FRASES CÈLEBRES  Imprimir en pdf

2. SENTÈNCIES D'ESCRIPTORS LLATINS (Selecció preparada per Adelaida TEROL AMIGÓ)

Catul
Ciceró
Horaci
Juvenal
Lucreci
Marcial
Ovidi
Plaute
Properci
Sal·lusti
Tącit
Terenci
Tibul
Virgili

 

CATUL
Significat
Difficile est longum subito deponere amorem
Poesies 76, 13 És difícil desprendre's de sobte d'un amor tan durador
Nobis cum semel occidit breuis lux, nox est perpetua una dormienda
Poesies 5, 5-6 Nosaltres, una vegada s'ha post el nostre breu dia, hem de dormir una sola nit que mai no s'acaba
Suus cuique attributus est error, sed non uidemus manticae quod in tergo est
Poesies 22, 20-21 A cadascú ha estat donat el defecte que li és propi, però no veiem la part de l'alforja que portem a l'esquena

 

CICERÓ
Significat
Accipere quam facere praestat iniuriam
Tusculanes 5, 19, 56 Més val sofrir una injustícia que no pas fer-la
Apex est autem senectutis auctoritas
Cató el vell / De la vellesa 17, 60 La corona de la vellesa és l'autoritat
Beatus... esse sine uirtute nemo potest
La naturalesa dels déus
1, 18, 48
Ningú no pot ésser feliç sense virtut
Bellum autem ita suscipiatur, ut nihil aliud nisi pax quaesita uideatur
Dels deures 1, 23, 80 La guerra, emprengui's talment, que no se sembli cercar altra cosa que la pau
Bellum est enim sua uitia nosse
Epístoles a Àtic 2, 17, 2 Bella cosa és de conèixer-se els defectes
Difficile est... tacere cum doleas
Defensa de Publi Sul·la 31

És dificil callar quan s'està dolgut

Doloris medicinam a philosophia peto
Academica 1, 3

Busco en la filosofia remei al dolor

Doloris omnis priuatio recte nominata est uoluptas
De finibus 1, 11, 37

Amb raó s'anomena plaer a la manca de tot dolor

Est uerus amicus qui est tamquam alter idem
Leli / De l'amistat 21, 80 (adaptat)

El veritable amic és com «l'altre igual a un mateix»

Est profecto animi medicina, philisophia
Tusculanes 3, 3, 6 Hi ha realment una medicina de l'ànima: la filosofia
Historia... testis temporum, lux ueritatis
De l'orador 2, 9, 36 La Història, testimoni dels temps, llum de la veritat
Imago animi uultus, indices oculi
De l'orador 3, 59, 221 El rostre és la imatge de l'ànima i els ulls els seus delators
Iucundi acti labores
Del bé i del mal suprems 2, 32, 105 Són agradables els treballs, quan són passats
Largitio fundum non habet
Dels deures 2, 15, 55 (adaptat) La prodigalitat no té fons
Legum... omnes serui sumus, ut liberi esse possimus
Defensa d'Aulus Cluenci 53, 146 Tots som esclaus de la llei, perquè puguem ésser lliures
Liberae sunt enim nostrae cogitationes
Defensa de Miló 29, 79 Els nostres pensaments són lliures
Libidinosa... et intemperans adulescentia effetum corpus tradit senectuti
Cató el vell / De la vellesa9, 29

Una joventut disbauxada i desenfrenada lliura a la vellesa un cos exhaurit

Maxima est... uis uetustatis et consuetudinis
Leli / De l'amistat 19, 68

L'antiguitat i la familiaritat tenen un gran pes

Nerui belli pecunia infinita
Filípiques 5, 2, 5 (adaptat) Una infinita quantitat de diners és el nervi de la guerra
Nihil difficile amanti puto
L'orador 33 Res no crec difícil per al qui estima
Nihil enim semper floret, aetas succedit aetati
Filípiques 11, 15, 39 Res no hi ha que floreixi sempre; una edat segueix una altra edat
Non nobis solum nati sumus
Dels deures 1, 7, 22 No hem nascut solament per a nosaltres
Nullum... officium referenda gratia magis necessarium est
Dels deures 1, 15, 47

