FRASES CÈLEBRES  Imprimir en pdf

1. EXPRESSIONS LLATINES FREQÜENTS EN CATALÀ

Avui dia, en català, s'empren amb certa freqüència un conjunt d'expressions i termes en la seva forma original llatina, molts dels quals formen part de la nostra quotidianitat lingüística i tenen la validesa que els atorguen segles de vida i tradició.

a
b
c
d
e
f
g
h
i
l
m
n
o
p
q
r
s
t
u

 

EXPRESSIÓ LLATINA
SIGNIFICAT
EXPLICACIÓ SOBRE EL SEU SIGNIFICAT i ÚS
   
a contrario
a partir del contrari

Tipus d'argumentació amb què, a partir de l'oposició de dues hipòtesis, es conclou l'oposició de les conseqüències.

a posteriori
a partir del que és després, amb posterioritat
Exressió originària del llenguatge escolàstic aplicada als arguments empírics o inductius.
a priori
a partir del que és abans, per endavant
Exressió originària del llenguatge escolàstic aplicada als arguments deductius.
ab absurdo
a partir de l'absurd
Tipus d'argumentació filosòfica i matemàtica que demostra la veritat d'una tesi a partir de la impossibilitat de la tesi contrària.
ab aeterno
des de l'eternitat, des de sempre
ab illo tempore
des d'aquell temps, des de molt antic
ab imo pectore
des del fons del pit
Expressió virgiliana (Eneida 1,485) que expressa la profunditat d'un sentiment.
ab initio
des del començament
ab intestato
a partir del no testat
(= sense fer testament)
S'aplica a una herència provinent de qui ha mort sense fer testament.
ab ouo usque ad mala
de l'ou a les pomes
(= del principi al final)
Expressió horaciana (Sàtires 1,3,6-7) de caràcter metafòric i inspirada en els àpats romans, que començaven amb ous i acabaven amb pomes.
accessit
s'hi ha acostat
Pretèrit perfet d'indicatiu del verb accedo que, substantivat, designa un premi posterior al primer.
acta
coses realitzades
Participi neutre plural substantivat del verb ago que en origen designava els decrets dels magistrats i els afers tractats pel senat. Com a substantiu femení, ha acabat designant l'escrit en què es recull el que s'ha tractat en una reunió o en un acte.
ad hoc
per a això
Expressió que fa referència als arguments que s'orienten cap a una finalitat molt concreta.
ad infinitum
fins a l'infinit
S'aplica a una acció que no té final.
ad interim
interinament
Expressió que s'atribueix a un nomenament provisional fins que es designa qui ha d'ocupar el lloc definitivament.
ad Kalendas Graecas
per a les calendes gregues
(= per a mai)
Expressió que, segons Suetoni (Vides dels dotze cèsars: August 87), usava sovint l'emperador August per a indicar una circumstància que no s'esdevindria mai, ja que els grecs no tenien Kalendae.
ad libitum
a voluntat (= al gust de cadascú)

ad litteram /
ad pedem litterae

davant de la lletra
(= al peu de la lletra, textualment)
ad personam
per a la persona, reservat a una persona
S'usa per a adreçar un encàrrec o escrit a una persona sense que pugui ser transferit a una altra.

