Sobre els efectes de l'edat en l'aprenentatge escolar d'una llengua estrangera,
Carme Muñoz, Carmen Pérez, Mª Luz Celaya, Teresa Navés, Mª Rosa Torras, Elsa Tragant, Mia Victori
Universitat de Barcelona

Resum

L'objectiu d'aquest article és tractar una qüestió de màxima actualitat, els efectes de l'edat en l'aprenentatge d'un idioma. Per realitzar aquest estudi, les dades empíriques recollides pel nostre equip investigador de més de 1700 escolars i adults es contrasten amb quatre idees molt arrelades en la nostra societat i que no sempre són corroborades per les nostres dades.

Dues generalitzacions semblen estar àmpliament acceptades avui en dia en relació amb l'adquisició de segones llengües (llengües parlades en l'entorn): a) els nens més grans, els adolescents i els adults són més ràpids i eficaços durant els primers estadis d'aprenentatge que no pas els nens més petits; b) en un medi natural, els nens que comencen abans l'aprenentatge d'una llengua estrangera tenen més possibilitats d'arribar a nivells més alts de domini de la llengua. Ara bé, en el cas de l'aprenentatge de llengües estrangeres, context al qual es corresponen les nostres dades, la segona generalització és difícilment constatable degut a la relativa manca (800 hores d'instrucció en l'ensenyament reglat, amb molt baixa intensitat) i a la menor qualitat d'exposició a la llengua.

El disseny de la nostra investigació ens ha permès tractar el tema de les diferències que s'observen segons l'edat d'inici de l'aprenentatge, entre els 2 i els 18 o més anys. En aquest treball ens centrem en l'alumnat escolaritzat en el marc de l'E.G.B. i de la LOGSE i que, per tant, va començar l'aprenentatge als 11 i als 8 anys respectivament. Hem recollit dades d'ambdós grups després de 200 (Temps 1) i 416 (Temps 2) hores de classe i estem procedint a recollir-ne després de 726 hores (Temps 3). Per fer-ho vam preparar i administrar diferents proves en anglès de producció i comprensió escrita i oral, tant de tipus més acadèmic com comunicatiu i en les llengües maternes dels subjectes, espanyol i català, així com un qüestionari amb informació biogràfica i sociolingüística.

Les preguntes que fem amb la seva corresponent evidència empírica són les següents:

1. "Per als nens petits, aprendre idiomes és com un joc, que aprecien més que els més grans."
Les nostres dades evidencien que no és exactament així. En primer lloc, existeix una actitud favorable cap a l'aprenentatge de l'anglès tant en educació primària com en secundària (amb una oscil·lació del 70,5% entre els alumnes d'11 anys i del 89% entre els de 14 anys). En segon lloc, la diferència que s'aprecia entre els dos grups radica en els motius que es presenten per a aquesta motivació: per als més joves, motius de caràcter intrínsec, com el factor lúdic, la metodologia aplicada i el professor, mentre que per als més grans són motius més extrínsecs, com el futur professional.

2. "Els nens petits tenen més recursos per a l'aprenentatge de llengües."
Novament les nostres dades suggereixen tot el contrari. Els recursos o estratègies d'aprenentatge, enteses com a accions o passos adoptats, augmenten amb l'edat. A major edat les estratègies presenten major varietat i complexitat cognitives. A menor edat hi ha major dependència d'altres persones i recursos externs, i per tant menor autonomia en l'aprenentatge.

3. "Els nens petits no parlen gaire però entenen molt."
Les nostres dades sí sembla que corroboren aquesta idea, però només fins a cert punt. En analitzar les diferències segons l'edat quant a l'ús productiu de la llengua meta, tal i com es fa en les preguntes anteriors, es confirma la lentitud comparativa dels alumnes més joves. L'anàlisi de les habilitats receptives interpersonals mostra també un avantatge dels alumnes més grans. No obstant això, en les habilitats receptives passives (de simple reconeixement de paraules o frases) no hi ha grans diferències. Les anàlisis estadístiques suggereixen que en aquesta prova, a diferència de les altres analitzades, el domini de la/les L1 (reflex d'una capacitat cognitiva que augmenta amb l'edat) no té una influència significativa en l'aprenentatge.

4. "Com més aviat es comença, els resultats en llengua escrita són millors."
Finalment, aquesta idea tampoc es confirma completament en la nostra investigació. D'una banda, veiem que algunes de les estratègies compensatòries només desapareixen en relació amb l' edat, no amb el nombre d'hores. D'altra banda, amb les mateixes hores d'instrucció, els subjectes que comencen de més grans obtenen millors resultats. Amb dades de subjectes de la mateixa edat (12 anys) i diferent nombre d'hores (200 i 416 ja que van començar als 11 i 8 anys respectivament), veiem que els que van començar abans només són millors en l'àrea de fluïdesa en relació amb el lèxic.

En conclusió, el ritme superior dels aprenents més grans sembla correspondre's amb un major desenvolupament cognitiu que els permet aprofitar millor la instrucció formal o explícita que es practica a l'escola. Els aprenents més petits, per contra, no troben la quantitat i qualitat d'exposició lingüística típica de l'adquisició natural que els permetria utilitzar aprenentatges implícits. L'avançament de la instrucció en llengua estrangera que s'anuncia en el nostre país no produirà efectes positius si no s'acompanya d'una major intensitat d'exposició a la llengua, o de l'alternativa d'utilitzar la llengua estrangera en alguna assignatura curricular.

Anar a l'article
El resum
Les autores
Adreces d'interès