|
|
 |
|
| Històric
de notícies - 2009 |
|
| Notícies: |
Segueix el viatge de l’arqueòleg Jordi Serrallonga a les Galápagos des del portal Recerca en Acció.
 [21-12-2009] L’arqueòleg Jordi Serrallonga, director d’HOMINID Grup d’Orígens Humans, ubicat al Parc Científic de Barcelona, comparteix la seva expedició a les Galápagos a través del portal Recerca en Acció. Gràcies a aquesta eina es poden conèixer les seves experiències i reflexions sobre el llegat de Charles Darwin, el famós naturalista anglès. A més, des del portal es pot accedir a vídeos, fotografies, articles de divulgació científica, jocs, enigmes i altres eines i espais interactius.
Aquesta experiència s’emmarca dins del projecte «De la Terra de Foc a les Galápagos» que impulsa i organitza l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR) amb motiu de l’Any Darwin, aniversari que la Universitat de Barcelona també ha commemorat amb diferents activitats i iniciatives.
Més informació: Portal Recerca en Acció |
 Troben la localització exacta de
l’accelerador de partícules en la radiogalàxia Messier 87
[03-07-2009].
Els tres equips capdavanters en el camp de l’astrofísica de raigs gamma
de molt alta energia, MAGIC, H.E.S.S. i VERITAS, en col·laboració amb
un grup de radioastrònoms, han descobert la localització exacta de la
regió d’acceleració de partícules en la veïna radiogalàxia gegant
Messier 87, un nucli galàctic actiu situat a uns 55 milions d’anys llum
de la Terra. La troballa, publicada per la revista Science, és la
primera d’aquestes característiques que es produeix en una galàxia, i
permetrà als investigadors conèixer millor el funcionament d’aquests
nuclis galàctics actius i els fenòmens físics que es produeixen en les
proximitats dels seus forats negres.
En l’equip científic han participat
els investigadors Josep M. Paredes, Marc Ribó, Javier Moldón, Valentí
Bosch-Ramon, Pol Bordas i Víctor Zabalza del Departament d’Astronomia i
Meteorologia de la UB.
Més informació: http://www.ub.edu/noticiesub/index2.php?option=com_content&task=view&id=608&Itemid=41
|
| Es descobreix la clau de l’èxit d’alguns dels
bacteris més virulents
[02-07-2009].
 L’augment d’infeccions causades per bacteris
multiresistents és un
problema creixent de salut pública, sobretot en entorns hospitalaris,
on la situació és greu. Investigadors de la Universitat de Barcelona
(UB), de l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC) i de
l’Institut de Recerca Biomèdica (IRB Barcelona) han descobert
l’estratègia que han adoptat els enterobacteris per facilitar la
incorporació i la regulació de gens que els atorguen resistència i
virulència. El treball, publicat a PLoS Genetics, obre la porta a la
generació de nous fàrmacs que, en el futur, permeti de tractar
infeccions causades per variants multiresistents de patògens com ara
Escherichia coli, Salmonella o Shigella. Participen a l’estudi els
catedràtics Antonio Juàrez del Departament de Microbiologia i de
l’IBEC, i Miquel Pons del Departament de Química Orgànica i de l’IRB,
entre altres experts.
Més informació: http://www.irbbarcelona.org/index.php/cat/news/irb-news/scientific/discovery-of-the-key-to-the-success-of-some-of-the-most-virulent-bacteria
|
 El Pacífic equatorial durant l’últim període
glacial: una font o un reservori de carboni?
[25-06-2009].
Els oceans tenen un paper
fonamental en el cicle del carboni a tot el planeta: intercanvien
carboni amb l’atmosfera i absorbeixen bona part del CO2 d’origen
antropogènic. De la capacitat d’emmagatzematge de CO2 a l’oceà Pacífic
equatorial durant el darrer període glacial en parla un article signat
a la revista Nature per un equip internacional, en què
participen els geòlegs Isabel Cacho i Leo Pena, membres del GRC
Geociències Marines de la Facultat de Geologia de la UB.
