Geburte, la neguentropia hipertextual: Nous usos de l’alineament de seqüències entre interaccions de Ciència i Art per rescatar el significat

«Toda obra de arte seria nos cuenta la génesis de su propia creación» Roman Jakobson

Amb l’objectiu de definir els mètodes de treball d’un equip de recerca apliquem les seves pròpies eines per fer-ne una aproximació. Durant el procés de desenvolupament del projecte Geburte observem l’emergència d’un hipertext mitjançant un alineament de seqüències aplicat a les transcripcions d’entrevistes al grup de recerca de Genòmica Computacional  del BSC (Barcelona Supercomputing Center ), i com a conseqüència d’aquest procés, aconseguim rescatar el seu significat utilitzant el concepte de neguentropia. Aquest hipertext pren forma de quadern.

1.Index

1. Context
2. Primera fase. Lectura, recollir dades per establir relacions, injectar entropia
    2.1.  Que és una investigació? La pregunta és més important que la solució.
    2.2.  Introducció a l’alineament del text del genoma: Els espais en blanc i les coincidències.
3. Segona fase. Reescriptura, injectar neguentropia, alinear i enquadernar.
    3.1. Com interpretar els espais en blanc?
    3.2. Què alinear en un projecte artístic sobre Ciència? Una simfonia textual.
4. Hipòtesis
    4.1. El quadern Geburte.
    4.2. Te La. (Text Local Alignement). Instal·lació
    4.3. Sara canta. Lectura en directe + impressió digital


2. Context

El nostre grup de recerca MetaMètode  investiga noves estratègies metodològiques de visualització i interpretació dels processos de l’art. Ens interessa connectar amb les estructures de recerca que altres disciplines apliquen en els seus projectes, per d’aquesta manera, poder entendre-les, llegir-les i posteriorment, en una segona etapa, poder adaptar-les, modificar-les ja des d’una perspectiva creativa, on sorgeixi un pensament original, noves idees que puguin arribar a generar nous conceptes. MetaMètode te com objectiu iniciar (des de l’art com a procés i producció) noves relacions entre la teoria i la pràctica, entre la ciència i la tecnologia creant una sèrie d’enllaços multidisciplinaris basats en la recerca, establint vincles de similitud i diferència entre el mètode científic i l’artístic. Ens interessa cercar noves perspectives d’estudi que replantegen la multiplicitat de relacions entre art i recerca, sense tenir en compte cap preferència ni jerarquia entre ambdues. Busquem motivar, fomentar i socialitzar el diàleg entre ciències i humanitats.

Geburte és un subprojecte de MetaMètode portat a terme pels doctors Aleix Molet i Eloi Puig centrat en un conjunt d’experiències amb l’equip de Genòmica Computacional del BSC. Aquestes metodologies s’han basat en l’observació dels mètodes de treball de recerca científica, per cartografiar-los com a forma de visualització de dades i així transformar-los en processos de creació de coneixement.

Primera fase: Lectura, recollir dades per establir relacions, injectar entropia.
El nostre objectiu és extreure informació tot fent una lectura del context del grup. Injectem entropia en forma d’entrevistes per obtenir un seguit d’aportacions dels diferents investigadors lectors-autors del codi genètic que conformen l’equip de recerca (no sabem que contestaran, no hi ha cap lògica o mètode matemàtic que ordeni les respostes)

Segona fase: Reescriptura, injectar neguentropia, alinear i enquadernar.
Mentre que la entropia “lectura” tendeix al desordre, la desaparició del significat, contra més preguntem menys sabem, amb la neguentropia tendim a l’ordre, rescatem el significat que genera coneixement.

La segona fase reescriu la lectura de la primera fase amb el mètode de l’alineament de seqüències. Partim de les transcripcions del grup per injectar a les respostes la neguentropia fent emergir un hipertext formalitzat en un quadern. Amb l’alineament de seqüències rescatem matemàticament els significats subjacents de la lectura de dos textos a partir de desaparicions i coincidències.

La reescriptura és neguentròpica, oposada a l’entropia i el caos, ja que contra més s’escriu augmenta l’organització. Prenem el concepte de neguentropia entès com a entropia negativa o caos que rodeja a un subsistema ordenat. Per tant quan alineem diferents textos de respostes sobre un mateix context (el de la genòmica) l’hipertext resultant és més ordenat. Però, tal i com mostren els nostres resultats en format de quadern, no sempre més entenedor (tot i que hi ha una lògica matemàtica que l’ordena).


