3. CONCORDANÇA Imprimir en pdf Imprimir

 

3. CONCORDANÇA
Hom anomena concordança la relació morfològica entre dues o més paraules d’una frase funcionalment relacionades.
ELEMENTS CONCORDANTS CONCORDANÇA
EXEMPLES
ADJECTIU + SUBSTANTIU

Gènere, nombre i cas

 

Nota:
Quan l’adjectiu complementa més
d’un substantiu, aquest pot
concordar pel sentit:

    a) amb el nombre del substantiu
    més pròxim

    b) amb tots en plural.

Magnum mare.

Magnum mare est.





Cuncta Asia atque Graecia.


Captas Carthaginem ac Corinthum.

Mar gran.

El mar és gran.

 

 


Tota junta Àsia i Grècia (= Àsia i Grècia totes juntes).

Capturades Cartago i Corint.

SUBSTANTIU + SUBSTANTIU Cas
(concordança mínima)

Fluuius Rhenus.


Rhenus fluuius est.

 

Flumen Sequana.

 


Riui sunt Rhenus et Sequana.

El riu Rin.


El Rin és un riu.

 

El riu Sèquana [av. Sena].

 


Són rius el Rin i el Sèquana.

PRONOM I REFERENT Gènere i nombre Magister laudat pueros qui optime
legunt.
El mestre lloa els nens que llegeixen
molt bé.
VERB + SUBJECTE

Nombre i persona:

• Un sol subjecte

Nota: De vegades, el verb
concorda pel sentit en pl. amb un subjecte en sg. acompanyat d’un genitiu pl.

• Diversos subjectes:

 

Experientia docet.

Equorum pars... trahebantur.

 


Maiorica, Minorica et Ebusus insulae
sunt.


Tu et filia heri
ambulabatis.

 

L’experiència ensenya.

Una part dels cavalls... eren arrossegats (= una part dels cavalls era rrossegada).


Mallorca, Menorca i Eivissa són illes.



Tu i la <teva> filla ahir passejàveu.




Universitat de Barcelona
Facultat de Filologia | Departament de Filologia Llatina

Creative Commons License
Tots els continguts estan registrats amb una llicència de Creative Commons.