3.7. ELS NUMERALS      

3.7.1. CLASSIFICACIÓ DELS NUMERALS

El sistema numeral llatí està constituït per dos grans grups morfològics: adjectius-pronoms i adverbis.

3.7.2. EL NOM DELS NUMERALS

XIFRA	ADJECTIUS-PRONOMS NUMERALS			ADVERBIS	XIFRA
	CARDINALS	ORDINALS	DISTRIBUTIUS
I	unus, una, unum	primus, prima, primum	singŭli, singŭlae, singŭla	semel	I
II	duo, dŭae, duo	secundus, secunda, secundum	bīni, bīnae, bīna	bis	II
III	tres, tria	tertĭus, tertĭa, tertĭum	terni, ternae, terna / trīni, trīnae, trīna	ter	III
IIII / IV	quattŭor	quartus, quarta, quartum	quaterni, quaternae, quaterna	quater	IIII / IV
V	quinque	quintus, quinta, quintum	quīni, quīnae, quīna	quinquĭes	V
VI	sex	sextus, sexta, sextum	sēni,...	sexĭes	VI
VII	septem	septĭmus, septĭma. septĭmum	septēni,...	septĭes	VII
VIII	octo	octāuus, octāua, octāuum	octōni,...	octĭes	VIII
VIIII / IX	nouem	nonus, nona, nonum	nouēni,...	nouĭes	VIIII / IX
X	decem	decĭmus, decĭma, decĭmum	dēni,...	decĭes	X
XI	undĕcim	undecĭmus, undecĭma, undecĭmum	undēni,...	undecĭes	XI
XII	duodĕcim	duodecĭmus, duodecĭma, duodecĭmum	duodēni,...	duodecĭes	XII
XIII	tredĕcim	tertĭus decĭmus, tertĭa decĭma, tertĭum decĭmum	terni dēni,...	ter decĭes	XIII
XIIII / XIV	quattuordĕcim	quartus decĭmus, quarta decĭma, quartum decĭmum	quaterni dēni,...	quater decĭes	XIIII / XIV
XV	quindĕcim	quintus decĭmus, quinta decĭma, quintum decĭmum	quīni dēni,...	quinquĭes decĭes	XV
XVI	sedĕcim	sextus decĭmus, sexta decĭma, sextum decĭmum	sēni dēni,...	sexĭes decĭes	XVI
XVII	septendĕcim	septĭmus decĭmus, septĭma decĭma, septĭmum decĭmum	septēni dēni,...	septĭes decĭes	XVII
XVIII	duodeuiginti	duodeuicesĭmus, duodeuicesĭma, duodeuicesĭmum	duodeuicēni,...	duodeuicĭes	XVIII
XVIIII / XIX	undeuiginti	undeuicesĭmus, undeuicesĭma, undeuicesĭmum	undeuicēni,...	undeuicies	XVIIII / XIX
XX	uiginti	uicesĭmus, uicesĭma, uicesĭmum	uicēni,...	uicĭes	XX
XXI	unus et uiginti, una et uiginti, unum uiginti / uiginti unus,...	unus et uicesĭmus, una et uicesĭma, unum et uicesĭmum / uicesĭmus primus, uicesĭma prima, uicesĭmum primum	uicēni singŭli,...	semel et vicĭes / uicĭes semel	XXI
XXII	duo et uiginti,... / uiginti duo,...	duo et uicesĭmus, duae et uicesĭma, duo et uicesĭmum / uicesĭmus alter, uicesĭma altera, uicesĭmum alterum / uicesĭmus secundus, uicesĭma secunda, uicesĭmum secundum	uicēni bini,...	bis et uicĭes / uicĭes bis	XXII
XXIII	tres et uiginti / uiginti tres	tertĭus et uicesĭmus, tertĭa et uicesĭma, tertĭum et uicesĭmum / uicesĭmus tertĭus, uicesĭma tertĭa, uicesĭmum tertĭum	uicēni terni,...	ter et vicĭes / uicĭes ter	XXIII
XXIIII / XXIV	quattŭor et uiginti / uiginti quattŭor	quartus et uicesĭmus, quarta et uicesĭma, quartum et uicesĭmum / uicesĭmus quartus, uicesĭma quarta, uicesĭmum quartum	uicēni quaterni,...	quater et vicĭes / uicĭes quater	XXIIII / XXIV
XXV	quinque et uiginti / uiginti quinque	quintus et uicesĭmus, quinta et uicesĭma, quintum et uicesĭmum / uicesĭmus quintus, uicesĭma quinta, uicesĭmum quintum	uicēni quini,...	quinquĭes et vicĭes / uicĭes quinquĭes	XXV
XXVI	sex et uiginti / uiginti sex	sextus et uicesĭmus, sexta et uicesĭma, sextum et uicesĭmum / uicesĭmus sextus, uicesĭma sexta, uicesĭmum sextum	uicēni sēni,...	sexĭes et vicĭes / uicĭes sexĭes	XXVI
XXVII	septem et uiginti / uiginti septem	septĭmus et uicesĭmus, septĭma et uicesĭma, septĭmum et uicesĭmum / uicesĭmus septĭmus, uicesĭma septĭma, uicesĭmum septĭmum	uicēni septēni,...	septĭes et vicĭes / uicĭes septĭes	XXVII