No hi ha deure més indispensable que la de tornar els favors

Nullus dolor est, quem non longinquitas temporis minuat ac molliat
Cartes als familiars 4, 5, 6 No hi ha dolor que el pas del temps no minvi i atenuï
Numquam... sapiens irascitur
Defensa de Luci Licini Murena 30, 62 El savi no s'aïra mai
Omnia praeclara rara
Leli / De l'amistat 21, 79 Tot el que és excel·lent és rar
O tempora, o mores!
Catilinàries 1, 1, 2 Oh temps, oh costums!
Plus tibi uirtus tua dedit quam fortuna abstulit
Cartes als familiars
5, 18, 1
La teva virtut et donà més que no pas t'ha pres la fortuna
Quae enim domus tam stabilis, quae tam firma ciuitas est, quae non odiis et discidiis funditus possit euerti?
Leli / De l'amistat 7, 23 Quina casa és tan sòlida, quina ciutat tan ferma, que no pugui ésser capgirada de soca-rel pels odis i les dissensions?
Silent... leges inter arma
Defensa de Miló 4, 11 Les lleis callen entre les armes
Solem... e mundo tollere uidentur qui amicitiam e uita tollunt
Leli / De l'amistat 13, 47

A mi em sembla que lleven el sol a l'univers els qui lleven l'amistat a la vida

Temeritas est... florentis aetatis, prudentia senescentis
Cató el vell / De la vellesa6, 20

La temeritat és pròpia de l'edat florida, la prudència de la que envelleix

Vi et armis
Sobre la seva casa 24, 63 Per la força i per les armes
Vi uicta uis
Defensa de Miló 11, 30 Força vençuda per la força
Volat... aetas
Tusculanes 1, 31, 76 El temps vola
Vsus magister est optimus
Defensa de Rabiri Pòstum 4, 9 No hi ha millor mestre que l'experiència
Vt sementem feceris, ita metes
De l'orador 2, 65, 261 Tal sembraràs, tal colliràs

 

HORACI
Significat
Aequam memento rebus in arduis seruare mentem
Odes 2, 3, 1-2 En els casos difícils, mira de conservar l'esperit serè

Aut prodesse uolunt, aut delectare poetae; aut simul et iucunda et idonea dicere uitae

Art poètica 333-334 Els poetes o volen ser útils o volen agradar, o bé volen, alhora, dir el dolç i l'útil de la vida
Caelum, non animum mutant, qui trans mare currunt
Epístoles 1, 11, 27 Canvien de cel, no de caràcter, els qui fugen a l'altra banda del mar
Coram rege suo de paupertate tacentes plus poscente ferent
Epístoles 1, 17, 43-44 Els qui davant de llur rei cobreixen la pobresa amb el silenci rebran més que els pidolaires
Crescentem sequitur cura pecuniam maiorumque fames
Odes 3, 16, 17-18 Una riquesa que creix, la segueix el neguit i una fam de més riqueses
Dulce et decorum est pro patria mori
Odes 3, 2, 13 És dolç i honrós de morir per la pàtria
Dulcium mater saeua cupidinum
Odes 4, 1, 4-5 Cruel mare dels dolços amors
Dum uitant stulti uitia, in contraria currunt
Sàtires 1, 2, 24 Els necis, quan volen fugir d'un vici, cauen en el vici contrari
Eripe te morae
Odes 3, 29, 5 Fuig de la tardança
Est modus in rebus
Sàtires 1, 1, 106 Hi ha una mesura en totes les coses
Exegi monumentum aere perennius
Odes 3, 30, 1 He acabat un monument més durador que el bronze
Fecundi calices quem non fecere disertum?
Epístoles 1, 5, 19

A qui no han fet eloqüent les copes inspiradores?

Fuge magna; licet sub paupere tecto reges et regum uita praecurrere amicos
Epístoles 1, 10, 32-33 Fuig de grandeses; car sota un pobre teulat pots fer una vida millor que els reis i que els amics dels reis
Fugit iuuentas
Epodes 17, 21 La jovenesa fuig
Gemmas et lapides, aurum et inutile, summi materiem mali
Odes 3, 24, 48-49 Les perles, les gemmes i l'or inútil, origen dels pitjors mals
Graecia capta ferum uictorem cepit, et artes intulit agresti Latio
Epístoles 2, 1, 156-157 Grècia captiva captivà el seu superb vencedor i introduí les arts en el feréstec Laci
Heu Fortuna! quis est crudelior in nos te deus?
Sàtires 2, 8, 61-62

Ai, Fortuna! Quina altra divinitat hi ha més cruel contra nosaltres?

