1. COMPLEMENTS DE LLOC   Imprimir en pdf

 

Reben el nom de complements de lloc aquells sintagmes que ajuden a situar en l’espai i de vegades en el temps una noció verbal:

Ex. som a la universitat
vaig a classe
véns de la universitat?
passo per la Gran Via

En els exemples adduïts hom pot distingir quatre nocions principals:

1) La situació
Assenyala la localització precisa i respon a la pregunta ‘on?’, que en llatí s’expressa amb l’adverbi ubi? D’aquí ve que aquest tipus de complement de lloc es conegui amb el nom de complement de lloc ubi o, senzillament, locus ubi.

2) La direcció
Assenyala la trajectòria de l’acció verbal i respon a la pregunta ‘a on?’, ‘cap a on?’, que en llatí s’expressa amb l’adverbi quo? D’aquí ve que aquest tipus de complement de lloc es conegui amb el nom de complement de lloc quo o, senzillament, locus quo.

3) La procedència
Assenyala el punt de partida de l’acció verbal i respon a la pregunta ‘des d’on?’, que en llatí s’expressa amb l’adverbi unde? D’aquí ve que aquest tipus de complement de lloc es conegui amb el nom de complement de lloc unde o, senzillament, locus unde.

4) La prossecució
Assenyala el lloc de pas o de trànsit, i respon a la pregunta ‘per on?’, que en llatí s’expressa amb l’adverbi qua? D’aquí ve que aquest tipus de complement de lloc es conegui amb el nom de complement de lloc qua o, senzillament, locus qua.

La casuística que recullen les gramàtiques és descriptiva d’una situació lingüística que tanmateix no sempre es complia sistemàticament, cal teniren compte, no obstant això, les indicacions següents:

 

COMPLEMENTS DE LLOC ubi
S’expressa en ablatiu, sense preposició o amb les preposicions in, sub. Un grup molt reduït de paraules indicaven el lloc ubi amb el cas locatiu
 
CONSTRUCCIÓ
EXEMPLES

•  LOCATIU

Noms de ‘lloc menor’ de la 1a., 2a. i 3a. declinació que conservaven el cas locatiu.

Noms comuns rus, humus i domus.

contione habita Cordubae (Cèsar)
dum haec Romae geruntur,... (Sal·lusti)

domi manserunt (Cèsar)
iacere humi (Ciceró)
ruri habitare (Ciceró).

Celebrada una assemblea a Còrduba.
Mentre això succeïa a Roma,...

Van romandre a la pàtria
Jeure a terra.
Viure al camp.

•  ABLATIU

Noms de ‘lloc menor’ que no tenen locatiu
   (ciutats, pobles, illes petites...).

Noms comuns i genèrics que tenen significat local intrínsec (per ex.: loco, parte, litore, regione,...).

in libero... populo, ut Rhodi, ut Athenis, nemo est ciuium qui... (Ciceró).

fessus ualle resedit (Virgili)

En un pople lliure, com a Rodes, com a Atenes, no hi ha cap ciutadà que...

Cansat, va seure a la vall.

•  Preposició + ABLATIU

Preposicions:
          in  
      'a', 'en'
          sub     'sota', 'dins', 'en'
          super  
'sobre', 'al damunt de'   
           

Noms de ‘lloc major’
         (països, regions, continents, illes grans,...).

Noms comuns, generalment acompanyats d'adjectiu o de genitiu.


 

 

 


corōnam habēre in capite
(Ciceró).
sub terra habitāre (Ciceró).
super ceruice (Horaci).

dum haec in Hispania geruntur (Cèsar).

in senatu litteras recitare (Ciceró).
in eo loco pugnatum est
(Cèsar).
in uico Veragrorum (Cèsar).
in urbe praesidia legionum Pompeius habuerat (Cèsar).

 


Tenir una corona al cap (= damunt del cap)
Viure sota terra.
Al damunt del coll.

Mentre això succeïa a Hispània

Llegir en veu alta al senat una carta.
Hom lluitar en aquell lloc.
A l'aldea dels veragres.
A la ciutat Pompeu havia tingut la defensa de les legions.

