Catalunya. Comissariat de Propaganda
7 novembre 1936. Les forces feixistes arriben davant Madrid i comencen el bombardeig més criminal que registra l'historia, operant damunt els cossos innocents de dones i criatures indefenses
19 juliol 1936. Els militars espanyols, ajudats per els feixismes estrangers, s'alçen contra el govern legal de la República, donant al món el vergonyós espectacle d'una nova guerra de conquista portada per els qui tenien l'obligació de defensar el seu país contra les invasions estrangeres.
16 febrer 1936. Les eleccions de febrer, fetes per les dretes, donen una immensa majoria als defensors de la causa del poble, obrint les presons on milers d'obrers havien sofert durant més d'un any, la bàrbara repressió reaccionària
6 octubre 1934. Alcalà Zamora, primer President de la República, traïnt a les esquerres que el portaren a la Presidència, dóna el poder a les dretes. El poble s'aixeca en armes i els miners asturians escriuen una de les pàgines heròiques de la lluita per la revolució espanyola.
10 agost 1932. Sanjurjo, que encarna l'esperit de "pronunciamiento" innat en el militar espanyol, s'aixeca a Sevilla contra el primer Govern de la República, i sense esperar el resultat definitiu de l'alçament, fuig cap a Portugal
14 abril 1931. El poble, per mitjà del sufragi universal, declara per gran majoria, el seu sentiment republicà, bandejant de la direcció del país les castes seculars
14 de desembre 1930. Fermí Galan i García Hernàndez precursors de la República, cauen fusellats per el plom dels assassins a sou d'un monarca embrutit i defensor només dels seus privilegis
1923 - 1929. Per ofegar la protesta popular, Primo de Rivera instal·la una dictadura apoyat dels "señoritos, chulos, beatas" i altres guardadors de l'ordre
1921. Abd-El-Krim, derrotant als militars espanyols, tira per terra tots els negocis tèrbols que al protectorat africà hi tenien muntats els explotadors dels obrers espanyols i els traficants de la sang dels seus soldats
1919-1921. Governs d'extrema dreta i militars depravats, armen bandes d'assassins a sou, per privar als obrers dels seus més destacats defensors
1909. Ferrer, apòstol de la llibertat, és afusellat per la reacció en venjança de l'alçament del poble com a protesta de la guerra d'Àfrica