XXVIII	duodetriginta	duodetricesĭmus, duodetricesĭma, duodetricesĭmum	duodetricēni,...	duodetricĭes	XXVIII
XXVIIII / XXIX	undetriginta	undetricesĭmus, undetricesĭma, undetricesĭmum	undetricēni,...	undetricĭes	XXVIIII / XXIX
XXX	triginta	tricesĭmus, tricesĭma, tricesĭmum	tricēni,...	tricĭes	XXX
XXXI	unus et triginta / triginta unus...	primus et tricesĭmus, prima et tricesĭma, primum et tricesĭmum / tricesĭmus primus, tricesĭma prima, tricesĭmum primum	tricēni singŭli,...	semel et tricĭes / tricĭes semel	XXXI
XXXVIII	duodequadraginta	duodequadragesĭmus, duodequadragesĭma, duodequadragesĭmum	duodequadragēni,...	duodequadragĭes	XXXVIII
XXXVIIII / IXL	undequadraginta	undequadragesĭmus, undequadragesĭma, undequadragesĭmum	undequadragēni,...	undequadragĭes	XXXVIIII / IXL
XXXX / XL	quadraginta	quadragesĭmus, quadragesĭma, quadragesĭmum	quadragēni,...	quadragĭes	XXXX / XL
L	quinquaginta	quinquagesĭmus, quinquagesĭma, quinquagesĭmum	quinquagēni,...	quinquagĭes	L
LX	sexaginta	sexagesĭmus, sexagesĭma, sexagesĭmum	sexagēni,...	sexagĭes	LX
LXX	septuaginta	septuagesĭmus, septuagesĭma, septuagesĭmum	septuagēni,...	septuagĭes	LXX
LXXX	octoginta	octogesĭmus, octogesĭma, octogesĭmum	octogēni,...	octogĭes	LXXX
LXXXX / XC	nonaginta	nonagesĭmus, nonagesĭma, nonagesĭmum	nonagēni,...	nonagĭes	LXXXX / XC
C	centum	centesĭmus, centesĭma, centesĭmum	centēni,...	centĭes	C
CI	centum unus...	centesĭmus primus, centesĭma prima, centesĭmum primum	centēni singŭli,...	semel et centĭes / centĭes semel	CI
CC	ducenti, ducentae, ducenta	ducentesĭmus, ducentesĭma, ducentesĭmum	ducēni,...	bis et centĭes	CC
CCC	trecenti, trecentae, trecenta	trecentesĭmus, trecentesĭma, trecentesĭmum	trecēni,...	ter et centĭes	CCC
CCCC / CD	quadringenti, quadringentae, quadringenta	quadrigentesĭmus, quadrigentesĭma, quadrigentesĭmum	quadrigēni,...	quater et centĭes	CCCC / CD
D / CCCCC	quingenti, quingentae, quingenta	quingentesĭmus, quingentesĭma, quingentesĭmum	quingēni,...	quinquĭes et centĭes	D / CCCCC
DC	sexcenti, sexcentae, sexcenta	sexcentesĭmus, sexcentesĭma, sexcentesĭmum	sescēni,...	sexĭes et centĭes	DC
DCC	septingenti, septingentae, septingenta	septingentesĭmus, septingentesĭma, septingentesĭmum	septingēni,...	septĭes et centĭes	DCC
DCCC	octingenti, octingentae, octingenta	octingentesĭmus, octingentesĭma, octingentesĭmum	octingēni,...	octĭes et centĭes	DCCC
DCCCC	nongenti, nongentae, nongenta	nongentesĭmus, nongentesĭma, nongentesĭmum	nongēni,...	nouĭes et milĭes	DCCCC
M / CIƆ	mille	millesĭmus, millesĭma, millesĭmum	singŭla milĭa,...	milĭes	M / CIƆ
MM	duo milĭa	bis millesĭmus, bis millesĭma, bis millesĭmum	bīna milĭa,...	bis milĭes	MM
MMM	tria milĭa	ter millesĭmus, ter millesĭma, ter millesĭmum	terna milĭa,...	ter milĭes	MMM
CCIƆƆ	decem milĭa	decĭes millesĭmus, decĭes millesĭma, decĭes millesĭmum	dēna milĭa,...	decĭes milĭes	CCIƆƆ
CCCIƆƆƆ /	centum milĭa	centĭes millesĭmus, centĭes millesĭma, centĭes millesĭmum	centēna milĭa,...	centĭes milĭes	CCCIƆƆƆ /
IƆƆƆƆ	quingenta milĭa	quingentĭes millesĭmus, quingentĭes millesĭma, quingentĭes millesĭmum	quingēna milĭa,...	quinquĭes centĭes milĭes	IƆƆƆƆ
CCCCIƆƆƆƆ /	decĭes centum milĭa	milĭes millesĭmus, milĭes millesĭma, milĭes millesĭmum	decĭes centēna milĭa,...	milĭes milĭes	CCCCIƆƆƆƆ /

