El procés de convergència europea en matèria universitària és un excel·lent factor que pot estimular a les universitats, els seus responsables i el professorat a la creació d'una cultura docent capaç de generar una millora en la qualitat docent i una forma diferent d'entendre la tasca docent del professorat que incorpori preocupació i dedicació a la formació de l'estudiant. Però la reorientació de la pràctica docent més centrada en l'aprenentatge dels estudiants que en l'ensenyament no només exigeix un canvi d'actitud i dominar unes tècniques i estratègies didàctiques pròpies de metodologies actives, també pressuposa:
actualitzar els coneixements de què disposem els docents universitaris sobre què és l'aprenentatge, com aprenen els adults en contextos universitaris, quines dificultats específiques té l'aprenentatge de coneixements abstractes i complexos, com es pot optimitzar el procés d'aprenentatge en aquests casos, quin paper juga la motivació en l'aprenentatge, quan i de quina manera la interacció entre iguals el potencia, com pot intervenir el docent i ajudar a l'estudiant a crear la capacitat d'autoregulació del propi procés d'aprenentatge; i
conèixer millor l'estudiant de nou ingrés, les seves necessitats, per ajudar-lo en el seu procés d'integració en el món universitari.
En aquest sentit, l'estudiant a més de rebre una formació universitària de qualitat ha de disposar d'un suport personalitzat que a la Universitat de Barcelona es materialitza en els Plans d'Acció Tutorial de cada centre i en la tutoria acadèmica.