2. MORFOLOGIA NOMINAL

INTRODUCCIÓ      Imprimir en pdf   Imprimir

A diferència del català i de la majoria de llengües romàniques, el llatí es caracteritza pel fet de ser una llengua flexional, cosa que significa que se serveix de morfemes afegits als lexemes per a indicar les diverses relacions de dependència que els mots estableixen dins la frase.

El sistema gramatical de la llengua llatina estava constituït per dos grans blocs ben diferenciats des del punt de vista morfològic. D’una banda, un grup flexional format per substantius, adjectius, pronoms i verbs; de l ’altra, un grup no flexional que comprenia adverbis, preposicions, conjuncions i interjeccions.

 


TRETS CARACTERÍSTICS


Gènere

El gènere d’una paraula llatina pot ser masculí (popŭlus 'poble'), o femení (puella 'nena') o neutre (templum 'temple'). La informació sobre el gènere dels substantius es troba en els diccionaris.

GÈNERE
ABREVIATURES MÉS FREQÜENTS

MASCULÍ

m. / masc.

FEMENÍ

f. / fem.

NEUTRE

n. / neutr.

 

Nombre

La immensa majoria de les paraules llatines tenen nombre singular i plural. Excepcionalment, hi ha paraules com unus 'u', els noms propis de persona, els noms d’algunes divinitats, la majoria dels noms de ciutat, de rius, etc., que tenen solament nombre singular.

NOMBRE
ABREVIATURES MÉS FREQÜENTS

SINGULAR

sg. / sing.

PLURAL

pl.

Sota la denominació pluralia tantum ‘només plural’ s’agrupen altres paraules que presenten únicament aquest nombre, per ex.: Athēnae (f) 'Atenes'; Penātes (m) 'Penats'; castra (n) ‘campament’; exta (n) 'entranyes'.

Algunes paraules adquireixen un significat diferent segons que es trobin en singular o en plural. Així, per exemple, littera, en singular, significa ‘lletra’, però litterae, en plural, pot significar ‘carta’, i fins i tot ‘literatura’.

La consulta del diccionari permet esbrinar el significat correcte de cada mot d’acord amb el context en el qual es troba.


Cas

En les llengües flexionals rep el nom de cas qualsevol de les diverses formes que pot revestir un nom, pronom o adjectiu segons quin sigui el seu paper dins l’oració (subjecte, complement directe, complement indirecte, complement circumstancial, etc.). Els casos llatins són:

CAS
ABREVIATURES MÉS FREQÜENTS
NOMINATIU
N. / Nom. / nom.
VOCATIU
V. / Voc. / voc.
ACUSATIU
Ac. / Acus. / ac. / acus.
GENITIU
G. / Gen. / gen.
DATIU
D. / Dat. / dat.
ABLATIU
Ab. / Abl. / abl.

A banda dels casos ja esmentats, hi ha en llatí restes en singular d’un setè cas: el locatiu, que assenyalava lloc amb noció exclusivament situacional.

En termes generals, es pot dir que la funció sintàctica dels casos és la següent:

CAS
FUNCIÓ SINTÀCTICA MÉS FREQÜENT
NOMINATIU
subjecte
VOCATIU
apel·lació
ACUSATIU

objecte directe (= complement directe)
complement circumstancial (amb i sense preposició)

GENITIU
complement de noms
complement d’adjectius i de pronoms
complement de verbs
complement d’adverbis
DATIU
objecte indirecte (= complement indirecte)
complement d’adjectius
ABLATIU
complement circumstancial (amb i sense preposició)

 

Declinació

Sota el nom de declinació s’agrupen els sis casos, tant del singular com del plural, en què podem trobar un nom, un adjectiu o un pronom.

En llatí hi havia cinc declinacions, cadascuna amb característiques pròpies. De les cinc declinacions, les tres primeres són les que presenten un major nombre de mots.