Immortalia ne speres, monet annus et almum quae rapit hora diem
Odes 4, 7, 7-8

No esperis pas que res sigui immortal: és l'advertiment que et fan l'any i l'hora que s'emporta el dia propici

Ingenium res aduersae nudare solent, celare secundae
Sàtires 2, 8, 73-74 L'adversitat sol revelar el talent, la prosperitat el sol amagar
Laetus in praesens animus quod ultra est oderit curare
Odes 2, 16, 25-26 Que l'esperit, content del present, deixi de curar del que ha de venir
Magnas inter opes inops
Odes 3, 16, 28 Indigent enmig de grans riqueses
Male uerum examinat omnis corruptus iudex
Sàtires 2, 2, 8-9

Tot jutge subornat examina malament la veritat

Metiri se quemque suo modulo ac pede uerum est
Epístoles 1, 7, 98 Caldrà que cadascú s'ajusti al seu peu i a la seva mesura
Multa ferunt anni uenientes commoda secum, multa recedentes adimunt
Art poètica 175 Quan vénen els anys, ens porten molts de béns; i se n'emporten molts, quan es retiren
Multa petentibus desunt multa; bene est cui deus obtulit parca quod satis est manu
Odes 3, 16, 42-44 Als qui molt pretenen, els manca molt; benaurat aquell a qui el déu, amb mà gasiva, ha donat allò que li basta
Naturam expelles furca, tamen usque recurret
Epístoles 1, 10, 24 Treu la natura a cops de forca; veuràs com torna
Nec scire fas est omnia
Odes 4, 4, 22

No és lícit saber-ho tot

Nec uera uirtus, cum semel excidit, curat reponi deterioribus
Odes 3, 5, 29-30

Tampoc el ver coratge, una vegada ha caigut, no pensa tornar al cor dels qui s'han envilit

Nescit uox missa reuerti
Art poètica 390 Un cop llançada, la paraula no torna enrere
Neue putes alium sapiente bonoque beatum
Epístoles 1, 16, 20 No tinguis per feliç ningú, si no és el qui és savi i bo
Nihil est ab omni parte beatum
Odes 2, 16, 27-28 Res no hi ha perfecte en totes les seves parts
Nil ego contulerim iucundo sanus amico
Sàtires 1, 5, 44 Mentre estigui en el meu bon seny, res, per a mi, no serà comparable a un dolç amic
Nil intemptatum nostri liquere poetae
Art poètica 285 Res no han deixat sense intentar els nostres poetes
Nil sine magno uita labore dedit mortalibus
Sàtires 1, 9, 59-60 La vida res no ha donat als mortals sense un gran treball
Nocturna uersate manu, uersate diurna
Art poètica 269 Llegiu de nit, llegiu de dia
Non omnis moriar
Odes 3, 30, 6 No moriré del tot
Non, si male nunc, et olim sic erit
Odes 2, 10, 17-18

Si ara tot ens és contrari, no pas sempre serà així

Nos numerus sumus et fruges consumere nati
Epístoles 1, 2, 27 Hem nascut només per a fer nombre i menjar els fruits de la terra
Nullus argento color est auaris abdito terris
Odes 2, 2, 1-2 L'argent no té valor, amagat sota la terra avara
Nunc est bibendum, nunc pede libero pulsanda tellus
Odes 1, 37, 1-2 Ara cal beure, ara cal colpir la terra amb peu alliberat
Odi profanum uolgus et arceo
Odes 3, 1, 1

Detesto la gent profana i l'allunyo de mi

Pallida mors aequo pulsat pede pauperum tabernas regumque turres
Odes 1, 4, 13-14

La pàl·lida mort truca amb un cop de peu igual a les barraques dels pobres i als castells dels reis

Paruum parua decent
Epístoles 1, 7, 44 Al petit basta poca cosa
Puluis et umbra sumus
Odes 4, 7, 16 Som pols i ombra
Quid auarus? Stultus et insanus
Sàtires 2, 3, 158-159

Què és l'avar? Un insensat i un boig

Quid de quoque uiro, et cui dicas, saepe uideto
Epístoles 1, 18, 68 Tingues en compte sovint què dius d'algú i a qui ho dius
Quid non ebrietas dissignat? Operta recludit, spes iubet esse ratas, ad proelia trudit inertem, sollicitis animis onus eximit
Epístoles 1, 5, 16-18 Què no farà l'embriaguesa? Destapa secrets, aferma esperances, dóna al covard pugnacitat i asserena els ànims ennuvolits
Quidquid praecipies, esto breuis
Art poètica 335 Sigues breu en els teus preceptes
Quid rides? mutato nomine de te fabula narratur
Sàtires 1, 1, 69-70

De què rius? Canvia-li el nom, i la història va de tu

Quisnam igitur liber? Sapiens, sibi qui imperiosus
Sàtires 2, 7, 83 Qui és lliure, doncs? El savi, que es comanda ell mateix
Quo me, Bacche, rapis, tui plenum?
Odes 3, 25, 1-2 On te m'emportes, Bacus, tot ple de tu?
Rapiamus, amici, occasionem de die
Epodes 13, 3-4

