3. MORFOLOGIA PRONOMINAL
PRONOMS PERSONALS |
|
SINGULAR |
|
| Cas | 1a. persona |
| N. | ĕgŏ |
| Ac. | mē |
| G. | mĕī |
| D. | mĭhĭ / mī |
| Ab. | mē |
PRONOMS PERSONALS |
|
PLURAL |
|
| Cas | 1a. persona |
| N. | nōs |
| Ac. | nōs |
| G. | nostrŭm / nostrī |
| D. | nōbīs |
| Ab. | nōbīs |
PRONOMS PERSONALS |
|
SINGULAR |
|
| Cas | 2a. persona |
| N. | tū |
| Ac. | tē |
| G. | tŭī |
| D. | tĭbĭ |
| Ab. | tē |
PRONOMS PERSONALS |
|
PLURAL |
|
| Cas | 2a. persona |
| N. | uōs |
| Ac. | uōs |
| G. | uestrŭm / uestrī |
| D. | uōbīs |
| Ab. | uōbīs |
Observacions:
• En llatí no hi ha pronom personal de 3a. persona. Per a suplir aquesta mancança solia emprar-se el pronom adjectiu anafòric is, ea, id i, en casos molt concrets, el pronom reflexiu personal se.
• L'ablatiu singular i plural dels pronoms personals de 1a. i 2a. persones pot aparèixer amb la preposició –cum, en posició enclítica, per a assenyalar companyia: mecum 'amb mi'; tecum 'amb tu'; nobiscum 'amb nosaltres'; uobiscum 'amb vosaltres'.
• El genitiu del plural d’aquests pronoms personals presenta dues formes que reflectien matisos semàntics diferents:
– la forma acabada en -um podia tenir valor partitiu, per ex.: unus uestrum 'un de vosaltres';
– la forma acabada en -i recollia la resta de valors sintàctics del genitiu, per ex.: contemptio nostri ‘el menyspreu de nosaltres’.
• Les formes d’aquest pronom poden reforçar-se amb alguna partícula emfàtica en posició enclítica com ara -met, per ex.: egomet, temet, nosmet, uosmet... La traducció d'aquesta partícula seria quelcom semblant a 'en persona', 'precisament'.
3.2. PRONOM REFLEXIU PERSONAL DE 3a. PERSONA
PRONOM REFLEXIU PERSONAL |
|
SINGULAR i PLURAL |
|
| Cas | 3a. persona |
| N. | –– |
| Ac. | sē / sēsē |
| G. | sŭī |
| D. | sĭbĭ |
| Ab. | sē / sēsē |
Observacions:
• És l'únic pronom reflexiu pròpiament dit que hi ha en llatí.
• Es flexiona igual en singular que en plural.
• Va sempre referit al subjecte gramatical de la frase, per ex.: Caesar ab hostibus se defendit ‘Cèsar es defensà dels enemics’.
• De vegades, pot actuar com a supletiu d’un pronom personal de 3a. persona: Caesar iubet ut obsides ad se ueniant ‘Cèsar ordena que els hostes vagin davant d’ell’.
• L’acusatiu se pot aparèixer duplicat, sese, i aleshores assoleix un matís emfàtic que generalment no es reflecteix en la traducció.
• L'ablatiu d'aquest pronom pot aparèixer combinat amb la preposició –cum, en posició enclítica, per a assenyalar companyia: secum 'amb ell'.
• Les formes d’aquest pronom poden reforçar-se amb alguna partícula emfàtica en posició enclítica com ara -met, per ex.: semet, sibimet,... La traducció d'aquesta partícula seria quelcom semblant a 'en persona', 'precisament'.
3.3. PRONOMS ADJECTIUS POSSESSIUS
PRONOMS ADJECTIUS POSSESSIUS |
||
| POSSESSIUS PERSONALS | Nombre de posseïdors | |
| Un sol posseïdor | Posseïdors diversos | |
| 1a. persona | mĕŭs, mĕă, mĕŭm | nostĕr, nostră, nostrŭm |
| 2a. persona | tŭŭs, tŭă, tŭŭm | uestĕr, uestră, uestrŭm |
| 3a. persona (reflexiu) | sŭŭs, sŭă, sŭŭm |
|
Observacions:
• Els pronoms adjectius meus mea meum, tuus tua tuum i suus sua suum es declinen exactament igual que l’adjectiu magnus magna magnum.
• Els pronoms adjectius noster nostra nostrum i uester uestra uestrum es declinen exactament igual que l’adjectiu sacer sacra sacrum.
