El professorat d’educació secundària sovint ha
d’afrontar actituds xenòfobes a les aules i, per
més que esmercem esforços per neutralitzar-les,
topem amb la potència d’un discurs dominant
que diferencia, exclou i criminalitza les persones
immigrades.
Les tensions que es creen a les
aules fan pràcticament inútil el nostre discurs
i se’ns fa difícil trobar maneres de transformar
aquestes tensions en un diàleg obert, crític,
enraonat, culte i constructiu.
Tot i que les assignatures de ciències socials,
especialment la geografia, podrien constituir un
medi idoni per obrir les visions tancades que es
tenen de l’altre, a què tant s’hi aferren els
adolescents, i podrien permetre obrir el diàleg.
Sembla que amb els continguts i les estratègies
didàctiques del professorat no n’hi ha prou per
eixamplar les estretes visions dels uns i els altres.
Així, doncs, hi ha força qüestions per proposar
des de les mateixes aules de ciències socials:
• Fins a quin punt el professorat no transmet
el mateix discurs que assenyala l’immigrat
com el diferent?
• Pel fet de parlar d’immigració i d’immigrats,
ja s’estableixen diferències?
• Com cal enfocar les visons dels uns i els
altres sense augmentar l’escletxa entre
nosaltres i ells.
• Quan parlem de persones immigrades, les
considerem totes de la mateixa manera:
segons el sexe, la procedència, l’edat, la
llengua, els costums, etc.?
• Fins a quin punt no es dóna una visió
eurocèntrica i androcèntrica de la
immigració i de les persones immigrades?
• Com tracten els llibres de text la qüestió
de la immigració i dels immigrats?
Aquestes i moltes altres qüestions se’ns plantegen a
l’hora cercar maneres d’ensenyar per tal de reduir la
xenòfobia a les aules, per això creiem que posar en
comú experiències, problemes i, si s’escau, sentiments
pot ajudar-nos a fer més eficaç la nostra tasca docent.
Amb aquesta jornada volem cercar punts de vista que
desconstrueixin la visió dominant dels immigrats;
volem trobar estratègies docents diferents que
permetin, si més no, reduir la xenofòbia a les aules;
volem confrontar experiències i arribar a trobar unes
pautes mínimes per ensenyar i fer comprendre que
tots i cadascun de nosaltres som diferents, que les
diferències són una qualitat inherent al gènere humà.