Prenem, amics, l'oportunitat que ens ofereix el dia

Rebus angustis animosus atque fortis appare
Odes 2, 10, 21-22

En les dificultats mostra't coratjós i ferm

Semper auarus eget
Epístoles 1, 2, 56 L'avar sempre és pobre
Singula de nobis anni praedantur euntes
Epístoles 2, 2, 55 Els anys ens roben, en passar, una cosa darrera l'altra
Truditur dies die, nouaque pergunt interire lunae
Odes 2, 18, 15-16 Un dia empeny l'altre, i les llunes noves corren cap a la mort
Valet ima summis mutare, et insignem attenuat deus, obscura promens
Odes 1, 34, 12-14
El déu té el poder de posar al capdamunt allò que era a baix de tot i empetiteix els grans fent sortir a la claror els qui eren a dins la fosca
Virtus est uitium fugere
Epístoles 1, 1, 41 Fugir del vici és una virtut
Vis consili expers mole ruit sua
Odes 3, 4, 65 La força sense la intel·ligència s'ensorra sota la seva pròpia massa
Vitiis nemo sine nascitur
Sàtires 1, 3, 68 Ningú no neix sense defectes
Viue memor, quam sis aeui breuis
Sàtires 2, 6, 97 Viu sense oblidar com és de breu la vida
Viuitur paruo bene
Odes 2, 16, 13 Es viu bé amb poc

 

JUVENAL
Significat
Crescit amor nummi quantum ipsa pecunia creuit
Sàtires 14, 139 L'amor als diners creix amb la mateixa riquesa
Difficile est saturam non scribere
Sàtires 1, 30 És difícil no escriure sàtira
Et quando uberior uitiorum copia?
Sàtires 1, 87 Quan hi hagué més abundància de vicis?
Facit indignatio uersum
Sàtires 1, 79 La indignació crea el vers
Gloria quantalibet quid erit, si gloria tantum est?
Sàtires 7, 81 La glòria més alta, què serà, si només és glòria?
Imponit finem sapiens et rebus honestis
Sàtires 6, 444 El savi imposa un límit fins i tot a les coses honestes
Magis illa iuuant, quae pluris ementur
Sàtires 11, 16 Plauen més les coses que han costat cares
Mens sana in corpore sano
Sàtires 10, 356 Un esperit sa en un cos sa
Minuti semper et infirmi est animi exiguique uoluptas ultio
Sàtires 13, 189-191 La venjança és sempre el plaer d'una ànima mesquina i estreta
Nemo malus felix
Sàtires 4, 8

Cap malvat no és feliç

Nobilitas sola est atque unica uirtus
Sàtires 8, 20 La virtut és l'única i autèntica noblesa
Noscenda est mensura sui
Sàtires 11, 35 Cal conèixer la mesura d'un mateix
Nosse uolunt omnes, mercedem soluere nemo
Sàtires 7, 157 Tothom voldria saber, però ningú no vol pagar el mestre
Numquam aliud natura, aliud sapientia dicit
Sàtires 14, 321 Natura i saviesa mai no es contradiuen
Omnia Romae cum pretio
Sàtires 3, 183-184 A Roma, tot té preu
Panem et circenses
Sàtires 10, 81 Pa i jocs de circ
Patitur poenas peccandi sola uoluntas
Sàtires 13, 208 La sola voluntat de pecar mereix un càstig
Probitas laudatur et alget
Sàtires 1, 74 L'honradesa és lloada, però tremola de fred
Quid enim saluis infamia nummis?
Sàtires 1, 48 Què et fa la infàmia, si salves els diners?
Summum crede nefas animam praeferre pudori
Sàtires 8, 83 Considera una infàmia suprema preferir l'existència a l'honor
Voluptates commendat rarior usus
Sàtires 11, 208 Un ús moderat realça els plaers

 

LUCRECI
Significat
Consuetudo concinnat amorem
De la natura 4, 1283 El tracte engendra l'amor
Diuitiae grandes homini sunt uiuere parce aequo animo
De la natura 5, 1118-1119 La gran riquesa de l'home és viure parcament, amb esperit serè
Haud igitur redit ad nihilum res ulla
De la natura 1, 248 Cap cosa no torna al no-res
Nam cupide conculcatur nimis ante metutum
De la natura 5, 1140 Es trepitja amb delit allò que abans s'havia temut massa
Semper aues quod abest, praesentia temnis
De la natura 3, 957 Sempre desitges el que no tens i desdenyes el present
Suaue, mari magno turbantibus aequora uentis, e terra magnum alterius spectare laborem
De la natura 2, 1-3 És dolç, quan en la mar gran els vents regiren les ones, contemplar, de terra estant, els treballs d'altri

 

MARCIAL
Significat
Caluo turpius est nihil comato
Epigrames 10, 83, 11 No hi ha res més lleig que un calb amb cabellera
Cineri gloria sera uenit
Epigrames 1, 25, 8 Massa tard ve la glòria a les nostres cendres
Fortuna multis dat nimis, satis nulli
Epigrames 12, 10, 2 La fortuna a molts dóna massa; suficient, a ningú
Gaudia non remanent, sed fugitiua uolant
Epigrames 1, 15, 8