2. Primera fase. Lectura, recollir dades per establir relacions, injectar entropia

2.1. Que és una investigació? La pregunta és més important que la solució.

 

"La formulació d'un problema [pregunta] és més important que la seva solució" (Albert Einstein).

En el context del debat sobre la recerca en les arts, i en referència al text de Henk Borgdorff, professor de Teoria de l’Art i Recerca artística a la Amsterdam School of Arts, el nostre projecte Geburte s’inscriu en la tipologia recerca en les arts. Aquesta tipologia de recerca no assumeix la separació de subjecte i objecte, i no contempla cap distància entre l'investigador i la pràctica artística, ja que aquesta és, en si mateixa, un component essencial tant del procés d'investigació com dels resultats de la recerca . És important remarcar que des dels orígens dels nostres projectes de recerca, tots ells amb la professora i artista Dra. Alicia Vela al capdavant com a investigadora principal, sempre hem mantingut uns mateixos principis, una postura clara. Ens hem posicionat en la defensa de la producció artística com a un propi procés de recerca. Només caldria consultar els objectius de la convocatòria de l’any 1998 del projecte Prospeccions Binàries . Aquesta reivindicació mantinguda des fa ja molt de temps, ens dòna credibilitat davant del gran debat que s’ha generat al voltant d’aquestes qüestions que ha catalitzat el procés de Bolonya.

Així doncs, Geburte és un projecte de recerca artística que no planteja cap distinció fonamental entre teoria i pràctica. Com diu Borgdorff, “Conceptos y teorías, experiencias y convicciones están entrelazados con las prácticas artísticas y, en parte por esta razón, el arte es siempre reflexivo. De ahí que la investigación en las artes trate de articular parte de este conocimiento expresado a través del proceso creativo y en el objeto artístico mismo. ”

Dins de l’anàlisi del propi projecte Geburte i dins de l’esperit de Metamètode, hem intentat entendre altres metodologies de recerca, la recerca bioinformàtica, que inclou la genòmica computacional. La genòmica com a camp de recerca científica, te l’objectiu de crear coneixement. Per produir coneixement en ciència, la hipòtesi (la possible resposta a la pregunta) és la peça clau. El principi de tot aquest tipus d’investigació es basa en formular una pregunta (un problema), i en la recopilació d’informació i dades, que s’ordenaran i s’analitzaran. Tota investigació ha de ser objectiva, ha de descriure, i ha d’explicar els seus processos eliminant criteris subjectius, utilitzant totes les probes necessàries per controlar la validesa i fiabilitat de les dades.

Les dades d’una investigació, inicialment es troben disperses, perquè el procés d’investigació no és lineal. Les  seves etapes han de ser adaptades per a cada investigador. Quan es dissenya una investigació, aquesta no parteix de zero, sinó que interrelaciona els conceptes i teories ja existents per tal de fer emergir noves hipòtesis que aportin noves respostes, a partir de meta-mètodes. Aquestes noves respostes retro-alimenten la pròpia investigació i produeixen coneixements emergents, ja que estimulen la reflexió i el pensament de l’investigador, generant respostes hipotètiques sobre els problemes (les preguntes).

La característica fonamental d’una investigació és el descobriment de principis generals, partint o no de resultats ja existents, per inducció.  Per això es recullen i registren les respostes obtingudes i s’utilitzen instruments reconeguts científicament per interpretar-les, aquesta reinterpretació es fa a través d’un programari específic per fer alineaments de seqüències, el Swat5 .

Un cop sistematitzades, les dades (respostes) registrades s’expressen en un quadern (part formal de la investigació), on s’indiquen la metodologia i els processos utilitzats per arribar a les conclusions presentades que es fonamenten en la pròpia investigació realitzada (com el document que vostè esta llegint).

