3. MORFOLOGIA PRONOMINAL 


3.1. PRONOMS PERSONALS   Imprimir en pdf   Imprimir


PRONOMS PERSONALS
SINGULAR
Cas
1a. persona
N.         ĕgŏ
Ac.         mē
G.         mĕī
D.         mĭhĭ / mī
Ab.         mē
PRONOMS PERSONALS
PLURAL
Cas
1a. persona
N.     nōs
Ac.     nōs
G.     nostrŭm / nostrī
D.     nōbīs
Ab.     nōbīs

 

 

 

 

 

 

 

 

PRONOMS PERSONALS
SINGULAR
Cas
2a. persona
N.         tū
Ac.         tē
G.         tŭī
D.         tĭbĭ
Ab.         tē
PRONOMS PERSONALS
PLURAL
Cas
2a. persona
N.     uōs
Ac.     uōs
G.     uestrŭm / uestrī
D.     uōbīs
Ab.     uōbīs


Observacions:

• En llatí no hi ha pronom personal de 3a. persona. Per a suplir aquesta mancança solia emprar-se el pronom adjectiu anafòric is, ea, id i, en casos molt concrets, el pronom reflexiu personal se.

• L'ablatiu singular i plural dels pronoms personals de 1a. i 2a. persones pot aparèixer amb la preposició –cum, en posició enclítica, per a assenyalar companyia: mecum 'amb mi'; tecum 'amb tu'; nobiscum 'amb nosaltres'; uobiscum 'amb vosaltres'.

• El genitiu del plural d’aquests pronoms personals presenta dues formes que reflectien matisos semàntics diferents:

– la forma acabada en -um podia tenir valor partitiu, per ex.: unus uestrum 'un de vosaltres';

– la forma acabada en -i recollia la resta de valors sintàctics del genitiu, per ex.: contemptio nostri ‘el menyspreu de nosaltres’.

• Les formes d’aquest pronom poden reforçar-se amb alguna partícula emfàtica en posició enclítica com ara -met, per ex.: egomet, temet, nosmet, uosmet... La traducció d'aquesta partícula seria quelcom semblant a 'en persona', 'precisament'.

 

3.2. PRONOM REFLEXIU PERSONAL DE 3a. PERSONA


PRONOM REFLEXIU PERSONAL
SINGULAR i PLURAL
Cas
3a. persona
N.         ––
Ac.         sē / sēsē
G.         sŭī
D.         sĭbĭ
Ab.         sē / sēsē

 

 

 

 

 

 


Observacions:

• És l'únic pronom reflexiu pròpiament dit que hi ha en llatí.

• Es flexiona igual en singular que en plural.

• Va sempre referit al subjecte gramatical de la frase, per ex.: Caesar ab hostibus se defendit ‘Cèsar es defensà dels enemics’.

• De vegades, pot actuar com a supletiu d’un pronom personal de 3a. persona: Caesar iubet ut obsides ad se ueniant ‘Cèsar ordena que els hostes vagin davant d’ell’.

• L’acusatiu se pot aparèixer duplicat, sese, i aleshores assoleix un matís emfàtic que generalment no es reflecteix en la traducció.

• L'ablatiu d'aquest pronom pot aparèixer combinat amb la preposició –cum, en posició enclítica, per a assenyalar companyia: secum 'amb ell'.

• Les formes d’aquest pronom poden reforçar-se amb alguna partícula emfàtica en posició enclítica com ara -met, per ex.: semet, sibimet,... La traducció d'aquesta partícula seria quelcom semblant a 'en persona', 'precisament'.

 

3.3. PRONOMS ADJECTIUS POSSESSIUS


PRONOMS ADJECTIUS POSSESSIUS
POSSESSIUS PERSONALS Nombre de posseïdors
Un sol posseïdor Posseïdors diversos
1a. persona mĕŭs, mĕă, mĕŭm nostĕr, nostră, nostrŭm
2a. persona tŭŭs, tŭă, tŭŭm uestĕr, uestră, uestrŭm
3a. persona (reflexiu)
sŭŭs, sŭă, sŭŭm


Observacions:

• Els pronoms adjectius meus mea meum, tuus tua tuum i suus sua suum es declinen exactament igual que l’adjectiu magnus magna magnum.