Enunciat dels mots

Per a diferenciar des d’un punt de vista formal les cinc declinacions, des d’antic hom dóna per a cada substantiu un enunciat concret constituït pel nominatiu i el genitiu del singular, tal com reflecteixen els lèxics i diccionaris.

CAS
DECLINACIÓ
1a. 2a. 3a. 4a. 5a.
NOMINATIU
puēlla
popŭlus princeps conātus res
GENITIU
puēllae
popŭli princĭpis conātus rĕi


2.1. PRIMERA DECLINACIÓ (temes en –a)
   Imprimir en pdf   Imprimir

Els mots de la 1a. declinació llatina tenen com a característica principal que la seva arrel o lexema acaba en –a. La darrera lletra del lexema s’anomena tema i a aquest s’afegeixen les desinències pròpies de cada cas.

La combinació entre l’última lletra del lexema i la desinència s’anomena ‘terminació’, per ex.: el lexema puēlla ‘nena’, tema en –a, unit a la desinència –m, dóna lloc a la terminació –am de l’acusatiu singular.

Els substantius flexionats per aquesta declinació són de gènere femení o bé masculí:

a) Femení: la gran majoria dels mots.

Ex. puēlla ‘nena’
uīlla ‘granja’

 

 

b) Masculí:

- Noms d'ofici     

Ex. nauta ‘mariner’
agricŏla ‘pagès’

- Noms propis d'home

Ex. Agrīppa ‘Agripa’
Nerua ‘Nerva’

- Noms de rius

Ex. Garūmna ‘Garona’
Sequăna ‘Sena’

 

1a. DECLINACIÓ
TEMES en -a

SINGULAR
Cas Terminacions
f
m
N.
        -ă
puēll-ă naut-ă
V.
        -ă
puēll-ă naut-ă
Ac.
        -ăm
puēll-ăm naut-ăm
G.
        -ae
puēll-ae naut-ae
D.
        -ae
puēll-ae naut-ae
Abl.
        -ā
puēll-ā naut-ā

1a. DECLINACIÓ
TEMES en -a

PLURAL
Cas Terminacions
f
m
N.
       -ae
puēll-ae naut-ae
V.
       -ae
puēll-ae naut-ae
Ac.
       -ās
puēll-ās naut-ās
G.
       -ārŭm
puell-ārum naut-ārum
D.
       -īs
puēll-īs naut-īs
Abl.
       -īs puēll-īs naut-īs

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Observacions:

• Es conserva una terminació arcaica de genitiu del singular acabat en –as que solament es troba en les expressions jurídiques păter familĭas ‘pare de família’, măter familĭas ‘mare de família’ i filĭus familĭas ‘fill de família’.

• Alguns noms de ciutats o illes presenten un setè cas, anomenat ‘locatiu’, que assenyala lloc amb noció exclusivament situacional. La desinència de locatiu era -i, però combinat amb el tema de la 1a. declinació donava lloc a la terminació -ae. Ex.: Rōma-i > Rōmae ‘a Roma’.



2.2. SEGONA DECLINACIÓ (temes en -o / -e)    Imprimir en pdf   Imprimir

Els mots de la 2a. declinació llatina tenen com a característica principal que la seva arrel o lexema acaba en –o i que alterna amb –e en el vocatiu del singular. Al lexema s’afegeixen les desinències pròpies de cada cas.

Els substantius flexionats per aquesta declinació són de gènere masculí, femení o neutre:

a) Masculí: la gran majoria dels mots.

Ex. domĭnus ‘amo’, ‘senyor’
popŭlus 'poble'


b) Femení:

- Noms d'arbre

Ex. fāgus ‘faig’
pīnus ‘pi’

- Topònims

Ex. Aegӯptus ‘Egipte’
Corīnthus ‘Corint’

- Genèrics

Ex. hūmus ‘terra’

c) Neutre: un grup força nombrós.