 

 

 

COMPLEMENTS DE LLOC quo
S’expressa en en acusatiu, sense preposició o amb la preposició in o ad.
 
CONSTRUCCIÓ
EXEMPLES
•  ACUSATIU

Noms de ‘lloc menor’
   (ciutats, pobles, illes petites...)

Noms comuns humus, rus i domus si no van acompanyats d'adjectiu.

nuntiisque Romam perlatis (Cèsar)

pedibus... Narbonem atque inde Massiliam peruenit (Cèsar)

Caesar domum dimisit (Cèsar)

rus ire (Plaute)

 

 

•  Preposició + ACUSATIU

Preposicions:
      in  
      'a', 'cap a'
      ad       'a', 'cap a'
      aduersus 'davant de', 'en front de', 'contra'       contra 'davant de','contra'
      apud  'al costat de', 'a casa de', 'a'
      trans 'a l'altra banda de'

Noms de ‘lloc major’
     (països, regions, continents...)

Noms comuns


in fines Vnellorum peruenit
(Cèsar)
ad castra... contenderunt (Cèsar)
aduersus eos proficiscitur (Cèsar)
contra castra Labieni erant relicti (Cèsar)
C. Flaminius... cecidit apud Trasumenum (Livi)
trans flumen Apsum positis castris (Cèsar)

Caesar in Galliam uenit (Cèsar)

pauci... in hiberna perueniunt (Cèsar)


Va arribar al territori dels unels.
Van dirigir-se cap al campament.
Avança contra ells.
Havien estat deixats davant del campament de Labiè.
Gai Flamini havia mort prop de Trasumè.
Plantat el campament a l'altra banda del riu Apsus.

Cèsar arribà a la Gal·lia (= a l'interior de la Gàl·lia).

Uns pocs... van arribar fins al campament d'hivern.

 

 

 

 

 

 

COMPLEMENTS DE LLOC unde
S’expressa en ablatiu, sense preposició o bé amb les preposicions de, e /ex, a /ab.
 
CONSTRUCCIÓ
EXEMPLES
•  ABLATIU

Noms de ‘lloc menor’
  (ciutats, pobles, illes...)

Noms comuns: rus i domus.

Tarracone discedit (Cèsar)
Pompeius... Luceria proficiscitur Canusium (Cèsar)

domo... duxerat (Cèsar)

Marxa de Tàrraco.
Pompeu... avança de Lucèria a Canusium.



L'havia conduït fora de casa seva.

•  Preposició + ABLATIU

Preposicions:
  de  
      'de', 'des de'
  e / ex    'de', 'des de', '**'
  a / ab    'sobre', 'al damunt de'   
           

Noms de ‘lloc major’
  (països, regions, continents...)

Noms comuns


decido de lecto
(Plaute)
Varus... legiones ex castris educit (Cèsar)
copias a Caesare acceperat (Cèsar)



Baixo del llit.
Varus... fa sortir les legions del campament.
Havia agafat les tropes de Cèsar.


 

 

 

COMPLEMENTS DE LLOC qua
S’expressa en acusatiu sovint amb la preposició per i amb algunes paraules en ablatiu
 
CONSTRUCCIÓ
EXEMPLES

•  Preposició + ACUSATIU

Preposicions:
     
per  'per', 'a través de'   


Noms de ‘lloc major’ (països, regions, continents...) i noms comuns.

Proximum iter in ulteriorem Galliam per Alpes erat (Cèsar)
 

Per provinciam nostram iter facere (Cèsar)

El camí més proper cap a la Gàl·lia ulterior era pels Alps.

Fer el camí a través de la nostra província.

•  ABLATIU

Llocs de pas habitual
   (uia, porta, ponte, itinere, terra, mari...)

Via publica ire (Plaute)

Diuersis itineribus in castra se receperunt (cf. Cèsar)

Anar per la via pública.

Per camins diveros es retiraren cap al campament.





Universitat de Barcelona
Facultat de Filologia | Departament de Filologia Llatina

Creative Commons License
Tots els continguts estan registrats amb una llicència de Creative Commons.