addendum /
addenda

cosa que cal afegir/
coses que cal afegir

Participi de futur passiu singular / plural del verb addo que s'empra com a rúbrica de les notes addicionals situades al final d'un llibre o d'un escrit.
adhuc
fins i tot
Adverbi llatí emprat en la llengua catalana amb la mateixa accepció.
aduocatus diaboli
advocat del diable
"Fer d'advocat del diable": expressió que s'aplica a la persona que posa dificultats a una idea o projecte.
agenda
coses que cal fer
Participi de futur passiu neutre plural del verb ago que, substantivat, designa el suport on hom anota les activitats que ha de fer.
alias <dictus>
<dit> d'una altra manera
Adverbi que ha esdevingut introductor de sobrenoms, malnoms, renoms i pseudònims.
alibi
en un altre lloc
Adverbi usat en àmbit jurídic com a sinònim de coartada. Prova de l'absència d'algú en el lloc on es va cometre el delicte.
alma mater
mare nodridora
Atribut amb què els escriptors llatins anomenaven les deesses Ceres i Venus, i també la pàtria. Actualment es designa amb aquest terme la universitat.
alter ego
l'altre jo
Designa una persona que està molt lligada a una altra fins al punt de poder substituir-la o decidir en el seu lloc.
angelus
àngel
Abreviació de la frase angelus Domini nuntiauit Mariae ('l'àngel del Senyor va anunciar a Maria') que ha acabat denominant la pregària sencera que recita el papa al migdia en presència dels fidels.
anno Domini
en l'any del Senyor
(= després de Crist)
Expressió emprada en les datacions de documents i textos històrics generalment sota l'abreviació A.D.
annus horribilis
any horrible
S'anomena així aquell any que ha resultat nefast especialment per a algú.
ante meridiem
abans del migdia
S'empra, sota l'abreviació a.m., per a indicar les hores del matí.
aquarium
dipòsit d'aigua
artifex
autor
En llatí s'emprava generalment amb el sentit d'artesà o artista; en canvi, en català s'empra com a sinònim d'autor o promotor.
auditorium
auditori
Sala destinada a escoltar.
aula magna
sala gran
Sala de les universitats on es celebren actes acadèmics solemnes.
aurea dicta
paraules d'or
Expressió emprada per Lucreci (De la natura 3,12) que actualment designa el conjunt de frases o sentències de diversos autors que han esdevingut proverbials.
aurea mediocritas
mitjania d'or (= preuada moderació)
Expressió horaciana (Odes 2,10,5) que proclama l'alt valor d'una vida equilibrada.
   
bis
dues vegades, per segona vegada
Adverbi llatí que s'empra avui dia per indicar que una cosa està repetida i també per a designar la part que s'afegeix fora de programa en un espectacle.
   
campus
camp, espai obert
Per influència de l'anglès, s'aplica als espais universitaris, inclosos llocs d'esbarjo, jardins o zones esportives.
captatio beneuolentiae
captació de la bona voluntat
Tècnica de l'àmbit retòric consistent a guanyar-se el favor de l'audiència abans d'iniciar l'afer en qüestió.
carpe diem
cull el dia (= aprofita el moment)
Expressió horaciana (Odes 1,11,8) que incita a fruir de la vida.
casus belli
ocasió de guerra
De manera general, s'aplica a incidents que poden provocar un trencament, confrontació o conflicte. També es diu d'aquelles accions greus que poden derivar a una guerra.
circa
al voltant de
Adverbi que acompanya una data aproximada. Sovint s'abreuja amb c. o ca.
circulus uitiosus
cercle viciós
Original del llenguatge filosòfic, s'aplica al sofisma que intenta demostrar dues proposicions mútuament. En l'ús quotidià, s'aplica a una situació sense sortida.
conditio sine qua non
condició sense la qual
Expressa un element imprescindible perquè es doni el condicionat.
confer
compara

S'empra en les publicacions, generalment sota les formes cf. o cfr., per a remetre a d'altres llibres o articles.

consensus
consens
Terme legal que designa un acord general sobre els valors socials essencials, especialment sobre el règim polític establert.
continuum
continu
Terme filosòfic que designa el que es difon per l'espai ininterrompudament. Sovint s'usa com a sinònim de successió de coses o fets.
coram populo
davant del poble (= en públic)
corpore insepulto
amb el cos no enterrat
Expressió que acompanya sovint el substantiu missa i precisa que l'acte litúrgic se celebra amb el cos del difunt present.
corpus
cos, conjunt
Terme bibliogràfic amb el qual es designa tot el material escrit d'un autor o tema concrets.
corpus delicti
el cos del delicte
Expressió judicial que designa la prova material d'un fet.
credo
jo crec
Conjunt de creences d'una persona o institució. Confessió cristiana per excel·lència.
cui prodest
a qui aprofita?
Expressió adaptada de Medea de Sèneca (v. 500) que s'empra per a designar com a sospitós d'un crim o d'una malifeta aquell qui en surt beneficiat.
cuique suum
a cadascú el seu
cum laude
amb lloança
Qualificació acadèmica màxima.
cum mica salis
amb una mica de sal
(= amb una mica de gràcia)
currenti calamo
a rajaploma, improvisadament
S'aplica als escrits que no tenen pretensió literària.
curriculum uitae
el decurs de la vida
Expressió que fa referència als mèrits i accions destacades d'una persona. Generalment s'empra només el substantiu curriculum o sovint la forma abreujada c.v.
cursus honorum
carrera dels honors
Expressió aplicada antigament a la carrera política dels romans.
   
