Informe redactat per Ferran Urgell (Grup DIGHES)

De novembre del 2001 a les jornades d'abril del 2002 el Fòrum va promoure una campanya dirigida a totes les entitats membres del Consell de Coordinació Pedagògica de Barcelona i als municipis adherits, amb l'objectiu que aquests realitzessin un debat obert a la comunitat educativa que permetés conèixer les opinions dels agents educatius al voltant dels eixos de reflexió proposats pel Fòrum. Amb aquest objectiu es va editar i difondre una guia de debat[1] estructurada al voltant del contingut de les tres ponències de Fòrum -L'escola de la ciutat educadora; Els programes ciutat-escola: escenaris i experiències per a la construcció del coneixement; iEls programes ciutat-escola: paràmetres de qualitat-Durant aquest procès es van realitzar 53 debats en els quals van participar representants de 123 entitats. D'aquestes, 49 pertanyien a la categoria de centres educatius, 32 a l'àmbit de l'administració, 22 a associacions, 13 a entitats i institucions culturals i 7 a empreses. La primera de les ponències, L'escola de la ciutat educadora, va reunir el nombre més alt de debats (37) i entitats (102). La ponència II, Programes ciutat-escola: escenaris i experiències per a la construcció del coneixement, es va discutir en 28 debats per un total de 54 entitats. I, finalment, únicament 40 entitats van participar en els 20 debats duts a terme per a la ponència III, Programes ciutat-escola: paràmetres de qualitat[2].

Es demanà a les entitats organitzadores d'aquests debats que omplissin un petit qüestionari on, a partir de la identificació dels temes tractats, es recollirien els principals problemes detectats i les propostes per fer-hi front. Fruit de l'anàlisi dels qüestionaris, el grup de recerca DHIGES de la Universitat de Barcelona elaborà un informe que analitzava les principals reflexions generades. A continuació s'ofereix l'anàlisi de la primera de les ponències dirigir-se a la versió on-line accessible a l'adreça http://www.bcn.es/escolaciutat/.

Apunts metodològics: l'anàlisi relacionalAbans de donar pas a l'anàlisi dels debats de la primera ponència, serà convenient presentar, breument, la metodologia utilitzada per a l'anàlisi de les enquestes per tal de possibilitar una millor comprensió dels resultats. En la presentació de la guia "Idees per al debat"[3] del Fòrum l'Escola i la Ciutat es defineix el concepte ciutat "... en el sentit més ampli, com l'entramat d'associacions, institucions i empreses que expressen les relacions socials que es donen en un territori". Aquesta definició dóna compte d'una nova concepció de la "realitat social" i, conseqüentment, d'una nova perspectiva a considerar en l'anàlisi social i en la recerca didàctica. Efectivament, els camins tradicionals de transmissió de coneixements i valors estan evolucionant i configurant un nou escenari de relacions entre els actors que intervenen en l'educació reglada. Parar atenció a aquestes relacions i poder construir a partir d'aquí un mapa dels vincles existents entre els diferents agents educadors mitjançant de les seves experiències, possibilita una comprensió més acurada de l'escenari educatiu i una acció més precisa i dirigida per fer front als punts conflictius que presenti.

Per aquests motius, en aquest estudi s'ha optat, des d'un enfocament essencialment qualitatiu, per una metodologia interpretativa basada en l'anàlisi de xarxes socials, això és, "l'estudi de les relacions específiques entre una sèrie definida d'elements" (persones, grups, organitzacions, etc.). A diferència de les anàlisis tradicionals que expliquen, per exemple, la conducta en funció de la classe social o la professió, "les anàlisis de xarxes socials es centren en les relacions i no en els atributs dels elements a estudiar"[4]. Les dades relacionals analitzen el vincle existent entre dos elements. A partir de l'enllaç identificat és possible construir mapes de xarxes que gràficament ens donin una visió general de l'estat de les relacions entre un conjunt definit d'actors. El coneixement dels vincles existents entre els actors de l'escenari educatiu no ens ofereix únicament una panoràmica descriptiva, sinó que identifica els punts neuràlgics d'un entramat de relacions que caldrà tenir present en el disseny d'actuacions polítiques concretes en vistes a millorar el seu funcionament.

