|
Formació > Formació IPS >
- curs 2004-2005
 |
CURS MONOGRÀFIC
dirigit per Jesús Carrillo
en el MUSEU D’ART CONTEMPORANI DE BARCELONA
12, 13, 19 I 20 D’ABRIL DE 2005, DE 19 A 21 h
|
El curs aborda una anàlisi de la cultura contemporània
a partir de la constatació de l’expansió d’un
nou paradigma –la xarxa– que s’ha imposat en
l’organització dels processos econòmics, polítics
i de relació social, i que es deriva de la intensificació
dels fluxos comunicacionals durant l’últim terç
del segle XX. El curs defineix i sotmet a debat alguns conceptes
fonamentals de la sociologia i la teoria de la cultura contemporània,
a la llum de l’anàlisi de fenòmens i comportaments
específics que es poden relacionar amb el nou model xarxa,
des de la construcció de la subjectivitat fins al nou ordre
mundial.
Jesús Carrillo és professor d’història
de l’art de la Universidad Autónoma de Madrid. Forma
part de l’equip de recerca de Desacuerdos.
|
|
| XARXES: MODES D’ACCIÓ
I PRODUCCIÓ EN LA SOCIETAT GLOBAL |
DIMARTS 12 D’ABRIL |
La societat xarxa, una introducció: breu genealogia
de la societat comunicacional, tecnologia i cultura; els límits
del determinisme tecnològic, temps reals i espais virtuals,
la intensificació dels fluxo; neoliberalisme o alliberament,
la superposició del que és global i local, terror
i “nou ordre mundial”.
Es parteix del famós terme encunyat per Manuel Castells
“societat xarxa” per fer una revisió crítica
dels
conceptes i llocs comuns de l’anàlisi sociològica
contemporània, es fa èmfasi en l’ambivalència
i complexitat
dels processos que descriu i s’avisa sobre la circularitat
de molts dels seus arguments. S’hi analitzaran
situacions quotidianes i esdeveniments internacionals a la llum
del model de la xarxa. |
DIMECRES 13 D’ABRIL |
La virtualització de la cultura:
vells i nous mitjans, l’hipertext com a nova “forma
simbòlica”, interfícies, modes de producció
immaterial,
esdeveniment i simulacre, art en xarxa i la xarxa de l’art.
Les últimes dècades han assistit a una expansió
dels processos d’informació i comunicació
tecnològicament mediats, han fet d’aquest tipus
de mediació el camp de producció dominant i han
absorbit dins la seva lògica la resta dels processos
de producció cultural i la definició mateixa del
coneixement.
El món de l’art no s’ha escapat d’aquests
processos i s’observa, dins dels seus modes de producció
i exhibició, un intent d’assimilació als
nous modes de circulació de la cultura, al mateix temps
que s’ha dut a terme una reflexió estètica
sobre aquests. |
DIMARTS 19 D’ABRIL |
Construcció de mons. Utopies i distopies:
modes de construcció subjectiva i de vida comunitària
a la xarxa; avatars, MUDS, xats, ciutats digitals, junk space;
Internet com a ciutat genèrica, la matriu venç
el fal·lus; la utopia ciberfeminista.
La popularització d’Internet als anys noranta i
la creixent centralitat dels processos comunicacionals tecnològicament
mediats han donat lloc a tota una constel·lació
de nous modes de relació interpersonal i a
noves disposicions subjectives i construccions identitàries.
Aquestes poden ser interpretades com un
alliberament dels lligams i compartiments de la societat disciplinària
i patriarcal o, al contrari, com una posada total de la subjectivitat
al servei de la intensificació dels fluxos comunicacionals. |
DIMECRES 20 D’ABRIL |
La reconfiguració de l’agència política:
ciutadania o multitud?, la noció del que és biopolític,
nous modes
d’activisme; hackers, pirates i nòmades, Zones
Temporalment Autònomes, els Indimedia, les xarxes
de resistència global.
Tant l’exercici de la sobirania ciutadana en la democràcia
representativa com els mecanismes d’antagonisme basats
en la lluita de classe han quedat desbordats, d’una banda,
per la imposició absoluta de la lògica del capital
i la seva colonització del desig i, de l’altra,
per l’atomització i dispersió dels fronts
de lluita política. Si el concepte
qualitatiu de ciutadania queda sobrepassat pel quantitatiu i
menys estructurat de multitud, la dissidència
adopta modes de comportament igualment discontinus i desterritorialitzats.
En tots dos casos, el de la multitud i els moviments activistes,
el camp d’acció i de batalla és l’esfera
de la comunicació. |
| |
|
| Les classes aniran acompanyades d’una
bibliografia específica i una llista de casos concrets per
a la seva anàlisi.
En el marc de Desacuerdos. Sobre art, polítiques i esfera
pública a l’Estat espanyol és un projecte de
recerca en coproducció entre Arteleku-Diputación Foral
de Gipuzkoa, el Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA)
i la Universidad Internacional de Andalucía–UNIA arteypensamiento,
i també un projecte expositiu i d’activitats coproduït
per les mateixes institucions i el Centro José Guerrero–Diputación
de Granada.
INSCRIPCIONS
Termini de matriculació:
A PARTIR DEL 14 DE MARÇ DE 2005,
a la recepció del Museu
(dimarts tancat). Places limitades.
Preu de la matrícula:
Tarifa normal: 30 €
Estudiants i aturats: 24 €
Amics del MACBA: 15 €
Per a més informació:
Tel.: 93 412 08 10 (ext 392)
servcult@macba.es
www.macba.es
MACBA
Plaça dels Àngels, 1
08001 Barcelona
INSCRIPCIONS ICE
Els professors en actiu que ho acreditin es podran inscriure a través
de l’ICE de la UB.
Termini de matriculació:
DEL 14 DE MARÇ AL 8 D’ABRIL DE 2005
Places limitades
Preu de la matrícula: 15 €
|
Modificat
el:
Comentaris:ice@ub.edu
|