de auditu
a partir d'haver-ho sentit
de facto
de fet
de incognito
de forma desconeguda
de iure
conforme al dret
de uisu
de vista
decorum
capteniment
deficit
<en> falta
Present d'indicatiu del verb deficio que, substantivat, s'empra sovint en l'àmbit econòmic per a referir-se a un desequilibri entre ingressos i despeses a favor d'aquestes últimes.
delirium tremens
deliri tremolós
Síndrome d'abstinència de les persones alcohòliques i addictes a substàncies psicotròpiques i estupefaents.
Deo gratias
gràcies a Déu
Deo iuuante
amb l'ajut de Déu
Deo uolente
si Déu vol

desideratum /
desiderata

allò desitjat /
les coses desitjades

Participi de perfet passiu neutre sg / pl del verb desidero que, substantivat, designa allò que algú desitja que li sigui atorgat.
dixi
he dit
Fórmula judicial emprada quan hom ha acabat de presentar proves, argumentacions o discursos. De manera general, és la forma d'acabar solemnement un discurs.
duplex
doble, compost de dos elements
Numeral multiplicatiu llatí que, passat per l'anglès, designa una casa de dos pisos.
   
ego
jo, el jo
ens
allò que és, entitat
Forma de creació molt tardana per a traduir al llatí el participi de present del verb copulatiu grec.
ergo
per tant
errata
errades
Neutre plural del substantiu erratum.
et caetera
i les coses restants
Generalment s'empra la forma abreujada etc.
ex aequo <merito>
a partir d'igual <mèrit>, per igual
Generalment s'aplica a les classificacions en competicions esportives o premis literaris quan es dóna un empat entre diversos participants.
ex cathedra
des de la càtedra

L'expressió "parlar ex cathedra" significa parlar en un to magistral i solemne, propi dels qui s'atribueixen una autoritat absoluta o dels qui imparteixen classes de la manera tradicional. En l'àmbit eclesiàstic, fa referència a la infalibilitat del Papa quan defineix dogmes de fe o realitza canonitzacions.

ex libris
dels llibres
Inscripció, generalment impresa en un full petit, sovint amb un gravat, que es posa als llibres d'una biblioteca per a indicar-ne la propietat.
ex nihilo
del no-res
ex nouo
de nou
ex professo
a partir d'un fet manifest
(= a posta, a propòsit)
ex uoto
a partir d'una prometença
excursus
sortida, digressió
exempli gratia
per exemple
expressis uerbis
en termes expressats, de manera explícita
   
fac simile
fes-ho semblant (facsímil)
A partir de l'ordre donada a algú perquè faci una reproducció o còpia d'un text o dibuix, ha passat, per metonímia, a designar la reproducció exacta obtinguda. En català, l'adaptació fonètica ha donat "facsímil".
fac totum (factotum)
fes-ho tot (factòtum)
Persona que serveix per a fer qualsevol cosa. En llenguatge jurídic, s'aplica a la persona responsable d'una operació.
fetus
embrió, fruit de concepció
forum
plaça major, mercat, tribunal
   
gratis et amore
de franc i de tot cor
grosso modo
a grans trets, amb poca precisió
   
habeas corpus
que tinguis el cos
Expressió jurídica que prohibeix empresonar un ciutadà sense ordre del jutge i ordena que el detingut sigui portat davant del tribunal per tal de determinar si hi ha o no motiu de detenció.
habitat
habita (hàbitat)
Present d'indicatiu del verb habito que, substantivat, indica el medi o lloc habitual on es mou i es desenvolupa una espècie vivent.
hic et nunc
aquí i ara
honoris causa
per causa d'honor
Expressió que s'empra per a designar títols o graus universitaris honorífics concedits a una persona pels seus mèrits.
horror uacui
horror al buit
   