Així doncs, hem interpretat la informació de les enquestes des d'una perspectiva relacional per tal de construir gràfics de xarxes, un mapa de les relacions entre els actors que interactuen en els programes educatius escola-ciutat. Alhora però, ha calgut adequar la interpretació dels resultats a la naturalesa de les enquestes utilitzades. Tal i com s'ha dit, es demanava als participants assenyalar als qüestionaris, d'una banda, els principals problemes detectats i, de l'altra, les propostes de solució. Doncs bé, en l'anàlisi relacional i en la presentació dels resultats s'ha volgut mantenir aquesta diferenciació. Així, fruit de l'anàlisi dels principals problemes que els enquestats van assenyalar, s'ha elaborat una primera xarxa que presenta el mapa de la situació actual o percebuda que es configura al voltant de la temàtica tractada. Aquest mapa serveix com a punt de partida del mapa ideal o desitjat, que s'ha construït d'acord amb les diferents propostes que s'han sorgit en els debats. Cal emfasitzar que els mapes i gràfics que s'elaboren per a cada ponència reprodueixen únicament una realitat, aquella que apareix en les respostes. Si una relació entre dos actors és molt dèbil o inexistent això serà cert en tant que aquest és el resultat que s'extrau de les respostes. D'aquesta manera és possible que hi hagi relacions que no surten representades en els gràfics o que l'apreciació de la seva intensitat no sigui la mateixa que la que en té el lector. Aquí, però, no interessa tant "com són oficialment les coses" sinó "com les perceben" els enquestats. Per aquesta raó els gràfics només recuperen aquells aspectes en els quals ha existit un cert consens.

Les entitats participants

Finalment, cal presentar les entitats participants en els debats. Per tal de fer viable el tractament de les enquestes, es reduïren a 5 les 25 categories que inicialment classificaven les entitats participants diferenciant entre els centres educatius, l'administració, el món associatiu, les entitats i institucions culturals i, finalment, el món empresarial[5]. La categorització presentada, d'una banda ens servirà per a identificar la procedència de les observacions (siguin respecte als problemes o a les solucions). Però, d'altra banda, la categorització coincideix amb els principals actors identificats pels participants als debats com a actors clau del sistema educatiu i que, per tant, apareixeran als gràfics de xarxes.

L'escola de la ciutat educadora

La ponència titulada L'escola de la ciutat educadora qüestionava quin hauria de ser el model d'escola "que s'integra en la xarxa d'agents educadors de la ciutat i que estableix amb el territori una estratègia de complicitat i col·laboració per al desenvolupament del projecte educatiu de ciutat". Es realitzaren 37 debats sobre aquesta qüestió, en els quals 102 entitats diferents hi són representades. Els centres educatius són els que han tingut major representació (42). En segon lloc hi ha l'Administració i les Associacions (23), seguit de les entitats i institucions culturals (9). Finalment han participat 5 empreses. Seguidament donem pas a la interpretació general del mapa relacional i a l'anàlisi particular de cadascuna de les relacions observades. La construcció de la xarxa és resultat de l'anàlisi dels principals problemes detectats pels enquestats. Així doncs, encara que en algun moment es farà referència a les propostes de solució, aquestes seran tractades independentment a partir de la interpretació del mapa ideal.

1. La xarxa actual

Interpretació de la xarxa de la situació actual

L'escola, el nucli dur

La xarxa anterior dóna compte de quines són les principals deficiències percebudes en les relacions entre els actors. D'aquesta manera es dilucida a simple vista quin actor és central i indispensable en l'actual funcionament del mapa educatiu, quins actors ocupen posicions marginals i quins, malgrat la seva posició de marginalitat, tenen un poder d'influència més alt.

