Cristina Pastó

Observacions entorn de l'obra gràfica, la fotografia i la impressió digital


La imatge giclée compleix també de nou la funció de reproduir amb gran qualitat i definició un gravat, una fotografia o una pintura a l'oli. Però les seves qualitats van molt més enllà i es tracta evidentment d'un nou llenguatge que no es limita simplement a la reproducció d'obres d'art. La impressió digital ha ampliat les possibilitats de creació de l'artista i obre una vegada més el debat entre què és obra original, obra seriada o reproducció. Tots aquests conceptes es reqüestionen i cal revisar-los i redefinir-los amb els matisos nous necessaris. També amb la digitalització sorgeix una nova forma de distribució a través d'internet i canvia el sentit d'autoria.

El món de l'obra gràfica acull un repertori tècnic extraordinari que s'ha anat construint al llarg dels anys gràcies a l'enginy i la recerca de diversos artistes. És evident que s'estan produint molts canvis en el terreny artístic, en les formes de distribució, els suports, els mètodes que modifiquen la gràfica. Renunciar a la incorporació dels mitjans digitals seria absurd i impossible. Però també sembla clar que les velles formes seguiran i les noves no poden ni han de substituir les tradicionals.

Graham Nash, Autoretrat Plaza Hotel, Nova York , fotografia, 1974. / Rembrandt, Autoretrat recolzant-se en un ampit de pedra, aiguafort i punta seca, 1639.