Ex. bellum ‘guerra’
oppĭdum ‘plaça forta’

 


2.2.1. Substantius de gènere masculí o femení

2a. DECLINACIÓ
TEMES en -o /-e

SINGULAR
Cas Terminacions
m
f
m
N.
-ŭs / -ĕr / -ĭr
popŭl-ŭs pin-ŭs pŭ-er ager uĭr
V.
 -ĕ / -ĕr / -ĭr
popŭl-e pin-e pŭ-er ager uĭr
Ac.

       -ŭm

popŭl-ŭm pin-ŭm puēr-ŭm agr-ŭm uir-ŭm
G.

       -ī

popŭl-ī pin-ī puēr-ī agr-ī uir-ī
D.

       -ō

popŭl-ō pin-ō puēr-ō agr-ō uir-ō
Abl.

       -ō

popŭl-ō pin-ō puēr-ō agr-ō uir-ō


 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

2a. DECLINACIÓ
TEMES en -o /-e

PLURAL
Cas Terminacions
m
f
m
N.

       -ī

popŭl-ī pin-ī puēr-ī agr-ī uir-ī
V.

       -ī

popŭl-ī pin-ī puēr-ī agr-ī uir-ī
Ac.

       -ōs

popŭl-ōs pin-ōs puēr-ōs agr-ōs uir-ōs
G.
       -ōrŭm
popul-ōrŭm pin-ōrŭm puer-ōrŭm agr-ōrŭm uir-ōrŭm
D.

       -īs

popŭl-īs pin-īs puēr-īs agr-īs uir-īs
Abl.

       -īs

popŭl-īs pin-īs puēr-īs agr-īs uir-īs

 

 

 

 

 

 

 


 

 

 

 

Observacions:


• Els noms acabats en -us poden ser de gènere masculí (popŭlus ‘poble’) o bé femení (pīnus ‘pi’).

• Els noms acabats en -er / -ir són tots de gènere masculí (pŭer ‘nen’, ăger ‘camp’, uir ‘baró’).

• Els substantius acabats en -ĭus formen generalment el vocatiu del singular en -i, per ex.: fīli és el vocatiu de filĭus.

• Alguns noms de ciutats i illes i algun substantiu, com ara humus ‘terra’, presenten un setè cas, anomenat ‘locatiu’, que assenyala lloc amb noció exclusivament situacional. La desinència de locatiu és -i. Ex.: Rŏdi ‘a <l’illa de> Rodes’, hūm-i ‘a terra’.

• Alguns noms masculins, com ara lŏcus, tenen un plural masculí (lŏci, locōrum ‘llocs’) i un plural neutre (lŏca, locōrum ‘comarca’).

• El substantiu dĕus, dĕi ‘déu’ presenta algunes peculiaritats en la seva flexió:

 

Cas
SINGULAR PLURAL
N.
dĕus
dĕi / dĭi / di
V.

dĕi / dĭi / di
Ac.
dĕum
dĕos
G.
dĕi
dĕōrum / dĕum / dīuum
D.
dĕo
dĕis / dĭis / dis
Ab.
dĕo
dĕis / dĭis / dis

Nota:
Fins el cristianisme no apareix una forma específica per al vocatiu singular de deus.

 

2.2.2. Substantius de gènere neutre

2a. DECLINACIÓ
TEMES en -o /-e
SINGULAR
Cas Terminacions
n
N.        -ŭm templŭm
V.        -ŭm templŭm
Ac.        -ŭm templŭm
G.        -ī templī
D.        -ō templō
Ab.        -ō templō
2a. DECLINACIÓ
TEMES en -o /-e
PLURAL
Cas Terminacions
n
N.        -ă templă
V.        -ă templă
Ac.        -ă templă
G.        -ōrŭm templōrŭm
D.        -īs templīs
Ab.        -īs templīs

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Observacions:

• Els substantius, el nominatiu dels quals acaba en –um, són tots de gènere neutre (templum ‘temple’).