2.2. Introducció a l’alineament del text del genoma. Els espais en blanc i les coincidències.

L’ésser humà s’origina amb una sola cèl·lula formada a partir d’un òvul i un espermatozoide. Però perquè aquesta cèl·lula única es converteixi en els milers de milions de cèl·lules que formen el cos humà, i tota aquesta màquina cel·lular funcioni d’una forma coordinada, cal un codi amb instruccions, que s’anomena ADN.  El codi o text de l’ADN, el genoma, a diferència del nostre alfabet no esta escrit amb 28 lletres sinó amb quatre, sense comes, espais en blanc, o punts i apart. Però la recerca en bioinformàtica fa necessàries un nombre de lletres igual o superior al nombre de lletres de l’alfabet, perque el seu camp d’estudi requereix més variacions. Per aquesta raó la gramàtica i la bioinfomàtica utilitzen un nombre de caràcters similars per poder determinar diferències amb una precisió i exactitud científica. En Genòmica Computacional per comparar mostres extretes de la realitat (desordenades) amb els models canònics ordenats científicament, s’utilitza el mètode d’alineament de seqüències que detecta les coincidències i desaparicions entre les mostres de text reals i els models textuals científics. 


El genoma era un text desconegut fins al 1990 quan el Human Genome Project (HGP) va començar a desxifrar els 3.000 milions de lletres aproximades del codi genètic. Es van trobar les primeres paraules (o gens) i espais en blanc, però aquestes primeres recerques encara no arribaven a definir amb exactitud l’ordre d’alguns fragments dins del text. L'aparició de la frase "la genòmica computacional" coincideix amb la disponibilitat de genomes complets seqüenciats. Això va ser a partir de l’any 2001 quan apareixen les primeres versions integres del codi, però les frases enganxades les unes amb les altres, sense espais ni punts i a part resultaven il·legibles. Actualment per tenir el text acabat cal realitzar alineaments que permetin significar cada paraula, és a dir, saber on està cada gen, els seus espais en blanc, i els punts i apart, per fer llegibles els sentits de les frases.


3. Segona fase. Reescriptura, injectar neguentropia, alinear

3.1. Com interpretar (objectivar) els espais en blanc i els punts i a part?

 

Cent anys abans de l’aparició de la genòmica computacional, el poeta Stéphane Mallarmé ja va intuir la importància de l’espai en blanc entre paraules i lletres en el seu cèlebre poema “Un coup de dés, jamais n’abolirá le hasard9. En la utilització d’una sintaxi experimental amb gran destresa, Mallarmé introdueix, com una de les seves aportacions destacades, l’espai en blanc entre tipografies per crear un espai objectiu on cada lector determina la seva duració i relació amb la tipografia següent. La completa absència és, per Mallarmé on ha de conduir el poema, a un “aboli bibelot d'inanité sonore”, a una zona de buit on ja no ressona res.10

Umberto Eco, en el seu rellevant text Obra abierta, ens introdueix a la figura de Mallarmé com exemple d’“apertura” d’una obra d’art i fixa la seva atenció en el espais del no res.

“el espacio blanco en torno a la palabra, el juego tipográfico, la composición espacial del texto poético, contribuyen a dar un halo de indefinido al término, a preñarlo de mil sugerencias diversas.

Con esta poética de la sugerencia, la obra se plantea intencionadamente abierta a la libre reacción del que va a gozar de ella. La obra que "sugiere" se realiza siempre cargada de las aportaciones emotivas e imaginativas del intérprete."11

Passant a l’esfera del món propi del científic, veiem com aquest també s’enfronta clarament a una obra oberta, on cal col·locar els espais que donen sentit a les paraules, en aquest sentit reescriu una gramàtica. Com en la física quàntica segons el principi d’indeterminació d’Heisenberg, que diu que la matèria es presenta en forma d’ona o de partícula al mateix temps, i es l’observador aquell qui determina si és una cosa o l’altre. L’equivalent de Heisenberg en el camp de l’escriptura el trobem amb Roland Barthes. “Escribo porque he leído12. Aquesta afirmació de Barthes, és refereix a que re-escrivim en les nostres ments cada un dels textos que llegim i els convertim en un text nou. Durant la lectura ens aturem quan volem, tot i que la detenció no sigui voluntària o conscient, el lector inserta associacions a tot allò que llegeix provinents de les seves experiències, records, sentiments, lectures prèvies... Podríem dir que, tornant al pla científic, la lectura és com l’alineament de seqüències que s’utilitza en bioinformàtica, on emergeix un hipertext a partir de les coincidències i desaparicions entre dues línies d’informació codificades en forma de lletres. En la realitat aquestes lletres estan desordenades però quan un científic, amb un programa d’alineament les agrupa pot crear paraules que la comunitat científica identifica i anomena com a gens.