Més informació: http://www.ub.edu/noticiesub/index2.php?option=com_content&task=view&id=592&Itemid=41
|
 Nous resultats sobre la percepció de la parla
en nadons
[16-06-2009].
Quan neixen, els nadons tenen la capacitat d’aprendre qualsevol llengua
del món i poden distingir tots els sons que les formen (diferències
fonètiques). Però cap al final del primer any de vida, comencen a
establir categories dels sons percebuts creant un espai cognitiu i
perceptiu més concret i, alhora, es va reduint l’habilitat d’aprendre
altres coses. Aquesta és una de les idees centrals en què es basa
l’estudi publicat recentment al Proceedings of the National
Academy of Sciences (PNAS) i que té com a primer autor
l’investigador Ferran Pons, del Departament de Psicologia Bàsica de la
Facultat de Psicologia de la Universitat de Barcelona.
Més informació: http://www.ub.edu/noticiesub/index2.php?option=com_content&task=view&id=579&Itemid=41
|
 Augmenta la taxa de nounats amb Chagas en la població immigrant
[16-06-2009] La malaltia de Chagas s'ha globalitzat. Els fluxos migratoris i la creixent incidència de la Malaltia de Chagas obliguen a països com el nostre, amb una llarga tradició d'acollida de població llatinoamericana, a lluitar contra aquesta patologia, abans exclusiva de països de Llatinoamèrica. El 3,4% de les dones llatinoamericanes que donen a llum a Barcelona estan infectades, mentre que la taxa de transmissió als nadons és del 7,3%. Un treball publicat en Clinical Infectious Diseases, encapçalat per especialistes de la Facultat de Medicina, l'Hospital Clínic de Barcelona i investigadors del Centre de Recerca de Salut Internacional de Barcelona (CRESIB), evidencia l'augment de la taxa de nounats amb la Malaltia de Chagas a la població immigrant. Els programes de cribratge en dones embarassades ajuden a detectar de forma precoç als nens infectats i permetran l'administració del tractament adequat.
Més informació: http://blog.hospitalclinic.org/2009/06/augmenta-la-taxa-de-nounats-amb-chagas-en-la-poblacio-immigrant/ |
| Oberta
la convocatòria 2009 dels
premis Prismas Casa de les Ciències a la Divulgació
 [26-05-2009] Els Museus Científics de la
Corunya i l’Ajuntament d’aquesta mateixa
ciutat organitzen els premis Prismas de Bronce
als millors treballs de divulgació científica a les modalitats
de:
- multimèdia,
- textos inèdits,
- articles
periodístics,
- llibres editats
així com un Prisma Especial del Jurat.
El termini màxim de presentació
de sol·licituds és el 31
d’agost.
Podeu consultar les bases del
premi a http://www.casaciencias.org/docs/bases-prismas-2009-es.pdf
|
| Concurs de Cartells de la Setmana
de la Ciència a Catalunya 2009
[30-04-2009] La
Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRI)
convoca el Concurs de Cartells de la Setmana de la
Ciència a Catalunya 2009 (SC'09).
El cartell seleccionat serà la imatge de la SC'09 i tindrà
un premi de
1.000 euros. La temàtica del cartell ha de tractar sobre els
conceptes
d’evolució, creativitat i innovació. El termini màxim de
presentació de
sol·licituds és el 30 de juny.