• Hi ha tres substantius acabats en –us que són de gènere neutre:

pelăgus ‘mar’
uīrus ‘verí
uūlgus ‘el vulgar <de la gent>’


• Alguns noms de ciutat conserven el cas locatiu.

Ex. Lugdūni ‘a Lugdúnum (avui, Lyon)’
Tarenti ‘a Tarent’


2.3. TERCERA DECLINACIÓ (temes en -i / consonant)    Imprimir en pdf   Imprimir

Dins la tercera declinació, s’inclouen substantius que eren o bé de tema en -i (naui- ‘nau’), o bé de tema en consonant (mulier- ‘dona’), així com un grup de paraules de difícil classificació flexional (com ara el nom bos ‘bou’).

Els substantius flexionats per aquesta declinació són de gènere:

Ex. Masculí hostis ‘enemic’
homo ‘home’
pes ‘peu’
     
Femení nauis
‘nau’
  mulĭer ‘dona’
  tempestas ‘tempesta’
     
Neutre lac ‘llet’
  līmen ‘llindar’
  corpus
‘cos’

 

Tal com succeïa en la segona declinació, masculins i femenins presenten una flexió comuna, i els neutres adopten terminacions específiques per a alguns casos.

3a. DECLINACIÓ
TEMES en -i / consonant

SINGULAR
Cas
Terminacions
m / f
n
N.
-s / ∅
V.
-s / ∅
Ac.
-ĭm / -ĕm
G.
-ĭs
D.
Ab.
-ī / -ĕ
3a. DECLINACIÓ
TEMES en -i / consonant
PLURAL
Cas
Terminacions
m / f
n
N.
-ēs
-ĭă / -ă
V.
-ēs
-ĭă / -ă
Ac.
-īs / -ēs
-ĭă / -ă
G.
-ĭum / -ŭm
D.
-ĭbŭs
Ab.
-ĭbŭs

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

2.3.1. Substantius de temes en -i

Els temes en -i formen un grup de característiques morfològiques pròpies dins la tercera declinació.

Els substantius poden ser de gènere masculí (cīuis 'ciutadà'), femení (nāuis 'nau') o bé neutre (măre 'mar').

Per a poder distingir les paraules de tema en -i de les de tema en consonant convé tenir presents aquests aspectes:

• Noms de gènere masculí o femení el nominatiu singular dels quals acaba en -is (nauis) o en -es (clades) i que, a més, tenen el mateix nombre de síl·labes (anomenats ‘parisíl·labs’) en nominatiu i genitiu. Per exemple: hostis, hostis (m) ‘enemic’ o bé clades, cladis (f) ‘desastre’.

• Noms de gènere masculí o femení el nominatiu singular dels quals acaba en -s / -x i que, davant la terminació de genitiu singular, tenen dues consonants. Cal tenir present també que nominatiu i genitiu no tenen el mateix nombre de síl·labes (anomenats ‘imparisíl·labs’). Per exemple: urbs, urbis (f) 'urbs', 'ciutat' o bé nox, noctis (f) ‘nit’, serpens, serpentis (f).

• Noms de gènere neutre el nominatiu singular dels quals acaba en -e, en -al o bé en –ar. Per exemple: mare, maris 'mar'; anĭmal, animālis 'animal'; exemplar, exemplāris 'exemplar'.

 

 

3a. DECLINACIÓ
TEMES en -i
Terminacions
Cas
SINGULAR
PLURAL
m / f
n
m / f
n
N.
-s /-x
-ĕ / -ăl / -ăr

-ēs

-ĭă
V.
-s / -x
-ĕ / -ăl / -ăr
-ēs
-ĭă
Ac.
- ĭm / -ĕm
-ĕ / -ăl / -ăr
-īs / -ēs
-ĭă
G.
-ĭs
-ĭŭm
D.
-ĭbŭs
Ab.
-ī / -ĕ
-ĭbŭs

