Eloi Puig

Akademie der Bildenden Künste München


Historia:

La "Acadèmia Real de Belles Arts" va ser fundada al maig de 1808 . El pla d'estudis original va consistir en els tallers de pintura, arts gràfiques i arquitectura. L'escola va funcionar com una comunitat d'artistes que donaven suport i aconsellaven a la cort bavaresa i a l'estat. En 1884 l'acadèmia es va traslladar a un edifici en l'àrea de Schwabing, un barri de Munich, dissenyat per Gottfried von Neureuther.
En el segle dinou, la seva importància internacional era equiprable a les acadèmies de París i Düsseldorf. Munich també actuava com imant dels artistes que més endavant estarien entre els més influents de l'àmbit artístic. Van estudiar aquí Giorgio de Chirico, Vasily Kandinsky, Alfred Kubin, Christian Schad, Alexander Kanoldt, Paul Klee, Franz Marc i Josef Albers, Richard Riemerschmid i Bruno Paul.
Amb el començament de la primera guerra mundial, l'acadèmia de Munich va perdre ràpidament la seva importància internacional i va ser submís servidor del moviment polític inspirat de l'art del tercer Reich. Durant la segona guerra mundial, els edificis de l'acadèmia van ser destruïts totalment, es van perdre els seus arxius i la seva extensa col·lecció d'objectes d'art, escultures de guix i vestits. La biblioteca d'art va sobreviure, avui és una de les millors de la seva classe. (Inclou prop de 90.000 volums), Després de reestablecer ràpidament la seva orientació internacional, l'acadèmia va atreure a artistes i arquitectes de Suïssa, Àustria, Dinamarca, França, Itàlia, Espanya, Grècia, Gran Bretanya i d'Estats Units. Aquests artistes van venir A Munich para estudiar amb professors com Robert Jakobsen, Eduardo Paolozzi i Daniel Spoerri.
L’any 1948, es va replantejar el pla d'estudis i es va ampliar amb un curs d'estudis d’educació d'art que encara actualment es manté. L'educació d'art i les arts aplicades inclouen disseny, cristall, ceràmica i joieria. Durant els cursos l'estudiant participa en classes individuals dirigides per un artista. Les classes d'arts aplicades són conduïdes per artistes professionals. En els anys seixanta, es van ampliar cursos de disseny interior, arquitectura i teràpia artística.


Cursos:

Aquests són alguns dels professors:

Pintura i art gràfic.
Prof. Anke Doberauer, Prof. Günther Förg, Prof. Axel Kasseböhmer, Prof. Nikolaus Lang. Prof. Markus Oehlen, Prof. Sean Scully, Prof. Ben Willikens, Prof. Jerry Zeniuk.

Media Art

Prof. Klaus vom Bruch

Escultura
Prof. Nikolaus Gerhart, Prof. Stephan Huber, Prof. Magdalena Jetelova, Prof. Olaf Metzel, Prof. Hermann Pitz
Significat, reconeixement i procès
Prof. Joseph Kosuth.
Arts aplicades
. Escenografía i disseny de bestuari
Prof. Enzio Toffolutti
Orfebreria
Prof. Otto Künzli
Ceràmica i vidre
Prof. Norbert Prangenberg
Educació d'Art
Prof. Gerd Dengler, Prof. Albert Hien, Prof. Res Ingold, Prof. Friedhelm Klein, Prof. Horst Sauerbruch
Disseny d'interiors
Prof. Maria Auböck, Prof. Urs Greutmann, Prof. Carmen Greutmann-Bolzern, Prof. Manfred Kovatsch
Estudi de Terapia Artística
Dr. Gertraud Schottenloher

 

Memòria

Les particularietats d’autonomia institucional i de funcionament intern de l’Akademie han fet viable totes les propostes previes i totes les que anaven sorgint al llarg de la meva estada. Vaig disposar d’un despaxt individual i d’una clau que hem pernetia entrar a qualsevol hora i durant qualsevol dia de l’any. Treballar a l’Akedemie ha suposat entrar en contacte amb un sistema flexible i eficaç, on la gestió dels espais i les infraestructures és fa fàcil i ràpida.