Efectivament, de l'estudi dels debats queda clar que l'escola i els seus professors són el nucli dur del món educatiu. Tal i com es pot veure en el gràfic, l'escola és el gran connector de les entitats que directament o indirecta participen en l'educació dels joves. Tots els actors, amb major o menor intensitat, estan relacionats amb l'escola. Però el paper protagonista és més rellevant si tenim present que en molts pocs casos la resta d'actors estan relacionats entre ells, de tal manera que l'escola acaba esdevenint un actor pont, necessari per a la comunicació entre la resta.

Feta la lectura general de la xarxa, es fa necessari fixar-nos en deteniment què amaguen les línies que connecten els actors. D'aquesta manera, ens disposem a analitzar una per una les relacions que apareixen en el gràfic.

Escola-alumnes

Malgrat que sovint s'apunta que és difícil consensuar entre tots els agents educadors els valors que cal transmetre als joves, gairebé es podria parlar d'unanimitat entre tots els participants quan expliciten quins són aquest valors que cal transmetre. Respecte, tolerància, democràcia, sostenibilitat, solidaritat, justícia social i esperit cívic en són els principals. Ara bé, malgrat que sembla que totes les entitats, institucions i empreses comparteixen aquesta visió, la responsabilitat en la transmissió d'aquests valors recau cada vegada més en un sol dels agents educadors: l'escola.

L'escola dedica actualment gran part del temps destinat a la docència a educar en valors als seus alumnes. En cap cas s'indica que aquesta sigui una tasca que no pertoca a l'escola, però ha estat majoritària la percepció que actualment l'escola carrega, gairebé en solitari, aquesta responsabilitat sense l'ajut d'altres institucions com l'administració o la família. Tal i com es pot percebre en el gràfic la relació entre l'escola i els alumnes és molt intensa. Amb tot, s'apunta sovint que la influència de l'escola decreix en benefici dels mitjans de comunicació.

Una problemàtica afegida en aquest sentit és la constatació que la transmissió dels valors en qüestió es contradiuen amb el què es joves es troben fora de l'escola. En diversos casos, doncs, s'ha fet notar la divergència entre els valors que es transmeten a l'escola i la "realitat" amb què s'han d'afrontar els joves. Si bé aquesta problemàtica és de difícil solució atès que el què es demana és una adequació de la "societat" als valors que s'imparteixen a l'escola, diversos enquestats assenyalen que existeix una altre obstacle en la transmissió de valors que es pot abordar millor. Des de les famílies sovint es desautoritza el paper del mestre creant així confusió en l'alumnat i dificultant molt la tasca educadora del professorat. I aquest fet va molt unit al desprestigi social del mestre en la societat actual.

Finalment la majoria dels enquestats consideren que l'escola ha de garantir la igualtat d'oportunitats dels seus alumnes. Tanmateix, aquesta esdevé una tasca molt dificultosa atesa la manca de recursos materials, tècnics i econòmics amb què s'ha d'afrontar el personal docent.

Escola-entitats

En el mapa es pot observar que el vincle entre aquests dos agents educatius és dirigit des de les entitats cap a l'escola i això recull una opinió molt present a les respostes. Des de l'escola es manifesta que les ofertes d'activitats que fan les entitats (a l'igual que passarà amb les ofertes que es fan des de diversos departaments i serveis de l'Ajuntament i els districtes) no inclouen la participació dels docents en el seu disseny. Aquest fet respon a la inexistència de mecanismes que facilitin la comunicació i la consideració dels docents, una percepció que en general és compartida per les mateixes entitats. Això comporta dues dificultats importants a considerar.