Les alegries no romanen, sinó que fugen volant

Hoc est uiuere bis, uita posse priore frui
Epigrames 10, 23, 7-8 És viure dues vegades poder fruir dels records de la vida
Ille dolet uere, qui sine teste dolet
Epigrames 1, 33, 4 Plora de debò qui plora sense testimonis
Minus gaudent qui timuere nihil
Epigrames 11, 36, 4 Gaudeixen menys els qui res no han temut
Nolito fronti credere
Epigrames 1, 24, 4 No et fiïs de la cara
Non est uiuere, sed ualere vita est
Epigrames 6, 70, 15 La vida no consisteix a viure, sinó a tenir salut
Omnis habet sua dona dies
Epigrames 8, 78, 7 Cada dia té els seus dons
Pars maior lacrimas ridet et intus habet
Epigrames 10, 80, 6

La majoria es riu de les llàgrimes, però les tenen al cor

Principis est uirtus maxima nosse suos
Epigrames 8, 15, 8 La principal virtut d'un príncep és conèixer els seus sotmesos
Quod sis esse uelis, nihilque malis
Epigrames 10, 47, 12

Vulgues ser el que ets i no prefereixis res

Refert sis bonus an uelis uideri
Epigrames 8, 38, 7

És molt diferent ser generós a voler-ho semblar

Ride, si sapis
Epigrames 2, 41, 1 Riu si tens seny
Sint Maecenates, non derunt Marones
Epigrames 8, 55, 5 (adaptat) Que vinguin Mecenas, que no mancaran Virgilis

 

OVIDI
Significat
Ardua per praeceps gloria uadit iter
Tristes 4, 3, 74 La glòria s'enfila per un camí costerut
Conscia mens recti famae mendacia risit
Fastos 4, 311 L'esperit conscient del que és recte es riu de les mentides de la fama
Credula res amor est
Heroides 6, 21 Cosa crèdula és l'amor
Cura fugit multo diluiturque mero
Art amatòria 1, 238 Amb molt de vi fuig i es dissol el neguit
Factum abiit, monimenta manent
Fastos 4, 709 El fet ha passat, queden els records
Fertilior seges est alienis semper in agris
Art amatòria 1, 349 Sempre és millor la collita al camp dels altres
Impia sub dulci melle uenena latent
Amors 1, 8, 104 Sota la dolça mel s'amaguen impies metzines
Ingenio facies conciliante placet
Cosmètics per a la cara 44

Una cara té més atractiu si l'acompanya un bon caràcter

Ingenium mala saepe mouent
Art amatòria 2, 43 Sovint els mals mouen l'enginy
Inopem me copia fecit
Les metamorfosis 3, 466 L'abundància m'ha fet pobre
Inter utrumque tene
Les metamorfosis 2, 140 Mantén-te entre els extrems
Inuia uirtuti nulla est uia
Les metamorfosis 14, 113 No hi ha camí intransitable per al valor
Otia si tollas, periere Cupidinis arcus
Remeis a l'amor 139 Si suprimeixes l'oci, destruiràs les armes de Cupido
Medio tutissimus ibis
Les metamorfosis 2, 137 El camí més segur és el del mig
Mille modi Veneris
Art amatòria 3, 787 Hi ha mil maneres d'amor
Nil prodest, quod non laedere possit idem
Tristes 2, 266 No hi ha res que aprofiti que no pugui també danyar
Nitimur in uetitum semper cupimusque negata
Amors 3, 4, 17 Tendim sempre al que ens és vedat, i desitgem allò que ens neguen
Perfer et obdura, dolor hic tibi proderit olim
Amors 3, 11, 7

Aguanta i resisteix: aquest dolor et serà útil un dia

Poena potest demi, culpa perennis erit
Pòntiques 1, 1, 64 El càstig es pot perdonar, però la culpa serà eterna
Pollicitis diues quilibet esse potest
Art amatòria 1, 444 Ric en promeses, ho pot ésser qualsevol
Res est solliciti plena timoris amor
Heroides 1, 12 L'amor és cosa plena de temor i d'angoixa
Saepe tacens uocem uerbaque uultus habet
Art amatòria 1, 574

Sovint una cara muda té veu i mots eloqüents

Tempus edax rerum tuque, inuidiosa uetustas, omnia destruitis
Les metamorfosis 15, 234-235 Temps devorador de les coses, i tu, envejosa vellesa, tot ho destruïu
Vtere temporibus
Tristes 4, 3, 83 Aprofita les ocasions
Vultus, certissima pignora mentis
Pòntiques 3, 4, 27 El rostre, la penyora més segura de l'ànima

