavoreixen la màxima coherència entre el plantejament de partida i el seu pas a l'acció, al recaure en la mateixa persona o equip la responsabilitat tant del disseny dels materials com del seu desenvolupament en la pràctica. La coherència es produeix en el nivell de la relació entre el tipus de canvi que es proposa al professorat i les ajudes que dissenya per a aquesta finalitat. L'anàlisi de les similituds i diferències en la pràctica educativa entre professors i d'un mateix professor en diferents grups, del flux de la interactivitat al llarg d'una unitat didàctica i de l'ús divers que resulta d'uns mateixos mitjans i materials al llarg del procés d'ensenyament i aprenentatge pot explicar algunes de les característiques d'aquesta pràctica i, en el nostre cas, particularment, algunes de les característiques de les pràctiques d'avaluació.

En aquest marc, són objectius específics de la recerca:

• Descriure i analitzar les característiques de les seqüències didàctiques (SD) observades prenent com a referent el material curricular utilitzat.

• Aprofundir en la comprensió d'alguns dels mecanismes d'influència educativa que actuen en la interactivitat professor-alumne al llarg de les seqüències didàctiques analitzades i identificant especialment els relacionats amb la pràctica de l'avaluació inicial, formativa i sumativa.

• Aportar dades per orientar l'elaboració i ús dels materials curriculars a l'aula. Aportar informació útil per a la formació del professorat.

En l'informe final de la recerca, el primer capítol exposa els detalls de la mostra i del tipus de recerca, el marc teòric i els objectius. El segon capítol presenta les formes d'interactivitat identificades mitjançant la presentació de les subseqüències prototípiques de segments d'interactivitat i l'explicació de la successió i canvi de segments al llarg de la SD, tenint en compte els mecanismes d'influència educativa. El quart capítol presenta, categoritzats i comentats, els tipus d'ajudes del professorat en les diferents formes d'interactivitat caracteritzades en la recerca, comentant especialment aquelles que tenen una major relació amb l'avaluació. Per últim, el cinquè capítol recull les reflexions elaborades al llarg de les anàlisis anteriors.

Investigador principal: Cèsar Coll

Data d'inici: juliol 1988
Data d'acabament: juny 1991

RESUM: A partir de la influència de les tesis constructivistes, gran part dels investigadors en psicologia de l'educació han dirigit els seus esforços durant la darrera dècada a estudiar els processos psicològics que intervenen en la construcció, diversificació i enriquiment de representacions o significats que construeixen els alumnes. Pocs treballs, però, han analitzat els mecanismes interpsicològics mitjançant els quals es pot influir, amb una finalitat educativa, sobre aquests processos constructius. L'anàlisi d'aquests mecanismes es planteja des d'una perspectiva teòrica que concep la influència educativa com el resultat de la construcció conjunta de sistemes de significats compartits i que atribueix un paper essencial a la mediació semiòtica, és a dir, al discurs produït pels participants, com un nexe entre el context en el qual té lloc l'activitat i els significats o representacions que construeixen. Amb l'objectiu de confrontar empíricament aquest enfocament i d'aprofundir en les hipòtesis explicatives que se'n deriven, el projecte proposa analizar una sèrie de registres observacionals corresponents a quatre tipus de situacions diferents pel que fa a la naturalesa de l'activitat conjunta, la seva estructura i les característiques dels participants.