El text per Barthes és “un espacio de múltiples dimensiones en el que se concuerdan y se contrastan diversas escrituras, ninguna de las cuales es la original: el texto es un tejido de citas provenientes de los mil focos de la cultura"13

Per donar continuïtat a la nostra recerca partirem d’una constatació. Així és com són les mostres d’ADN, un conjunt de cites genètiques provinents del text de la selecció natural. Aquest entrellaçat textual continu que és dona en els dos tipus de text, el biològic i el lingüístic trenquen, com ja s’ha proposat des de la segona meitat del segle XX, en l’anomenat gir lingüístic (Linguistic turn)14, la idea del text com un cos tancat, la principal propietat d’un text és la possibilitat de ser modificat i reescrit pel seu lector, allò que Barthes anomena “Llegir aixecant el cap"15, és a dir, aturar-se en la lectura contínuament per causa de la gran afluència d’idees, desplaçaments i associacions provocades per la lectura, “escrivim en el nostre propi interior quan llegim"16, “Lo que me gusta en un relato no es directamente su contenido ni su estructura, sino más bien las rasgaduras que le impongo a su bella envoltura: corro, salto, levanto la cabeza y vuelvo a sumergirme"17. Segons Barthes, el lector és “un productor del texto"18, ara, en el context de la nostra recerca, el lector passa ser un alineador analògic. Pel filòsof francès hi ha dos tipologies de textos, els escrivibles i els textos llegibles. Els textos escrivibles els anomena els clàssics, aquests que poden ser llegits però no reescrits i no provoquen en el lector cap desig productiu, perquè són un producte. En canvi els textos reescrivibles són aquells que parteixen d’un model productiu:

“El texto escribible somos nosotros en el momento de escribir, antes de que el juego infinito del mundo (el mundo como juego) sea atravesado, cortado, detenido, plastificado, por algún sistema singular que ceda en lo referente a la pluralidad de las entradas, la apertura de las redes, el infinito de los lenguajes."19

El text reescrivible no és un producte sinó un procés, una producció una injecció de neguentropia. Com en l’alineament de seqüències en bioinformàtica, llegir com diu Barthes és trobar sentits, i trobar sentits és designar-los, que un text sigui escrivible o reescrivible depèn de l’avaluació o alineament que en fa el subjecte que el llegeix.

3.2. Què alinear en un projecte artístic sobre Ciència? Una simfonia textual.

Dins del nostre procés de recerca, ara ens disposem a alinear les transcripcions de les respostes de diferents investigadors, autors segons Barthes, que interpreten el codi genètic per arribar a crear una intertextualitat neguentròpica, un hipertext resultat d’un procés meta-mètode-lingüístic. Aquest hipertext és pot comparar amb el que Barthes va anomenar “la mort de l’autor”20 , és a dir, el desplaçament de la figura de l’autor cap a la figura del lector. El lector o autor hipertextual, combina la lectura de diversos autors al mateix temps, per això en aquest projecte s’han alineat les respostes de diferents membres del grup de genòmica computacional per fer emergir un hipertext  del mètode de la pregunta. Aquesta “intertextualitat” entre respostes d’un grup de científics, on blocs individuals d’informació estan connectats, i posteriorment filtrats amb l’alineament de seqüències, fa que el lector de “lectors-autors” salti d’un costat a l’altre fent associacions entre les respostes ponderades per un programa informàtic generador de neguentropia, sense poder aturar-se en una lectura lineal.

 “Landow plantea la condición de libertad que promueve el hipertexto en tanto sus lectores tienen la posibilidad de participar de los mismos haciendo comentarios, apoyando o contradiciendo las interpretaciones originales y agregando estas opiniones al texto mismo”21

L’hipertext que emergeix de l’alineament de preguntes entre el grup de recerca de genòmica computacional esdevé un text coral, àmpliament polifònic i plural, una simfonia textual en clau neguentròpica.

 


4. 4. Hipòtesis

4.1. El quadern Geburte.

La primera fase del projecte la lectura s’ha elaborat a partir de tres trobades (setembre, octubre i novembre de 2011) per entrevistar els diferents membres de l’equip de genòmica computacional i conèixer quin és el seu funcionament i temàtiques d’interès. Aquest procés s’ha registrat a través de la publicació d’un blog on s’ha compilat: geburte.wordpress.com.