Com valoració general, els resultats de la recerca a Munich han estat molt satisfactoris. Tots els objectius que tenia previament al meu trasllat han estat complerts, inclús superats, ja que he pogut realitzar tot alló programat en el pla de treball. L’oportunitat de dispossar de temps i tranquilitat ha fet possible la concentració en els diferents aspectes de la recerca. L’encert d’aquesta nova iniciativa generada desde el Vicerectorat de Professorat, és un fet destacable en linea a la formació de qüalitat del professorat universitari. L’oportunitat oferida reflexa una bona fita encaminada a la qüalificació com a professors conectats amb altres realitats europees i en constant revisió dels nostres coneixements.

L’estada a l’ “Akademie Der Bildenden Künste München” s’ha desenvolupat segons el pla de treball que vaig proposar en la sol.licitut de l’ajut. Aquest pla està plantejat en tres linies, una teòrica, una pràctica i una acadèmica. Així doncs, la meva arribada a Munich s’inica a partir de la recerca teòrica entorn a l’estudi de la relació entre l’aleatorietat i l’art contemporani; per més tard continuar amb l’inici de noves vies de treball creatiu vers l’exploració de la construcció de la paraula en el context del fake (engany). Finalment, durant tots el sis mesos, he mantingut una relació d’intercanvi metodologic docent, a través del meu contacte amb Gesa Puell, Thomas Sebening i Stefan Römer.


1/. Treball de reflexió teòrica

Vaig iniciar la meva recerca centrat en una linea no proposada en el pla de treball. La revisió global dels diferents aspectes que s’aborden en la meva tesi doctoral va ser una tasca que m’ha permès abordar amb més amplitut el pla de treball inicial, ja que els fruits han estat molt més eficaços i interessants.
Aquests resultats són:

1.1./ Publicació: L’atzar en els mitjans digitals (colecció Textos Docents. UB)

Es tracta de l’ampliació de les meves reflexions teòriques entorn a l’utilització de l’atzar en les activitas artístiques contemporànies. En aquest moments tota la documentació està en el departament de Publlicacions de la UB. Ja ha passat el procès de correcció al català i es troba en fase de maquetació. Està previst que a finals de setembre ja entigui enllestida la publicació en la col.lecció textos docents.

1.1.2/ Article: Cage en relectura y Calvino en revisión

Es tracta d’un article ja acceptat per a ser exposat com a “short paper” al congrès que se celebrarà al 4th International Congrès d’Art Digital. (http://artes.ucp.pt/artech2008/) a la Universitat Catòlica de Portuguesa d’Oporto, els ides 7 I 8 de novembre.
Per a exposar aquesta ponència he plantejat l'elaboració d'una sèrie d'interrogants que exposin la situació en la qual es presenten els mitjans digitals i la seva relació amb l'atzar. Partint d'aquesta premissa plantejo un recorregut que intenta sobrevolar el treball d'un personatge relacionat amb la música i el d'un personatge literari. En primer lloc, exposo una Relectura d'un fragment de les insòlites conferències que John Cage va escriure i va pronunciar utilitzant mètodes de composició anàlegs als quals va utilitzar en el camp de la música. D'aquesta manera es mostra a Cage com un dels personatges més determinants i influents per al desenvolupament artístic dels anomenats “nous medis”. Per a això, em baso en la conferència titulada "Composición como proceso" i pronunciada a Darmstad (Alemanya) al setembre de 1958. D'altra banda i de manera complementària, dintre de l'àmbit literari. presento una Revisió d'un fragment d'una obra ouilipiana clarament metanarrativa i d'acord amb la pràctiques artítiques digitals. “Si una noche de invierno un viajero” d’Italo Calvino.

1.3/ Aarticle: l'error

He continuat la meva investigació concentrat en les repercusions de la meva tesi doctoral. Alear: Art Procesual-Aleatori. La aleatorietat en el Computer-art. (Premi extraordinari de Tesi Doctoral, any 2005).
El Glitch com a metàfora de l’aleatorietat en el mitjà digital.
Aquesta categoria de l'estètica de l'error és molt general i una de les que més treballs reuneix o que poden adscriure's a ella. En general, és sabut que els ordinadors comuns d'oficina creen sovint errors, però l'anàlisi d'aquests ens pot dur a convertir-los en un fet molt més interessant del que pensem. Els accidents produïts per l'ús de l'ordinador han estat acceptats com entrada creativa en els mitjans digitals inestables.

