Home de 19 anys (Marc Gil) que és portat a urgències pels seus pares. Segons manifesten els pares, en Marc fa uns dos mesos que està aïllat a casa, pràcticament no surt i no té contacte amb els amics. Passa moltes hores a l’habitació perquè, segons ell, està treballant en un projecte molt important que no vol ensenyar a ningú fins que no estigui acabat. Els pares manifesten que aquesta tarda, en arribar de la facultat, en Marc s’ha posat molt furiós i agressiu en veure que la senyora que neteja havia llençat uns papers que tenia a l’habitació. Ha dit que era un plànol d’una màquina que revolucionaria les comunicacions entre les civilitzacions. Els pares diuen que ha començat a parlar d’una manera desordenada, molt irritat, de coses que ells no entenien i amb paraules sense sentit.
Des del servei d’urgències es decideix que en Marc requereix un ingrés a la Unitat d’Hospitalització d’Aguts per fer-ne el diagnòstic.
El pacient ha passat tres setmanes a la Unitat d’Hospitalització, i posteriorment ha assistit durant dos mesos a l’Hospital de Dia de Salut Mental. Se li va diagnosticar un trastorn esquizofrènic. Després del període d’hospitalització, el pacient presenta una remissió parcial dels símptomes psicòtics. No presenta autorreferencialitat, ni neologismes, ni taquipsíquia; presenta discurs ordenat, crítica parcial al deliri i consciència parcial de la malaltia. Persisteix l’aïllament social, certa abúlia (no li interessa pràcticament res, no mostra interès per les coses) i presenta certes dificultats de concentració.
Durant el període que el pacient ha estat ingressat a l’Hospital de Dia (HD), l’equip de referència (psiquiatre, psicòleg, infermer i treballador social) ha fet diverses entrevistes conjuntes amb el pacient i amb la família. Els pares insisteixen a saber quan el seu fill serà el d’abans, quan podrà reprendre els estudis, deixar la mediació i ser una persona «normal» com era abans que passés tot això. Aquesta demanda és molt habitual entre les famílies en els primers episodis.
Durant la intervenció de l’equip de referència de l’HD, s’ha insistit en la necessitat de continuar el tractament i el seguiment en consultes externes, on s’haurà de veure la seva evolució. També s’ha explicat que en aquests moments cal anar plantejant les coses, els plans de futur, sense pressa. S’ha insistit en la importància del seguiment interdisciplinari per poder-se recuperar i plantejar un pla de treball que consideri totes les àrees de la vida.
El TS del Centre de Salut Mental, que ja ha conegut el fill durant el procés d’ingrés, té una primera entrevista, concertada, amb els pares. El TS té la informació prèvia que consta en la història clínica del pacient.