Les entrevistes segueixen les pautes següents:
a-Es fan quatre preguntes als sis investigadors del “Grup de Genòmica Computacional”.
b-Les preguntes són iguals per a tots, es realitzen de forma individual i no es poden posar en comú prèviament, tot i que, si algun investigador vol, se les pot preparar en solitari.
c-Les respostes dels investigadors són enregistrades en una gravadora de veu.

(setembre)
S’efectua un primer contacte amb el grup amb un seguit de preguntes genèriques per conèixer els seus components, quines són les seves línies de recerca, i les seves àrees de treball individuals o col·lectives.

(octubre)
Segon contacte amb Preguntes específiques sobre els sistemes i mètodes de treball utilitzats pels sis membres de l’equip. Aquestes preguntes és divideixen en dos blocs de quatre preguntes:
-Bloc 1: Preguntes al voltant del Genoma.
-Bloc 2: Preguntes sobre els errors en recerca i les proves fallides o desestimades.

Els dos blocs de preguntes giren al voltant de diferents camps de la ciència com la serendipia, l’envelliment, la deleció o l’existència divina.

(novembre)
S’efectuen preguntes al cap de l’equip de recerca (D. Torrens) al voltant del sistema de treball que dirigeix a l’equip; treball de col·laboració horitzontal o jerarquitzat, les especialitzacions dels seus membres, política de publicacions, etc...

Tots els registres d’àudio de les entrevistes es transcriuen i després se’ls aplica un procediment taxonòmic que serveix per ordenar totes les dades obtingudes. Amb aquesta classificació es crea un patró que serveix de suport per cercar quin procediment es pot aplicar a les pròpies dades. El resultat d’aquest procés desperta el nostre interès per una de les metodologies més bàsiques a partir de les quals els científics de genòmica inicien les seves recerques, el mètode de l’alineament de seqüències utilitzat en els estudis en bioinformàtica.

Inici de la reescriptura

Detectada la nostra possible via de treball, ponderem amb en David Torrents (cap de l’equip de recerca) les nostres expectatives de poder fer un alineament de les entrevistes realitzades al propi grup de científics en un context d’investigació real. La resposta és immediata, el programari Swat5 és la solució. Aquest programa pot utilitzar-se aplicant paraules si es substitueix la nomenclatura de les proteïnes per un diccionari, que no té accents ni majúscules. El Swat5, modificat per un científic membre del grup de recerca(S. González), passa a formar part del meta-procés i genera una aplicació-resposta artística.

La segona fase és la més tècnica, perquè consisteix en aplicar el meta-mètode, la neguentropia per això utilitzem els següents esquemes:

1. Alineament de les respostes de la primera pregunta genèrica –Que investigues? entre tots els membres del grup inclòs el seu director.

2. Alineament de les respostes a les preguntes específiques del grup amb les respostes de les preguntes al cap de l’equip (David Torrents).

Un cop arribats a aquest punt, tenim entre mans un text que es compara a si mateix, que detecta repeticions, paraules clau, focus d’interès, morfologies i sintaxis semblants.

Davant de les preguntes al voltant de les quals s’enfoca tot el projectes Geburte: com podem definir a l’equip de Genòmica Computacional que treballa al BSC? com treballa? com gestionen la seva activitat de recerca? quines relacions s’estableixen entre el grup humà que conforma l’equip?... Obtenim uns resultats neguentròpics a partir de l’aplicació del mètode de l’alineació de seqüències, utilitzem un mètode de treball propi de l’equip per definir-lo, utilitzem les seves per conèixe’l estructuralment.

Presentem un quadern que condensa a mode de paraules clau, de “núvol”, tota la nostra experiència creativa que ha intentat endinsar-se en un entorn desconegut i obtenir, finalment, una aproximació textual que recorda i identifica el treball de l’equip humà que fa recerca en genètica computacional.

Aquest quadern consta de 22 pàgines i s’han editat 10 exemplars.
També paral·lelament a aquest procés s’ha col·laborat en altres projectes on s’ha utilitzat el Swat5.


4.2. TE LA. (Text Local Alignement). Instal·lació


Existeix alguna estructura interna en la relació entre les descripcions de ciència i ciutat? Es repeteix algun patró que pugui caracteritzar aquesta relació?
S’ha construït un dispositiu per a que l’espectador ho pugui fer relacionant mitjançant un alineament local (TE LA) la narració de dos vídeos de Science of the city.