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 


EXEMPLES
Cas
SINGULAR
PLURAL
m / f
n
m / f
n
N. nauĭ-s
mare
nau-es mar-ĭă
V. nauĭ-s
mare
nau-es mar-ĭă
Ac. nau-ĭm / nau-em
mare
nau-īs / nau-es mar-ĭă
G.
nau-ĭs
mar-ĭs nau-ĭŭm mar-ĭŭm
D.
nau-ī
mar-ī nau-ĭbŭs mar-ĭbŭs
Ab.
nau-ī / nau-e
mar-ī nau-ĭbŭs mar-ĭbŭs

 

 

 

Observacions:

• Alguns noms de ciutats i el substantiu rus ‘camp’ conserven el cas locatiu. Ex.: Carthagĭn-i ‘a Cartago’, rur-i ‘al camp’.

• Un grup de paraules que, en un principi, presentaven un lexema acabat en -e adaptaren la seva flexió al paradigma morfològic que proporcionaven els temes en -i. És el cas de substantius com ara nubes (< nube-s) 'núvol', clades (< clade-s) ‘desastre’. Aquests mots fan sempre l’acusatiu singular en -em.

• Els substantius canis ‘gos’, iuuĕnis ‘jove’ i sedes ‘seu’, ‘seient’ fan el genitiu plural en -um: canum, iuuĕnum, sedum.

• Els substantius mensis ‘mes’ i uates ‘poeta’ presenten dues formes de genitiu plural: mensum / mensĭum i uatum / uatĭum.

• Són també temes en -i alguns altres substantius que, per la seva peculiar evolució, no encaixen en la tipologia establerta:

Ex. cos, cotis (f) 'pedra d'esmolar'
dos, dotis (f) 'dot'
lis, litis (f) 'litigi'
imber, imbris (m) 'pluja'
linter, lintris (f) 'barca'
uenter, uentris (m) 'ventre'
uter, utris (m) 'odre', 'bot'

 

 

 

2.3.2. Substantius de tema en consonant

Es consideren temes en consonant els lexemes que acaben en un so consonàntic. D’acord amb el sistema fonològic llatí, els paradigmes podran ser en oclusiva (labial, dental o velar), sonant o sibilant.

OCLUSIVES

Punt
d'articulació

sonoritat
sordes
sonores
labials
p
b
dentals
t
d
velars
k
g
SONANTS

Punt
d'articulació

sonores
lateral
l

nasals
labial
m
dental
n
vibrant
r
SIBILANT
s

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Hom pot esbrinar el tema d'una paraula de la tercera declinació, com ara uirtus uirtūtis ‘valor’, ‘virtut’, en observar el lexema després de separar la terminació -is del genitiu. En aquest cas, doncs, el lexema és uirtut- i es tracta d’un tema en dental sorda.

 


3a. DECLINACIÓ
TEMES en consonant
Terminacions
Cas
SINGULAR
PLURAL
m / f
n
m / f
n
N.
-s / ∅

-ēs

V.
-s / ∅
-ēs
Ac.
-ĕm
-ēs
G.
-ĭs
-ŭm
D.
-ĭbŭs
Ab.
-ĭbŭs


 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

El nominatiu del singular dels noms de gènere masculí, femení i neutre presenta formes ben diferents com a conseqüència de l’evolució fonètica. Així i tot, val a dir que aquest nominatiu dels substantius de gènere masculí o femení podia prendre com a desinència una -s o bé presentar el lexema tot sol, és a dir, sense afegir cap morfema desinencial.