 

PLAUTE
Significat
Actutum fortunae solent mutari
El malcarat 219 Les fortunes solen canviar en un moment
Aetate alia aliud factum concedet
El mercader 984 A cada edat escau una conducta diferent
Amor et melle et felle est fecundissimus
La comèdia del cistellet 69 L'amor és fecundíssim en mel i en fel
Animus aequos optumum condimentum est aerumnae
Rudens 402 Un ànim serè és el millor condiment d'una desgràcia
Bonus animus in mala re dimidiumst mali
Psèudolus 452 El coratge en la desgràcia redueix el mal a la meitat
Certa mittimus, dum incerta petimus
Psèudolus 685 Perdem el segur, mentre cerquem l'insegur
Contumeliam si dices, audies
Psèudolus 1173 Si dius injúries, en sentiràs
Decet uerecundum esse adulescentem
La comèdia dels ases 833 La modèstia escau a un jove
Factum fieri infectum non potest
La comèdia de l'olla 741 (adaptat) El que ha estat fet no es pot desfer
Insperata accidunt magis saepe quam quae speres
L'ànima en pena 197 Més sovint passa allò que no era esperat que no pas el que esperes
Lupus est homo homini
La comèdia dels ases 495 L'homes és un llop per a l'home
Nequam illud uerbumst 'bene uolt', nisi qui bene facit
Les tres monedes 439 És paraula ben vana 'voler bé', si no es fa bé
Nihilist qui nihil amat

El persa 179-180

Res no val qui res no estima
Non aetate uerum ingenio apiscitur sapientia
Les tres monedes 367 La saviesa no s'adquireix amb l'edat, sinó amb la intel·ligència

Nulli est homini perpetuom bonum

El corc 189 No hi ha per a ningú una ventura que duri sempre
(Paupertas) artis omnis perdocet
Esticus 178 La pobresa és la mestra de totes les arts
Pluris est oculatus testis unus quam auriti decem
El malcarat 489 Més val un testimoni de vista que deu d'oïda
Plus oportet scire seruom quam loqui
El militar fanfarró 477 A un esclau li val més saber que enraonar
Qui audiunt audita dicunt; qui uident plane sciunt
El malcarat 490 Els qui escolten diuen el que han sentit; els qui veuen saben amb certesa
Res amicos inuenit
Esticus 522 La riquesa troba amics
Secundas fortunas decent superbiae
Esticus 300 La supèrbia escau a la prosperitat
Varia uita est
El malcarat 219 La vida és ben variable
Vbi amici, ibidem opes
El malcarat 885 On hi ha amics, hi ha riquesa

 

PROPERCI
Significat
Frangitur ipsa suis Roma superba bonis
Elegies 3, 13, 60 La mateixa Roma, tan altiva, s'enfonsa per culpa de les seves riqueses
Non datur ad Musas currere lata uita
Elegies 3, 1, 14 No és ample el camí que porta a les Muses
Oculi sunt in amore duces
Elegies 2, 15, 12 En l'amor, els ulls ens guien
Omnis humanos sanat medicina dolores; solus amor morbi non amat artificem
Elegies 2, 1, 57-58 La medicina guareix tots els dolors dels homes; tan sols l'amor no vol metge per al seu mal
Omnia uertuntur
Elegies 2, 8, 7 Tot es capgira
Verus amor nullum nouit habere modum
Elegies 2, 15, 30 El veritable amor no coneix cap mesura
Vnicuique dedit uitium natura creato
Elegies 2, 22, 17 La natura ha donat un defecte a cada criatura
Vnus quisque sua nouerit ire uia
Elegies 2, 25, 38 Que cadascú sàpiga anar pel seu camí

 

SAL·LUSTI
Significat
Concordia paruae res crescunt, discordia maxumae dilabuntur
La guerra de Jugurta
10, 6
Amb la concòrdia les coses petites creixen, amb la discòrdia les més grans s'ensorren
Contemptor animus et superbia, commune nobilitatis malum
La guerra de Jugurta
64, 1

Caràcter desdenyós i superb, defecte comú a la noblesa

Diuitiarum et formae gloria fluxa atque fragilis est
La conjuració de Catilina 1, 1, 4 La glòria de les riqueses i de la bellesa és fluctuant i fràgil
In maxuma fortuna minuma licentia est
La conjuració de Catilina 51, 12 Com més alta és la posició d'algú, més petita és la seva llibertat
Maiorum gloria posteris lumen est
La guerra de Jugurta
85, 23

La glòria dels avantpassats és com una llum per als descendents

Non omnia omnibus cupiunda sunt
La guerra de Jugurta
62, 2 (adaptat)