“Science of the city Es un proyecto expositivo que empezó con un concurso de vídeo. El certamen premió los mejores videoclips de dos minutos que dieron a conocer algún aspecto científico localizado en la ciudad. Los videos se pudieron inscribir en tres categorias: descubrimiento (¿Qué has descubierto en tu ciudad?), experimento (Utiliza tu ciudad para demostrar una hipótesis) y pregunta (preguntas y respuestas científicas que genera una ciudad). Accediendo a la página web de the TechVirtual.org, se podían descargar las instrucciones de participación. Durante cuatro meses existió la posibilidad de subir vídeos a la plafaforma del Tech Virtual, ver los vídeos de otros participantes, comentarlos, pedir consejo sobre los propios videos y votar las propuestas.”

www.scienceofthecity.net/2012/

En una primera fase, obtenim la transcripció a l’espanyol del vídeo del concurs, ¿Por qué cambia el planeta Tierra? i la transcripció a l’anglès del vídeo City Sounds- A New Source of Energy?. A partir d’aquí, i ja en una segona fase realitzem un alineament entre les dues transcripcions per comparar-les i detectar quin és el grau en les seves relacions textuals i morfològiques. El resultat mostra l’alineament de dos vídeos que relacionen ciència i ciutat. Partint d’aquesta metodologia de l’alineament, i tenint en compte que les proteïnes de les cadenes d’ADN es representen utilitzant un codi basat en un mínim de 28 caràcters de text alfabètic, el nostre procediment consisteix a substituir aquestes cadenes de proteïnes o d’ADN pel text de les dues traduccions.

TE LA (Text Local Alignement) és una formalització específica per aquesta exposició i és un dels resultats del treball desenvolupat amb la col·laboració de l’equip de recerca de Genòmica Computacional del BSC-UPC (Barcelona SuperComputing Center).

Instal.lació del projecte TE LA, mostrat al Arts Sant Mónica de Barcelona. Maig 2012
Mostra del text resultant de l’alineació entre els textes dels videos seleccionats i que es mostrrva a la instal.lació.

4.3. Sara canta. Lectura en directe + impressió digital


Sara canta és el resultat de l'"alineament" de la cançó tradicional Ten Little Injuns  i la interpretació que en fa Sara, una nena de 2 anys d’edat. La capacitat per formar plurals, algunes conjugacions verbals, etc., porta el nen a cometre errors. Durant l'adquisició del llenguatge, els nens cometen errors perquè estan aprenent les regles de la seva llengua nativa i les apliquen amb inflexibilitat, el que sembla un "inconvenient" en l'evolució de l'adquisició del llenguatge i una evolució en l'adquisició de la gramàtica.

Aquesta fase de regularització identificada com "error" que es produeix durant la adquisició del llenguatge en nens d'entre 2 i 5 anys serà utilitzada com a base de partida per a l'elaboració del projecte. El camp de observació d'aquest procés s'amplia des dels moments en què el nen comença a reconèixer paraules de cançons i les reprodueix amb la supressió de les consonants.

L’alineament resultant és imprés en plotter i, durant de l’inauguració de l’exposició, es va fer una lectura amb el llenguatge de lletreig .

Aquest projecte va formar part de l’exposició col·lectiva ERráTICA Una poética sobre fallos, anomalías y errores , presentada a l’espai Corretger5 de Barcelona al maig de 2012.


1.5 Bibliografia

-Baumgärtel, Tim. net.art 2.0. New materials towards Net art. Verlag für moderne Kunst Nürnberg. 2001
-Baumgärtel, Tim Install.exe. Christoph Merian Verlag. Basel, 2002
-Manovich, Lev. El lenguaje de los nuevos medios de comunicación. La imagen en la era digital. Piados Comunicación. Barcelona. 2005.
-Montfort, Nick, Wardrip-Fruin, Noah ed. The new media reader. The MIT Press, Cambridge MA, London EN. 2003.
-VVAA. The art of programming. Conference on digital art, music and education. Sonic Acts 2001. Amsterdam 2002.
-VVAA. Code-Tehe language of our time. Arts electronica 2003. Osetrfildern-Ruit. Germany. 2003.
-VVAA. Generative design: Beyond photoshop. G.Levin, Lia, Meta, A.Ward. Friendsof. Birmingham. 2001.
-Wilson, Stephen. Infromation arts. Intersections of art, science, and technology. The MIT Press, Cambridge MA. 2003.