 

3a. DECLINACIÓ
TEMES en oclusiva
SINGULAR
Cas
m / f
n
N.
princep-s
uirtus (< uirtut-s)

rex (< reg-s)

caput
V.
princep-s
uirtus
rex
caput
Ac.
princĭp-em
uirtūt-em
reg-em
caput
G.
princĭp-is
uirtūt-is
reg-is
capĭt-is
D.
princĭp-i
uirtūt-i
reg-i
capĭt-i
Ab.
princĭp-e
uirtūt-e
reg-e
capĭt-e

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

3a. DECLINACIÓ
TEMES en oclusiva
PLURAL
Cas
m / f
n
N.
princĭp-es
uirtūt-es

reg-es

capĭt-ă
V.
princĭp-es
uirtūt-es
reg-es
capĭt-ă
Ac.
princĭp-es
uirtūt-es
reg-es
capĭt-ă
G.
princĭp-ŭm
uirtūt-ŭm
reg-ŭm
capĭt-ŭm
D.
princĭp-ĭbŭs
uirtut-ĭbŭs
reg-ĭbŭs
capit-ĭbŭs
Ab.
princĭp-ĭbŭs
uirtut-ĭbŭs
reg-ĭbŭs
capit-ĭbŭs

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

3a. DECLINACIÓ
TEMES en sonant
SINGULAR
Cas
m / f
n
N.
consul
hiem-s

homo

soror
flumen
V.
consul
hiem-s
homo
soror
flumen
Ac.
consŭl-em
hiem-em
homĭn-em
sorōr-em
flumen
G.
consŭl-ĭs
hiem-ĭs
homĭn-ĭs
sorōr-ĭs
flumĭn-ĭs
D.
consŭl-ī
hiem-ī
homĭn-ī
sorōr-ī
flumĭn-ī
Ab.
consŭl-e
hiem-e
homĭn-e
sorōr-e
flumĭn-e

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

3a. DECLINACIÓ
TEMES en sonant
PLURAL
Cas
m / f
n
N.
consŭl-es
hiĕm-es

homĭn-es

sorōr-es
flumĭn-ă
V.
consŭl-es
hiĕm-es
homĭn-es
sorōr-es
flumĭn-ă
Ac.
consŭl-es
hiĕm-es
homĭn-es
sorōr-es
flumĭn-ă
G.
consŭl-um
hiĕm-ŭm
homĭn-ŭm
sorōr-ŭm
flumĭn-ŭm
D.
consŭl-ĭbŭs
hiem-ĭbŭs
homĭn-ĭbŭs sorōr-ĭbŭs
flumĭn-ĭbŭs
Ab.
consŭl-ĭbŭs
hiem-ĭbŭs
homĭn-ĭbŭs
sorōr-ĭbŭs
flumĭn-ĭbŭs

 

 

 

 


 

 

 


 

 

 

3a. DECLINACIÓ
TEMES en sibilant
SINGULAR
Cas
m
n
N. mos dolor (< dolos) tempus
V. mos dolor tempus
Ac. mōr-em dolōr-em tempus
G. mōr-ĭs dolōr-ĭs tempŏr-ĭs
D. mōr-ī dolōr-ī tempŏr-ī
Ab. mōr-e dolōr-e tempŏr-e

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

3a DECLINACIÓ
TEMES en sibilant
PLURAL
Cas
m
n
N. mōr-es dolōr-es tempŏr-ă
V. mōr-es dolōr-es tempŏr-ă
Ac. mōr-es dolōr-es tempŏr-ă
G. mōr-ŭm dolōr-ŭm tempŏr-ŭm
D. mor-ĭbŭs dolōr-ĭbŭs tempŏr-ĭbŭs
Ab. mor-ĭbŭs dolōr-ĭbŭs tempŏr-ĭbŭs

 

 

 


 

 

 

 

 

 

 



Observacions:

• Els substantius de tema en oclusiva dental, en prendre la desinència –s en el nominatiu singular, assimila el seu so, per ex.: *uirtut-s > uirtuss > uirtus), però el seu lexema, uirtut-, es manté inalterat a l’ac., gen., dat. i ab. del singular i a tot el plural.

• El substantiu de tema en oclusiva velar, en prendre la desinència –s en el nominatiu singular, assimila el seu so, per ex.: *reg-s > rex, però el seu lexema, reg-, es manté inalterat a l’ac., gen., dat. i ab. del singular i a tot el plural.