1. En primer lloc, la falta de reciprocitat i d'una relació fluïda entre l'escola i les entitats les activitats proposades per les segones molt sovint no concordin amb la programació del curs que han fet els professors.
2. En segon lloc, des dels centres educatius s'apunta que existeix una massificació de les ofertes per a activitats que arriben a l'escola. El resultat d'això és en molts casos una sensació de col·lapse que no permet l'elecció adequada de les activitats més idònies en funció dels interessos de l'escola. A més, el fet que les propostes arribin molt sovint al llarg de tot el curs, dificulta que es puguin integrar al Projecte Curricular de Centre. Els mitjans de connexió entre entitats i escoles establerts a l'actualitat solucionen en part aquest problema pel què fa referència a la oferta que arriba des de la ciutat de Barcelona, però no per la resta de ciutats i pobles atès que la seva oferta no està inclosa en el Programa d'Activitats Escolars. S'assenyala per últim que aquest programa, presentat actualment en format CD, seria millorable aportant-hi noves idees i propostes que veurem més endavant.

Ambdós problemes anteriors es veuen agreujats pel fet que es considera que no existeix relació en el si de les entitats sinó una situació d'aïllament i desconnexió que dificulta avançar en projectes educatius compartint experiències. En definitiva doncs, es reclama una major coordinació entre entitats i escola que, com haurem de veure, hauria d'estar mediatitzada i arbitrada per l'Ajuntament.

Escola-administració

Tot i que l'administració competent en educació és la Generalitat, s'observa que la relació entre l'escola i l'administració és, en la majoria dels casos, dirigida als ajuntaments (o els districtes en el cas de Barcelona). Aquesta relació és alhora dèbil i intermitent. S'indica així la percepció que massa sovint l'actuació de l'administració respecte de l'escola respon a problemes i compromisos puntuals que no tenen continuïtat i que tenen costos difícilment sostenibles. A més s'assenyala per part dels centres la dificultat de coordinar-se amb l'administració ja que en la seva relació convergeixen criteris divergents: l'escola segueix criteris didàctics i pedagògics i l'administració segueix uns criteris funcionals.

Tal i com passa amb els projectes duts a terme per les entitats, els professionals de l'escola no són valorats ni presos en consideració a l'hora de dissenyar els grans projectes ciutadans. Davant d'això es demana la creació d'una plataforma que reculli l'opinió de l'escola en contacte directe i permanent.

Una altra reclamació que involucra aquests dos actors fa referència a l'obertura i utilització d'espais. Es considera que les escoles haurien d'estar més obertes als municipis i ciutats tot facilitant que s'hi pogués dur a terme activitats fora de l'horari lectiu tant pels més joves com per a la resta de ciutadans. Però també la ciutat s'ha d'obrir a l'escola per facilitar l'ús de tots els recursos patrimonials que ofereix el seu entorn i incorporar-ho als programes educatius dels centres. En aquest punt hi té un paper important l'escola però també l'administració tot relacionant els Projectes Educatius de Centre amb els Projectes Educatius de Ciutat.

Davant d'aquestes reclamacions, des dels ajuntaments (que és l'interlocutor a qui generalment es dirigeixen les demandes) s'argumenta que la competència municipal en els centres educatius és limitada i poc definida atès que comparteixen la seva gestió amb altres organismes públics (la Delegació d'Ensenyament, el Consell Comarcal,...). Això dificulta i alenteix les iniciatives que puguin sorgir des dels ajuntaments.

Famílies-escola

La relació entre l'escola i les famílies és vista en la majoria dels casos com inexistent. Amb tot, hem considerat el vincle com intermitent per recollir determinades ocasions on sí que s'estableix comunicació per fer el seguiment de l'alumne. En la majoria de respostes es considera que la situació de pràctica incomunicació que hi ha actualment és degut al desinterès o la falta de temps de les famílies per apropar-se a l'escola. Des del món associatiu però, es reponsabilitza gairebé per igual a la família i a l'escola al considerar que tampoc l'escola té temps ni voluntat per integrar els pares. Aquesta situació contrasta amb el vincle existent entre les AMPAS i l'escola on la transmissió és clarament més fluïda i constant. La diferència és novament la predisposició de les AMPAS, però la baixa participació de famílies a les AMPAS fa qüestionar la necessitat d'altres plataformes per involucrar-les més en l'educació dels seus fills.