ibidem
en el mateix lloc, allí mateix
Adverbi llatí que s'usa a les notes bibliogràfiques per tal de no repetir el nom d'un mateix autor. S'abreuja ibid.
id est
això és, és a dir
S'empra per a introduir un aclariment. S'abreuja i.e.
idem
el mateix
S'empra generalment en les bibliografies per tal de no repetir el nom d'un mateix autor. S'abreuja id.
in albis
en blanc
in articulo mortis
en el moment de la mort
in dubio pro reo
en cas de dubte, <cal anar> a favor del reu
in extenso
en extens, per complet
in extremis
al darrer moment

in fraganti
(in flagranti <delicto>)

en <delicte> flagrant
Expressió que s'empra quan se sorprèn algú en el moment de cometre un delicte o, per extensió, una malifeta.
in illo tempore
en aquell temps
in medias res
a la meitat, a la meitat de les coses
(= al tema central)
Sovint s'usa com a sinònim d'"anar al gra".
in memoriam
en memòria
in mente
en ment
in saecula saeculorum
als segles dels segles, per sempre
in situ
en el lloc
in uitro
en un vidre
Experimentació realitzada en un laboratori servint-se de tubs i provetes. En l'àmbit de la genètica, designa la proveta on es manipula l'òvul que ha de ser fecundat.
in uiuo
en viu
Intervenció o experimentació que es fa sobre un individu.
incipit
comença
Tercera persona del singular del present d'indicatiu del verb incipio. S'empra en filologia per a citar l'inici d'un llibre o manuscrit.
infra
més avall
Adverbi emprat en citacions dintre d'un mateix text.
inter nos
entre nosaltres
interim
mentrestant, en l'endemig
Adverbi que, substantivat, designa la transició temporal d'una situació a una altra.
ipso facto
a l'acte
Expressa la immediatesa amb què cal dur a terme una acció.
item
també
Adverbi que, substantivat, designa cadascun dels diferents components d'una enumeració. S'empra com a sinònim d'apartat.
   
lapsus calami
relliscada de la ploma
Error que hom comet en escriure.
lapsus linguae
relliscada de la llengua
Error que hom comet en parlar.
lato sensu
en sentit ampli
laudatio
lloança, elogi
Sovint acompanyat de l'adjectiu funebris per a fer referència a una persona ja difunta.
lauabo
rentaré
Futur imperfet del verb lauo que encapçala la frase Lauabo inter innocentes manus meas (Salm. 25, 6), amb la qual el sacerdot inicia l'acte de rentar-se les mans en l'ofici de la missa. D'aquí passà a designar aquesta part de la missa i, amb el temps, ja descontextualitzat, el lloc on ens rentem les mans i la sala on es fan tot tipus de deposicions.
libido
desig
Substantiu que, a partir de Freud, va restringir el seu significat a l'àmbit sexual.
loco citato
en el lloc citat
Expressió emprada per a evitar la repetició d'una referència bibliogràfica. S'abreuja loc.cit. / l.c.
locus amoenus
lloc deliciós
Com a tòpic literari, designa un lloc que és presentat en la seva descripció com a idíl·lic.
locus communis
lloc comú
Denominació literària d'aquells pensaments que es repeteixen en diferents èpoques com a constants del fons cultural de la humanitat.
   
manu militari
amb tropa militar
Expressió que s'aplica a la intervenció de l'exèrcit en una acció.
mare magnum
un gran mar
S'empra amb el sentit de "gran confusió".
Mare Nostrum
mar nostre
Així anomenaven els romans el mar Mediterrani a causa del domini que hi exercien, denominació que encara s'empra avui dia.
mea culpa
per culpa meva
En sentit general, s'utilitza quan algú assumeix davant els altres la seva responsabilitat en un fet censurable.
mea sponte
per voluntat meva
media
mitjans
Neutre plural de medium aplicat als mitjans de comunicació.
memorandum
allò que cal recordar
Participi de futur passiu neutre singular del verb memoro.
modus uiuendi
manera de viure, de guanyar-se la vida
motu proprio
per voluntat pròpia, espontàniament
mutatis mutandis
canviades les coses que cal canviar
(= salvant les diferències)
Ablatiu absolut format per un participi de perfet i un participi de futur passiu substantivat. S'empra per a comparar dues coses que no estan en total igualtat assenyalant que cal tenir presents les diferències circumstancials.
   
