Com aprèn i recorda el cervell?

L’aprenentatge i la memòria són dos processos cerebrals que estan molt lligats i que originen canvis adaptatius en el comportament dels organismes. Quan aprenem podem utilitzar almenys dos tipus d’estratègies cognitives. Una dóna lloc a la memòria implícita, un tipus de memòria inconscient i rígida que difícilment s’expressa en situacions diferents de l’original. És una memòria d’hàbits radicada a les mateixes regions cerebrals que processen la informació sensorial i motora, principalment el neocòrtex i els ganglis basals.

L’altra estratègia cognitiva origina la memòria explícita o declarativa, una memòria conscient i flexible, que es pot expressar en situacions i contextos diversos, diferents als de l’aprenentatge original. És una memòria de caràcter relacional, que depèn de la regió del cervell coneguda com a sistema hipocampal i basada en informació emmagatzemada a l’escorça i en altres regions cerebrals. Un tipus particular de memòria explícita és la memòria de treball, necessària per al raonament i altres processos cognitius. La memòria de treball depèn de l’escorça prefrontal, una regió del cervell implicada en els aspectes temporals i en la sintaxi (composició coherent) dels episodis de memòria. L’oblit podria dependre d’alteracions en els circuits neuronals que emmagatzemen la informació, o també de processos actius que dificulten la consolidació o impedeixen l’expressió de les memòries.

Dr. Ignacio Morgado Bernal, catedràtic de Psicobiologia,
Institut de Neurociència, UAB
Dimecres, 8 de novembre, 19 h

Els boscos animals marins: una manera diferent de conèixer el mar?

Si ens endinsem cap al fons des de la vora del mar creuarem tot una sèrie de paisatges que canvien ràpidament al mateix temps que disminueix la llum. No gaire mes enllà dels 50 metres de fondària, els vegetals que colonitzen el fons del mar es veuen substituïts per animals sèssils que conformen boscos i praderies com les que formaven els vegetals. Aquesta mena de boscos formats per animals s’estenen mes enllà dels 500 metres. Els organismes sèssils són majoritàriament organismes suspensívors, que depenen de les partícules arrossegades pels corrents per alimentar-se. Malgrat aquesta evident limitació, és l’estratègia tròfica dominant en les comunitats bentòniques marines de tots els oceans. L’explicació dels factors que han facilitat l’èxit ecològic
dels suspensívors permet revisar d’una manera diferent el processos de transferència de matèria i d’energia als oceans.

Les comunitats dominades per aquests organismes s’organitzen en l’espai i en els temps d’una manera que recorda la formació de comunitats (boscos, praderies, etc.) terrestres. L’ús de paral·lelismes entre els dos medis (marí i terrestre) ens ajuda i ens facilita el coneixement, i ens dóna recursos per explicar millor els ecosistemes marins. Les comunitats bentòniques de suspensívors són veritables illes de vida on es concentra una gran quantitat d’organismes. Aquest fet ha permès el seu desenvolupament al llarg de molts milions d’anys, però durant les darreres dècades està sent la principal causa de la seva extinció. En aquest cas, coneixement i conservació són dos conceptes que van íntimament lligats.

Dr. Josep M. Gili, professor d'investigació del CSIC,
Institut de Ciències del Mar de Barcelona
Dimecres, 17 de gener, 19 h

Silenci en la cèl·lula!

El silenci a la sala és important. I a l’aula, i a molt llocs. Però, a la cèl·lula, permetre que els gens parlin o callin és essencial. Amb el mateix genoma, una cèl·lula pot esdevenir neurona o fibroblast. És per això que hi ha molts mecanismes de control de l’expressió gènica: promotors, vida mitja dels mRNAs, modificacions postraduccionals, etc. Però ara se n’ha trobat un de nou: l’RNA interferència. D’ençà del seu descobriment ara fa uns deu anys, aquest procés no deixa de sorprendre’ns dia a dia. A més, aquest nou mecanisme de control està esdevenint una eina clau per a la recerca i pot ser el futur de una nova línia de fàrmacs molt específics. Definitivament, potser no hi ha gaires mecanismes per fer silenci entre els alumnes d’una aula, però n’hi ha molts per fer callar els gens de les nostres cèl·lules.

Dr. Josep Clotet, professor de la Universitat Internacional de
Catalunya i conferenciant assidu dels nostres cicles de conferències
Dimecres, 7 de març, 19 h

No cal inscripció
Lloc: Institut d’Estudis Catalans
Sala Pere Coromines
Carrer del Carme, 47
08001 Barcelona