Des de 1931, la Universitat de Barcelona ja disposava d’una càtedra específica d’Història Antiga, creada sota l’ègida de Pere Bosch i Gimpera, professor, degà i finalment rector d’aquesta universitat. Però la Guerra Civil Española va forçar el seu exili i el va substituir en el càrrec Martín Almagro Basch (1943), qui va associar la càtedra a la de Prehistòria. Aquest binomi acadèmic havia de prolongar-se amb els seus successors, Lluís Pericot i García (1943) i Joan Maluquer de Motes i Nicolau (1969), fins que el nomenament de José Remesal Rodríguez (1988) com a catedràtic de Història Antiga va atorgar de nou entitat pròpia a aquests estudis. Posteriorment, també Josep Padró i Parcerisa (2003) i Josep Vilella Masana (2010) van ocupar sengles càtedres de la mateixa especialitat, contribuint a la seva projecció en l’àmbit universitari. En l’actualitat, la nostra Àrea s’insereix en el Departament d’Història i Arqueologia de la Universitat de Barcelona.
L’Àrea d’Història Antiga estudia el llegat de les primeres civilitzacions que registren per escrit els esdeveniments col·lectius i les creences individuals. Des de les ciutats-estat de Mesopotàmia als regnes germànics d’Occident, i en especial del món clàssic de les poleis gregues o de l’Imperi romà, ens ha arribat un nombre ingent de documents de caire molt divers, els quals ens permeten conèixer la realitat de les seves respectives societats. Tant des de la docència com de la recerca, el professorat de l’Àrea s’ocupa de la divulgació de l’extraordinari patrimoni de l’Antiguitat.