Per consultar el web de la
Setmana de la Ciència: http://www.setmanaciencia.cat/
Per consultar l'anunci del
concurs: http://www.fcri.cat/images/futlleto_Concurs
cartells.pdf
|
| L'equip de la UB guanya la ronda
europea d'una competició jurídica internacional
[25/03/2009]
L'equip de la Universitat de Barcelona, format per estudiants
de la Facultat de Dret, ha guanyat la ronda europea de
la setena edició de la reconeguda competició organitzada per
l'Associació Europea d'Estudiants de Dret (ELSA), dedicada a la
simulació de judicis en l'Organització Mundial del Comerí§, coneguda
com
a ELSA Moot Court Competition, i que va
tenir lloc a Frankfurt de l'Oder (Alemanya) els dies 19, 20 i 21 de
marí§.
|
| Rumb al mar d'Alboran a bord del
vaixell oceanogràfic Cornide de Saavedra
 [20/03/2009] Fer pràctiques de mar a bord
del Cornide de Saavedra, nau de l'Institut Espanyol d'Oceanografia
(IEO), el primer vaixell oceanogràfic modern i amb capacitat oceànica
de tot l'Estat, és l'objectiu de l'expedició científica en què
participarà un grup d'alumnes i investigadors de la UB, la UPC
i el CSIC, del 18 al 29 de març, rumb al mar d'Alboran.
L'activitat formativa en aquest
vaixell oceanogràfic, que salparà del port de Màlaga, és una iniciativa
que s'emmarca en el programa del màster de Ciències del Mar,
Oceanografia i Gestió del Medi Marí, coordinat per la
professora Montserrat Vidal, del Departament d'Ecologia de la UB.
|
| La UB participarà en la V Lliga de
Debat Universitari
[20/03/2009]
«La globalització aporta millores substancials en la qualitat de
vida de les persones?». Aquest és el tema sobre el qual
polemitzaran els equips de deu universitats catalanes, entre les quals
hi trobem la UB, que participaran en la V Lliga de Debat
Universitari.
Convocada per la Xarxa Vives
d'Universitats, la Lliga tindrà lloc a Alacant, del 25 al 28 de març.
|
| La UB col·labora en els projectes
d'art, de ciència i de comunicació al nou Centre d'Art Santa Mònica
[13-03-2009]
Art, ciència i comunicació són les línies directrius de l'itinerari
traçat pel Centre d'Art Santa Mònica per ampliar la visió ciutadana de
la cultura en clau multidisciplinària i contemporània.
Sota aquestes coordenades, i arran
d'un conveni amb la UB, el Centre d'Art Santa Mònica
també obrirà els espais dels laboratoris de recerca a tot tipus de
creativitat artística que busqui nous continguts i temàtiques, eines de
creació o llenguatges vinculats al món de la ciència.
|
| Confèrència del físic Domènec
Espriu sobre l'accelerador de partícules del CERN
[17-03-2009] L’instrument científic
més gran mai construït: l’accelerador de partícules del CERN
El Gran
Col.lisionador d'Hadrons (LHC) permetrà trobar respostes a
alguns enigmes de l'univers i això tindrà un dia una traducció pràctica
per a la nostra societat, explica Domènec Espriu
|
| Els estudiants de secundària, físics de
partícules per un dia a la UB
[17-03-2009] Com funciona el gran
col·lisionador d'hadrons (GCH) (en anglès, large hadron collider, LHC)?
Què es vol descobrir en els acceleradors de partícules?
L'accelerador de
partícules del Consell Europeu per a la Recerca Nuclear (CERN) a
Ginebra, un túnel circular de 27 quilòmetres de perímetre construït a
100 metres de profunditat per estudiar les partícules fonamentals i
l'origen de l'Univers, serà un dels elements de treball de la nova
edició internacional de la classe magistral Hands-on Particle Physics,
coneguda a Catalunya com el Taller de Física de Partícules,
i prevista a la Facultat de Física de la UB el pròxim 20 de
març.
|
| La revista Journal of Materials Chemistry
dedica la portada a un treball sobre nanofils semiconductors
[06-03-2009] La revista Journal of
Materials Chemistry publica en portada un treball que
impulsarà el disseny de nous dispositius basats en nanofils
semiconductors d'aplicació en tecnologia microelectrònica.