• El substantiu de gènere neutre, com căput, no pren cap desinència en el nominatiu, vocatiu i acusatiu singulars i, per tant, el lexema no pateix cap alteració en aquests tres casos.

• En alguns substantius s’observen també petits canvis vocàlics entre el lexema del nominatiu i vocatiu singulars amb la forma que presenta a la resta de la seva flexió. Aquests canvis estan motivats per un fenomen fonètic anomenat ‘apofonia’.

Ex. homo, homĭnis (m)
'home'
miles, militis (m) 'soldat'
princeps, princĭpis (m) 'príncep'
caput, capĭtis (n) 'cap'
flumen, flumĭnis (n) 'riu'

 

• Els substantius de tema en sibilant presenten un fenomen anomenat rotacisme: la sibilant en posició intervocàlica esdevenia r. Malgrat que en nominatiu aquesta es trobava en final de paraula i no havia de patir cap canvi, per analogia amb la resta de la flexió, alguns noms podien presentar indiferentment una forma acabada en -s o en -r. Així, per exemple: dolos / dolor; honos / honor, etc.

• Un grup de substantius també de tema en sibilant presenten petits canvis vocàlics entre el lexema del nominatiu i vocatiu singulars amb la forma que presenta a la resta de la seva flexió.

Ex. cĭnis, cinĕris (f) ‘cendra’

tempus, tempŏris (n)

‘temps’

 


2.3.3. Particularitats de la 3a. declinació

Des d’antic, el llatí va incloure en aquesta declinació un grup de mots d’origen i característiques diverses. Els més importants són els següents:

İuppĭter, İouis (m) ‘Júpiter’

Cas
SINGULAR
N.
İuppĭter (< İŏuis-păter)
V.

İuppĭter

Ac.
İŏuem
G.
İŏuis
D.
İŏui
Ab.
İŏue

 

 

 

 

 




 

 

iter, itinĕris (n) ‘viatge’

Cas
SINGULAR
PLURAL
N.
iter itinĕr-a
V.
iter itinĕr-a
Ac.
iter itinĕr-a
G.
itinĕr-is itinĕr-um
D.
itinĕr-i itiner-ĭbus
Ab.
itinĕr-e itiner-ĭbus



 

 

 

 




 

uis, uis (f) ‘força’

Cas
SINGULAR
PLURAL
N.
uis uires
V.
–– uires
Ac.
uim uires
G.
–– uirĭum
D.
–– uirĭbus
Ab.
ui uirĭbus

 

 

 

Nota:
El genitiu uis que apareix a l’enunciat del mot en els diccionaris és solament producte de la unificació de criteris en l’elaboració de les entrades.


 

 

 

bos, bouis (m/f) ‘bou’ / ‘vaca’

Cas
SINGULAR
PLURAL
N.
bos boues
V.
–– boues
Ac.
bouem boues
G.
bouis boum
D.
boui bobus / bubus
Ab.
boue bobus / bubus

 

 

 

 

 



 


sus, suis (m/f) ‘porc’ / ‘truja’

Cas
SINGULAR
PLURAL
N.
sus sues
V.
sus sues
Ac.
suem sues
G.
suis suum
D.
sui subus / suĭbus
Ab.
sue subus / suĭbus

 

 

 

 

 


 


2.4. QUARTA DECLINACIÓ (temes en -u)    Imprimir en pdf   Imprimir


Els mots de la 4a. declinació llatina tenen com a característica principal que la seva arrel o lexema acaba en -u, al qual s’afegeixen les desinències pròpies de cada cas.

Els noms poden ser de gènere masculí (senatus 'senat'), femení (manus 'mà'), neutre (cornu 'banya').

