0. Arguments d’acció. Gravar i Gravat
Si gravar significa dibuixar amb incisions una imatge sobre una superfície, de l’acte de gravar es desprèn la idea d’empremta, la petjada que deixarà la matriu incidida (ja bé sigui fusta, pedra o metall) sobre una altra superfície tantes vegades com vulguem.
La primera acció —la incisió—, en necessita d’altres successives fins arribar a la impressió. A l’imprimir, fem visible allò invisible: les empremtes de tinta esdevenen una manifestació real sobre el paper. Aquest objecte especial i diferent que aconseguim després d’una ordenació de fases successives rep el nom d’estampa.
Parlem d’un objecte repetible que necessita de la distància i del temps, no és fruit d’una acció immediata. Aquesta és la principal diferència significa- tiva del Gravat respecte el Dibuix, la Pintura o l’Escultura. Els processos gràfics contenen un enorme potencial que ens condueix a reflexionar com aquests poden transformar i generar nous coneixements i conceptes plàstics.
Interpretar i produir imatges en el context de l’obra gràfica contemporània ens suggereix que l’estampa, en tant que obra d’art, no respon només a la matèria o a la tècnica d’origen, sinó que és fruit de molts altres factors que envolten la creació artística.
El Gravat, context diferenciador dintre del que són les disciplines artísti- ques, genera aquesta vàlua afegida quan l’estem qualificant precisament com «objecte específic». Això significa establir una definició en paràmetres de diferència.
El fet que l’estampa, fruit darrer dels diferents processos que comporten gravar, vingui definida també per la fragilitat del suport que la fa visible, el paper, mereix ja una coneixença i tractament distintius.
La consciència sobre aquest objecte artístic que ens marca unes clares pautes de conducta envers ell en tant que observadors, com a productors en tant que artistes, com a receptors, com a col·leccionistes, com a coneixedors, com a amateurs m’ha dut a revisar el que suposa el concepte «gabinet» com a cambra destinada a l’estudi de l’Art, sala d’observació i lectura, lloc que arxiva, cuida, preserva i manté la memòria d’aquests objec- tes especials per a que generació rera generació es mantigui aquesta cade- na de tranmissió de dades.
Entorn al fet d’examinar atentament una estampa, passant per una sèrie d’estats successius, cadascun dels quals és preparatori de l’immediat següent, accions com la contemplació i l’evocació s’han anat fent més evidents en aquest temps determinat. El canvi gradual d’un estat mental a un altre de més complex ha marcat l’evolució de la sèrie anterior anomenada «Melanconiales» a la sèrie anomenada «Contemplari».
dies 5 i 6 de juny.
1. Contemplari. Sobre l’experiència de contemplar
contemplar
[s. XIV; del ll. contemplari, íd., der. de templum 'lloc fàcilment visible de tot arreu o des d'on es pot veure tot', cosa que explicaria el significat del verb, o també del sentit d'observar i meditar amb profunditat reli- giosa]
v tr 1 1 Esguardar atentament absorbint-se en la vista de l'objecte. Contemplar una imatge.
L’ús i el processament del color a l’entorn de l’obra gràfica van estretament relacionats en el meu imaginari al desenvolupament del llenguatge abs- tracte. El Gravat és un llenguatge artístic prou potent com a nucli autò- nom, decisiu pel progrés de molts conceptes cabdals en art. Enrera queden les jerarquies i debats sobre la primacia d’un o altre art.
El Gravat, entès com un ent genèric que engloba molts caràcters que l’enriqueixen a mesura que se succeeixen els procediments tècnics, des dels seus orígens, promou la sintesi en l’acció i l’organització del pensament. Ambdues accions, execució i control mental fan que la seva pràctica guanyi adeptes, més enllà que la seva característica intrínseca «d’objecte repetible sobre paper» permeti una transacció econòmica assequible.
Dintre de la meva proposta intento exposar punts de contacte entre els antecedents de les tècniques de gravat tradicional i les contribucions apor- tades per les noves tecnologies. Si pensem que el gravat sempre ha actuat com la pre_tecnologia, com l’abans de la tecnologia, és totalment lícit pensar que la reinvenció des del propi mitjà és cap a una nova tecnologia.