2/. Treball de reflexió pràctic: Projecte Munchoax

Els meus primers passos per a conformar el que serà el projecte Munchoax, es concentrarà en l’estudi i recerca a través de les fonts que ens ofereix la red d’internet.
Així doncs, a partir del tercer mes de la meva recerca, inicio el meu estudi sobre la multiplicitat de formes en les quals es presenta l'engany. Per a cadascuna d'aquestes formes també existeixen moltes paraules que ens comuniquen aquesta mateixa idea, frau, fals, engany, estafa, estafa, etc. En l'actualitat una de les formes més habituals de comunicació és el correu electrònic, l'e-mail. En aquests nous terrenys l'engany es denomina hoax i es manifesta en massius correus electrònics amb l'objectiu central de ser divulgats i estesos per tota l'amplitud de la xarxa. Aquest projecte s'inicia amb una directa referència sobre aquesta temàtica, per a més tard, estendre's cap a altres àmbits on l'engany també està present. Munchoax es divideix en tres parts, cada part correspon als tres diferents i dispars àmbits.

1. El Poema Instants de Jorge Luis Borges.
La primera part se centra en el camp literari, en un suposat poema (escrit a manera de comiat de la ida, a la vora de la mort) mai escrit per JL Borges titulat "Instantes" i que és el fruit d'un àmpli debat sobre la seva autoria a través de la xarxa.

2. El grup de música pop Milli Vanilli.
En la segona part d'aquest projecte apareix una disciplina diferent, la musical. Seleccionem un fet determinant pel desenvolupament de la música pop dintre dels grans estudis de producció i postproducció. El final sobtat del frau gestat pel productor musical Frank Farian a través del grup de música pop Milli Vanilli, compost per dos gogós de la nit de Munich dels anys 80, Rob Pilatus i Fab Morvan.

3. El programa de televisió "La teoria de la conspiració. Aterrem en la lluna?”
I una tercera part en la qual es presenta altra manera diferent en la qual es mostra el frau. Es mostra la confusa teoria de la conspiració que va produir un programa de televisió per a posar en dubte la primera arribada a la lluna de la nau Apol·lo XI de la Nasa l'any 1969. La cadena americana Fox de televisió l'any 2001 (30 anys més tard) va emetre el documental "La teoria de la conspiració. Aterrem en la lluna?"

Aquests tres fets es caracteritzen per l'ús dels múltiples mecanismes d'engany. Tots, encara que des de perspectives molt diferents, reflecteixen el gran abast en el qual es manifesta l'engany. Les fronteres de la realitat són tan fràgils com també ho és el llenguatge, entès com mitjà de comunicació. La comunicació està abocada a l'engany, una no existeix sense l'altra.
L'ésser humà és l'únic animal que parla. Fer ús de símbols -més enllà dels purs mecanismes instintius- implica un engany, ja que es basa en la utilització de trets a través d'una convenció ámpliamente acceptada. Parlar és, per tant, deixar sempre oberta la possibilitat d'enganyar. El símbol, en tant convenció, frega aquesta aresta de l'engany: El discurs és la negació de la cosa concreta. Engany no maliciós, podria dir-se; engany més enllà de la intenció.
Partim de la fragilitat en la qual es mostra alló objectiu, la veritat. Com aquesta no és més que un acord, una convenció que permet comunicar-nos, però no deixa de ser una construcció subjectiva. A través de la mostra de tres manifestacions diferents (un poema, una banda de pop i una recerca científica) es pretén entrar en el debat d'aquestes dues realitats, com el real i el construït es mouen en un fràgil terreny, ple de contradiccions i paradoxes que fins i tot ens poden arribar a remetre al debat de l'originalitat, de l'autoria.