El treball, editat ara
en un volum especial sobre nanotubs i nanofils, el signen, entre altres
experts, Joan R. Morante, catedràtic del Departament d'Electrònica, i
els membres del mateix Departament Jordi Arbiol --que és també tècnic
de suport a la recerca adscrit als Serveis Cientificotècnics de la
UB--, Josep M. Rebled, Sònia Conesa-Boj i Francesca Peiró, a més de
Matthias Heigoldt i Anna Fontcuberta i Morral, del Walter Schottky
Institut de Munic i l'Escola Politècnica Federal de Lausana,
respectivament.
|
| Accés virtual a l'exposició 'Dos mil.lennis
de magnetisme'
[06-03-2009] La Biblioteca de
Física i Química presenta un lloc web que facilita la visita
virtual a l'exposició sobre Magnetisme que es va
inaugurar el passat 8 d'octubre.
L'exposició conté
llibres i revistes del fons de la Biblioteca i altres cedits per a
l'ocasió. Amb un recorregut dissenyat pel mateix visitant, l'accés
virtual permet visualitzar tots els elements exposats. Inclou
comentaris sobre diversos elements, l'accés a les fitxes
bibliogràfiques, l'enllaç al catàleg i també, en el cas dels articles
de revistes, accés al text complet dels mateixos.
|
| La UB és la institució que signa més articles
científics a Catalunya
[04-03-2009]
La UB és la institució
que signa més articles científics a Catalunya en el període
estudiat (en concret, 19.801 articles, amb 218.838 citacions), i és el
centre més productiu en valors absoluts en el sector
universitari. L'Hospital Clínic i Provincial de Barcelona, que és un
hospital universitari adscrit a la UB, és líder en productivitat
científica, amb 6.495 documents i 88.096 citacions, seguit de
l'Hospital Vall d'Hebron, el de la Santa Creu i Sant Pau, i l'IDIBELL -
Hospital Universitari de Bellvitge (un centre també adscrit a la UB),
segons dades del National Citation Reports que són
analitzades ara en l'informe Caracterització bibliomètrica de la
producció científica a Catalunya, 1996-2006.
Així mateix, e ls investigadors de la
UB Pilar Ruiz-Lapuente, del Departament d'Astronomia i Meteorologia, i
Julio Rozas, del Departament de Genètica, són dos dels
investigadors de Catalunya citats en el rànquing dels deu treballs
científics amb més impacte internacional durant el 1996-2006,
segons el mateix informe.
|
| Una nova perspectiva sobre l'evolució del
crani humà
[20-01-2009]
El crani és una font d'informació clau per fer estudis genètics i
evolutius de l'espècie humana. Des d'inicis del segle xx,
l'antropologia estudia amb interès com actua l'evolució sobre la
variació genètica de les característiques morfològiques del crani, que
es mesura a través de l'heretabilitat. Desxifrar l’arquitectura
genètica del crani humà i ajudar a reconstruir l’arbre evolutiu dels
homínids és l'objectiu d'un treball publicat al Journal of Anatomy,
de títol «Heritability of human cranial dimensions: comparing the
evolvability of different cranial regions», dirigit per Miquel
Hernández de la Unitat d'Antropologia del Departament de Biologia
Animal, i amb Neus Martínez-Abadías i Mireia Esparza, del departament
esmentat; Mauro Santos (Dept. Genètica i Microbiologia, UAB); Rolando
Gonzàlez-José (CONICET, Argentina), i Torstein Sjovold (Universitat
d'Estocolm, Suècia).
|
| Projecte MARGO: millorar la predicció del
canvi climàtic en el futur
[19-01-2009]
Millorar els models de predicció climàtica en el futur i reduir la
incertesa sobre l'impacte cada cop més preocupant dels gasos d'efecte
hivernacle al planeta són alguns dels objectius de MARGO, una base de
dades global sobre climatologia publicada en la nova edició de Nature
Geoscience per un equip internacional on participa la investigadora
Isabel Cacho, del Departament d'Estratigrafia, Paleontologia i
Geociències Marines de la UB.
|
|
|
|
|
|
|
|