Famíles-alumnes

Malgrat que existeix relació entre les famílies i els joves aquesta és una relació dèbil a causa d'una model familiar canviant. Així, la percepció més generalitzada és que les famílies, degut en part a l'organització actual de l'horari laboral, no dediquen el temps necessari a l'educació dels seus fills. El contacte és diari però el vincle respecte a l'educació (sobretot pel què fa referència als valors) és dèbil atès que les hores que es poden compartir són poques i les famílies declinen aquesta responsabilitat per evitar, sobretot, enfrontaments en la poca estona que tenen per compartir amb els fills.

Però, tot i tenir present les limitacions que imposa l'actual món laboral, també s'acusa a la família de no voler assumir el paper educador que en principi li correspon. D'aquesta manera, en alguns casos es considera que l'escola i els agents extraescolars són percebuts com a actors alliberadors de la tasca educativa familiar. Aquesta percepció, que en gran mesura inicialment sorgeix de les consideracions que fan els centres educatius, és compartida igualment per la resta de categories que hem considerat. La situació és especialment preocupant si tenim present que, malgrat responsabilitzar l'escola de la transmissió de valors, aquest actor no gaudeix de la credibilitat i la influència que pot exercir la família. Així doncs, si bé no es donen propostes concretes de com fer-ho, es demana suport per a les famílies per propiciar temps per a la convivència familiar i a aquestes que col·laborin amb les escoles.

Els agents educatius extraescolars

Amb aquesta categoria ens remetem a l'entramat d'acadèmies, entitats i associacions educadores en el lleure, associacions esportives, etc. que comparteixen la tasca educadora amb l'escola però fora de l'horari lectiu (en alguns casos dins aquest grup s'hi contemplaven també els cangurs). La presència cada com més important de la relació entre aquest actor i els joves creix a mesura que l'organització familiar varia i hi ha menys temps de dedicació dels pares a l'educació dels seus fills.

La situació d'aquest actor en el mapa és molt perifèrica i, si no fos per la relació que manté amb els alumnes, estaria desconnectat de la xarxa. A partir de les conclusions dels debats s'ha fet notar, doncs, que actualment els agents educatius extraescolars treballen amb independència de la resta d'agents educadors i això és percebut com un problema. No existeix, doncs, un programa educatiu comú i compartit entre tots els actors que participen en l'educació dels joves, i els agents educatius extraescolars en són un exemple. Aquesta percepció és més important si tenim present el pes creixent de les hores que els joves dediquen a activitats extraescolars amb agents que en molts casos no són professionals de l'educació.

Per la seva banda, els agents educatius extraescolars consideren que és principalment l'escola qui dificulta la col·laboració i mostra desinterès respecte la feina educativa que es realitza amb els seus alumnes fora de l'horari lectiu. Des d'aquesta postura s'argumenta que tot un conjunt de factors (la diferència d'estatus professional, la informalitat dels projectes externs, la rigidesa de l'escola i els horaris) impossibiliten que existeixi coordinació amb l'escola i releguen els agents educatius extraescolars a la posició marginal que actualment ocupa a la xarxa.

Els mitjans de comunicació

Encara que per mitjans de comunicació entenem la televisió, la ràdio i la premsa, la majoria de les consideracions que els enquestats han fet al respecte anaven referits essencialment a la televisió. Tal i com es fa notar en el gràfic, la relació que els i les joves (alumnes) tenen amb la televisió és d'una alta intensitat. Efectivament, el jove dedica un gran nombre d'hores al consum televisiu. Es tracta d'una relació directa on, a la pràctica i malgrat viure en família, massa sovint no existeixen intermediaris entre la televisió i els joves. L'exposició directa i sense un control patern és vist majoritàriament com un fet negatiu per la majoria dels enquestats ja que es considera que des de la televisió s'emeten continguts no adequats per la formació dels joves (com ara els continguts violents).