nasciturus
el que ha de néixer
Participi de futur substantivat del verb nascor emprat com a denominació legal de l'òvul fecundat.
nemine discrepante
no discrepant-hi ningú
Ablatiu absolut que expressa la unanimitat total de criteri d'un col·lectiu envers una idea.
nihil obstat
res no impedeix, no hi ha cap obstacle
Amb aquesta expressió la censura eclesiàstica donava via lliure a la publicació d'un llibre o escrit. Avui dia la frase s'ha substantivat i s'empra de manera general com a sinònim de permís.
non plus ultra
no més enllà
S'empra per a designar que alguna cosa ha assolit el màxim nivell de perfecció i és, per tant, insuperable.
nota bene
apunta bé
L'expressió està formada per l'imperatiu de noto i l'adverbi bene; sovint s'abreuja n.b.
numerus clausus
nombre tancat
Es diu quan un centre, generalment universitari, limita el nombre d'alumnes que pot admetre.
   
omnium consensu
amb el consentiment de tots
opere citato
en l'obra citada

S'utilitza quan es fa una citació i no es vol repetir el títol de l'obra. Es pot abreujar op.cit.

   
passim
per tot arreu
Adverbi que s'empra en citacions bibliogràfiques quan es vol indicar que la referència apareix moltes vegades dins de l'obra citada.
peccata minuta
faltes o errors petits, sense importància
per capita
per caps (= individualment o distributivament)
per se
per ell mateix
persona non grata
persona no agradable, mal rebuda
placebo
complauré
Futur imperfet de placeo que, substantivat, designa en medicina un preparat farmacèutic que només conté productes inerts i que se sol dispensar a les persones aprensives per tal d'objectivar el resultat d'un tractament.
podium
peu, plataforma, pòdium
Terme grec llatinitzat que designa la plataforma on pugen els vencedors de proves esportives.
post data
després de les coses donades
Indica allò que hom afegeix a una carta després de datar-la i signar-la. S'abreuja P.D.
post meridiem
després del migdia
S'empra, sota l'abreviació p. m., per a fer referència a les hores de la tarda.
post mortem
després de la mort
post scriptum
després de l'escrit
Indica allò que hom afegeix a una carta després de datar-la i signar-la. S'abreuja P.S.
prima facie
a primera vista
pro
a favor de
Preposició llatina.
   
quid
el què
Forma neutra del pronom interrogatiu que s'empra per a referir-se al punt essencial d'una discussió.
quid pro quo
una cosa per una altra
En sentit estricte, s'usa referint-se als altercats banals que encobreixen discrepàncies o rancors més profunds. De manera general, designa una inexactitud provocada per la confusió de prendre una cosa per una altra.
quidam
algú, un cert
Pronom indefinit que s'empra generalment en sentit despectiu amb el significat d'"un qualsevol, un no ningú".
quoniam
perquè
Estrictament és una conjunció causal 'perquè'. S'usa en l'expressió "tros de quòniam" amb el significat de "tros d'ase".
quorum
 
Genitiu plural del pronom relatiu qui, quae, quod. S'empra en el sentit de nombre mínim de membres d'una assemblea que cal que hi siguin presents per a donar validesa als acords.
   