No tothom ho ha de desitjar tot

Omnia orta occidunt, et aucta senescunt
La guerra de Jugurta 2, 3

Tot allò que neix mor, i tot allò que creix envelleix

Parum tuta per se ipsa probitas
La guerra de Jugurta
14, 4

La lleialtat no és prou per a defensar-se ella mateixa

Paucis carior fides quam pecunia fuit
La guerra de Jugurta
16, 4
Pocs són els qui han preferit la lleialtat als diners
Virtus clara aeternaque habetur
La conjuració de Catilina 1, 1, 4 La virtut és gloriosa i perdurable

 

TĄCIT
Significat
Amicis inest adulatio
Annals 2, 12, 4 (adaptat)

L'adulació és inherent en els amics

Auaritia et adrogantia praecipua ualidiorum uitia
Històries 1, 51, 4 (adaptat)

Avarícia i arrogància, principals vicis dels més forts

Falsa tempore ac spatio vanescunt
Annals 2, 82, 9 (adaptat)

Les notícies falses s'esvaeixen amb el temps i l'espai

Haud semper errat fama; aliquando et eligit
Agrícola 9 No sempre erra la fama; de vegades tria bé
Honesta mors turpi uita potior
Agrícola 33 Més val una mort honrosa que una vida amb vergonya
Ingrata quae tuta; ex temeritate spes
Històries 3, 26, 3 Les coses segures són poc agradoses; en la temeritat hi ha esperança
Maiora credi de absentibus
Històries 2, 83, 1

S'exageren les coses que no es veuen

Nec umquam satis fida potentia, ubi nimia est
Històries 2, 92, 1

Mai no és segur el poder, quan és excessiu

Plus ibi boni mores ualent quam alibi bonae leges
Germània 19 (adaptat) Més valen allí bons costums que no pas en altres llocs les bones lleis
Populus est nouarum rerum cupiens pauidusque
Annals 15, 46, 1 (adaptat)

El poble, desitjós i temorós alhora de les novetats

Proditores etiam iis quos anteponunt inuisi sunt
Annals 1, 58, 2 Els traïdors són avorribles fins i tot per a aquells que afavoreixen
Rara temporum felicitate, ubi sentire quae uelis, et quae sentias dicere licet
Històries 1, 1, 4

Extraordinaris temps i feliços, en què pots sentir com et plagui i expressar el que sents

Relinquendum... rumoribus tempus quo senescant
Annals 2, 77, 3 Cal donar temps als rumors perquè envelleixin
Suum cuique decus posteritas rependit
Annals 4, 35, 3

La posteritat paga a cadascú l'honor que li escau

Vbi solitudinem faciunt, pacem appellant
Agrícola 30 Fan un desert i en diuen pau
Veritas uisu et mora, falsa festinatione et incertis ualescunt
Annals 2, 39, 5 La veritat pren força amb la notorietat i amb el temps, la falsedat amb la precipitació i amb la incertesa
Vetera extollimus, recentium incuriosi
Annals 2, 88, 4
Enaltim les coses velles, indiferents a les recents
Vitia erunt donec homines
Històries 4, 74, 2 Hi haurà vicis mentre hi hagi homes

 

TERENCI
Significat
Aliud ex alio malum
L'eunuc 987 D'un mal en ve un altre
Amantium irae amoris integratiost
Àndria 555 Baralles d'enamorats, renovació de l'amor
Deteriores omnes sumus licentia
El botxí de si mateix 483 Una llibertat excessiva ens fa a tots pitjors
Facile omnes quom ualemus recta consilia aegrotis damus
Àndria 309 A tots ens és fàcil, quan estem sans, de donar bons consells als malalts
Fallacia alia aliam trudit
Àndria 778-779 Un engany empeny l'altre
Fortes fortuna adiuuat
Formió 203 La fortuna ajuda els valents
Homo sum: humani nil a me alienum puto
El botxí de si mateix 77 Sóc home: res del que és humà no m'és indiferent
Mala mens, malus animus
Àndria 164 Mala ment, mal cor
Nil nimis
El botxí de si mateix 519 Res amb excés
Nullumst iam dictum, quod non dictum sit prius
L'eunuc 41 Res no es pot dir ja que no hagi estat dit abans
Obsequium amicos, ueritas odium parit
Àndria 68 La complaença engendra amics; la veritat, odi
Quod fors feret, feremus aequo animo
Formió 138 El que ens porti l'atzar, ho suportarem amb ànim serè
Quot homines, tot sentientiae
Formió 454 Tants homes, tants parers

 

TIBUL
Significat
Credula uitam spes fouet et fore cras semper ait melius
Elegies 2, 6, 19-20

