Objectius i programa general d'actuació

El grup de recerca es planteja com a objectius generals d'actuació:
  • 1. Consolidar la comprensió del desenvolupament del repertori lingüístic de parlants de català i castellà (natius i no natius) en entorns multilingües
  • 2. Incrementar l’estudi del desenvolupament de la comunicació escrita com a eina d’aprenentatge inicial i com a necessitat ineludible per a la formació acadèmica i l’activitat investigadora
  • 3. Augmentar la transferència dels resultats obtinguts a la comunitat educativa per contribuir a la sostenibilitat del multilingüisme a les aules i al millorament de la comunicació escrita

 

  • Objectiu 1: Consolidar la comprensió del desenvolupament del repertori lingüístic de parlants de català i castellà (natius i no natius) en entorns multilingües
  • Un supòsit bàsic del nostre treball és que el desenvolupament tardà del llenguatge consisteix en el domini progressiu dels diferents gèneres de discurs (Rosado, Salas, Aparici & Tolchinsky, 2013; Tolchinsky, 2004). Per tal d’obtenir un panorama del desenvolupament tardà de la llengua en ús aprofundirem en les característiques lèxiques, morfosintàctiques i discursives dels gèneres narratius i expositius i hi inclourem l’estudi de definicions i acudits així com d’altres usos figuratius de la llengua com ara la metàfora. En el cas de parlants multilingües sabem que la seva competència discursiva ve modulada per la llengua d’origen (BSO2003-06020; Tolchinsky, Salas, Perera, 2007) i que no hi ha un desenvolupament igualat dels diferents nivells lingüístics. Sembla fonamental, doncs, mantenir aquest apropament multinivell que hem utilitzat fins ara.

 

  • En efecte, l’estudi del discurs d’alumnes d’origen estranger escolaritzats a Catalunya (per al català) i en diversos indrets de l’estat espanyol (per al castellà) (SEJ2006-11083) ens ha permès descobrir rendiments dissociats, com ara un bon rendiment discursiu i sintàctic que coexisteix amb errors morfològics (de concordança o de conjugació verbal). A més, es va fer palès un altre tipus de dissociació; la que hi ha entre allò que, segons les directrius establertes pel MCERL, s’ha de tenir en compte en l’avaluació de la competència en una L2 i el que realment fan en la pràctica els professors de llengua quan avaluen.

 

  • Com assenyalem en una publicació recent (Rosado, Aparici & Perera, 2014), aquests resultats haurien de repercutir en la forma d’avaluar el coneixement lingüístic de parlants no natius. A nosaltres ens serveixen de base per plantejar accions concretes que portin a revisar l’avaluació de la competència discursiva i, en particular, a reexaminar les creences i actituds dels docents i dels responsables d’institucions per a l’ensenyament de llengües estrangeres que han de valorar adequadament les capacitats dels aprenents (vegeu l’Objectiu 3).

 

  • Línies d’acció per a l’obtectiu 1

 

El desenvolupament del repertori lingüístic en català i castellà Corpus GRERLI.

  • Completarem les comparacions entre L1 i L2. Ens centrarem en: a) els mecanismes de cohesió, incloent-hi els marcadors del discurs i la seva relació amb les unitats de producció del discurs; i b) l’expressió de la no asserció o temps irrealis, és a dir, els fets o esdeveniments assumits com a no realitzats o impossibles, aprofundint en la naturalesa i funció d’aquestes formes. Continuarem treballant en la descripció de les característiques lèxiques del corpus, aprofundint en l'ús de l'adjectiu.

 

En el marc del projecte en curs (EDU2012-34394) avançarem en la comprensió de la competència discursiva de parlants natius i no natius de diferents llengües d’origen, tot determinant la influència dels diferents nivells de llengua –morfològic, sintàctic i discursiu– en la qualitat dels seus textos (narratius i expositius orals i escrits). Els indicadors de qualitat textual en L1 s’han obtingut dels estudis evolutius anteriors sobre lèxic, connectivitat i complexitat sintàctica, i perspectiva i organització discursives. Ara veurem, d’una banda, com aquests indicadors contribueixen a explicar les diferències en la qualitat discursiva al llarg del desenvolupament en L2 i, d’una altra, com es relacionen amb avaluacions externes de qualitat textual, la qual cosa té importants implicacions educatives (objectiu 3).

  • Corpus CeSca. Aprofundirem en dos gèneres discursius específics, contraposant una construcció de registre escrit mes acadèmic –definicions– amb un gènere típic del discurs oral –acudits–. El gènere ‘acudits’ ha de ser entès en el marc dels diversos usos figuratius de la llengua que es desenvolupen més enllà de la infància, de la mateixa manera que ho és la metàfora. Entenem que l’ús de metàfores és rellevant en tant que pot ser molt valuós com a predictor del desenvolupament discursiu i cognitiu. En aquest sentit, determinar com les funcions discursives que s’articulen per mitjà d’una interpretació metafòrica es veuen afectades pel gènere i la modalitat del discurs, i esbrinar quina és la relació entre recursivitat metafòrica en el discurs i maduració cognitiva dins el context acadèmic és una altra línia de treball que s’està duent a terme i tindrà continuïtat en els propers anys.