rara auis
ocell rar
S'atribueix a qualsevol ésser poc freqüent per les seves especials característiques. L'expressió apareix a Horaci (Sàtires 2,2,26).
ratio
proporció
Llatinisme freqüent en els càlculs econòmics.
rebus sic stantibus
mantenint-se així les coses
Ablatiu absolut amb el qual, en els tractats internacionals entre països aliats, es fa referència a l'obligació mútua mentre es manté l'aliança.
referendum
<allò> que ha de ser proposat
Abreviatura de la construcció de gerundi ad referendum, 'perquè sigui sotmès a consulta'. Avui dia és sinònim de plebiscit.
rigor mortis
rigidesa de la mort
En l'àmbit de la medicina forense, s'aplica a la rigidesa que adquireix un cadàver.
   
sic
així
Adverbi que es posa entre parèntesis quan es transcriuen frases o paraules en què hi ha algun error per a indicar que eren així en l'original.
sine die
sense dia (= sense determinar una data)
S'usa especialment en el cas d'ajornaments.
sponsor
fiador, garant
Terme del dret romà que actualment, a través de l'anglès, ha estès el seu ús i s'aplica a la persona o entitat que patrocina una activitat, sobretot esportiva.
statu quo
en l'estat en què
És a dir, 'estat de coses o relació de forces en un moment determinat'.
status
estat, condició
stricto sensu
en sentit estricte
sua sponte
per la seva pròpia iniciativa, voluntàriment
sub conditione
sota condició
sub iudice
sota l'autoritat del jutge
En l'àmbit legal, s'aplica als afers pendents de resolució judicial.
sub uoce
sota la veu
Expressió que remet a l'entrada corresponent d'un diccionari. Generalment abreujat s.v. / s.u.
sui generis

de la seva classe (= especial, peculiar)

superauit
s'ha superat (superàvit)
Pretèrit perfet d'indicatiu del verb supero que, substantivat, fa referència a la situació econòmica en què els ingressos superen les despeses.
supra
més amunt
Adverbi emprat en les referències a un passatge anterior del mateix text. Acostuma a acompanyar les formes verbals confer o uide / vide.
   
tabula rasa
taula esborrada

Procedent del llenguatge aristotèlic, s'aplica avui dia amb el significat de 'començar de zero'.

terminus a quo
límit a partir del qual
terminus ad quem
límit fins al qual
S'empra especialment per a indicar la data més propera en què es pot situar un esdeveniment, en contraposició al terminus a quo, que assenyala la més llunyana.
terminus ante quem
límit abans del qual
Punt de referència concret abans del qual cal situar un fet de cronologia incerta.
terminus post quem
límit després del qual
Punt de referència concret després del qual cal situar un fet de cronologia incerta.
   
uade mecum
vine amb mi (vademècum)
Expressió que, substantivada, designa guies, manuals o llibres breus on hom troba les dades fonamentals d'alguna matèria.
uade retro
retrocedeix, fes-te enrere
Expressió religiosa utilitzada per allunyar el dimoni. Se sol emprar en to humorístic per a rebutjar propostes temptadores.
uerbi gratia
per la gràcia de la paraula
(= per exemple)
Se sol abreujar u.gr. / v.gr.
uersus
en front de, contra
S'utilitza sovint en l'anunci de confrontacions jurídiques i esportives. Se sol abreujar vs.
uia crucis
camí de la creu (viacrucis)
Així es designa el camí que va seguir Jesús carregant la creu fins al mont Calvari. Per extensió metafòrica, designa un cúmul de penes i dificultats que a algú li toca patir.
uide
mira
Imperatiu del verb uideo emprat en les referències bibliogràfiques, generalment amb l'abreviació vid. / uid.
uis comica
força còmica
ultimatum

acabat <el termini>
(= darrer avís, ultimàtum)

Participi substantivat del verb ultimo utilitzat com a terme diplomàtic sinònim d'advertiment previ a la resolució última i definitiva d'una situació conflictiva.
uolens nolens
tant si vols com si no vols
uox populi
la veu del poble (= el rumor popular)
urbi et orbi
a la ciutat i al món
(= a Roma i al món sencer)
Es diu de la benedicció pontifícia que es vol fer arribar a tot el món.
ut infra
com més avall, com més endavant
ut supra
com més amunt, com abans

 

 

Universitat de Barcelona
Facultat de Filologia | Departament de Filologia Llatina


Creative Commons License
Tots els continguts estan registrats amb una llicència de Creative Commons.