• Els pronoms adjectius noster nostra nostrum i uester uestra uestrum es declinen exactament igual que l’adjectiu sacer sacra sacrum.

 

 

3.4. PRONOMS ADJECTIUS DEMOSTRATIUS   Imprimir en pdf   Imprimir


PRONOMS ADJECTIUS
DEMOSTRATIUS
hic, haec, hoc ‘aquest’, ‘aquesta, ‘això’
iste, ista, istud ‘aqueix’, ‘aqueixa, ‘açò’
ille, illa, illud ‘aquell’, ‘aquella’, ‘allò’

 

PRONOM ADJECTIU
ANAFÒRIC

is, ea, id ‘aquest...’ / ‘aquell...’ / ‘el...’

 

PRONOM ADJECTIU
ANAFÒRIC

is, ea, id ‘aquest...’ / ‘aquell...’ / ‘el...’

 

PRONOM ADJECTIU
ANAFÒRIC D'IDENTITAT

idem, eadem, idem ‘el mateix’, ‘la mateixa’, ‘allò mateix’

 

PRONOM ADJECTIU
EMFÀTIC

ipse, ipsa, ipsum ‘mateix’, ‘mateixa’, ‘mateix’

 

Observacions:

• La flexió dels pronoms adjectius demostratius presenta les peculiaritats següents:

– El nominatiu singular masculí acabat en -e en tres dels sis adjectius pronominals (iste, ille, ipse).

– El nominatiu i acusatiu singular neutre, tret d’ipse, acabats en -d.

– El genitiu del singular és -ius per a masculí, femení i neutre.

– El datiu del singular pren -i per a tots tres gèneres.

La resta de flexió coincideix en gran part amb la dels adjectius del tipus magnus, magna, magnum.

• L’adjectiu pronom emfàtic ipse ipsa ipsum ‘mateix’ pot anar referit a la qualsevol de les persones verbals ‘<jo> mateix’, ‘<tu> mateix’, ‘<ell> mateix’, etc.

 

3.4.1. Pronoms adjectius demostratius


PRONOM ADJECTIU DEMOSTRATIU
SINGULAR
Cas
m
f
n
N. hīc haec hōc
Ac. hunc hanc hōc
G.
hūiūs
D.
huīc
Abl. hōc hāc hōc
PRONOM ADJECTIU DEMOSTRATIU
PLURAL
Cas
m
f
n
N. hae haec
Ac. hōs has haec
G. hōrŭm hārŭm hōrŭm
D.
hīs
Abl.
hīs

 

 

PRONOM ADJECTIU DEMOSTRATIU
SINGULAR
Cas
m
f
n
N. istĕ istă istŭd
Ac. istŭm istăm istŭd
G.
istīūs / istĭūs
D.
istī
Abl. istō istā istō
PRONOM ADJECTIU DEMOSTRATIU
PLURAL
Cas
m
f
n
N. istī istae istă
Ac. istōs istās istă
G. istōrŭm istārum istōrŭm
D.
istīs
Abl.
istīs

 

 

PRONOM ADJECTIU DEMOSTRATIU
SINGULAR
Cas
m
f
n
N. illĕ illă illŭd
Ac. illŭm illăm illŭd
G.
illīūs /illĭūs
D.
illī
Abl. illō illā illō
PRONOM ADJECTIU DEMOSTRATIU
PLURAL
Cas
m
f
n
N. illī illae illă
Ac. illōs illās illă
G. illōrŭm illārŭm illōrŭm
D.
illīs
Abl.
illīs

 


3.4.2. Pronom adjectiu anafòric



PRONOM ADJECTIU ANAFÒRIC
SINGULAR
Cas
m
f
n
N. ĭs ĕă ĭd
Ac. ĕŭm ĕăm ĭd
G.
ēiūs
D.
ĕī
Abl. ĕō ĕā ĕō
PRONOM ADJECTIU ANAFÒRIC
PLURAL
Cas
m
f
n
N. ĕī / ĭī / ī ĕae ĕă
Ac. ĕōs ĕās ĕă
G. ĕōrŭm ĕārŭm ĕōrŭm
D.
ĕīs / ĭīs / īs
Abl.
ĕīs / ĭīs / īs