La crèdula esperança agombola la vida i promet sempre un demà millor

Difficile est tristi fingere mente iocum
Elegies 3, 6, 34

És difícil simular alegria amb el cor entristit

Felix quicumque dolore alterius discit posse carere suo
Elegies 3, 6, 43-44

Feliç tu, qui siguis, que aprens de prevenir els teus dolors veient el dolor d'altri

Fortes adiuuat ipsa Venus
Elegies 1, 2, 16

La mateixa Venus ajuda els coratjosos

In solis tu mihi turba locis
Elegies 4, 13, 12

Enmig del desert, tu ets per a mi la multitud

Perfida, sed quamuis perfida, tamen cara
Elegies 3, 6, 56

Pèrfida, però tot i pèrfida, tanmateix estimada

Qui sapit in tacito gaudeat ille sinu
Elegies 4, 13, 8

Qui tingui seny, que guardi la seva alegria en el silenci del seu cor

Saepe solent auro multa subesse mala
Elegies 1, 9, 18

Sota l'or sovint solen amagar-se molts mals

Tu, dum primi floret tibi temporis aetas, utere, non tardo labitur illa pede
Elegies 1, 8, 47-48

Tu, mentre floreix la teva primavera, aprofita-la, perquè s'esmuny amb un pas no peresós

 

VIRGILI
Significat
Ab uno disce omnes
Eneida 2, 65 A partir d'un sol coneix-los tots
Audentis Fortuna iuuat
Eneida 10, 284 La Fortuna ajuda els audaços
Bella, horrida bella
Eneida 6, 86 Guerres, horrendes guerres
Carpent tua poma nepotes
Bucòliques 9, 50 Els néts colliran els teus fruits
Dolus an uirtus quis in hoste requirat?
Eneida 2, 390 Astúcia o valor, què importa contra l'enemic?
Dubiis ne defice rebus
Eneida 6, 196 No abandonis en les situacions incertes
Equo ne credite, Teucri
Eneida 2, 48 No us fieu del cavall, troians
Facilis descensus Auerno
Eneida 6, 126 És fàcil el descens a l'Avern
Felix qui potuit rerum cognoscere causas
Geòrgiques 2, 490 Feliç aquell que ha pogut saber les causes de les coses
Fugit irreparabile tempus
Geòrgiques 3, 284 Fuig, irreparable, el temps
Improbe amor, quid non mortalia pectora cogis
Eneida 4, 412 Cruel amor, a què no obligues els cors dels mortals!
Infandum, regina, iubes renouare dolorem
Eneida 2, 3 Oh reina, em manes que renovi un dolor inexpressable
Nec mora nec requies
Geòrgiques 3, 110 Ni treva ni descans
Non ignara mali miseris succurrere disco
Eneida 1, 630 Coneixent la desgràcia, aprenc a socórrer els desgraciats
Non omnia possumus omnes
Bucòliques 8, 63 Tots no ho podem tot
Nulli certa domus
Eneida 6, 673 Ningú no té una llar segura
Omnia uincit amor
Bucòliques 10, 69 Tot ho venç l'amor
Parce sepulto
Eneida 3, 41 Respecta el que està enterrat
Pedibus timor addidit alas
Eneida 8, 224 El temor donà ales als seus peus
Premit altum corde dolorem
Eneida 1, 209 Prem dins el seu cor aquest dolor profund
Quid non mortalia pectora cogis, auri sacra fames!
Eneida 3, 56-57

A què no obligues els cors humans, maleïda fam d'or!

Quisque suos patimur manes
Eneida 6, 743 Cadascú pateix els seus manes
Res animos incognita turbat
Eneida 1, 515 El que es desconeix pertorba l'esperit
Sic uoluere Parcas
Eneida 1, 22 Així ho van filar les Parques
Sunt lacrimae rerum et mentem mortalia tangunt

Eneida 1, 462

Hi ha una tristesa en les coses, i els atzars humans toquen el cor
Timeo Danaos et dona ferentes
Eneida 2, 49 Temo els dànaus, fins i tot quan porten presents
Trahitur sua quemque uoluptas
Bucòliques 2, 65 A cadascú l'arrossega el seu delit
Tu ne cede malis, sed contra audentior ito
Eneida 6, 95 Tu no cedeixis als mals, sinó que surt al seu encontre amb més audàcia
Tu regere imperio populos, Romane, memento
Eneida 6, 851 Tu, romà, recorda't d'imposar als pobles el teu imperi
Vlterius ne tende odiis
Eneida 12, 938 No portis més lluny el teu odi
Vtere sorte tua
Eneida 12, 932 Aprofita la teva sort

 

 

 

 

Universitat de Barcelona
Facultat de Filologia | Departament de Filologia Llatina


Creative Commons License
Tots els continguts estan registrats amb una llicència de Creative Commons.