Es presenta una situació d’un episodi de violència filioparental d’un noi de 16 anys que ha agredit la seva mare. Aquesta rep assistència sanitària en un servei d’urgències hospitalàries, on explica la situació que es viu a casa amb el fill. Per altra banda, el padrastre també es mostra agressiu vers el fillastre i es detecten dificultats d’acceptació i relació amb aquest. El servei de treball social de l’hospital li aconsella que posi una denúncia als Mossos d’Esquadra. L’endemà, la Fiscalia cita la família perquè comparegui i aquesta reitera mitjançant compareixença el desig que el noi marxi de casa i sigui atès per millorar la seva conducta.
La Fiscalia resol arxivar el cas perquè considera que l’agressió és una falta i no un delicte, i té en compte, a més, que és la primera vegada que es dóna. Però com que la família reitera el seu desig de renunciar a la tutela del fill, posa el noi a disposició de la Fiscalia de Protecció de Menors i aquesta, al seu torn, el posa a disposició de la Direcció General d’Atenció a la Infància i Adolescència (DGAIA) perquè valori si es tracta d’un cas de desemparament. Un educador social d’aquest servei l’acompanya al Centre d’Acolliment Fontfreda, on es farà el diagnòstic social de la situació per valorar la presència de risc social i l’establiment de mesures de protecció, si escau.