Malgrat que en el gràfic l'escola apareix com un agent central i en estret contacte amb els alumnes, en molts casos s'apunta que, pel que fa a la transmissió de valors, qui té un paper realment protagonista és la televisió. Com haurem de veure, en un model ideal, aquesta és una responsabilitat que es considera que hauria de retornar a la família, sobretot, i a l'escola.

Alumnes

Al gràfic, a l'actor alumnes, hi apareix una fletxa que retroalimenta. Es fa referència així a una observació que ha aparegut a gairebé totes les respostes en referència a la transmissió dels valors. El grup d'amics és un agent clau en el procés de socialització que exerceix (juntament amb la televisió) la major influència més influència pel jove d'edats adolescents.

D'altra banda cal fer una consideració especial respecte a quin és el paper que es reclama als joves en tot l'entramat. Tal i com s'observa en el gràfic, els joves són un agent merament receptor. És l'actor que més inputs rep però en cap cas existeix reciprocitat. En aquest sentit s'apunta en algunes ocasions que, malgrat l'existència de mecanismes de participació dels joves com ara els Consells Escolars pels estudiants de secundària, a la pràctica aquests organismes no tenen capacitat de decisió.

La xarxa ideal

Les anteriors observacions donen pas, a partir de les propostes recollides a les enquestes, a la configuració d'una xarxa ideal o desitjada. És així com, a partir de respostes concretes als problemes definits, és possible dibuixar el nou mapa relacional que tot seguit es mostra.

L'escola, el nucli de coordinació

Si bé d'entrada allò que més crida l'atenció del mapa ideal és que hi han aparegut nous agents i que les interaccions entre els antics actors en general s'han intensificat i incrementat, val la pena destacar un tret que passa més desapercebut però que és important: la posició física dels actors en el mapa també ha variat. Els actors presents a la xarxa són més a prop els uns dels altres fent notar que en un model ideal es busca més connexió i coordinació de totes les parts implicades en l'educació dels joves. L'escola no perd preeminència atès que tots els participants als debats reclamen que segueixi duent el pes educatiu. Però s'observa com la relació i proximitat amb els altres agents és molt més alta que en el primer mapa deixant espai a una feina coordinada que actualment no existeix i que posa l'accent la corresponsabilitat educativa de tots els actors. Analitzem amb més deteniment, però, en què es concreta la nova situació i les relacions que s'hi donen.

Escola-administració

A diferència del què succeïa en la xarxa inicial (recordem que hi havia una relació dèbil i intermitent), podem observar com ara la relació entre l'administració i l'escola es presenta constant, més fluïda i sense estar dirigida per l'administració. Haurem de veure, doncs, com la comunicació i la relació s'incrementarà a partir de diverses propostes i reclamacions formulades des d'ambdues bandes i des d'altres actors. Les fletxes indiquen que l'administració segueix fent sentir la seva veu a l'escola. No obstant, ara l'escola té la capacitat de dialogar amb l'administració tal i com mostra la fletxa bidireccionada. Concretament aquesta relació seria possible, per exemple, a través de la creació d'una plataforma que recollís l'opinió de l'escola en temes relacionats amb educació. En aquesta plataforma hi tindrien cabuda qüestions com:

• Relacionar els Projectes Educatius de Centre amb els Projectes Educatius de Ciutat.
• La participació directa dels mestres en el disseny dels grans projectes ciutadans.

Per la seva banda, des de diversos ajuntaments i districtes es reclama més competència en matèria educativa per poder esdevenir l'òrgan gestor dels centres educatius atès que, dins l'administració, és qui està més a prop dels centres i en coneix millor les necessitats.

En la relació escola-administració també s'espera, en aquest cas des dels centres educatius i amb quasi total unanimitat, que s'augmentin els recursos humans, materials i econòmics destinats a l'escola. En aquesta línia es considera que el finançament, conjuntament amb noves estratègies educatives, han de facilitar repensar un nou model escolar que inclogui més oportunitats per a la igualtat.

