Poder i representacions a l’edat moderna: la monarquia hispànica com a camp cultural (1500-1800)
- Grup d’Estudis d’Història del Mediterrani Occidental (GEHMO)
- Espais connectats al llarg del temps. Catalunya i el món mediterrani en els segles XVII i XVIII
- Poder i representacions culturals a l’Època Moderna: la Monarquia d’Espanya com a camp cultural (segles XVI-XVIII)
- REDIF · Xarxes d’informació i fidelitat: els mediadors territorials en la construcció global de la Monarquia d’Espanya (1500-1700)
- Articulació del territori i relacions mediterrànies a la Catalunya d’època moderna
- Maneres de viure a l’Espanya moderna: Condicions materials i formes culturals de la quotidianitat
- Els conflictes socials com a resistència al poder a la perifèria de l’Estat Modern. Segles XVI-XVII
- Cultura política, doctrina jurídica i govern a Catalunya i València (segles XVI-XVIII)
- European Network for the Baroque Cultural Heritage (ENBACH)
- Transferències culturals i pràctiques de govern en la configuració de les monarquies ibèriques a l’edat moderna (1580-1715)
- Les corts virregnals al món mediterrani: poder i representació a l’època moderna.
- Identitats múltiples: circulació de les persones i intercanvi de sabers entre Itàlia i Espanya en els segles XVI y XVII.
- Teoria política, dret i govern a Catalunya i València (segles XVI-XVII)
- La xarxa urbana catalana dels segles XVI-XVII
- Poder i representacions a l’edat moderna: la monarquia hispànica com a camp cultural (1500-1800)
- El fet quotidià a la monarquia espanyola de l’edat moderna. Catalunya i Barcelona
Poder i representacions a l’edat moderna: la monarquia hispànica com a camp cultural (1500-1800)
Proyecto de Investigación Fundamental no Orientada. Ministerio de Economía y Competitividad. Gobierno de España. Ref. HAR2012-39516-C02-01
Presentació:
L’objectiu del nostre projecte és desenvolupar una interpretació de la monarquia espanyola a l’edat moderna en clau cultural. Durant els últims anys els historiadors han tendit a veure-la per damunt de tot com un constructe polític, és a dir, com la unió accidental de territoris molt diversos entre si que mai no van arribar a estar plenament integrats en un mateix projecte. Considerem que aquesta lectura ha afeblit de manera considerable la comprensió de la realitat de la monarquia com a conjunt. Aquestes dificultats de comprensió han portat sovint a identificar-la amb la cort, descuidant amb això la seva dimensió territorial. La nostra hipòtesi de partida és que no es podia governar un territori d’abast planetari sense un mínim consens cultural. Al llarg de la nostra investigació durem a terme una revisió de les principals aproximacions teòriques que s’han proposat per interpretar la naturalesa de les trobades culturals com ara la de l’aculturació, la hibridació o mestissatge, la transculturació o la circulació.
La nostra proposta consisteix a examinar, a partir d’algunes experiències concretes d’aquestes trobades, les possibilitats del concepte del camp cultural encunyat per Leo Frobenius i recuperat recentment per Thomas Dacosta Kaufmann. Entenem per camp cultural l’espai generat per a la circulació de persones, idees i artefactes. Amb això esperem demostrar que els límits de l’expansió de la monarquia hispànica no es van identificar tant amb les seves fronteres polítiques com amb la seva àrea d’influència cultural.
Investigador principal:Joan-Lluís Palos
Integrants:
- Attilio Antonelli
- Francesco Benigno
- Joana Fraga
- Joan-Lluís Palos
- Joan-Pau Rubiés
- Fernando Sánchez Marcos
- Magdalena S. Sánchez
- Verónica Salazar
- Diego Sola
- Paola Volpini
Per més informació, cliqueu aquí.