El desenvolupament i processament del color en els sistemes d’impressió suposa una prova evolutiva per a la concepció i progrés de les tècniques de gravat. Se succeeix implícitament l’evolució conceptual, evidenciant-se que la revisió dels «antics» com exponents d’una manera de fer específica, és una constant retroalimentació en l’art actual: recuperar imatges i extreure’n característiques per a la seva interpretació. Classificar-les de nou.
En continuitat a aquesta línia d’interessos el fet d’examinar les obres dels artistes esmentats anteriorment s’ha anat establint seguint una lògica: determinar que la sintesi d’informació, en tant que grafia linial, dóna peu a desenvolupar un altre tipus de context d’informació i això és el que suc- ceeix ens els processos d’abstracció.
2. De Melanconiales a Contemplari. Del color imprès al color gravat
«Contemplari» és el títol que dóna nom a la sèrie de gravats iniciada a München i estampada en el Radierung Werkstatt (Taller d’impressió de Gravat en metall) de l’Akademie, on he posat en pràctica l’execució del projecte artístic, tot treballant amb el professor Thomas Sebening responsable i cap del taller.
De les primeres matrius on el dibuix lineal per generació iterativa crea unes imatges d’associació, de record i semblança, amb intenció que siguin identificades per l’observador, en aquest exercici de rememorar la Melencolia I de Dürer, observada mes rera mes, com a subjecte principal de l’escriptura que desencadena l’article sobre l’artista Véra Molnar «El primer gest numèric», és d’on sorgeix el nucli d’actuació. Del color imprès digitalment al color gravat, al color que penetra físicament en el paper per la pressió del tòrcul.
«Contemplari» és l’espai que es construeix en paral·lel a les meves visites al Gabinet de Meiser Strasse 10, i és la Sala d’estudi ideal des d’on «esguardar atentament absorbint-se en la vista de l'abstracció»
.
«Contemplari» també és la carta de color que es va construint poc a poc, ordenadament, de manera sistemàtica, a mesura que es van succeïnt les variacions lumíniques en el laboratori que durant aquests sis mesos ha estat el Radierung Werkstatt de l’Akademie. Emplaçat en el tercer pis de l’edifici, la situació privilegiada és la de l’atalaia on guaitar per sobre del fullatge de l’arbrat en contacte directe amb el celatge.
El color blanc refulgent i encegador del primer període hivernal impregna la meva retina penetrant en la meva producció com mai. Mai abans havia emprat aquest color. L’impacte és tal, que el blanc s’infiltra primer discre- tament atemperant la tonalitat inicial, i després fermament en forma de premisa: «veuré tots els colors a través del blanc».
Durant aquest procés seran molt interessants les xerrades que mantindré amb Thomas Sebening i Melissa Mayer-Galbraith amb aportacions tècni- ques d’interès, a les quals s’afegirà Kathrin Kinseher, professora que ensen- ya procediments pictòrics en el Studienwerkstatt für Maltechnik i que es mostrarà sempre atenta i interessada pel que ella anomena «una particular manera de fer gravat».
La seva consideració va associada a la meva manera d’estampar amb roleu les matrius de metacrilat gravades al buit i entintades en superfície, poten- ciant així el relleu.
Les imatges gravades, configurades per vectors de trajectòria curvilínia, donen pas a un procés d’impressió lent i de caire complex. Per tant la fase d’estampació és laboriosa pel que fa al color requerint molta concentració. La fase de creació, de dibuix està generada a través d’ordinador permetent- me especular amb combinacions de feixos de línies perfectament nítides més intrincadament del que em seria possible a través del gest manual.
En la fase de l’estampació és quan l’especulació mental es fa visible i també és el moment en què totes les teories que expliquen el comportament del color es desconfiguren.
L’acció «fer color» pren sentit i passa a formular-se com a verb: «fer color», i no és «imprimir en color» ni «estampar en color». No és pintura, el sentit és «fer color» i per mi no es produeix en cap altra disciplina de l’art.
Per la gran majoria de gent espectadora de l’art, com estan resoltes certes obres, sobretot les que impliquen les diverses tècniques de gravat i estampació, continua sent un misteri.
Part d’aquest misteri diria que és una de les grans motivacions que manté el meu interès en un nivell àlgid per continuar indagant en la vastitud i complexitat d’aquests procediments.