Escola-alumnes

L'escola manté en aquest mapa una relació forta amb els alumnes per fer palès l'opinió generalitzada que ha de continuar essent un important transmissor de valors als joves. Tanmateix, l'escola comparteix ara amb els altres agents aquesta responsabilitat de manera que se li permet destinar el temps necessari per a la instrucció o transmissió de coneixements. Amb tot en alguns casos es considera que aquesta proximitat entre l'escola i els alumnes és encara insuficient o que la forma que pren no és la desitjable. Per tal d'apropar més l'escola als joves es proposa vincular els IES a les associacions juvenils, incidint així en els espais informals i de lleure.

Una altra proposta molt compartida per tots els participants fa referència a la utilització dels espais escolars en els horaris no lectius per a diferents trams d'edats. Les biblioteques, les aules d'informàtica, els espais esportius, etc. ofereixen la possibilitat als joves de realitzar activitats extraescolars (amb el seguiment de professionals de l'educació). Però aquestes activitats, alhora, també haurien de facilitar la incorporació d'altres ciutadans possibilitant el contacte intergeneracional en activitats compartides.

A banda d'això es reclama, en aquest cas des dels pobles amb menor nombre d'habitants que han participat en els debats, l'existència de Cicles Formatius i programes de Garantia Social per oferir continuïtat als itineraris escolars.

Escola-famílies

Les propostes per solucionar la falta d'implicació de les famílies en la dinàmica escolar han estat escasses i poc concretes. En molts casos únicament es feia referència a la necessitat de canviar hàbits de conducta i de les dinàmiques laborals, tot remarcant que aquests eren processos difícilment assolibles des de les famílies, les escoles o els ajuntaments. Tanmateix algunes de les propostes buscaven resolucions concretes i pràctiques:

• Es proposa la creació d'una "Escola de pares" en la qual hi serien presents les famílies i els actors educatius que actuen en el territori.
• Es proposa realitzar activitats en horari escolar on puguin participar les famílies.

Escola-entitats-aministració

La situació de col·lapse per la quantitat d'ofertes que arriben a l'escola, que no s'ofereixen sense filtre previ de la qualitat, que es planifiquen sense la participació dels docents i que per això sovint no s'adeqüen a les necessitats dels centres, és un dels problemes detectats que els participants consideren que requereix una solució més immediata. Es requereix, doncs, que algun organisme reguli quins programes s'ofereixen i que aquests tinguin en compte l'opinió dels docents. I sembla que, amb un acord general, l'administració és l'agent indicat per realitzar aquesta tasca.

En aquest sentit es proposa la creació de la figura del professional dinamitzador i que hem contemplat en el gràfic. Aquesta figura faria d'intermediari entre els tres actors però impulsat des de l'administració. El diàleg inclouria per exemple, l'opinió dels professors en el disseny de les activitats, una selecció de les activitats en funció del contingut i la qualitat o una avaluació per part dels professors i els alumnes de les activitats dutes a terme. En l'àmbit de l'Ajuntament de Barcelona aquesta tasca correspon al Consell de Coordinació Pedagògica que cal ampliar i reforçar.

En una línia similar es proposa la creació d'una Comissió de Treball on tots els actors participarien en l'elaboració d'un projecte educatiu de ciutat. S'hi dissenyarien accions concretes i diferenciades en funció dels segments d'edat . En aquest punt es recupera la idea de relacionar els projectes educatius de centre amb els de ciutat. Per un idoni funcionament es considera que caldria buscar temes d'interès comú a tots els actors, màxima operativitat i que els acords siguin vinculants. Per últim, des de les escoles, es reclama a l'Administració legislar afavorint les sortides començant per aclarir les responsabilitats dels professors en les sortides, afavorir la incorporació d'acompanyants, etc.

Les entitats

Es proposa crear una infrastructura que permeti el coneixement mutu i el Feed Back entre les entitats i que possibiliti un treball coordinat i transversal. Atès que també aquí es demana que sigui l'Ajuntament qui lideri aquesta coordinació, creiem que la figura del professional dinamitzador que hem presentat podria assumir aquesta tasca.