3.4. PRONOMS ADJECTIUS DEMOSTRATIUS
![]()
| PRONOMS ADJECTIUS DEMOSTRATIUS |
hic, haec, hoc | ‘aquest’, ‘aquesta, ‘això’ |
| iste, ista, istud | ‘aqueix’, ‘aqueixa, ‘açò’ | |
| ille, illa, illud | ‘aquell’, ‘aquella’, ‘allò’ |
| PRONOM ADJECTIU |
is, ea, id | ‘aquest...’ / ‘aquell...’ / ‘el...’ |
PRONOM ADJECTIU |
is, ea, id | ‘aquest...’ / ‘aquell...’ / ‘el...’ |
PRONOM ADJECTIU |
idem, eadem, idem | ‘el mateix’, ‘la mateixa’, ‘allò mateix’ |
PRONOM ADJECTIU |
ipse, ipsa, ipsum | ‘mateix’, ‘mateixa’, ‘mateix’ |
Observacions:
• La flexió dels pronoms adjectius demostratius presenta les peculiaritats següents:
– El nominatiu singular masculí acabat en -e en tres dels sis adjectius pronominals (iste, ille, ipse).
– El nominatiu i acusatiu singular neutre, tret d’ipse, acabats en -d.
– El genitiu del singular és -ius per a masculí, femení i neutre.
– El datiu del singular pren -i per a tots tres gèneres.
La resta de flexió coincideix en gran part amb la dels adjectius del tipus magnus, magna, magnum.
• L’adjectiu pronom emfàtic ipse ipsa ipsum ‘mateix’ pot anar referit a la qualsevol de les persones verbals ‘<jo> mateix’, ‘<tu> mateix’, ‘<ell> mateix’, etc.
3.4.1. Pronoms adjectius demostratius
PRONOM ADJECTIU DEMOSTRATIU |
|||
SINGULAR |
|||
| Cas | m |
f |
n |
| N. | hīc | haec | hōc |
| Ac. | hunc | hanc | hōc |
| G. | hūiūs |
||
| D. | huīc |
||
| Abl. | hōc | hāc | hōc |
PRONOM ADJECTIU DEMOSTRATIU |
|||
PLURAL |
|||
| Cas | m |
f |
n |
| N. | hī | hae | haec |
| Ac. | hōs | has | haec |
| G. | hōrŭm | hārŭm | hōrŭm |
| D. | hīs |
||
| Abl. | hīs |
||
PRONOM ADJECTIU DEMOSTRATIU |
|||
SINGULAR |
|||
| Cas | m |
f |
n |
| N. | istĕ | istă | istŭd |
| Ac. | istŭm | istăm | istŭd |
| G. | istīūs / istĭūs |
||
| D. | istī |
||
| Abl. | istō | istā | istō |
PRONOM ADJECTIU DEMOSTRATIU |
|||
PLURAL |
|||
| Cas | m |
f |
n |
| N. | istī | istae | istă |
| Ac. | istōs | istās | istă |
| G. | istōrŭm | istārum | istōrŭm |
| D. | istīs |
||
| Abl. | istīs |
||
PRONOM ADJECTIU DEMOSTRATIU |
|||
SINGULAR |
|||
| Cas | m |
f |
n |
| N. | illĕ | illă | illŭd |
| Ac. | illŭm | illăm | illŭd |
| G. | illīūs /illĭūs |
||
| D. | illī |
||
| Abl. | illō | illā | illō |
PRONOM ADJECTIU DEMOSTRATIU |
|||
PLURAL |
|||
| Cas | m |
f |
n |
| N. | illī | illae | illă |
| Ac. | illōs | illās | illă |
| G. | illōrŭm | illārŭm | illōrŭm |
| D. | illīs |
||
| Abl. | illīs |
||
3.4.2. Pronom adjectiu anafòric
PRONOM ADJECTIU ANAFÒRIC |
|||
SINGULAR |
|||
| Cas | m |
f |
n |
| N. | ĭs | ĕă | ĭd |
| Ac. | ĕŭm | ĕăm | ĭd |
| G. | ēiūs |
||
| D. | ĕī |
||
| Abl. | ĕō | ĕā | ĕō |
PRONOM ADJECTIU ANAFÒRIC |
|||
PLURAL |
|||
| Cas | m |
f |
n |
| N. | ĕī / ĭī / ī | ĕae | ĕă |
| Ac. | ĕōs | ĕās | ĕă |
| G. | ĕōrŭm | ĕārŭm | ĕōrŭm |
| D. | ĕīs / ĭīs / īs |