 

• Futura línia d’acció: dissenys experimentals

  • Els estudis experimentals que preveiem es proposaran comprovar com incideixen determinades adquisicions evolutives en una de les habilitats clau del rendiment escolar i professional com és la comprensió lectora. Més concretament, volem posar a prova si la presència de determinats elements en un text (indicadors de qualitat textual que estem identificant en l’actual projecte I+D) facilita la comprensió del text.

 

  • Objectiu 2: Incrementar l’estudi del desenvolupament de la comunicació escrita com a eina d’aprenentatge inicial i com a necessitat ineludible per a la formació acadèmica i l’activitat investigadora

 

  • Un altre supòsit fonamental del grup és que l’aprenentatge de la llengua escrita és part del procés d’adquisició d’una llengua i no pas una habilitat afegida que deixa incòlume el coneixement lingüístic de l’individu. En una societat basada en el coneixement, aquest aprenentatge marca la diferència entre parlants natius i parlants competents (Berman, 2004; Tolchinsky, 2004). La producció de textos adequats a diferents propòsits comunicatius, cohesius i coherents, és un aspecte clau de la competència discursiva. En primer lloc, per la seva alta relació amb l’èxit acadèmic; en segon lloc, perquè travessa tots els continguts i la seva importància augmenta amb el nivell escolar; en tercer lloc, i no menys important, perquè l'escriptura té una funció epistèmica: escriure ajuda a entendre millor l'assumpte del qual s'escriu. Malgrat la seva importància, els alumnes mostren dificultats importants en l'aprenentatge de la composició escrita, sobretot en la producció dels textos més típicament escolars.

 

  • Línies d’acció per a l’obtectiu 2

 

Construcció i avaluació de textos: cap a una definició de qualitat textual

En diversos estudis empírics ens hem ocupat de traçar un panorama evolutiu dels diferents aspectes involucrats en la construcció de textos: estructura dels textos expositius i narratius, mecanismes de cohesió, recursos sintàctics propis de la modalitat escrita, mecanismes de despersonalització propis del gènere expositiu, i també l’ortografia, tradicionalment considerada com una habilitat de baix nivell però amb una relació amb el coneixement lèxic i morfològic dels parlants cada vegada més evident. Utilitzant el corpus CeSca, hem dut a terme el primer estudi evolutiu sobre l'ortografia del català que ha permès descobrir el paper creixent del coneixement lèxic i morfològic per resoldre l’ambigüitat ortogràfica. En altres estudis hem establert els predictors evolutius dels assoliments en ortografia així com les complexes relacions entre pràctiques docents i rendiments del alumnes en el domini de l'ortografia i de la comprensió lectora. Durant el proper trienni ens centrarem en el desenvolupament de la composició escrita en parlants de castellà i de català. Examinarem la potencial contribució de les habilitats cognitives i lingüístiques dels alumnes, del procés de producció del text i de les pràctiques docents en la qualitat de la composició escrita (EDU2012-36577). L’objectiu és establir els models que expliquen millor la qualitat dels textos en els diferents nivells de primària, incloent-hi com a potencials variables explicatives del subjecte la comprensió oral i escrita, el coneixement lèxic, el coneixement ortogràfic, la memòria de treball i el procés d’escriptura. Com a variables contextuals considerem les pràctiques docents i la condició lingüística del alumnes.

Més enllà de l’educació obligatòria: l’escriptura acadèmica

Hem començat en els últims anys, i l’accentuarem en els propers, un estudi sistemàtic de la composició escrita més enllà de l'escola primària, abastant els nivells més elevats de la producció escrita (treballs de fi de grau i de màster; redacció científica i acadèmica). És aquesta una extensió programàtica sorgida d’una detecció de mancances a partir d’activitats de formació per a investigadors i professorat novell a l‘Institut de Ciències de l’Educació de la UB. De diverses tesis doctorals en curs obtindrem el repertori de característiques lexicogramaticals i retòriques sobre les quals s’ha de treballar didàcticament, amb l’objectiu de millorar l’escriptura dels estudiants universitaris i dels professors novells.

Objectiu 3: Augmentar la transferència a la comunitat educativa dels resultats obtinguts en els diversos treballs de recerca per contribuir tant a la sostenibilitat del multilingüisme com al millorament de la comunicació escrita en tots els nivells educatius.

