Tornar

1. L’ALFABET I LA PRONÚNCIA DEL LLATÍ  Imprimir en pdf

1.1. L’ALFABET

L’alfabet llatí tenia 23 lletres, incloses X, Y i Z (aquestes s’empraven per transcriure termes tècnics i noms propis de llengües estrangeres, especialment del grec).

Ja en el renaixement, Antonio de Nebrija (1492) i Pierre de La Ramée, més conegut com a Petrus Ramus, van proposar les últimes reformes de l’alfabet llatí, que consistien a diferenciar gràficament i, u en relació amb la seva pronúncia com a vocal o com a consonant:

 
ALFABET LLATÍ
MAJÚSCULA
NOM

A

B

C

D

E

F

G

H

I

K

L

M

N

O

P

Q

R

S

T

V

X

Y

Z

a

be

ce

de

e

ef

ge

ha

i

ka

el

em

en

o

pe

qu

er

es

te

u

ix

hy

zeta

D’aleshores ençà, les diverses llengües que han adoptat l’alfabet llatí han conservat les grafies de jota i be baixa, lletres que són conegudes universalment com a lletres ramianes.

 
VOCAL
CONSONANT
İ i J j
U u V v


1.1.1. Les xifres romanes

Les lletres de l’alfabet servien en llatí, com en altres llengües de l’antiguitat, per escriure de manera abreujada les quantitats numèriques.

 
XIFRES ROMANES
I
unus
'u'
V
quinque
'cinc'
X
decem
'deu'
L
quinquaginta
'cinquanta'
C
centum
'cent'
D
quingenti
'cinc-cents'
M
mille
'mil'

 

1.2. LA PRONÚNCIA DEL LLATÍ

Tot i que la pronúncia del llatí és força semblant a la del català o a la del castellà, cal tenir present, però, algunes característiques pròpies:


1.2.1. La quantitat

Segons el temps invertit en la pronúncia de cada so vocàlic, aquest podia tenir quantitat llarga o quantitat breu.

La quantitat llarga s’assenyala convencionalment amb una ratlleta horitzontal col·locada damunt de la vocal, així: ā, ē, ī, ō, ū.

La quantitat breu s’indica amb aquest signe diacrític ˘ col·locat damunt de la vocal, així: ă, ĕ, ĭ, ŏ, ŭ.

La quantitat era en llatí un tret distintiu tan fonèticament com semàntica i morfològica. Així, per exemple, ănus ‘dona vella’ s’oposava semànticament ānus ‘anell’, lĕuis ‘lleu’ / lēuis ‘llis’, etc., cf. el valor distintiu en català entre vocals obertes i tancades en mots com ara ‘os’ i ‘ós’, ‘net’ i ‘nét’.

La dificultat per a nosaltres de diferenciar la quantitat ha fet que els diccionaris llatins donin generalment la quantitat llarga de les vocals i, fins i tot, alguns diccionaris, com ara el Diccionari de l'Enciclopèdia Catalana, a més d’indicar la quantitat llarga de les vocals, donen també la quantitat breu.


1.2.2. L'accentuació

Les paraules llatines solament podien ser planes o esdrúixoles. Tres són les normes bàsiques d'accentuació:

1) Les paraules de dues síl·labes compleixen la llei del bisil·labisme, segons la qual totes són planes:

Ex. uō-tum 'vot’
tō-tus 'tot’

2) Les paraules de tres o més síl·labes actuen segons la llei de la penúltima, que estipula el següent:

a) Quan la penúltima síl·laba tenia quantitat llarga, el mot era considerat pla des del punt de vista accentual.

Ex. cap-tī-uus 'captiu’ [kaptíuus]
of-fi-cī-na 'taller’ [offikína]

b) Quan la penúltima síl·laba era de quantitat breu, el mot era considerat esdrúixol des del punt de vista accentual.

Ex. me-dĭ-cus ‘metge' [médikus]
ex-tra-nĕ-us ‘estrany’ [ekstráneus]

Així, doncs, la posició de l’accent variava en funció de la quantitat de la penúltima síl·laba.

