Noticias

Entrevista al Dr. Joan Lluís Palos, professor del màster oficial en Història i identitats a la Mediterrània Occidental

Publicado por Història Moderna el Martes, mayo 26, 2020

Entrevistem el Dr. Joan Lluís Palos, professor titular de l’Àrea d’Història Moderna de la Universitat de Barcelona i que imparteix l’assignatura Institucions polítiques i poders territorials dins del màster en Història i identitats a la Mediterrània Occidental (segles XV-XIX). Amb aquesta assignatura el Dr. Palos situa els estudiants en un escenari de lluita entre imperis, un conflicte que afaiçona la pròpia identitat i estructura d’aquestes societats enfrontades.

“Els historiadors dels anomenats “països del sud” ens hem de demanar com hem arribat a la situació actual, tenint en compte que a inicis de l’Època Moderna l’Europa rica era, amb matisos i excepcions, l’Europa del Mediterrani”

JLPalosQuin creus que hauria de ser el paper de la història, com a ciència humana, en el context actual?
En el decurs dels debats que estan tenint lloc a nivell  europeu sobre la manera de fer front a la crisi causada la pandèmia del coronavirus s’ha sentit parlar, i molt, dels països del sud que és una manera de parlar de l’Europa del Mediterrani. De vegades hem vist fins i tot com es plantejava una dicotomia entre els països del sud i els països “frugals”, un eufemisme per referir-se a aquells que, com ara Alemanya, Holanda, Dinamarca o els països nòrdics, defensen una política econòmica de no estirar el braç més que la màniga. Els historiadors ens hem de demanar com hem arribat a aquesta situació des d’un punt de partida, a inicis de l’Època Moderna, en el que l’Europa rica era, amb matisos i excepcions, l’Europa del Mediterrani. Podem dir que la riquesa s’ha traslladat del sud al nord o, simplement, és que el nord ha aconseguit imposar el seu concepte del progrés.

Què pot aportar el màster en Història i identitats en el Mediterrani Occidental a un historiador en formació?
El màster vol ajudar a respondre qüestions com les que acabo de plantejar. S’ha repetit molt el tòpic de que al llarg de l’Època Moderna l’eix del progrés es va desplaçar del Mediterrani a l’Atlàntic (i a la contemporània de l’Atlàntic al Pacífic). Per suposat, això és una simplificació però, el cert és que avui dia les autoritats europees treballen amb l’objectiu de fer retornar el vell continent al centre de l’escenari mundial. Penso que aquest objectiu serà molt difícil d’assolir mentre continuïn vigents tants prejudicis, també per part dels propis europeus, sobre el món mediterrani. Per això és tan important disposar de bons experts en la Mediterrània, capaços d’aportar una visió de conjunt de la seva complexitat impossible d’encabir en alguns esquemes molt simplistes que circulen avui dia.

Quina és l’aportació de la teva assignatura  al pla d’estudis i què es trobaran els estudiants amb ella?
La meva assignatura vol plantejar una gran qüestió: a l’Edat Moderna el Mediterrani va ser l’escenari en el que van competir dos dels grans imperis del moment: l’otomà i l’hispànic. M’interessa plantejar de quina manera la presència d’aquests imperis, sobretot l’hispànic tractant-se de la Mediterrània occidental, va afectar a l’organització de les antigues classes dirigents i l’estructura de l’entramat institucional de territoris, molts de matriu republicana, formats a l’Edat Mitjana. És l’encontre entre Goliat i David, entre els gran imperis i els petits territoris, que tants cops s’ha produït a la història i que es continua produït avui dia. Tenim la tendència a pensar que, a diferència de la narració bíblica, Goliat sempre acaba guanyant. Això, però no és el que va passar a la Mediterrània moderna i examinar les vies d’influència mútua em sembla d’allò més interessant. Confio que els estudiants que facin l’assignatura també ho considerin.

El Dr. Joan Lluís Palos ens explica breument els eixos de la seva assignatura en aquest vídeo:

Més informació sobre el màster en aquest vídeo i a la pàgina web (enllaç).

Categorias: jefe

Responses are currently closed.