Seguint les actuacions dutes a terme en els darrers anys, en les accions de transferència s’aprofitaran els resultats obtinguts en la recerca dels usos lingüístics de parlants natius i no natius (objectiu 1), així com en la recerca sobre aprenentatge de la llengua escrita (objectiu 2). El nostre propòsit es incidir directament en (1) l’avaluació de la competència lingüística del parlants multilingües, (2) l’explotació didàctica de corpus lingüístics, (3) la qualitat de la composició escrita en l’escolaritat obligatòria i (4) la qualitat de la publicació científica i acadèmica en l'àrea de l'educació i les ciències socials.

Línies d’acció per a l’obtectiu 3

• Competència lingüística dels parlants multilingües

En el marc de projectes anteriors vam dissenyar eines per a l'avaluació inicial, així com un seguit d’activitats per treballar en aules multilingües del primer cicle d’educació primària (projectes 2004ARIE-00011 i 2005ARIE-10029). L’objectiu d’aquestes eines era treballar específicament processos morfològics, estimular la comprensió de les relacions entre l’oral i l’escrit i facilitar el coneixement de textos d’ús social. Aquestes propostes s’han ampliat més tard a l’alumnat d’incorporació tardana en una etapa especialment problemàtica, l’educació secundària, a través de llicències d’estudi de professorat d’Educació Secundària dirigides per membres del grup. En el proper trienni ens proposem incidir directament en l’avaluació del coneixement lingüístic de parlants no natius basant-nos en els resultats de les recerques realitzades (SEJ2006-11083; EDU2012-34.394). Organitzarem un taller adreçat a docents, investigadors i membres de l’administració educativa (assessors, inspectors, autors de proves d’avaluació, etc.) per tal de reconsiderar les pràctiques vigents per a l’avaluació de la competència discursiva de parlants no natius, amb el compromís de proposar línies d’actuació al respecte.

• Explotació didàctica de corpus lingüístics

Els corpus lingüístics que hem obtingut en els diferents projectes de recerca del grup (CesCa, Grerli_Cat, Grerli_Cat2; Grerli_Esp; Grerli_Esp2 ARBUC -Articles de Recerca de Batxillerat i Universitat en Català) no són només una eina de recerca sinó que proporcionen a la comunitat educativa, al món editorial, a pedagogs, lingüistes i sociolingüistes, informació sobre aspectes clau de la llengua oral i escrita activa de diferents grups de parlants i de diversos tipus de text. El nostre propòsit per al proper trienni és fomentar l’ús didàctic d’aquests corpus i desenvolupar una línia d'explotació didàctica de corpus, seguint l’exemple del que s’està fent ja en altres sistemes educatius, fonamentalment en relació amb l’ensenyament de llengües estrangeres.

• Composició escrita a l’escolaritat obligatòria

Altres resultats que seran objecte d’accions de transferència tenen a veure amb els predictors de qualitat textual. En aquest sentit, l’equip de recerca del projecte EDU2012-36577 va oferir un curs a l’Escola d’estiu de la Universidad de Cádiz que va comptar amb la presència de mes de 50 mestres de parvulari i d’escola primària, on es van treballar pautes d’intervenció didàctica per a la comprensió lectora. El mateix format es proposarà per treballar la composició escrita.

• Qualitat de la publicació científica i acadèmica en l'àrea de l'educació i les ciències socials

En primer lloc, amb la col·laboració de la Dra. Montserrat Castelló, de la Universitat Ramon Llull, especialista en escriptura acadèmica, i el suport de la Fundación Infancia y Aprendizaje, organitzarem un taller per a la formació de revisors de revistes científiques. El procés de revisió per experts (peer review) és clau i possibilita un augment en la qualitat de les publicacions. En el nostre àmbit no hi ha tradició d’avaluació d’experts i això fa que els processos d’acceptació o rebuig d'articles en l'àmbit de l'educació i les ciències socials siguin realment deficitaris. Aquesta acció de transferència estarà encaminada a corregir aquesta mancança.

  • En segon lloc, a partir de gener de 2014 la IP del grup ha assumit la direcció editorial de la revista Cultura y Educación, en el marc d'un conveni entre la Fundación Infancia y Aprendizaje i la UB. Cultura y Educación és una de les poques revistes espanyoles indexades a l’ISI. Des del mes de febrer sortirà en edició bilingüe anglès/castellà, publicada per l'editorial Taylor and Francis. Des de la revista contribuirem a millorar la qualitat de la publicació per mitjà d'un acurat procés de revisió i selecció d’articles. El fet que es tracti d'una publicació indexada i bilingüe constitueix un important al·licient per als autors de tot el món i això permetrà una tria selectiva de treballs.

Contacte

  • Grup de Recerca per a l'Estudi del Repertori Lingüístic (GRERLI)
    Institut de Ciències de l'Educació Universitat de Barcelona
    Campus Mundet
    Passeig de la Vall d'Hebron, 171
    08035 Barcelona, Espanya  

    Telèfons:934 035 238
    934 035 193
  • Fax: 934 021 016
  • grerli@ub.edu
  • Com arribar-hi
excel HUBc BKC