3.7.3. FLEXIÓ DELS NUMERALS

• Cardinals

Representen el concepte numèric absolut dels números enters. Solament es flexionen les tres primeres unitats (unus, duo, tres), les centenes (ducenti,...) i els milers (milia). La resta són indeclinables.

Observacions:

a) El numeral unus es declina solament en plural quan acompanya substantius que, com ara castra castrorum 'campament', es flexionen només en plural. Per ex.: una castra 'un sol campament'.

b) Els dos últims números de cada desena, a partir del divuit, es formen mitjançant el procediment sostractiu: duodeuiginti (=18, literalment '<resta> dos de vint'), undeuiginti (=19), duodetriginta (=28), undetriginta (=29), etc.

• Ordinals

Assenyalen la situació o l'ordre en una successió de números enters. Es flexionen en singular i plural (per ex. prīmus, prīma, prīmum 'primer').

• Distributius

Serveixen per a atribuir una mateixa quantitat a persones o coses diverses. Es flexionen solament en plural i es formen amb el sufix -(e)ni, -(e)nae, -(e)na, tret de singŭli, singŭlae, singŭla 'un a cada un', 'sengles'.

• Multiplicatius

Hi ha dues sèries incompletes de multiplicatius: una sèrie, flexionada per la 3a. declinació (per ex. simplex, simplicis 'simple' [= multiplicat per 1]), que assenyala el nombre exacte de vegades que un número conté un altre; una altra sèrie, acabada en -us, -a, -um (per ex. simplus '<quantitat> simple', duplus,...) que serveix per a assenyalar la proporcionalitat entre dues quantitats.

3.7.4. XIFRES ROMANES

En relació a les xifres romanes cal tenir prent els aspectes següents:

• Els romans podien repetir una xifra quatre o més vegades.

• El número 500 (D) es podia representar també mitjançant la combinació IƆ.

• El número 1000 (M) es podia representar també mitjançant una C davant la combinació IƆ,
atès que, aleshores, C duplicava el seu valor.

• Una ratlla horitzontal damunt una xifra multiplicava per 1.000. Per ex.: .

•El signe incloent-hi una xifra multiplicava per 10.000. Per ex.: .

3.7.5. OPERACIONS ARITMÈTIQUES

Cal tenir present que a les operacions aritmètiques el números abstractes (un, dos,...) són considerats com a neutres, però els números concrets (dos soldats, dues cases,...) concorden en cas, gènere i nombre amb el substantiu al qual es refereixen.

• Suma

Per a fer una suma, en llatí additio, s'aplicava l'esquema següent:

(cardinal) et (cardinal) <sunt> (cardinal resultant).

Ex.	decem et quinque <sunt> quindĕcim	'deu i cinc són quinze'

 

• Resta

Per a fer una resta, en llatí deductio, s'aplicava l'esquema següent:

(cardinal) ad / de (cardinal) <sunt> (cardinal resultant).

Ex.	decem ad quindĕcim <sunt> quinque	'de deu a quinze són cinc' (= 'de deu a quinze van cinc')
	quindĕcim de dĕcem <sunt> quinque	'de deu a quinze són cinc' (= 'de deu a quinze van cinc')

 

• Multiplicació

Per a fer una multiplicació, en llatí multiplicatio, s''aplicava l'esquema següent:

(Adverbi numeral) + (distributiu) <sunt> (cardinal resultant).

Ex.	bis bina <sunt> quattuor	'dues vegades dos són quatre' (= 'dues vegades dos fan quatre')
	decies quini <sunt> quinquaginta	'deu vegades cinc són cinquanta' (= 'deu vegades cinc fan cinquanta')

 

• Divisió

Per a fer una divisió, en llatí diuisio, s'aplicava l'esquema següent:

(cardinal) per (cardinal) <sunt> (distributiu).

Ex.	centum per decem <sunt> deni	'cent <dividit> per deu són deu' (= 'cent dividit per deu fan deu')

 

Facultat de Filologia | Departament de Filologia Llatina


Tots els continguts estan registrats amb una llicència de Creative Commons.