||
| Abl. | ĕīs / ĭīs / īs |
||
3.4.3. Pronom adjectiu anafòric d’identitat
PRONOM ADJECTIU ANAFÒRIC D'IDENTITAT |
|||
SINGULAR |
|||
| Cas | m |
f |
n |
| N. | īdĕm | ĕădĕm | ĭdĕm |
| Ac. | ĕundĕm | ĕandĕm | ĭdĕm |
| G. | ēiūsdĕm |
||
| D. | ĕīdĕm |
||
| Abl. | ĕōdĕm | ĕādĕm | ĕōdĕm |
PRONOM ADJECTIU ANAFÒRIC D'IDENTITAT |
|||
PLURAL |
|||
| Cas | m |
f |
n |
| N. | ĕīdĕm / ĭīdĕm / īdĕm | ĕăedĕm | ĕădĕm |
| Ac. | ĕōsdĕm | ĕāsdĕm | ĕădĕm |
| G. | ĕōrŭndem | ĕārŭndem | ĕōrŭndem |
| D. | ĕīsdem / ĭīsdem / īsdem
|
||
| Abl. | ĕīsdem / ĭīsdem / īsdem |
||
Observació:
• El pronom adjectiu idem, eadem, idem és el resultat de la fusió de l’anafòric is, ea, id i de la partícula enclítica -dem.
3.4.4. Pronom adjectiu emfàtic
PRONOM ADJECTIU EMFÀTIC |
|||
SINGULAR |
|||
| Cas | m |
f |
n |
| N. | ipsĕ | ipsă | ipsŭm |
| Ac. | ipsŭm | ipsăm | ipsŭm |
| G. | ipsīūs / ipsĭūs |
||
| D. | ipsī |
||
| Abl. | ipsō | ipsā | ipsō |
PRONOM ADJECTIU EMFÀTIC |
|||
PLURAL |
|||
| Cas | m |
f |
n |
| N. | ipsī | ipsae | ipsă |
| Ac. | ipsōs | ipsās | ipsă |
| G. | ipsōrŭm | ipsārŭm | ipsōrŭm |
| D. | ipsīs |
||
| Abl. | ipsīs |
||
La gran majoria dels pronoms relatius són paraules flexionals. L’enunciat dels relatius pot tenir tres terminacions (qui, quae, quod) o bé dues terminacions (qualis, quale).
Existeix també un pronom relatiu indeclinable (quot), és a dir, que no presenta variacions morfològiques de cas, ni de gènere ni de nombre.
Semànticament els relatius es classifiquen de la manera següent:
CLASSIFICACIÓ DELS RELATIUS |
||
| PRONOM RELATIU PRÒPIAMENT DIT |
qui, quae, quod | ‘qui’, ‘que’, ‘el / la qual’ |
| PRONOMS ADJECTIUS RELATIUS QUANTITATIUS |
quantus, quanta, quantum quot |
‘quant’ ‘quant’ |
| PRONOM ADJECTIU RELATIU QUALITATIU |
qualis, quale | ‘com qui’ |
| PRONOMS ADJECTIUS RELATIUS INDEFINITS |
quicumque, quaecumque, quodcumque | ‘qualsevol que’, ‘tothom que’ |
| quisquis, quidquid | ‘qualsevol que’, ‘tothom que’ | |
Observacions:
• El pronoms adjectiu quicumque quaecumque quodcumque és un compost de qui i
la partícula indeclinable -cumque. Es declina igual que qui.
• El pronom adjectiu compost quisquis quidquid es flexiona solament en nominatiu i ablatiu del singular masculí i neutre.
3.5.1. Pronom relatiu propiament dit
PRONOM RELATIU |
|||
SINGULAR |
|||
| Cas | m |
f |
n |
| N. | quī | quae | quŏd |
| Ac. | quĕm | quăm | quŏd |
| G. | cūiūs |
||
| D. | cuī |
||
| Abl. | quō | quā | quō |
PRONOM RELATIU |
|||
PLURAL |
|||
| Cas | m |
f |
n |
| N. | quī | quae | quae |
| Ac. | quōs | quās | quae |
| G. | quōrŭm | quārŭm | quōrŭm |
| D. | quĭbŭs |
||
| Abl. | quĭbŭs |
||

Facultat de Filologia | Departament de Filologia Llatina

Tots els continguts estan registrats amb una llicència de Creative Commons.