Formació > Formació IPS > Conferències - curs 2004-2005

ACTUALITZACIÓ DE CONTINGUTS CURRICULARS PER A PROFESSORAT DE CIÈNCIES

CONFERÈNCIES D’ACTUALITZACIÓ PER A ENSENYANTS

Lluitar contra els insectes al segle XXI
Hi ha unes 3.000 espècies d’insectes que ens resulten perjudicials.
Unes ho són directament, ja que ens transmeten malalties, d’altres ens perjudiquen indirectament, ja que competeixen pels recursos que generem. Actualment, la lluita contra els insectes es basa en agents químics de síntesi. El problema de la major part d’aquests insecticides és que l’espècie tractada adquireix resistència envers el producte, i l’evolució d’aquest fenomen pot ser molt ràpida sota la intensa selecció provocada per l’ús de quantitats que cada vegada han de ser més grans. Les tendències actuals tracten de triar primer el lloc d’acció de l’insecticida abans d’inventar-lo, de manera que es puguin minimitzar els fenòmens de resistència i augmentar-ne l’especificitat. Això requereix un bon coneixement dels processos fisiològics de l’insecte. Entre els processos que s’estan estudiant activament per dissenyar els insecticides del futur estan els de comunicació química, la formació de l’exosquelet, els processos
digestius i els mecanismes hormonals.
Dr. Xavier Bellés. Investigador Científic. Consell Superior
d’Investigacions Científiques
Dimecres, 20 d’abril, a les 19 h
Sala Pere Coromines

Som 30.000 gens. Només?
La revelació de la seqüència del genoma humà ha permès descobrir la gran complexitat informativa que s’hi amagava. Ara bé, això no és tot. Aquest genoma ha d’acabar desenvolupant cèl·lules, teixits i òrgans diferents entre ells. De fet, cada cèl·lula del nostre cos té un conjunt de proteïnes diferents i, en canvi, totes tenen exactament el mateix genoma. Què ho fa?
Quines són les estratègies que tenen les cèl·lules per permetre l’expressió d’uns gens i no la d’uns altres? Com s’ho fan per fabricar aquelles proteïnes necessàries i impedir-ne l’aparició de les no desitjades?
Miguel Beato, expert mundial en el tema de la regulació genètica i actual director del CRG (Centre de Regulació Genòmica), ens farà una revisió actualitzada, i amb la claredat que ens té acostumats, sobre els principals mecanismes de regulació de l’expressió gènica.
Dr. Miguel Beato. Director del CRG. Barcelona.
Dimecres, 20 d’octubre, a les 19 h
Sala Prat de la Riba

Retalla, enganxa i pinta. Introducció a les principals tècniques de manipulació del DNA
Des de fa uns 15 anys, les tècniques de manipulació del DNA són una rutina en la majoria dels laboratoris del món. Tant és així que s’utilitzen pràcticament com a tècniques de manualitats.
Efectivament, el DNA es pot tallar, enganxar, llegir, amplificar, etc. A la xerrada s’exposarà de manera molt entenedora la teoria d’alguns d’aquests procediments, per tal que els docents tinguin una base més sòlida a l’hora d’explicar-los.
Josep Clotet és un expert comunicador en temes de Biologia Molecular. Treballa com a professor i investigador al Departament de Biologia Molecular i Cel·lular de la Universitat Internacional de Catalunya.
Dr. Josep Clotet. Universitat Internacional de Catalunya.
Dimecres, 24 de novembre, a les 19 h
Sala Prat de la Riba

No cal inscripció

Lloc

Institut d’Estudis Catalans
Carrer del Carme, 47
08001 Barcelona

Per a més informació
Institut de Ciències de l'Educació
Universitat de Barcelona
Tel.: 934 021 0 24

Modificat el: Comentaris:ice@ub.edu