Famílies-entitats

Les famílies i les entitats estan ara connectades. Es proposa la creació d'activitats culturals i d'oci familiar, a l'abast de tothom que aniria a càrrec de les entitats i associacions. Amb aquesta relació, es completa la connexió del triangle escola-ciutat-família que es reclama de cara a garantir un criteri comú a l'hora d'educar. Així, si bé hi ha altres agents educadors a considerar (com per exemple la televisió o els agents educadors extraescolars), per a molts dels participants aquests tres actors representen el nucli dels agents educadors.

Administració-famílies

Aquesta relació, intermitent, es fonamenta bàsicament en una única qüestió però que han estat molt present en l'anàlisi dels resultats. Es demana que l'administració ajudi a les famílies més desafavorides econòmicament per tal de facilitar i garantir la igualtat d'oportunitats. Beques per a estudis són la proposta més compartida però també es demana l'ajut de cara a finançar els serveis de menjador, activitats extraescolars, etc.

Famílies-alumnes

La família, tal i com s'ha dit reiteradament, ha de reprendre protagonisme en l'educació dels seus fills. La importància que en molts casos es dóna a la formació en valors requereix prendre en consideració el paper que han de tenir els pares i mares en una acció coordinada amb la resta d'actors educatius. Aquesta coordinació evitaria els casos de confrontació entre la família i l'escola i la desacreditació que sovint pateix el professorat davant dels alumnes. En aquesta línia es proposa obrir a la família als programes escola-ciutat, adequant-los als horaris i dates que ho facin possible.

Família-mitjans de comunicació-alumnes

Una de les relacions que ha patit un canvi més substancial és el triangle que formen aquests tres actors. La important influència dels mitjans de comunicació (concretament de la televisió) sobre els joves i la consideració generalitzada que els valors que s'inculquen des d'aquests són majoritàriament inadequats, ha conduït a molts dels enquestats a reclamar la participació de la família en la relació joves-mitjans de comunicació. La família, en concordança a la recuperació de la seva parcel·la de responsabilitat en l'educació dels joves que se li reclama, passaria a ocupar una posició enmig dels altres dos actors realitzant una tasca de control de continguts. En altres paraules, la família ha de tenir un coneixement dels programes televisius que consumeixen les criatures i decidir posteriorment si tenen uns continguts adequats en funció, principalment, de l'edat. Com s'observa en el gràfic, doncs, no és que els infants no puguin tenir accés als mitjans de comunicació sinó que han de fer-ho des de el sí de la família.

Agents educadors extraescolars

Tal i com es pot observar en el gràfic, la posició que ocupa ara aquest actor s'ha apropat molt més a l'escola i a la resta d'agents educadors. Es vol indicar amb això que cal integrar aquests agents educadors i considerar la seva postura. La connexió es donaria amb l'escola pel paper predominant dins el sistema educatiu i es buscaria una coordinació directa que possibilités un consens en els valors a transmetre als joves. Hi ha poques propostes en aquest sentit però en tot cas s'ha posat l'accent en la necessitat que les ofertes externes vagin sempre acompanyades de materials didàctics elaborats.

Patrimoni

Encara que no el podem considerar pròpiament un actor, val la pena destacar el patrimoni de les ciutats i els pobles com a font d'aprenentatge. Des de les entitats i els centres s'apunta que el coneixement teòric també es pot adquirir a través de les possibilitats que ofereix l'entorn. Per aquest motiu el patrimoni del qual gaudeixen molts municipis s'ha de considerar dins el disseny de l'oferta educativa. En aquest sentit correspon bàsicament a l'escola, entre tots els agents educadors, l'esforç de superar la separació amb l'entorn tot integrant-lo de forma més substancial en les activitats escolars. Per fer-ho s'assenyala que cal fomentar mecanismes (encara que no es posen exemples de quins podrien ser) que donin a conèixer els recursos de l'entorn als centres educatius.