Les corts virregnals al món mediterrani: poder i representació a l’època moderna.
- Grup d’Estudis d’Història del Mediterrani Occidental (GEHMO)
- European Network for the Baroque Cultural Heritage (ENBACH)
- Articulació del territori i relacions mediterrànies a la Catalunya d’època moderna
- Poder i representacions culturals a l’Època Moderna: la Monarquia d’Espanya com a camp cultural (segles XVI-XVIII)
- Maneres de viure a l’Espanya moderna: Condicions materials i formes culturals de la quotidianitat
- Els conflictes socials com a resistència al poder a la perifèria de l’Estat Modern. Segles XVI-XVII
- Cultura política, doctrina jurídica i govern a Catalunya i València (segles XVI-XVIII)
- Transferències culturals i pràctiques de govern en la configuració de les monarquies ibèriques a l’edat moderna (1580-1715)
- Les corts virregnals al món mediterrani: poder i representació a l’època moderna.
- Identitats múltiples: circulació de les persones i intercanvi de sabers entre Itàlia i Espanya en els segles XVI y XVII.
- Teoria política, dret i govern a Catalunya i València (segles XVI-XVII)
- La xarxa urbana catalana dels segles XVI-XVII
- Poder i representacions a l’edat moderna: la monarquia hispànica com a camp cultural (1500-1800)
- El fet quotidià a la monarquia espanyola de l’edat moderna. Catalunya i Barcelona
Les corts virregnals al món mediterrani: poder i representació a l’època moderna.
Grup de Recerca Consolidat. Generalitat de Catalunya
Ref. 2009SGR1214
Presentació:
Aquest grup vol dur a terme un anàlisi del sistema de govern virregnal a l’Imperi Hispànic durant els segles XVI i XVII, partint de l’experiència de Catalunya per ampliar l’observació als diversos territoris del Mediterrani que hi formaven part (València, Nàpols, Sicília i Sardenya). Pretenem superar l’anàlisi institucional predominant fins el moment en els estudis de la matèria i incorporar la perspectiva cultural al concepte de les corts virregnals, en considerar-lo el principal element d’articulació de l’Imperi.
D’aquesta manera, aspirem a mesurar la capacitat de resistència d’antigues formes de govern sotmeses a una forta pressió uniformitzadora. Tenint això present, la nostra vol ser una recerca sobre la gestió de sistemes polítics compostos complexes. És a dir, sobre la relació entre la unitat i la diversitat en els grans sistemes de poder.
Investigador principal:
Joan Lluís Palos Peñarroya
Integrants:
- Joan Lluís Palos Peñarroya
- Ernest Belenguer i Cebrià
- Francesco Manconi
- Mafalda Soares Cunha
- Xavier Baró i Queralt
- Diana Carrió-Invrnizzi
- Jordi Buyreu Juan
- Joana Ribeirete Fraga
- Pilar Sarrias
Per més informació, clicar aquí.