BIOLOGIA

Darwin i el pensament filogenètic

Fa segle i mig, Charles Darwin va difondre una de les idees més fèrtils i poderoses de la biologia: tots els éssers vius tenen un mateix avantpassat, tots tenen un mateix origen, tots som parents. Les relacions entre tots els organismes actuals i els que han existit en el passat es poden representar amb un diagrama arborescent. L’arbre de la vida, amb les branques extingides enfonsades en la terra, en el registre fòssil, i el seu fullam espès d’espècies vivents actuals, és una imatge darwinista potent. Des del començament, va ser adoptada pels naturalistes per substituir la idea vella i incorrecta de la gran cadena de l’ésser: una escala que ascendia dels cucs insignificants als excelsos humans, a tocar dels déus. Amb l’arbre de la vida darwinista, ja no hi van haver mai més organismes superiors i inferiors, o més o menys evolucionats. Les tècniques bioquímiques i el mètodes computacionals actuals ens han permès de
reconstruir l’arbre filogenètic universal i trobar relacions familiars insospitades. Ens enfilarem per l’arbre de la vida, des dels seus orígens químics fins a l’exuberant biodiversitat actual.

Dr. Juli Peretó. Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva, Universitat de València Secció de Ciències Biològiques, Institut d’Estudis Catalans
Dimecres, 28 de novembre, 19 h
Lloc: Escola Massana, Sala d’actes
Hospital, 56. 08001 Barcelona

CONFERÈNCIES Actualitazació de Continguts curriculars per a professorat de Ciències Curs 2007-08 Biologia
Genomes i Epigenomes: Variabilitat genètica sense canvis de la seqüència de nucleòtids L’epigenètica es pot definir com els canvis en la transcripció del gens deguts a la modulació de la cromatina, els quals no depenen dels canvis en la seqüència de nucleòtids del DNA. La cromatina pot adoptar configuracions diferents mitjançant un conjunt de mecanismes covalents i no covalents, que s’estan descobrint molt ràpidament. Aquests inclouen una gran quantitat de modificacions posttraduccionals de les histones, també processos de remodelització depenents d’energia, que mobilitzen o alteren les estructures nucleosòmiques, la substitució d’unes histones per unes altres en l’octàmer nucleosòmic, i la funció senyalitzadora dels RNA petits no codificadors. El mateix DNA pot ser també modificat covalentment en molts eucariotes, mitjançant la metilació de citosines. En conjunt, tots aquests mecanismes constitueixen una xarxa molecular, que pot crear variabilitat en la configuració de la cromatina. El control epigenètic pot ser la clau que permeti entendre la identitat cel·lular, la formació de tumors, la plasticitat de les cèl·lules troncals, la regeneració i l’envelliment. Sens dubte, el coneixement de com actuen els mecanismes epigenètics tindrà implicacions importants per a la biologia humana i per a les malalties humanes en l’era post–genòmica. Dr. Lluís Serra. Catedràtic de Genètica de la Universitat de Barcelona Dimecres, 24 d’octubre, 19 h Lloc: Institut d’Estudis Catalans, Carrer del Carme, 47. 08001 Barcelona
Darwin i el pensament filogenètic Fa segle i mig, Charles Darwin va difondre una de les idees més fèrtils i poderoses de la biologia: tots els éssers vius tenen un mateix avantpassat, tots tenen un mateix origen, tots som parents. Les relacions entre tots els organismes actuals i els que han existit en el passat es poden representar amb un diagrama arborescent. L’arbre de la vida, amb les branques extingides enfonsades en la terra, en el registre fòssil, i el seu fullam espès d’espècies vivents actuals, és una imatge darwinista potent. Des del començament, va ser adoptada pels naturalistes per substituir la idea vella i incorrecta de la gran cadena de l’ésser: una escala que ascendia dels cucs insignificants als excelsos humans, a tocar dels déus. Amb l’arbre de la vida darwinista, ja no hi van haver mai més organismes superiors i inferiors, o més o menys evolucionats. Les tècniques bioquímiques i el mètodes computacionals actuals ens han permès de reconstruir l’arbre filogenètic universal i trobar relacions familiars insospitades. Ens enfilarem per l’arbre de la vida, des dels seus orígens químics fins a l’exuberant biodiversitat actual. Dr. Juli Peretó. Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva, Universitat de València Secció de Ciències Biològiques, Institut d’Estudis Catalans Dimecres, 28 de novembre, 19 h Lloc: Escola Massana, Sala d’actes Hospital, 56. 08001 Barcelona
Conèixer-se a un mateix: l’educació del sistema immunitari en el nostre organisme El sistema immunitari dels mamífers està constituït per diversos tipus de cèl·lules, moltes de les quals circulen i accedeixen a diferents zones de l’organisme. La comunicació entre aquests tipus de cèl·lules i aquestes cèl·lules amb el seu entorn és fonamental per a l’adequat funcionament de la resposta immunitària. Una funció principal del sistema immunitari és la defensa davant de patògens i tumors. Per dur a terme aquesta funció amb eficàcia, aquest sistema ha de poder distingir entre cèl·lules normals sanes i elements potencialment perillosos. En general, aquesta habilitat funciona bé (dins d’un límit), però coneixem situacions en què el sistema immunitari sembla desorientat i ataca components propis del nostre organisme o externs, però innocus, i provoca problemes greus. Per exemple, el nostre organisme pot patir al·lèrgies davant dels aliments, les malalties autoimmunes com l’artritis, o rebutjar vigorosament trasplantaments d’òrgans, encara que aquests estiguin sans. Encara que les bases cel·lulars i moleculars que fonamenten aquests processos encara no es comprenguin completament, s’han fet avenços importants en el coneixement sobre «l’educació» del sistema immunitari i les seves alteracions. En aquesta xerrada, discutirem aquests problemes i conceptes rellevants per entendre els mecanismes que intervenen en el desenvolupament del sistema immunitari en equilibri amb l’organisme. Dr José Aramburu. Professor d’Immunologia. Departament de Ciències Experimentals i de la Salut. Universitat Pompeu Fabra. Barcelona Dimecres, 5 de març de 2008, 19 h Lloc: Institut d’Estudis Catalans, Carrer del Carme, 47. 08001 Barcelona
Programa conjunt de formació de la Secció d’Ensenyament de la Societat Catalana de Biologia - IEC i l’Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat de Barcelona Es lliuraran certificats d’assistència a les conferències als participants socis de l’SCB
	Informació i inscripcions: http://scb.iec.cat/Ensenyants.htm telèfon 933 248 584