2.1./ Audio/Video-Live-act

Munchoax es materialitza a través de la projecció de video i àudio presentat a temps real, és a dir, com en els meus projectes anteriors aquest es torna a basar en el directe (Live Cinema), on la paraula escrita i la paraula verbal s'uneixen treballant amb estructures narratives dintre d'un context performàtic. La utilització de locucions vol ser un reflex del meu interès pel llenguatge, per la paraula parlada per a aconseguir una realitat virtual a temps real que superi el consum del temps inherent a la producció pròpia del cinema o del video. La saturació i repetició de multiples canals d'àudio i de video se sumen a una proposta en la linea del “mix”, en el qual es plantegen les versions, les barreges, la remodelació, la revisió, etc..
Dispositius tècnics necessaris per realitzar aquest projecte: Ordinador laptop, projector de video, petit equip de so (amplificador i bafles).

2.2./ Plótter

Munchoax també és representat a través de 7 imatges impreses per plotter sobre paper Hp Matte Litho-Realistic Q7973A de 290gr.

1. borges_augenblicke1.tif - 50x40cm.
2. borges_augenblicke2.tif - 50x40cm.
3. borges_augenblicke3.tif - 50x40cm.
4. milli_mix1.tif - 65x60cm.
5. milli_mix3.tif - 60x65cm.
6. milli_mix4.tif - 60x60cm.
7. luna_fox1.tif - 185x55cm.

2.3/ Munchoax_book

3 col.leccions d’un conjunt de 3 llibres en format d’estuig serigrafiat. Cada llibre contè 20 estampes digitals de 12x12cm sobre paper Hp Matte Litho-Realistic Q7973A de 290gr. Cada llibre es correspon a cadascuna de les tres parts que conforma el projecte (1. Augenblicke, 2. Milli_Mix, 3. Luna_fox).

El projecte Munchoax va ser presentat dues vegades. La primera en el marc de l’exposició anual que celebrava el 850 aniversari de la fundació de l’Akademie, Jahresausstellung. Gràcies al contacte amb el catedràctic de “media” Dr. Stefan Römer, Munchoax va ser presentat a l’Auditori de la Akademie el dia 28 de juliol. Més tard, el 17 del mateix mes de juliol, aquest mateix projecte va tornar a ser presentat en un entorn més reduit i acompanyat d’altres artistes que presentaven altres projectes performàtics i experimentals, dins de la programació Akademie Sessions organitzat pels mateixos estudiants del centre.

Per altra banda, he estat en contacte amb Isabel Cadevall, comissaria independent d’art contemporani, centrada en el intercanvi expositiu entre artistes alemanys i catalans. A part de que ella m’ha ajudat a endinsar-me dins de la cultura i la gent de Munich. També ella és cabdal per poder mostrar el meu projecte Munchoax a diferentes galeries muniqueses, així com de possar-me en contacte amb el Instituto Cervantes de Munich per futures col.laboracions amb la seva programació cultural i expositiva.

3/. Treball d’aprenentatge metodològic: Conveni entre la Facultat de Belles Art de Barcelona i l’ Akademie Der Bildenden Künste München.

A partir de la tutela de la professora Guesa Puell he establert forts lligams amb diferents professors del centre. A partir d’aquestes relacions he pogut enriquir les meves idees sobre aspectes docents que podràn revertir directament a la meva Facultat.
Les meves converses amb el catedràtic Dr. Stefan Römer han possibilitat l’entesa vers els mateixos interessos particulars. Aixó ha donat a lloc la inivitació de S.Römer per realitzar unes conferències en el marc del Màster Produccions Artístiques I Recerca, durant el mes de novembre de 2008, així com un intercanvi entre els alumnes d’aquest mateix professor i els del Màster.
Així mateix, la professora Lector Gesa Puell serà convidada a realitzar un intercanvi amb un mestre de taller de la nostra Facultat de Barcelona, dins del marc d’un conveni ofical entre ambdues institucions. Aquest intercanvi serà realitzat entre le febrer i juliol de 2009. Aquest conveni serà el primer dels futurs intercanvis entre professorat, sempre sota la signtura d’un conveni oficial redactat desde la Universitat de Barcelona.

 

 

Imatges del projecte


Veure en directe

 

<iframe src="http://www.youtube.com/embed/JZAa8KwCVis" frameborder="0" height="349" width="425"></iframe>