 


3.4.3. Pronom adjectiu anafòric d’identitat

 

PRONOM ADJECTIU ANAFÒRIC D'IDENTITAT
SINGULAR
Cas
m
f
n
N. īdĕm ĕădĕm ĭdĕm
Ac. ĕundĕm ĕandĕm ĭdĕm
G.
ēiūsdĕm
D.
ĕīdĕm
Abl. ĕōdĕm ĕādĕm ĕōdĕm

 

 

 

 

 

 

 

 

PRONOM ADJECTIU ANAFÒRIC D'IDENTITAT
PLURAL
Cas
m
f
n
N. ĕīdĕm / ĭīdĕm / īdĕm ĕăedĕm ĕădĕm
Ac. ĕōsdĕm ĕāsdĕm ĕădĕm
G. ĕōrŭndem ĕārŭndem ĕōrŭndem
D.
ĕīsdem / ĭīsdem / īsdem
Abl.
ĕīsdem / ĭīsdem / īsdem

 

 

 

 

 

 

 



Observació:

• El pronom adjectiu idem, eadem, idem és el resultat de la fusió de l’anafòric is, ea, id i de la partícula enclítica -dem.



3.4.4. Pronom adjectiu emfàtic



PRONOM ADJECTIU EMFÀTIC
SINGULAR
Cas
m
f
n
N. ipsĕ ipsă ipsŭm
Ac. ipsŭm ipsăm ipsŭm
G.
ipsīūs / ipsĭūs
D.
ipsī
Abl. ipsō ipsā ipsō
PRONOM ADJECTIU EMFÀTIC
PLURAL
Cas
m
f
n
N. ipsī ipsae ipsă
Ac. ipsōs ipsās ipsă
G. ipsōrŭm ipsārŭm ipsōrŭm
D.
ipsīs
Abl.
ipsīs

 

 

3.5. PRONOMS RELATIUS   Imprimir en pdf   Imprimir

La gran majoria dels pronoms relatius són paraules flexionals. L’enunciat dels relatius pot tenir tres terminacions (qui, quae, quod) o bé dues terminacions (qualis, quale).

Existeix també un pronom relatiu indeclinable (quot), és a dir, que no presenta variacions morfològiques de cas, ni de gènere ni de nombre.

Semànticament els relatius es classifiquen de la manera següent:


CLASSIFICACIÓ DELS RELATIUS
PRONOM RELATIU
PRÒPIAMENT DIT
qui, quae, quod ‘qui’, ‘que’, ‘el / la qual’
PRONOMS ADJECTIUS
RELATIUS QUANTITATIUS

quantus, quanta, quantum

quot

‘quant’

‘quant’

PRONOM ADJECTIU
RELATIU QUALITATIU
qualis, quale ‘com qui’
PRONOMS ADJECTIUS
RELATIUS INDEFINITS
quicumque, quaecumque, quodcumque ‘qualsevol que’, ‘tothom que’
quisquis, quidquid ‘qualsevol que’, ‘tothom que’

 

Observacions:


• El pronoms adjectiu quicumque quaecumque quodcumque és un compost de qui i la partícula indeclinable -cumque. Es declina igual que qui.

• El pronom adjectiu compost quisquis quidquid es flexiona solament en nominatiu i ablatiu del singular masculí i neutre.

 

3.5.1. Pronom relatiu propiament dit


PRONOM RELATIU
SINGULAR
Cas
m
f
n
N. quī quae quŏd
Ac. quĕm quăm quŏd
G.
cūiūs
D.
cuī
Abl. quō quā quō
PRONOM RELATIU
PLURAL
Cas
m
f
n
N. quī quae quae
Ac. quōs quās quae
G. quōrŭm quārŭm quōrŭm
D.
quĭbŭs
Abl.
quĭbŭs

 

 

 

Universitat de Barcelona
Facultat de Filologia | Departament de Filologia Llatina

Creative Commons License
Tots els continguts estan registrats amb una llicència de Creative Commons.