La curiositat que desperta és probablement la mateixa que incita el fet de descobrir la possible multiplicació de l’objecte, com una de les característi- ques peculiars del gravat. En conseqüència es desencadena la segona fase del misteri: la sorpresa.
Sorpresa, quan davant la condició de multiplicar exemplars volem posicionar-nos respecte al que considerem original i el que considerem còpia. La imatge real, l’autèntica i la derivada, la còpia. L’exemplar creat per repe- tició i l’alternativa a aquesta. La reproducció, la imatge substituta, la suc- cedània que podrà reemplaçar-la pel fet de tenir propietats anàlogues.
La realitat és que la gran majoria de vegades no arribem a conèixer les obres d’art de primer mà. Em refereixo més concretament a la possibilitat de contemplar-les en directe. Les imatges que ens remeten a aquestes obres solen provenir o bé dels impresos en el cas dels llibres d’art o ara per ara, de la intangibilitat dels arxius digitals d’accès instantani i a risc de la mimva considerable de detalls valuosos per a una informació visual de qualitat completa.
Aquesta imatge de referència, imatge sustituta, imatge facsímil, còpia de l’original, rèplica de l’original, aproximació a la realitat i record d’aquesta, malgrat no haver-la vist mai «de veritat» pot ser la pintura, la fotografia, el gravat que més ens conmogui del món.
Quina explicació tenim per descriure aquest fenòmen?
Reemplaça en emotivitat la rèplica, la còpia, la fotografia de la pintura o escultura originals... exerceixen aquestes altres imatges alternatives el mateix poder que el propi original?
Durant anys he estudiat originals, reproduccions i publicacions de diversa índole, i m’he documentat llegint les teories que historiadors i crítics apor- ten com a complement quan no és possible tenir al davant l’obra original, gaudint a través de la mínima expressió reproduida que pot suposar el format postal: aquella imatge estimada que encara algun amic que comparteix les nostres faleres ens envia sabent quant ens agrada.
Perquè es produeix un fet incongruent però totalment natural que és el coneixement des de la distància, aquesta obra, sigui pintura, sigui gravat que ens sembla coneixem es fa encara més valiosa al tenir-la finalment al davant. L’actualitat ens permet una accesibilitat universal al món de la imatge, quasi bé instantània, la il·lusió d’una visió, però la presència irreductible d’una obra d’art en un lloc únic, en un espai precís, és encara insustituible.
El valor afegit que atorguem a les imatges en el nostre ideari fa que la seva presència sigui encara més rica, les espectatives, la suggestió que la nostra imaginació ens ha generat fins a la «data» fan encara més valuós l’encon- tre, el diàleg en directe.
Sobre l’encontre de l’original i l’estelada d’exemplars que es generen al seu entorn, precisament neix l’interès de crear i exposar «Contemplari» en les condicions idònies «per contemplar una imatge».
Voldria reprendre el treball de contemplació de Melencolia I de Dürer al Kupferstiche—Kabinett de l’Albertina Museum de Wien on existeix l’única prova d’estat on visualitzar el procés de treball de Dürer i comparar els exemplars de Munic amb els del Museum Georg Schäfer a Schweinfurt (Alemanya), on em consta que la seva col·lecció disposa també d’obres destacades de l’artista.
La idea d’exposar els resultats d’aquest projecte en un Gabinet d’estampes real va prenent consistència. A dia d’avui no dono el projecte per finalitzat, les dades compilades són la font per als articles que es publicaran en el web del projecte de recerca «www.ub.edu/pintura/imarte» que espero pugui fer-se real en un curt termini.
Aquests interessos estan en línia als objectius promoguts des del grup de recerca «Impressió expandida. Repercusió dels mitjans digitals en el context de l’art imprès», amb codi: HUM 2007-64757/ARTE i finançament del Ministerio de Ciencia y Tecnologia, plataforma per donar a conèixer els nostres estudis en el camp de les produccions artístiques realitzades amb tecnologies digitals des de la perspectiva de noves metodologies de creació. Seguint aquesta via de recerca aquest any s’ha organitzat el Simposi Internacional «Impressió expandida» els dies 5 i 6 de juny.
