Espais connectats al llarg del temps. Catalunya i el món mediterrani en els segles XVII i XVIII
- Grup d’Estudis d’Història del Mediterrani Occidental (GEHMO)
- Espais connectats al llarg del temps. Catalunya i el món mediterrani en els segles XVII i XVIII
- Poder i representacions culturals a l’Època Moderna: la Monarquia d’Espanya com a camp cultural (segles XVI-XVIII)
- REDIF · Xarxes d’informació i fidelitat: els mediadors territorials en la construcció global de la Monarquia d’Espanya (1500-1700)
- Articulació del territori i relacions mediterrànies a la Catalunya d’època moderna
- Maneres de viure a l’Espanya moderna: Condicions materials i formes culturals de la quotidianitat
- Els conflictes socials com a resistència al poder a la perifèria de l’Estat Modern. Segles XVI-XVII
- Cultura política, doctrina jurídica i govern a Catalunya i València (segles XVI-XVIII)
- European Network for the Baroque Cultural Heritage (ENBACH)
- Transferències culturals i pràctiques de govern en la configuració de les monarquies ibèriques a l’edat moderna (1580-1715)
- Les corts virregnals al món mediterrani: poder i representació a l’època moderna.
- Identitats múltiples: circulació de les persones i intercanvi de sabers entre Itàlia i Espanya en els segles XVI y XVII.
- Teoria política, dret i govern a Catalunya i València (segles XVI-XVII)
- La xarxa urbana catalana dels segles XVI-XVII
- Poder i representacions a l’edat moderna: la monarquia hispànica com a camp cultural (1500-1800)
- El fet quotidià a la monarquia espanyola de l’edat moderna. Catalunya i Barcelona
Espais connectats al llarg del temps. Catalunya i el món mediterrani en els segles XVII i XVIII
Projecte de recerca finançat pel Ministeri de Ciència i Innovació.
Ref. PGC2018-094197-B-100
Duració: 2019-2021
Presentació:
El projecte té com a finalitat aprofundir en les relacions de Catalunya amb el món mediterrani, tenint en compte que va ser l’espai habitual de circulació i de transferència en múltiples aspectes des de l’època medieval i en els segles moderns. Unes relacions que des de la perspectiva econòmica van contribuir a l’articulació del territori, al mateix temps que aquesta les feia possible. El desenvolupament d’aquella connexió també tenia les seves manifestacions en l’àmbit social, el polític i el cultural, amb intensitats diferents segons les conjuntures. L’objectiu és, doncs, analitzar la continuïtat i el caràcter de les relacions mentre s’incorporaven els afectes de la carrera d’Índies.
S’estudiaran de la mateixa manera períodes marcats per diferents factors de crisi, demogràfics, econòmics i polítics, com van ser els de mitjan segle XVII o els de les dues primeres dècades del XVIII, com aquells que van comportar una recuperació, ja sigui a partir de 1660 -1670 o la que va arrencar entorn de 1720 i fins a mitjans d’aquell segle. Es tracta d’analitzar com els projectes que es plantejaven la superació de les relacions tradicionals alhora les mantenien en la seva base en funció de les possibilitats que oferia cada conjuntura, de les xarxes socials establertes en el passat i de la pròpia capacitat d’afrontar més dificultats.
Investigador principal:
Jaume Dantí
Integrants:
Agustí Alcoberro
Valentí Gual
Patrici Poujade
Jordi Buyreu
Alexandra Capdevila
Xevi Camprubí
Judith Vidal