4a. DECLINACIÓ
TEMES en -u
Terminacions
Cas
SINGULAR
PLURAL
m / f
n
m / f
n
N.
-ŭs

-ūs

-ŭă
V.
-ŭs
-ūs
-ŭă
Ac.
-ŭm
-ūs
-ŭă
G.
-ūs
-ŭŭm
D.
-ŭī / -ū
-ĭbŭs / -ŭbŭs
Ab.
-ĭbŭs / -ŭbŭs

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

EXEMPLES
Cas
SINGULAR
PLURAL
m / f
n
m / f
n
N. conāt-ŭs
corn-ŭ
conāt-ūs corn-ŭă
V. conāt-ŭs
corn-ŭ
conāt-ūs corn-ŭă
Ac. conāt-ŭm
corn-ŭ
conāt-ūs corn-ŭă
G.
conāt-ūs
corn-ūs conat-ŭŭm corn-ŭŭm
D.
conāt-ŭī
corn-ŭĭ / corn-ū conat-ĭbŭs corn-ĭbŭs
Ab.
conāt-ū
corn-ū conat-ĭbŭs corn-ĭbŭs

 

 

Observacions:

• El datiu i l’ablatiu plural en -ŭbus apareix principalment en aquelles paraules que presentarien homofonia amb mots de la tercera declinació.

Ex.

ārcus, ārcus ‘arc’ fa arcŭbus, mentre que arx, ārcis ‘ciutadella’ fa arcĭbus;

ārtus
, ārtus ‘articulació’ fa artŭbus mentre que ars, ārtis ‘art’ fa artĭbus;

pārtus, pārtus ‘infantament’ fa partŭbus, mentre que pars, pārtis ‘part’ partĭbus.

 

• Algunes paraules de la quarta declinació presenten interferències amb la segona: és el cas del substantiu domus ‘casa’ i d’alguns noms d’arbre, com, per exemple, laurus ‘llorer’, populus ‘pollancre’, quercus ‘alzina’, etc.

Cas
SINGULAR
PLURAL
N.
domus domus
V.
domus domus
Ac.
domum domus / domos
G.
dom-us domŭum/ domōrum
D.
domŭi domĭbus
Ab.
domo domĭbus
Locatiu domi ––


 

 

 

 

 

 

 


2.5. CINQUENA DECLINACIÓ (temes en -e)    Imprimir en pdf   Imprimir

Els mots de la 5a. declinació llatina tenen com a característica principal que la seva arrel o lexema acaba en -e, al qual s’afegeixen les desinències pròpies de cada cas.

Els substantius d’aquesta declinació són tots de gènere femení excepte els substantius dĭes, que pot ser masculí (‘dia’) i femení (‘data’), i meridĭes (compost de dĭes) ‘migdia’, que és sempre masculí.

Els substantius dĭes i res són els únics que presenten la flexió completa en singular i plural. La majoria dels noms d’aquesta declinació es flexiona solament en singular, però alguns mots presenten també nominatiu, vocatiu i acusatiu del plural.

 

5a. DECLINACIÓ
TEMES en -e
Terminacions
Cas
SINGULAR
PLURAL
N.
                  -ēs
                  -ēs
V.
                  -ēs
                  -ēs
Ac.
                  -ĕm
                  -ēs
G.                   -ĕī / -ĭ-ēī                   -ērŭm
D.                   -ĕī / -ĭ-ēī                   -ēbŭs
Ab.                   -ē                   -ēbŭs

 

 


 

 

 

 

 

 

 

 

EXEMPLES
Cas
SINGULAR
PLURAL
f
f / m
f
f / m
N. r-es
di-es
r-es di-es
V. r-es
di-es
r-es di-es
Ac. r-em
di-em
r-es di-es
G.
r-ei
di-ei r-erum di-ērum
D.
r-ei
di-ei r-ebus di-ēbus
Ab.
r-e
di-e r-ebus di-ēbus

 

 


Universitat de Barcelona
Facultat de Filologia | Departament de Filologia Llatina

Creative Commons License
Tots els continguts estan registrats amb una llicència de Creative Commons.