Ex. amat ‘(ell) estima’ plana, atès que té dues síl·labes
amāmus ‘(nosaltres) estimem’ plana, atès que la penúltima síl·laba és llarga
amabāmus ‘(nosaltres) estimàvem’ plana, atès que la penúltima síl·laba és llarga
amīcus ‘amic’ plana, atès que la penúltima és llarga
amicitĭa amistat esdruíxola, atès que la penúltima síl·laba és breu.

 

1.2.3. Les vocals

En llatí hi ha tres vocals pròpiament dites a, e, o que tenien, en raó de la quantitat, les realitzacions següents:

VOCALS
EXEMPLES
a
ă

ā

ămor ‘amor’

admirātio ‘respecte’, ‘admiració’

e
ĕ

ē

lĕuis ‘lleuger’

lēuis ‘llis’

o

ŏ

ō


ŏdōrus ‘olorós’

 

1.2.4. Les semivocals

Són dues: i, u. Reben el nom de semivocal perquè poden actuar bé com a nucli de síl·laba, és a dir, com a vocal, bé com a consonant en contacte amb una vocal.

SEMIVOCALS
EXEMPLES
i

ī

[i]

ĭ

amīcus ‘amic’

 

omnĭum ‘de tots’

i + vocal + cons. = [y] iam [yam] ‘ja’

u

ū

[u]

ŭ



ūsŭs
‘ús’
u + vocal + cons. = [w] uideo [wídeo] ‘(jo) veig’

 

1.2.5. Els diftongs

En el sistema vocàlic llatí hi havia tres diftongs: ae, oe i au. Amb relació a la quantitat, els diftongs eren llargs, fet lògic si hom té present que un diftong està constituït per dos elements vocàlics.

Ex. caepa ‘ceba’
poena ‘pena’
aurum ‘or’

Observacions:

• En paraules d’origen grec i en algunes partícules, la combinació eu podia ser considerada excepcionalment com a diftong, per ex.: Europa (gr. Εὐρώπη), neu (resultat de l’apòcope de neue).

• Algunes gramàtiques inclouen també com a diftongs ei, oi, ui, que, en realitat, són o adaptacions dels grec (la interjecció hei!) o bé crasis (els adverbis deinde, proinde [compostos tots dos d’inde] i les formes cui i huic, datius pertanyents a la flexió pronominal.


1.2.6. Les consonants

Hi havia disset consonants. Si bé la majoria tenien una pronúncia igual o molt similar al català, hi havia també diferències substancials.

CONSONANTS
EXEMPLES
b
[b] bonus [bónus]    
‘bo’
c
[k]
ciconĭa

[kikónia]  

‘cigonya’
ch + vocal = [k] schola [skóla]
‘escola’
d
[d] dea [déa]
‘deessa’
f
[f] familĭa [família]
‘família’
g

[g]

lego [légo]

‘llegeixo’
gero [géro]
‘porto’
gibba [gíbba]
‘gepa’
gu + e/i = gw] unguēntum
[uηgwéntum]
‘ungüent’
sanguis [sáηgwis]
‘sang’
h

honor [ónor]
‘honor’
k
[k] kalendarĭum [kalendárium]
‘calendari’
l
[l] locus [lókus]
‘lloc’
m
[m] mater [máter]
‘mare’
n

[n]

non [non]

‘no’
nc= [ηk] ancŏra [áηkora]
‘àncora’
ng= [ηg] angŭlus
[áηgulus]
‘angle’
nqu= [ηk] inquiētus [iηkwiétus]
‘inquiet’
p
[p] pugna
[púgna]

‘lluïta’
ph + vocal = [f] phalānga [faláηga]
‘palanca’
phantāsma [fantásma]
‘fantasma’
q
qu + vocal = [kw] quoque [kwókwe]

‘també’
qui [kwi]
‘qui’
r
[r] aurum [áurum]
‘or’
s
[s] sal [sal]
‘sal’
t
[t] templum [témplum]

‘temple’
th + vocal = [t] theātrum [teátrum]
‘teatre’
x
[ks] sex [seks]
‘sis’
z
[ds] zona [dsóna]
‘zona’

 

Universitat de Barcelona
Facultat de Filologia | Departament de Filologia Llatina


Creative Commons License
Tots els continguts estan registrats amb una llicència de Creative Commons.